4 de setembre 1882 Pearl Street primer carrer amb enllumenat elèctric 2016 canonització de Teresa de Calcuta

Avui parlem d’enllumenat públic i d’una persona que ha deixat una gran estela.

Un dels primers usos que els humans van donar al foc va ser la il·luminació, que va poder fer-lo servir mitjançant torxes per il·luminar alguns llocs. Com que aquest sistema era molest i poc durador van anar apareixent làmpades amb diferents olis i metxes que permetien il·luminar durant més temps i de forma més còmoda. Les primeres ordenances sobre enllumenat públic que es coneixen daten del segle XVI. A França, els veïns estaven obligats (1524) a penjar una llum a la porta de casa i fins a l'any 1558 no es van col·locar fanals a les cantonades dels carrers. L'any 1662, l'abat Laudatio Carraffa va organitzar un cos de vigilància nocturna encarregat d'encendre i apagar els fanals. L'any 1667, el tinent de policia Le Reynier va reformar i va fixar l'enllumenat públic. Un dels seus successors, Sartines, va introduir l'ús de reflectors o reverbers i el 1818 va ser adoptat el gas, que més tard es va anar estenent a altres ciutats importants del món. La primera utilització de l'enllumenat de gas per a l'enllumenat públic va ser l'any 1807, quan Frederick Albert Winsor va il·luminar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, després de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francès Philippe Lebon. Els primers fanals de gas requerien que un fanaler recorregués els carrers al vespre per anar encenent-los, però anys després es van començar a emprar dispositius d'encesa automàtica que agafaven la flama en activar el pas de gas.

El quatre de setembre de 1882 a Nova York (EUA), amb enorme èxit i admiració general, el carrer Pearl Street, a Manhattan es converteix en el primer carrer il·luminat amb energia elèctrica del món. 7.200 llums i una estació elèctrica de 900 CV de potència concebuda per Edison en són els responsables.

El 18 de desembre de 2015, el papa Francesc va signar el decret que reconeixia un segon miracle per intercessió de la beata Teresa de Calcuta, la qual cosa equival a la proclamació de la seva canonització. La cerimònia oficial tingué lloc al Vaticà el 4 de setembre de 2016, el diumenge més proper a l'aniversari de la seva mort. Era el diumenge més proper a la seva mort que es va produir el 5 de setembre de 1997.

El seu nom era Agnes Gonxha Bojaxhiu, va ser una monja catòlica d'ètnia albanesa, naturalitzada índia, que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre "Something Beautiful for God" de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. Recordo el seu enterrament on es van aplegar els més poderosos del món i els més senzills al voltant d’una persona que havia perseguit el seu somni, la seva vocació de servei, i que reposava en un senzill taüt de fusta.

Podem trobar molts escrits, frases encoratjadores que tenen per autora aquesta dona menuda i d’aspecte fràgil. Jo em quedo amb una i us animo que en cerqueu d’altres... “Difon sempre l’Amor. No hem de permetre que algú s’allunyi de la nostra presència sense sentir-se millor i més feliç”. És molt interessant, també un poema lliure sobre la Vida.

A la fotografia la veiem junt amb el Sant Pare Joan Pau II amb qui tenia una estreta amistat.

3 de setembre 1914 Benet XV és escollit Papa

Diem que el món està bn girat però sembla que això no es nou. Hi ha hagut molts moment complexes però ara la informació ens arriba tan depressa... Avui parlarem d'algú que va viure un temps molt complicat, no sempre se'n va sortir però amb el temps la nostra visió més global ens aporta més detalls. De la història n'hauríem d'aprendre...

El nostre protagonista d’avui és un Sant Pare: Benet XV. Va ser escollit tal dia com avui del 1914. Va viure un temps molt complicat però va treballar molt la diplomàcia i la relació entre estats sense massa èxit en temps de guerra però molt efectiu en temps de pau.

El cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa Va participar en el conclave que va seguir a la mort de sant Pius X. El tercer dia de reunió i a la desena votació va ser escollit Papa de Roma: era el 3 de setembre de 1914. Va ser coronat tres dies després a la Capella Sixtina amb el nom de Benet XV. Ostentà aquest càrrec fins a la seva mort l'any 1922.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols bel·ligerants. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici. Amb l'encíclica “Pacem, Dei munus pulcherrimum” (1920) va suggerir les bases perquè un conflicte de tal magnitud no tornés a produir-se.

A pesar de l'oposició de l'estat italià, va enviar un observador a la Conferència de Versalles, donant suport les decisions del Tractat. Va restablir les relacions entre la Santa Seu i els governs de França i Anglaterra, aconseguint que s'enviés un representant britànic al Vaticà, cosa que no ocorria des del segle XVII. També va reprendre les relacions diplomàtiques amb Portugal i les va iniciar amb els nous estats sorgits del desmembrament de l'Imperi austrohongarès. Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en 1917, el qual ja havia estat elaborat en la seva major part pel seu antecessor sant Pius X. També l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Esglésies Orientals.

Amb la seva carta apostòlica “Maximum illud” de 1919 va donar un fort impuls a l'activitat missionera. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort de l’escriptor Dante Alighieri, li va dedicar l'encíclica “In Praeclara Summorum”, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.

9 de gener 1522 Nomenat Papa Adrià VI 1844 neix Julián Gayarre

Darrerament, a l’Església Catòlica hem viscut uns quants Papes no italians: Joan Pau II era polac, Benet XVI era alemany, el Papa Francesc és argentí. Però tradicionalment la majoria de Papes van ser italians  de fet, tal dia com avui de l’any 1522 Adrià d’Utrecht, holandès, va ser escollit Papa prenent el nom d’Adrià VI. Serà el darrer pontífex no italià fins Joan Pau II que va ser escollit el 16 d’octubre de 1978.

Avui també parlarem d’un home que va néixer al Valle del Roncal, a Navarra, on es fan uns formatges excepcionals. Ell  va arribar a ser el millor tenor del món però en una època en la qual no tenim cap enregistrament però sí fotografies (podem afirmar que era ben plantat i guapot). Un pastor navarrès, que va treballar com a ferrer i que gràcies a una beca va poder estudiar al Conservatori de Madrid i més tard al Conservatori de Milà va mostrar al món el seu do: una veu prodigiosa. Però no va ser tot un camí de roses... us convido a llegir la seva biografia. Va arribar al cim gràcies al seu esforç i a la gent que va creure en ell. Es curiós que es puguin trobar tantes dificultats... Avui el Teatre de Pamplona porta el seu nom: Julián Gayarre. (mireu si va patir dificultats que segons on consulteu va néixer avui o el dia 12... tan se val, per mi el més important és que ens obre una finestra al món del “bel canto”). El teatre de Pamplona porta el seu nom.

18 de maig 1920 neix Joan Pau II

Avui coneixerem dos Sants Pares en motiu del neixament de Joan Pau II. El Papa de Roma és el cap de l'Església Catòlica

Tal dia com avui de l’any 1920 va néixer Karol Józef Wojtyła, més conegut com Joan Pau II, va ser el 264è Papa de l'Església catòlica entre 1978 i 2005. Com tal, va ser també el cap d'Estat de la Ciutat del Vaticà. Després d'haver estat bisbe auxiliar (des de 1958) i arquebisbe de Cracòvia (des de 1962), es va convertir en el primer papa polonès en la història, i un dels pocs en els últims segles que no van néixer a Itàlia. El seu pontificat de més de 26 anys ha estat el tercer més llarg en la història de l'Església catòlica, després del de sant Pere (es creu que entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys). Joan Pau II ha estat aclamat com un dels líders més influents del segle XX, recordant especialment per ser un dels principals símbols de l'anticomunisme i per la seva lluita contra l'expansió del marxisme per llocs com Iberoamèrica, on va combatre enèrgicament al moviment conegut com la teologia de l'alliberament, amb l'ajuda de la seva mà dreta, fet i fet successor, Joseph Ratzinger. Se'l recorda com el Papa viatger i com el Sant Pare de la Joventut.

Actualment el Sant Pare es diu Francesc, en llatí Franciscus. Pero aquest no és el seu nom. Quan va néixer li van posar Jorge Mario Bergoglio. És el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001. Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís.

Avui també felicitem a les Clàudies que celebren el seu sant.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. 

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns nens pastors el 880.Després de veure una llum a la muntanya, els infants van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

El Monestir de Montserrat és un punt important en la geografia catalana. Centre religiós i de pensament. Hi trobem un Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçària de 720 m sobre el nivell del mar. L'actual abat és Josep Maria Soler i Canals. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants.

És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. Són molt freqüents entre creients i no creients les pujades a Montserrat a peu que es fan des de qualsevol punt del nostre territori.

Moltes escoles ho tenen com una activitat anual. A Menéndez va néixer per la idea i insistència d’un petit grup d’alumnes i ens hi cvem posar una colla d’anys. Al llarg del curs fèiem unes caminades per preparar la Menèndez – Montserrat. Sortíem al vespre i caminaven, amb els controls per avituallament i descans i l’arribada a la plaça del Monestir. S’agolpen els records: l’alegria de la sortida, el brou d’Ullastrell, l’abraçada a dalt de les escales, el diploma i el primer any la coincidència amb la diada de la Mare de Deu de Montserrat i la quantitat de gent que vam trobar quan vàrem arribar a dalt. Era curiós perquè s’ajuntava la fe, l’esport, la catalanitat, el passar una nit amb els amics... tots tenien els seus motius i tots caminaven cap a Montserrat.

Avui felicitem a totes les Montserrats i recordem a les que ja no hi són.

3 de setembre 1914 es escollit el Papa Benet XV

Tal dia com avui de 1914 sortia fumata blanca de la petita xemeneia del Vaticà. Feia poc havia mort el Papa Pius X i el Conclave acabava d’escollir un nou Sant Pare. Es tractava del  cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa que triaria el nom de Benet XV per la seva nova funció.

L'inici del seu pontificat va coincidir amb l'esclat de la I Guerra Mundial, contra la qual no va poder fer més que tasques humanitàries, sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners. En la seva encíclica “Ad beatissimi Apostolorum” del mateix 1914 va analitzar lúcidament les causes del conflicte i va proclamar una neutralitat estricta que va disgustar els dos bàndols en guerra. En aquesta carta encíclica exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre. Gairebé al final de la guerra, el 1917, va promulgar l'exhortació apostòlica “Dès li début” que era tot un programa doctrinal de cara a un possible armistici.

El Papa Benet XV va ser un diplomàtic de carrera que va buscar sense èxit la Pau.