divendres, 9 de maig del 2025

9 de maig 1968 Neix Marie-José Pérec 1972 Neix Daniela Silivas 1980 Neix Estibaliz Martínez 1990 Neix Jennifer Hermoso 1992 Neix Marina Fernández 1993 Neix Andrea Vilaró 1996 Neix Tatiana Weston-Webb

 

Avui les protagonistes són tot dones! Una atleta, tres gimnastes, una jugadora de bàsquet, una futbolista, una surfista... n’hi ha per tots els gustos però amb unes històries d’esforç impressionants.

El 9 de maig de 1968 va neixer a la Illa de la Guadalupe la Marie-José Pérec. És una atleta especialitzada en les curses de velocitat d'extensió més llarga, tot i que també va córrer els 400 metres i els 400 tanques. Va ser campiona d'Europa, del món i olímpica. A més a més, és la segona dona que guanyà les curses de 200 i 400 metres, després de Valerie Brisco-Hooks, en uns mateixos Jocs i la primera atleta, indiferentment del sexe, en repetir triomf olímpic als 400.

El 9 de maig de 1972 va neixer a Deva, a Romania la Daniela Silivaş. És una gimnasta artística romanesa guanyadora de sis medalles olímpiques. A l'edat de sis anys, Silivaş va demanar unir-se a la gimnàstica, després de veure a Nadia Comaneci a la televisió. Poc després, va començar a entrenar Deva, a càrrec de Ioan Carpinisan. Des del principi els seus entrenadors van veure que tenia magnífiques condicions. Va ser descoberta per Béla Károlyi que la va entrenar durant sis mesos abans de la seva deserció el 1981. Silivaș va guanyar els campionats de la seva escola el 1980 i va ser campiona nacional romanesa de junior el 1981 i 1982. Va continuar competint en diverses trobades júnior fins al 1984, amb un espectacle especialment fort als Campionats d'Europa de 1984, on va guanyar el títol a la barra d'equilibri, va obtenir medalles de plata a les barres asimètriques i a l'exercici de terra, i va quedar en quart lloc en concurs complet. Hauria acabat primera si no hagués estat pel salt sobre cavall, amb la dificultat de competir amb només 1,30 m. Als Jocs Olímpics de Seül 1988 va obtener medalla d’or en exercici de terra, barra d'equilibris, barres asimètriques; argent en concurs complet (equips), concurs complet (ind.), i bronze en salt sobre cavall. En el Campionat Mundial de l'any 1985 aconseguí guanyar la medalla d'or en l'exercici de terra, barra d'equilibris i barres asimètriques, així com la medalla de bronze en el salt sobre cavall. En aquests Jocs aconseguí igualar la marca de Nadia Comăneci d'aconseguir set deus en una mateixa competició.Després dels Jocs tingué problemes als genolls, motiu pel qual únicament pogué ser segona al Campionat d'Europa de 1989, si bé al Campionat del Món de Stuttgart aconseguí guanyar tres noves medalles d'or. En finalitzar aquesta competició decidí operar-se dels genolls i retirar-se de la gimnàstica.

El 9 de maig de 1980 va neixer a Vitòria l’Estíbaliz Martínez Yerro. És una gimnasta rítmica basca guanyadora d'una medalla olímpica d'or.Va participar, a 16 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va aconseguir guanyar la medalla d'or amb la selecció espanyola de gimnàstica rítmica en la prova per equips, en la primera edició que aquesta competició formava part del programa oficial dels Jocs. Al llarg de la seva carrera ha guanyat cinc medalles en el Campionat del Món de gimnàstica rítmica, entre elles dues medalla d'or, i tres medalles en el Campionat d'Europa de la modalitat.

El 9 de maig de 1993 va neixer a Barcelona l’Andrea Vilaró Aragonès. És una jugadora de bàsquet catalana. Va formar-se al Centre d'Esports IPSI i va completar la seva formació al Club Bàsquet Universitari de Barcelona i al Segle XXI. La temporada 2011-12 va jugar al Florida Gators de la NCAA i va fer el seu debut a la Lliga Femenina amb el Club Deportivo Zamarat. Posteriorment, va jugar amb altres equips de la competició estatal, el CB Ciudad de Burgos (2014-15) i al Club Baloncesto Al-Qázeres (2015-16). L'estiu de 2015 va fitxar pel Cadí la Seu, amb el qual va guanyar dues Lligues catalanes (2016, 2017). Després de quatre temporades amb el club urgellenc, va fitxar pel Perfumerias Avenida, amb el qual ha guanyat dues Lligues espanyoles (2020-21, 2021-22), dues Copes de la Reina (2020, 2022)[3] i una Supercopa d'Espanya (2020-21). Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors va proclarmar-se campiona d'Europa sub-16 (2008, 2009) i sub-20 (2012, 2013). Amb la selecció absoluta ha sigut internacional en catorze ocasions, aconseguint una medalla d'or a l'Europeu de 2019. Amb la selecció catalana absoluta va disputar un partit internacional celebrat el 2018 a Girona. L'Associació Esportiva Sedis Bàsquet, anomenat com Cadí la Seu per motius de patrocini, és un club català de bàsquet de la ciutat de La Seu d'Urgell. Andrea Vilaró, va ser campiona de l'Eurobasket 2019 amb la selecció española.

El 9 de maig de 1990 va neixer a Madrid la Jennifer Hermoso. És una futbolista que juga com a migcampista i davantera, coneguda com a Jenni Hermoso, amb el Tigres de la UNAL Femenil de Mèxic. És internacional absoluta amb la selecció espanyola des de 2012, de la qual és la màxima golejadora històrica. Amb la selecció espanyola, es va proclamar campiona del Mundial de 2023 i va arribar als quarts de final de les Eurocopes 2013, 2017 i 2022 i als vuitens de final del Mundial 2019.Considerada per diversos mitjans de comunicació i especialistes esportius com una de les millors jugadores de futbol, ha guanyat una Lliga de Campions amb el FC Barcelona (2021), sis campionats de lliga (Futbol Club Barcelona 2014, 2015, 2020 i 2021, Rayo Vallecano, 2011 i Club Atlético de Madrid, 2019), a més de quatre Copes de la Reina (2014, 2016, 2020, 2021) amb el conjunt català, i una Copa francesa amb el Paris Saint-Germain (2018). A més ha obtingut el guardó a la màxima golejadora del campionat espanyol en cinc ocasions (2015-16, 2016-17, 2018-19, 2019-20, 2020-21). Prolífica golejadora, el 5 de desembre de 2020 es va convertir en la màxima golejadora de la història del Barça Femení en superar els 123 gols de Sonia Bermúdez en una golejada al Santa Teresa de Badajoz 9-0, dels quals Jenni en va fer quatre. El 6 de desembre l'IFFHS va fer públic l'equip ideal de l'any 2021 que la incloïa. Desgracuiadament i després de tot aquest historial d’èxits esportius alguns la recordaran per la d’ “el piquito” del Rubiales, que injusta és de vegades la vida… Donem a conéixer la seva historia esportiva.

El 9 de maig de 1992 va neixer a Sabadell la Marina Fernández Moreno. És una gimnasta rítmica que va pertànyer a la selecció nacional espanyola des de 2009, primer com a individual i després com a membre del conjunt, amb el qual va aconseguir diverses medalles en proves de la Copa del Món entre d'altres competicions, integrant així la generació de gimnastes coneguda com l' “Equipaso”. Actualment pertany a l'equip de cheerleaders oficials del Futbol Club Barcelona, conegut com a Dream Cheers, i estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 9 de maig de 1996 neix a Porto Alegre la Tatiana Weston-Webb. És es una surfista brasilenya. Va obtenir la medalla d’or en els Jocs Panamericans de 2023 en shortboard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada