Avui recordem que el 27 d’octubre de 1986 Joan Pau II va convocar una trobada ecumènica per resar per la Pau a Assis. Sabeu qui hi havia també en aquesta trobada? L’objectiu era «Estar junts per pregar per la Pau». Ala matí després de l’acollida cada grup va anar a un lloc diferent per fer les seves pregàries i a la tarda va tenir lloc el la pregària comunitària. Es van anar succeint l'oració dels budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, dels jueus i dels cristians. En la celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs conclusiu.
Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial. La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau. Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assis a la mateixa ciutat. El papa alemany hi introduí alguns canvis i a més, introduí la presència i la intervenció de personalitats no religioses, però compromeses amb la cerca de la veritat i el progrés de la humanitat.
Hi ha paraules que de vegades fem servir com a sinònims i no ho són. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós són coses diferents amb punts en comú.
Ecumenisme és la tendència o moviment que cerca la restauració de la unitat dels cristians, és a dir, la unitat de les diferents confessions religioses cristianes «històriques», separades des dels grans cismes. Si bé el terme «oikoumene» es va utilitzar des dels temps de l'Imperi Romà per expressar al món com a unitat, en l'actualitat la paraula «ecumenisme» té una significació eminentment religiosa, i és usada primordialment per al·ludir als moviments existents en el si del cristianisme el propòsit consisteix en la unificació de les diferents denominacions cristianes, separades per qüestions de doctrina, d'història, de tradició o de pràctica.
En canvi, la recerca de cooperació entre diferents religions (tant entre les religions abrahàmiques -judaisme, cristianisme i islam- com amb altres) es diu diàleg interreligios.
En el sentir de nombroses personalitats cristianes de l'últim segle, l'ecumenisme constitueix un camí de superació de les divisions entre els cristians, amb vista al compliment del mandat de Crist: «[...] que tots siguin un [...]» (Evangeli de Joan 17:21) .
Entre les moltes personalitats rellevants que tenen o van tenir influència en el desenvolupament de la consciència ecumènica es troben Robert Gardiner; el teòleg Yves Congar; el germà Roger Schutz, fundador de la Comunitat ecumènica de Taizé; Chiara Lubich, fundadora del Moviment dels Focolars; el patriarca Atenàgores I; els papes Joan XXIII, Pau VI i Joan Pau II, Benet XVI i Francesc I; i l'arquebisbe de Canterbury Rowan Williams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada