Els protagonistes
d’avui són la Pau i una colla d’artistes en majúscules.
El 30 de gener se
celebra el dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), una iniciativa
d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Avui us
presentem una proposta de Lleida. La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida volem
contribuir a fer que sigui una jornada per fomentar el pensament crític,
treballar continguts transformadors i posar focus en els problemes socials de
l’entorn. Entre tots construirem una societat més justa, tolerant i solidària. Pel
DENIP 2022 proposem que s’abordi la temàtica de la seguretat a l’escola i els
infants en context de conflicte. Les escoles han de ser un refugi i no un blanc
d’atacs. Agafant com a referència i fil conductor el bombardeig de Lleida del 2
de novembre de 1937, la Coordinadora volem convidar als centres educatius a treballar
el dret a l’educació i el dret a la infància. La proposta d’enguany està
dividida en tres fases i consta de diverses activitats i recursos com
infografies, poemes, dades, jocs i dinàmiques, audiovisuals. Els centres
educatius poden escollir les fases en les quals volen participar. Podeu cercar
més informació a https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/denip-2022/
Avui també es
celebra Santa Martina i per això felicitem a les noies que porten aquest bell
nom!
Tal dia com avui de
1951 va néixer Phil Collins. Quan un busca dades sobre Phil Collins pot
trobar-se amb una pàgina web -i no és la seva- en la qual es diu que “malgrat
l'èxit, és una de les persones més decents del món de la música”. I no sols és
cert, sinó que recordar-se de qui no ha tingut la seva mateixa sort té molt
mèrit. Va néixer a Londres, en plena postguerra. Potser per això un dels seus
primers regals va ser, quan tenia cinc anys, un tambor de llauna. I No l'havia
de tocar molt malament, perquè els seus pares van arriscar la seva
tranquil·litat i la del veïnat comprant-li, quan va complir els dotze, la seva
primera bateria completa. Malgrat la seva afició per les baquetes, la vocació
de Phil era la d'actor. De fet, va tenir un paper en el musical “Oliver!” i va
participar com a extra en diverses pel·lícules, entre elles la que va inaugurar
el cinema pop, “Quina nit la d'aquell dia”, amb els Beatles i a les ordes de
Richard Lester. Entre paper i paper, Phil Collins dedicava també el seu temps a
la música, tocant amb diversos grups. En un d'ells va entrar per ser l'únic que
va respondre a l'anunci en el qual se sol·licitava un arranjador. Un bon costum
la de llegir els anuncis i contestar-los, perquè va anar a través d'un anunci,
de “Melody Maker” en concret, com va entrar a Genesis. Corria l'any 1970 i Phil
Collins va començar a simultanejar Genesis amb la seva pròpia banda de jazz.
Diuen que l'entusiasme i el bon humor de Phil van obrar miracles en el grup
fundat per Peter Gabriel que, en tot just, tres anys es va col·locar en el cim
del que es coneixia llavors com a música "progressiva", unes vegades,
o "rock simfònic", unes altres. En 1974 Peter Gabriel va decidir
emprendre la seva carrera en solitari i Genesis es va prendre un temps per a
decidir el seu futur. Van optar per continuar i van buscar un substitut a
Gabriel i, després d'escoltar a centenars d'aspirants, van acordar donar una
oportunitat a Collins. La nova etapa de Genesis va comportar una simplificació
de la seva música i, també, una major popularitat que va tenir el seu zenit amb
l'àlbum “Duke”. També Phil Collins va voler expressar-se en solitari, encara
que sense abandonar el grup, i en 1981 va llançar el seu primer àlbum, “Face
value” que va tenir més èxit que qualsevol treball de Gènesi. En el 85 va
aconseguir el Grammy a l'àlbum de l'any amb “No jacquet required”. Estava ja en
el cim i l'èxit no semblava tenir fi. Però la seva carrera en solitari i el
lideratge de Genesis eren massa, així que en 1997 va decidir deixar el grup
que, des de llavors, ha reduït pràcticament a recopilatoris la seva producció
discogràfica. Amic dels seus amics, Phil Collins ha tocat la bateria per a
Robert Plant en gira; ha produït discos per a Eric Clapton; Frida, d’Abba; i,
sobretot, per al seu amic John Martyn, un dels millors músics britànics, al
qual va recolzar en els seus pitjors moments. Passada ja la cinquantena, la
carrera de Collins es fa ja molt més pausada, espaiant el treball en favor de
les activitats que duu a terme per amistat o per amor a l'art. Va fer la música
per la pel·lícula Tarzan de Disney amb
la que va obtenir, l’any 2000, l’Oscar i el Globus d’Or a la millor cançó
original amb “You'll Be In My Heart” i el Grammy al millor àlbum de banda
sonora. És uns dels tres cantants de pop que ha venut més de 100 millions de
discos, al costat de Paul McCartney i Michael Jackson. El 7 de març de 2011 es
va fer pública la seva retirada del món de la música, però al 2015 enunciar la
seva tornada a la música.
El trenta de
gener de 1979 neix Carlos Latre a Castelló de la Plana. És actor còmic i de
doblatge amb uns dots especials per a la imitació. És una persona en
construcció i en formació constant, molt conscient de que cal oferir cada dia
una feina tan ben feta com sigui possible. Forma part d’aquells actors que
omple teatres ell sol. La seva fama el precedeix. Fins a mitjans de mes ha
estat treballant a Madrid al Teatro La Latina amb la comèdia musical “Golfus de
Roma” que combina amb el programa setmanal “Tu cara me suena” d’Antena 3 que
està ja en la seva novena temporada. Per a ell és la nostra fotografia d'av
Tal dia com avui
de 1994 va morir Pierre Boulle, a Paris. Va ser un escriptor francès de vocació
tardana, però molt aplaudit des dels seus primers treballs. Va ser l’autor de les
novel·les "El planeta dels simis" i "El pont sobre el río
Kwai", ambdues es van convertir en pel·lícules de gran èxit.
Els suggeriments d'avui ens porten a ser elements de Pau en el nostre entorn i a conèixer i conrear la nostra vessant artística en l'àmbit en el que ens sentim millor. Els nostres tres protagonistes d'avui ens mostren que val la pena!
