divendres, 6 de desembre del 2024

6 de desembre Dia de la Constitució Dia de la Independència de Finlàndia Sant Nicolau 1881 Neix Helen Leisk 1948 Neix Keke Rosberg 1982 Neix Alberto Contador 1993 Neix Carlos Arévalo 1998 Neix Ayoub Ghadfa

 

Avui Dia de la Constitució Espanyola i de la Independència Finlandesa parlarem de molts esports perquè hem trobat molts esportistes que van néixer tal dia com avui: tennis, automobilisme, ciclisme, boxa i piragüísme.


Avui a Espanya és un festiu civil conegut com el Dia de la Constitució. La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.

Pels que creguin que el català o el castellà és difícil els suggeriria que s’enfrontessin al finès o al suec. Avui es celebra el Dia de la Independència de Finlàndia (finès: itsenäisyyspäivä, suec: självständighetsdagen) és una festa nacional que se celebra el 6 de desembre per commemorar la declaració d'Independència de Finlàndia de l'Imperi Rus el 1917.

Nicolau de Mira, també conegut com a Nicolau de Bari, va ser un bisbe cristià paleocristià d'ascendència grega de la ciutat marítima de Pàtara a Anatòlia (a l'actual província d'Antalya, Turquia) durant l'època de l'Imperi Romà. A causa dels nombrosos miracles atribuïts a la seva intercessió, també se'l coneix com a Nicolau Taumaturg. Sant Nicolau és el patró dels mariners, comerciants, arquers, lladres penedits, nens, cervesers, penyers, fabricants de joguines, solters i estudiants de diverses ciutats i països d'Europa. La seva reputació va evolucionar entre els piadosos, com era habitual en els primers sants cristians, i el seu llegendari hàbit de fer regals secrets va donar lloc al folklore del Pare Noel a través de la Festa de Sant Nicolau.


I entrem en la secció d’esports...

El 6 de desembre de 1881 va néixer Frances Helen Aitchison, de casada Helen Leisk, a Anglaterra. La foto que he trobat és fantàstica molt allunyada de les nostres tennistes del segle XXI. És una tennista anglesa, guanyadora d'una medalla d'argent olímpica en categoria dobles mixtos en els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 amb el seu compatriota Herbert Barrett. Helen era la filla gran del constructor naval James i Mary Aitchison. Va competir a tennis amb tres de les seves germanes: Alice, Kathleen i Sibyl. L'any 1914 es va casar amb John Leisk a Epsom. Va disputar el torneig Wimbledon per primer cop el 1909 amb 27 anys, i va competir-hi en diverses edicions. Va guanyar el títol de dobles femenins en la seva primera participació. En categoria individual va guanyar el World Covered Court Championship d'Estocolm l'any 1913 derrotant a Kate Gillou. En aquest moment l’esport només era un privilegi de les classes benestants.

El 6 de desembre de 1948 neix a Suècia, el pilot finlandès de Fòrmula 1 conegut com Keke Rosberg. A pesar d'haver nascut a Estocolm (Suècia) fou el primer pilot finlandès en córrer en la Fórmula 1. La seva velocitat li valgué eren el malnom de «finlandès volador». El 1982 va guanyar la seva primera carrera a Fórmula 1, el Gran Premi de Suïssa, que es corria a Dijon (França) perquè a Suïssa estaven prohibides les carreres d'autos. Fou l'única victòria en tot l'any, però ningú va guanyar més de dues carreres i al final Keke va ser el més regular i el que més punts va sumar, adjudicant-se el Campionat Mundial de Pilots amb el Williams FW08 amb motor Cosworth. Després de la seva retirada a finals del 1986, ha tingut cura de les carreres de diversos pilots, com Jirky Jarvi Lehto, Mika Häkkinen, Olivier Panis, i més recentment del seu fill Nico Rosberg.


El 6 de desembre de 1982 va néixer Alberto Contador Velasco, l'únic ciclista espanyol que ha guanyat les tres grans voltes, amb dos Tours de França, dos Giros d'Itàlia i tres Voltes a Espanya. Exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport.


El 6 de desembre de 1993 va néixer a Betanzos en Carlos Arévalo López. És un esportista que competeix en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. També és soldat de l'Exèrcit de Terra. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles, plata a Tòquio 2020 i bronze a París 2024, en la prova de K4 500 m. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme, en els anys 2019 i 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la prova de K4 500 m.


El 6 de desembre de 1998 neix a Marbella l’Ayoub Ghadfa Drissi El Aissaoui. És un boxejador andalús amateur que competeix en la categoria de pes superpesant. Als 10 anys va començar a practicar kick-boxing per defensar-se de l'assetjament escolar que patia amb motiu dels seu físic i per motius racistes. Va competir en tres campionats regionals. Tot i que inicialment volia marxar als Paísos Baixos per continuar la seva carrera esportiva, va abandonar la idea a causa de la possibilitat de patir lesions a la tíbia. Quan va marxar a estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'Universitat Politècnica Madrid va trobar un gimnàs on el van animar a apuntar-se a boxa. Després d'un parell de combats amateur, el seleccionador espanyol, Rafael Lozano, el va convidar a entrenar amb l'equip nacional de boxa. El 2018 va entrar definitivament a la selecció nacional. El novembre de 2018 va aconseguir la medalla de bronze al Campionat de la Unió Europea després de vèncer al doble medallista olímpic Clemente Russo. El 2019 va declarar-se campió nacional d'Espanya, una fita que va repetir el 2021. Malgrat els bons resultats no va aconseguir classificar per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El 2022 va aconseguir una medalla de plata al Campionat Europeu de Boxa Aficionada en categoria de pes superpesat. El 2023 va guanyar la medalla de bronze al Campionat Mundial de Boxa Aficionada després de caure contra el campió Bakhodir Jalolov. El mateix any va quedar en cinquena posició al Campionat Europeu de Boxa Aficionada que es va celebrar a Cracòvia. Un any més tard va aconseguir la medalla d'or a la mateixa competició, que li va garantir la participació als Jocs Olímpics d'Estiu de París. Al Jocs Olímpics d'estiu de 2024 va aconseguir arribar al combat per la medalla d'or de pes superpesant (+92 kg) després de vèncer el francès Djamili Aboudou a la semifinal. En la final, va ser batut per l'uzbek Bokhodir Jalolov i va haver de conformar-se amb la medalla de plata.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada