És molt curiós que la mort de Miguel Servet i
la convocatòria d’una trobada ecumènica per resar per la Pau coincideixin el
mateix dia.
Miguel Servet va néixer a un poblet de la
província de Huesca, Villanueva de Sigena. Els seus interessos van abastar un
bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la
jurisprudència, la teologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques,
l'anatomia i la medicina. Gran part de la seva fama i reconeixement posterior
es degut al seu treball sobre la circulació pulmonar descrita en la seva obra
Christianismi Restitutio.
Però com a ment inquieta quan no veia alguna
cosa clara l’havia de dir i va escriure posant en dubte alguns punts del
cristianisme. Va ser acusat d’heretgia per dubtar de la Santíssima Trinitat i
per la seva defensa del baptisme a l’edat adulta. La Santa Inquisició el va
condemnar a morir a la foguera cremat juntament amb el seu llibre perquè fos
exemple de que no es podia pensar fora de les normes. Era el 27 d'octubre del
1553.
Independentment de la importància dels seus
descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, els
successos que van implicar el judici i mort de Miguel Servet s'han considerat
com a punt d'arrencada de la discussió que va conduir al reconeixement de la
llibertat de pensament i d'expressió de les idees.
L'execució de Servet va escandalitzar molts
pensadors de tot Europa, principalment en l'àmbit protestant, que s'oposaven al
fet que es matés a les persones per raons de fe. Destaca particularment la
defensa de Servet que va realitzar Sebastián Castellion: «Matar un home no és
defensar una doctrina, és matar un home. Quan els ginebrins van executar a
Servet, no van defensar una doctrina, van matar a un home. »
D'altra banda, des de mitjan segle XIX i
principis del XX, Servet va començar a ser reivindicat per partidaris del
lliure pensament, que veien en la seva execució una prova dels perills que
comporta el fanatisme religiós, encara que sovint com a resultat d'una anàlisi
superficial i sense tenir en compte l'obra i conceptes teològics del propi
Servet.
Molts anys més tard, al 1986 el Sant Pare de
l’església catòlica, Joan Pau II, va convocar una trobada ecumènica per resar
per la Pau. Es van trobar a la catedral d’Assis els màxim representants de les
principals religions del món. Cada grup s’avançava i feia la seva pregaria
mentre tots els altres hi participaven respectuosament. Hi van participar
budistes, hindús, jainistes, musulmans, sintoistes, sikh, de les religions
africanes tradicionals, ameríndia, zoroastrana, jueus i cristians. En la
celebració hi va haver cants i gestos simbòlics, rams d'olivera, coloms blancs
llançades al vol ... Finalment, Joan Pau II va pronunciar el discurs de
cloenda. Va ser un gest d’apropament molt important a les altres confessions
religioses.
Avui, en ple segle XXI, en el nostre primer
món podem parlar de llibertat d’expressió però encara hi ha molts llocs on
pensar diferent és vist com un problema i amenaça. Encara hi ha molts països on
segueixen existint els presos polítics... quan tindrem un món amb llibertat de
pensament i d’expressió?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada