Avui els
protagonistes són: un tenista espanyol dels anys 60, una atleta jamaicana, una
nedadora americana i una nedadora paralímpica madrilenya. És molt curiós perquè
d’aquesta darrera tot i ser madrilenya només he trobat informació en anglés. És
molt difícil trobar informació dels esportistes paralímpics i aquesta n’és una
mostra més.
El 10 de maig de
1938 neix a Madrid en Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana.
Va ser un jugador de tennis español, un dels millors tennistes dels anys 1960,
quan va aconseguir tres dels quatre torneigs de Grand Slam. Disputà un total de
cinc finals de Grand Slam i en totes va obtenir el títol. Durant aquests anys
va ser molt famós i sortia tot sovint a les revistes del cor. No era gaire
agraciat i tenia unes dents molt grans el que feia fácil la seva caricatura. L'any
1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de
Mèxic en la categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se
d'un esport d'exhibició, les medalles no estan comptabilitzades oficialment.
Després de retirar-se fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis a dues
ocasions. Va formar part de l'organització del Mutua Madrid Open i va dirigir
els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center
Manolo Santana a Madrid. El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.
El 10 de maig de
1960 va neixer a Cold Spring, Jamaica, la Merlene Ottey. És una atleta
jamaicana, nacionalitzada eslovena després dels JJOO de Sídney 2000,
especialista en proves de velocitat en les quals va guanyar nou medalles
olímpiques i catorze en campionats del món. En 1979 va rebre una beca per a
estudiar i competir en la Universitat de Nebraska, als Estats Units. Aquest any
va participar en la seva primera competició internacional, els Jocs
Panamericans de Sant Joan de Puerto Rico, on va guanyar dues medalles.En els
Jocs Olímpics de Moscou 1980 es va convertir en la primera dona jamaicana a
guanyar una medalla olímpica en ser bronze en els 200 m.Va ser una de les grans
velocistes en els anys 80 i 90. Es va fer coneguda perquè, encara que solia
arribar com a favorita a les grans competicions, gairebé sempre havia de
conformar-se amb guanyar medalles de plata o bronze. Per això va arribar a ser
coneguda com "Miss Bronze". A nivell individual, el seu primer or va
ser en els 200 m dels Mundials de Stuttgart 1993, triomf que repetiria dos anys
després en els de Göteborg 1995.Una altra de les coses que més destaca de
Merlene Ottey és la seva extraordinària longevitat esportiva. En els Jocs
Olímpics de Sídney 2000 ja havia complert els 40 anys: va guanyar una medalla
de plata en relleus 4 × 100 m i va ser 4a en la final de 100 m, però després de
la desqualificació de Marion Jones li va ser assignada la medalla de
bronze.Després dels Jocs de Sídney va tenir un enfrontament amb la Federació
d'Atletisme del seu país, la qual cosa la va portar a canviar de nacionalitat.
Va participar amb Eslovènia en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i en els
Campionats d'Europa de Göteborg 2006, on amb 46 anys va ser semifinalista en
els 100 m.Ha estat quatre temporades la líder mundial de l'any en els 100 m
(1990, 1991 i 1992 i 1996) i tres vegades en els 200 m (1990, 1991 i
1993).Actualment és la quarta en el rànquing mundial de tots els temps en 100 m
amb 10,74 i tercera en el de 200 m amb 21,64. Merlene Ottey va batre el seu
propi rècord de participant de major edat en uns Campionats d'Europa
d'Atletisme en els celebrats a Hèlsinki en 2012 en competir en la primera ronda
de relleus del 4 × 100 m.1 la jamaicana-eslovena Merlene Ottey. Amb sis
participacions en representació de Jamaica i una per a Eslovènia, Merlene va
fer història amb el bronze reeixit a Moscou 1980 en la prova dels 200 metres,
una primícia per a una atleta olímpica per a Jamaica. En total Merlene va
aconseguir tres plates i sis bronzes.
El 10 de maig de
1995 va neixer a Pasadena, a Califòrnia la Melissa Jeanette Franklin, coneguda
com a Missy Franklin, nedadora i medallista olímpica. És una nedadora
estatunidenca, posseïdora de quatre medalles d'or olímpiques i sis de mundials.
Com a membre de l'equip americà, té el rècord del món en la prova de relleus
4x100 metres estils (en piscina olímpica i en piscina curta). Individualment,
té el rècord mundial en els 200 metres esquena (en piscina olímpica i en
piscina curta) i el rècord americà en els 100 i en els 200 metres esquena (en
piscina llarga). Gràcies al seu èxit en la natació va guanyar el premi a
Nedadora de l'Any per la FINA l'any 2011. Ha guanyat un total de 18 medalles en
competicions internacionals absolutes, tretze de les quals són d'or, tres de
plata i dos de bronze. El 19 de desembre de 2018 va anunciar la seva retirada
de la natació professional arran del dolor crònic que patia a l'espatlla dreta
des de 2016.
El 10 de maig de
2004 va neixer a Madrid la Nahia Zudaire Borrezo. És una nedadora paralímpica
espanyola que competeix en competicions internacionals de natació. És una
triple medallista mundial de bronze i medalla europea de plata en natació
d'estil lliure. Va competir als Jocs Paralímpics d'estiu de 2020 on va acabar
quarta en els 400m freestyle S8 i 100m papallona S8. A Zudaire se li va
diagnosticar la coartació de l'aorta als quinze mesos d'edat, la qual cosa
afecta el subministrament de sang per no arribar a una part del seu cos
adequadament. Té isquèmia espinal i paraparèsia en les seves extremitats
inferiors. Va començar a nedar als sis anys com a part de la seva
rehabilitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada