31 de maig Curses de muntanya 1979 Neix Laia Andreu

 

Avui acabem el mes de maig i parlem de curses de muntanya i la seva normativa per l’aniversari de la Laia Andreu.

Les curses de muntanya curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat. Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors. Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2.500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades. Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors. Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en curses de baixa muntanya, en què el recorregut ha de sobrepassar els 300 m i no superar els 1.000 m; curses de mitja muntanya, en què algun punt del recorregut ha de sobrepassar els 1.000 m, i curses d’alta muntanya, en què algun punt del recorregut ha de sobrepassar els 2.000 m. Existeix una quarta tipologia coneguda amb el nom de curses d’altitud. La cota mínima ha de ser de 2.000 m i la inclinació, superior al 30%. Algunes de les seves variants són la cursa d’alta muntanya, la marató d’alta muntanya i la cursa d’ultrafons. Són curses d’alta muntanya organitzades per la Federació Internacional de Curses de Muntanya (ISF). D’altra banda, l’Associació Mundial de Curses de Muntanya (WMRA) defineix quatre tipologies de curses segons diferents paràmetres. Fa esment de les curses de muntanya, les d’alta muntanya, les de llarga distància i les curses d’altitud. A més d’aquestes curses estandarditzades, existeixen diferents especialitats de curses pedestres que recorren la muntanya.

Curses verticals: Competició relativament curta en la qual l’objectiu és ascendir una muntanya al més ràpidament possible. Cada prova té un coeficient de duresa segons la distància i el desnivell, i, segons la FEEC, el recorregut ha de tenir un mínim de 500 m de desnivell positiu. Algunes curses específiques d’aquesta modalitat són els quilòmetres verticals, les cronoescalades i les curses verticals. Estan incloses dins la secció de curses de muntanya de la FEEC, que n’organitza el Campionat de Catalunya des del 2010.

Curses d’ultraresistència per muntanya: Conegudes també com ultratrails de muntanya, són una especialitat de curses pedestres en les quals els participants recorren un mínim de 80 km en una sola etapa per zones de baixa, mitja i alta muntanya. De la mateixa manera que les curses de muntanya, no poden sobrepassar inclinacions de més de 40°, tenir una dificultat tècnica de grau II i passar per més d’un 15% d’asfalt. La Lliga Catalana de curses d’ultraresistència, competició individual composta per diverses proves, fou organitzada per primera vegada el 2011. Algunes de les proves foren l’Ultra Trail Barcelona, l’Ultra Trail Coll de Nargó o la Travessa Núria-Queralt.

Ral·lis d’alta muntanya: Curses pedestres d’equips de dues o tres persones que han de completar un recorregut de muntanya no senyalitzat. Els participants han de passar per diverses crestes i cims utilitzant sovint tècniques de grimpada, escalada, ràpel i orientació. Les curses es divideixen en categoria d’or, amb desnivells acumulats superiors a 1.500 m; categoria de plata, amb desnivells d’entre 1.000 i 1.500 m, i categoria de bronze, amb desnivells d’entre 500 i 1.000 m. La FEEC regula aquest tipus de proves des del final dels anys vuitanta. El 1989 creà la Copa Catalana de ral·lis d’alta muntanya i el 1998, el Campionat de Catalunya.

Marxes tècniques de regularitat: Curses excursionistes pedestres en les quals els participants utilitzen algun tipus de sistema d’orientació. Transcorren per entorns de baixa i mitja muntanya, no poden superar la cota de 1.800 m d’altitud, tenen un recorregut d’entre 10 i 18 km, una durada màxima de sis hores i no poden superar un desnivell acumulat de més de 800 m. La FEEC organitza des del 1999 la Copa Catalana de marxes tècniques i de regularitat (CCMTR), que agrupa un conjunt de curses organitzades per diferents entitats excursionistes en les quals s’utilitzen diferents sistemes d’orientació. El Campionat de Catalunya de marxes tècniques regulades, compost per una sola prova, fou creat l’any 2000.

Caminades de resistència: Marxes excursionistes pedestres que tenen un esperit no competitiu i on preval el repte personal i de superació dels participants. Es classifiquen en caminades de resistència (R) i caminades d’alta resistència (AR), segons la distància, el desnivell positiu, negatiu i acumulat, la morfologia del terreny i altres característiques de la prova. Ha de recórrer entorns de baixa i mitja muntanya, no superar la cota de 2.000 m d’altitud, tenir un recorregut d’entre 45 i 90 km, ser d’una durada d’entre dotze i vint-i-quatre hores i no superar un desnivell acumulat de més de 6.000 m. La FEEC organitza la Copa Catalana de caminades de resistència i d’alta resistència des del 1998. També n’organitza el Campionat de Catalunya per entitats. Algunes de les caminades de resistència catalanes del 2011 van ser la Castells de Segarra, la Molins de Rei-Montserrat, la 7 Cims o la Marxa del Garraf. Algunes de les caminades d’alta resistència foren el Meridià Verd, la Travessa del Montseny, la Gràcia-Montserrat, la Matagalls-Montserrat, la Circular Pantà d’Oliana o la Rasos de Peguera-Manresa.

El 31 de maig de 1979 va neixer a Vic la Laia Andreu i Trias. És una atleta catalana especialitzada en curses de muntanya, camp a través, curses d'orientació, i curses de raquetes de neu. La Copa del Món de curses de muntanya, més coneguda en anglès com Skyrunner World Series, és una sèrie de curses de muntanya que es realitzen durant tot l'any, organitzada per la International Skyrunning Federation (ISF) des de 2009. Fins a l'edició de 2008, l'organització del circuit anava a càrrec de la Federation for Sport at Altitude (FSA), predecessora de l'actual ISF. L'empresa catalana Buff ha patrocinat l'esdeveniment des del 2003 fins al 2008. Entre sis i vuit curses són seleccionades d'entre un mínim de cinc estats. Les curses han de complir els paràmetres "skyrunning" d'una inclinació vertical determinada i un mínim d'altura de 2.000 metres. Els punts per a la classificació són repartits segons la posició en què es finalitza la prova, atorgant 100 al vencedor, 88 al segon, 78 al tercer, i descendint dos punts progressivament fins a arribar al catorzè lloc. La mateixa escala s'utilitza tant en categoria masculina com femenina, però es descendeix fins al quinzè lloc. Per tal d'ampliar les oportunitat de victòria el campionat, a la darrera cursa s'atorguen el 20% més de punts. Els quatre millors resultats al llarg de la temporada se sumen, i el corredor amb el major resultat acumulat se'l declara campió d'aquell any. Com a corredora de curses amb raquetes de neu aconseguí dos Campionats de Catalunya (2008, 2015), un Campionat d'Europa (2010), set Copes d'Europa (2008-14) i dos subcampionats del món (2013, 2015). La seva participació en curses internacionals d'aquesta modalitat sempre ha estat com a membre de la selecció catalana. Així, participant amb la selecció catalana de raquetes de neu de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha guanyat diverses vegades (2012, 2015, 2017 i 2018) la Ciaspolada de raquetes de neu ("le ciaspole" són les raquetes de neu en italià), una cursa que es disputa a la Val di Non, al Trentino italià, i és la més multitudinària i prestigiosa del continent. El 2018 també va guanyar l'Europeu de Guils, dins del campionat d'Europa de raquetes de neu de la International Snowshow Federation, celebrat a l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera, sota l'organització de la Unió Muntanyenca Eramprunyà. A partir de l'any 2017, el reglament de la Federació Internacional de Raquetes de Neu (WSSF) no permet la participació de la selecció catalana perquè no està reconeguda pel Comitè Olímpic Espanyol. Per aquest motiu, com que no hi ha selecció espanyola d'aquesta modalitat, Laia Andreu no pogué competir en els Campionats del Món del 2017 celebrats als Estats Units. Al gener del 2010 va rebre el guardó dels IX Premis d'Honor que entrega la Fundació Esport Català a esportistes catalans, clubs, federacions i entitats per la seva contribució a l'esport català, en el seu cas per haver guanyat el Campionat d'Europa de Raquetes de Neu del 2009.

30 de maig 1980 Neix Steven Gerrard 2001 Neix Arnau Tenas 2015 Xiulada a la Final de la Copa del Rei

 

Els protagonistes d’avui són un futbolista – entrenador, un futbolista del segle XXI i una xiulada històrica.

El 30 de maig de 1980 va néixer a Liverpool l’Steven George Gerrard. És un exfutbolista i actual entrenador anglès que jugava com a migcampista polivalent era un migcampista defensiu o ofensiu o com segona punta, va destacar per la seva habilitat en la recuperació de la pilota, el seu precís i potent tret i la seva visió de joc. Actualment dirigeix a l'El-Ettifaq de la Lliga Professional Saudí. És el tercer jugador amb més partits disputats amb Liverpool amb 710 aparicions. Va ser considerat un dels millors jugadors del món en el seu moment.

El 30 de maig de 2001 neix a Vic l’Arnau Tenas Ureña. És un futbolista que juga com porter, actualment juega en el Paris Saint-Germain F. C. de la Ligue 1 de França. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va guanyar l’or amb la Selecció española.

El 30 de maig de 2015 el Camp Nou viu una xiulada històrica a l'himne d'Espanya abans de l'inici de la final de la copa del Rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La xiulada és considerada com la més sonora de la història.

29 de maig 1921 Neix Margit Nagy-Sándor 1965 Neix Emilio Sánchez Vicario 2001 Neix Pau Echaniz 2006 Rafa Nadal obté el rècord de victòries consecutives sobre terra batuda

 

Els protagonistes d’avui són tres esportistes que van néixer un 29 de maig:una gimnasta artística, un tennista i un piragüista. També recordarem la victòria de Rafa Nadal a Roland Garros que li dona el récord de victòries consecutives sobre terra batuda.

El 29 de maig de 1921 va néixer a Debrecen la Margit Nagy-Sándor, una gran gimnasta artística hongaresa, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940 i va ser medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres. L’any 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics de Berlín, on guanyà la medalla de bronze en la competició del concurs complet per equips del programa de gimnàstica. El 1948, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, va guanyar la medalla de plata en la competició del concurs complet per equips del programa de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Londres.

El 29 de maig de 1965 va néixer a Madrid l’Emilio Sánchez Vicario. És un tennista espanyol, ja retirat, que al llarg de la seva carrera destacà en categoria de dobles guanyant cinc títols del Grand Slam, una medalla d'argent olímpica, 50 títols, i fou número 1 del rànquing. En categoria individual va guanyar 15 títols i arribà al número 7 del rànquing. És el germà gran de la família de tennistes Sánchez Vicario, entre els quals destaca la seva germana Arantxa, i també hi ha el Javier Sánchez Vicario. En retirar-se de la competició activa actuà d'entrenador, aconseguint guanyar la Copa Davis l'any 2008 sent capità de l'equip espanyol. Va crear una escola de tennis junt al seu company de dobles Sergio Casal. També ha realitzat tasques de comentarista de tennis a Televisió Espanyola. El 2009 va signar un contracte amb la federació brasilera de tennis per treballar com a coordinador d'aquest esport al Brasil.

El 29 de maig de 2001 va néixer a Sant Sebastià en Pau Echaniz Pal. És un piragüista basc-català que competeix en la modalitat d'eslàlom. Entrena al Club Cadí de la Seu d'Urgell. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, obtenint una medalla de bronze a la prova de K1 individual. Als Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or a la prova de K1 per equips. Als Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtenir la medalla de bronze a l’Slalom en aigües braves.

El 29 de maig de 2006, el tennista Rafael Nadal bat a la pista central de Roland Garros, a París, el rècord de victòries consecutives en terra batuda de Guillermo Vilas, deixant-lo en 54 victòries. Aquest és un esportista que tothom coneix, no necessita presentació, però tot i que ha estat una colla d’anys en els diaris i telenotícies, val la pena recordar els seus èxits esportius. Darrera d’els èxits esportius hi ha un gran talent però també moltes, moltes hores d’entrenament. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018.Ha guanyat el Roland Garros 14 vegades la primera el 2005 i la darrera el 2022.

28 de maig 1944 Neix Joaquim Villalonga 2006 Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Montecarlo

 

Avui recordem pel seu neixament un jugador d’hoquei patins català. També recordarem la primera vegada que Fernando Alonso obté la primera plaça per primera vegada del Gran Premi d’Automovilisme de Mònaco.

El 28 de maig de 1944 va neixer a Barcelona en Joaquim Vilallonga i Renom. Va ser un jugador d'hoquei sobre patins català durant les dècades de 1960 i 1970. Amb 7 anys començà a jugar al CP Barcelona i posteriorment jugà als Jesuïtes de Casp. Als 12 anys ingressà al CT Barcino i als 16 al FC Barcelona. L'any 1964, juntament amb Joan Sabater, Santi Garcia i el seu germà Joan Maria passa a formar part del Reus Deportiu, on jugà durant 9 temporades, fins al 1973. En aquest club va viure els seus millors anys, amb un gran palmarès, doncs guanyà sis copes d'Europa, cinc lligues espanyoles i quatre copes com a títols més destacats. Retornà al FC Barcelona, entre 1973 i 1975 i finalitzà la seva carrera novament al Reus Deportiu l'any 1978. Amb la selecció espanyola jugà entre 1963 i 1974, va ser 123 cops internacional, i guanyà quatre Campionats del món.

El 28 de maig de 2006 a Montecarlo (Mònaco), en Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1. Va ser el primer espanyol a aconseguir-ho i va guanyar també l’any 2007 amb un equip diferent. Fernando Alonso, va aconseguir que la bandera d’Astúries apareixes a tots els circuits d’automobilisme del món. Va estar guardonat com a Premi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades el Campionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderia Ferrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 amb McLaren. Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les 24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de 2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.

27 de maig 1952 Neix Pere Lluís Millet 1954 Neix José M. Esteban 1971 Neix Ricard Torquemada 2007 Jaume Font i Daniel Plaza, Regidors 2009 Copa d'Europa del Barça masculí

 

Els dos primers protagonistes d’avui van neixer tal dia com avui, i tots dos van obtener medalles en esports diferents en els Jocs Olímpics de Montreal. El tercer és un periodista esportiu. Els dos següents després de la seva carrera esportiva van ser regidors de diferents poblacions. Acabem amb el record de la tercera Copa d’Europa del Barça masculí.

El 27 de maig de 1952 neix a Barcelona en Pere Lluís Millet Soler. És un regatista català, va participar, als 24 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal (Canadà) en la classe 470 guanyador de la medalla de plata al costat del càntabre Antonio Gorostegui. És membre del Club Nàutic el Masnou.

El 27 de maig de 1954 va neixer a Lleida en José María Esteban Celorrio. És un piragüista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 18 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic, on finalitzà quart en la semifinal de la prova masculina del K-2 1000 metres i quart en la repesca de la prova del K-4 1000 metres. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Montreal (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de K-4 1000 metres al costat d'Herminio Menéndez, José Ramón López i Luis Gregorio Ramos. Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de piragüisme: una medalla d'or, una medalla de plata i dues medalles de bronze.

El 27 de maig del 1971 va neixer a Barcelona en Ricard Torquemada i Cid. És un periodista esportiu. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el “No ho diguis a ningú”, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit”, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre “Fórmula Barça” a Cossetània Edicions. Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix “La transmissió d'en Puyal”. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir “La transmissió d'en Torquermada” a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com “Parlem de futbol” o “El tercer temps”.

 

En Jaume Fort, sota les sigles de Convergència i Unió, ha ocupat diverses regidories a l'ajuntament de Cardedeu des del 27 de maig de  2007, i a més de Regidor d'Esports, ha estat Primer Tinent d'Alcalde a la seva localitat entre 2010 i 2012. És un exjugador d'handbol català, que jugava com a porter.Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze. Al llarg de la seva carrera va jugar 180 partits amb la selecció espanyola d'handbol com a porter i va guanyar la medalla de plata en els Campionat d'Europa d'handbol masculí.  

També va entrar com a Regidor Municipal d’Esport de Torrevella el 27 de maig de 2007 en Daniel Plaza Montero. És un atleta barceloní retirat, especialista en marxa atlètica, concretament en els 20 km. Va iniciar la seva activitat esportiva en marxa atlètica a la dècada del 1980, destacant en el Campionat d'Europa junior de 1985, on va aconseguir guanyar la medalla de plata. En 1986 es va proclamar campió d'Espanya dels 20 km en categoria absoluta, després d’haver-ho aconseguit en totes les inferiors. En els Jocs del Mediterrani de 1987 realitzats a Latakia (Síria) aconseguí guanyar la medalla de bronze, un metall que es transformà en plata en els Jocs del Mediterrani de 1991 realitzats a Atenes (Grècia).Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà dotzè en la prova masculina dels 20 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona aconseguí guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, essent el primer esportista català i espanyol en guanyar una medalla d'or en atletisme. Posteriorment guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món d'atletisme realitzats a Stuttgart (Alemanya) l'any 1993 i la medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme realitzats a Split (Iugoslàvia) l'any 1990, també als 20 km marxa. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on fou onzè. En retirar-se de la competició activa completà els seus estudis d'Educació física. Posteriorment s'establí a Torrevella (Alacant), on va esdevenir entrenador d'atletisme i triatló, professor de la Universitat Miguel Hernández i regidor d'esports de l'ajuntament de la localitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El 27 de maig de 2009 a Roma l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet. Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, va aconseguir el triplet per primer vegada a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.

26 de maig 1948 Neix Carme Nieto 1972 Neix Tòfol Castanyer 1972 Neix Gerard Escoda 1989 Neix Buse Coskun 2001 Neix Adrián Bernabé

 

Avui comencem amb una pionera del futbol femení. També recordem un corredor de muntanya, un futbolista i una patinadora sobre gel. Acabem amb un jugador de futbol del segle XXI.

El 26 de maig de 1948 va néixer a Barcelona la Maria del Carme Nieto Larroya coneguda com Carme Nieto. És una futbolista pionera del futbol femení a Catalunya. El 25 de desembre de 1970 va jugar amb el primer partit del Futbol Club Barcelona femení –sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona– contra la Unió Esportiva Centelles, juntament amb altres futbolistes com Antònia Mínguez, Alicia Estivill, Lolita Ortiz i Imma Cabecerán, principal promotora de l'esdeveniment. El partit es va jugar a l'estadi Camp Nou davant 60.000 espectadors. Tanmateix, l'equip no portava el nom ni l'escut del FC Barcelona, sinó el de la Selecció Ciutat de Barcelona. L'equip fou entrenat pel porter blaugrana Antoni Ramallets. La Carme Nieto va deixar la pràctica activa al cap d'uns mesos. Del 1982 al 1997 fou relacions públiques del subcomitè de futbol femení de la Federació Catalana. Entre el 1991 i 1993 fou vocal de la junta de la Mutual Esportiva.

El 26 de maig de 1972 va néixer a Sóller, Mallorca en Cristòfol Castanyer i Bernat, més conegut com a Tòfol Castanyer. És un corredor de muntanya mallorquí, que actualment forma part de l'equip Salomon Santiveri Outdoor Team. Després d'un període dedicat a l'atletisme de pista i ruta, en els darrers anys ha estat una figura destacada en les curses de muntanya. Al seu palmarès hi destaquen el subcampionat del món de curses de muntanya de l'any 2009, títol que es va adjudicar també l'any següent.

El 26 de maig de 1972 va néixer a Reus en Gerard Escoda Nogués. Va ser un futbolista català, que ocupava la posició de davanter. Durant la seva carrera esportiva va jugar al Real Zaragoza B, CF Reus Deportiu, Nàstic de Tarragona, Vila-real CF, amb qui marcà el gol número 100 de l'equip a Primera Divisió, UD Salamanca i UE Lleida, club en el qual es retirà el 2006. Una vegada retirat exercí de director esportiu en diferents equips com el CF Reus Deportiu, l’UE Llagostera, l’UE Lleida i el CE Sabadell. Morí el gener de 2023, amb 50 anys, per un càncer que li havia estat diagnosticat feia any i mig.

El 26 de maig de 1989 va néixer a Istanbul la Buse Coşkun. És una patinadora artística sobre gel que ha representat a Turquia internacionalment per exemple al Campionat Mundial Juvenil del 2006.

El 26 de maig de 2001 neix a Barcelona l’Adrián Bernabé García. És un futbolista que juega al mig del camp amb el Parma Calcio 1913 de la Serie A de Italia. Forma part de la Selecció Espanyola de Futbol. Als Jocs Olímpics de París 2024 va obtener amb la selecció la medalla d’or.

25 de maig 1975 Neix Carles Sans 1989 Neix Esteve Rabat 1994 Neix Aly Raisman 1998 Neix Javier Puado 2024 Tercera Champions pel Barça femení

 

Molts protagonistas el dia d’avui. Recordem un munt d’esportistes en el dia del seu neixament: un jugador de waterpolo, un corredor de motos, una gimnasta, un jugador de futbol i també recordem la tercera lliga de Campiones de Futbol Femení obtinguda per les noies del Barça.

El 25 de maig de 1975 va neixer a Barcelona en Carles Sans López. És un jugador català de waterpolo. Va jugar a la selecció estatal de waterpolo que va guanyar la medalla d'or a les olimpíades d'Atlanta el 1996.  

El 25 de maig de 1989 neix l’Esteve Rabat i Bergada, més conegut com a Tito Rabat, pilot de motociclisme va ser Campió del Món de Moto2 el 2014.

El 25 de maig de 1994 va neixer als Estats Units l’Alexandra Rose "Aly" Raisman. És una gimnasta artística nord-americana. En els Jocs Olímpics de Londres 2012, va ser capitana de l'equip nord-americà, guanyador de la medalla d'or. De forma individual va guanyar una medalla d'or en terra i una medalla de bronze en la barra d'equilibri. També va formar part de l'equip nord-americà en els mundials celebrats en 2010 i 2011, on va guanyar la medalla de plata i or respectivament. El Campionat Mundial de Glasgow de 2015 va marcar el seu retorn a la competició internacional, on va formar part de l'equip nord-americà, guanyador de la medalla d'or.

El 25 de maig de 1998 va neixer a Barcelona en Javier Puado Díaz. És un futbolista professional català que juga en la posició de migcampista ofensiu al RCD Espanyol. Íntim amic del Dani Olmo, ara jugador del Barça. És internacional amb la selecció espanyola.

El 25 de maig de 2024 el primer equip femení de futbol del FC Barcelona guanya a Bilbao la seva tercera Lliga de Campiones. S'imposà a l'Olympique de Lió per 2 a 0 a la final. L'Olympique Lyonnais femení és la secció femenina de l'Olympique de Lió. És un dels principals equips de futbol femení amb 8 Lligues de Campions i 17 campionats de França.

24 de maig 1966 Neix l'Éric Cantona 1994 Neix l'Emma Jennifer

 

Els protagonistas d’avui són un futbolista francés amb avantpassats catalans i una nedadora australiana amb moltes medalles.

El 24 de maig de 1966 va neixer a Marsella l’Éric Cantona. És un futbolista francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United FC. Els seus avis per part de mare, els Raurichs, eren catalans que van fugir cap a Ardecha durant la Guerra Civil espanyola. Des de la seva retirada com a jugador professional de futbol, va entrar al futbol platja, i actualment és jugador i entrenador de l'equip francès. També presta la seva imatge per anuncis publicitaris de la firma Nike, com ja feu en la seva etapa de jugador. Es va fer famós per la seva gran qualitat davant del gol, els colls de la samarreta aixecats. Al llarg de tota la seva carrera jugà un total de 432 partits fent 161 gols. El 1998 fou escollit per la Football League a la llista de les 100 llegendes del futbol anglès. El 13 d'abril de 2015 a Xangai durant la presentació dels Premis Laureus de l'esport, va declarar que Espanya no va guanyar el Mundial sinó que ho va fer Catalunya opinà que "el Mundial de l'any 2010 no l'havia guanyat la selecció de futbol d'Espanya sinó Catalunya", argumentant que dels 11 jugadors 10 eren del Barça i, per tant, que "aquell premi a Espanya en realitat s'havia treballat des de Barcelona". Tot seguit recordà els seus orígens catalans i també afegí que sentia molta admiració per Johan Cruyff, el Futbol Club Barcelona i l'estil de joc de l'Ajax. Éric Cantona té orígens familiars catalans, en concret de Martorell, d'on eren els seus avis materns. També va viatjar a Catalunya l'any 2012 en un reportatge televisiu de Canal+ France sobre la vida del poble català relacionada amb el futbol centrant-se en la rivalitat Barça-Espanyol.

El 24 de maig de 1994 va neixer a Wollongong, a Australia l’Emma Jennifer McKeon. És una esportista australiana que competeix en natació, especialista en els estils lliure i papallona. Va participar en tres Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint en total tretze medalles: quatre a Rio de Janeiro 2016, set a Tòquio 2020, i dos a París 2024. Va guanyar disset medalles en el Campionat Mundial de Natació entre els anys 2013 i 2023, i set medalles en el Campionat Mundial de Natació en Piscina Curta de 2022. A més, va obtenir set medalles en el Campionat Pa-Pacífic de Natació, en els anys 2014 i 2018. En 2017 va ser condecorada amb la Medalla de l'Orde d'Austràlia (OAM) i en 2022 va ser nomenada membre de l'Orde d'Austràlia (AM). A més, en 2021 va ser triada «Millor nedadora femenina de l'any» per la FINA. Va estudiar el grau de Salut Pública i el màster de Nutrició en la Universitat Griffith. L’australiana Emma McKeon es corona com la reina de la velocitat. Durant l'última dècada, McKeon ha estat la gran protagonista en les proves de 50 i 100 metres, així com en la distància curta dels relleus. En el seu debut a Rio 2016 es va fer amb un or, dues plates i un bronze, però va anar a Tòquio 2020 on va mostrar tot el seu repertori. L'australiana es va alçar amb quatre ors i tres bronzes. I, després del seu pas per París 2024, on va aconseguir una medalla de cada color, es va situar ja de forma incontestable com l'esportista amb més medalles olímpiques d'Austràlia.

23 de maig 1892 Neix Rafael Moreno 1944 Neix Florian Trittel

 

El primer protagonista d’avui és el responsable del premi al futbolista amb més gols de la lliga espanyola. El segon és un regatista de primer nivel que viu al Maresme des dels tres anys.

El 23 de maig de 1892 neix a Bilbao en Rafael Moreno Aranzadi. Futbolista conegut amb el sobrenom de Pichichi. Jugava de davanter a l'Athletic Club de Bilbao.El 1911 va començar a jugar a l'Athletic Club de Bilbao. Amb aquest equip va aconseguir quatre Copes del Rei, disputant un total de 17 partits i marcant deu gols, en una època en què encara no es disputava el campionat de lliga. Pichichi va ser el primer jugador a marcar un gol a l'estadi San Mamés. Va ser en la inauguració de l'estadi, el 21 d'agost de 1913 en el partit Athletic 1 - 1 Racing d'Irun. Va abandonar el futbol el 1921. Un any més tard (2 de març de 1922) va morir a conseqüència del tifus. Pichichi va ser un dels millors golejadors de l'època i com a reconeixement al que va aconseguir se li va donar el seu nom a un trofeu. És el trofeu que rep el màxim golejador de la lliga espanyola de futbol cada temporada, el Pitxitxi. Aquest trofeu es va crear per a la primera lliga espanyola de futbol de la història (temporada 1928-1929) i en l'actualitat és un dels trofeus més importants a nivell individual dintre del futbol espanyol. El 1926 l'Athletic Club de Bilbao va rendir un homenatge a Pichichi col·locant un bust seu a l'estadi San Mamés. És costum que quan un equip visita per primera vegada l'estadi San Mamés doni com a ofrena un ram de flors a aquest bust.

El 23 de maig de 1994 va néixer a  Münsterlingen, a Suissa, en Florian Trittel. Va néixer a Suïssa, de família alemanya, però resideix des dels tres anys a Catalunya. És un esportista català que competeix en vela en les classes Formula Kite, Nacra 17 i 49er; campió olímpic a París 2024. Va començar a navegar a Arenys de Mar i després al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona. En 2012 es va proclamar campió mundial juvenil de la classe 29er. Va guanyar dues medalles en el Campionat Europeu de Formula Kite, plata en 2014 i bronze en 2016. En la classe 49er va aconseguir tres medalles en el Campionat Mundial de 49er, entre els anys 2022 i 2024, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de 49er de 2022. Forma part de l'equip de la selecció espanyola de Sail GP.Ha participat en dos Jocs Olímpics d'Estiu. Va quedar sisè a Tòquio 2020, en la classe Nacra 17, en tàndem amb Tara Pacheco. A París 2024 va obtenir una medalla d'or en la classe 49er (juntament amb Diego Botín).

22 de maig 1965 Neix Theresa Zabell 1987 Neix Novak Dokovic 2017 Killian Jornet puja l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són una regatista i política, un tenista número 1 i una de les pujades a l’Everest del Killian Jornet.

El 22 de maig de 1965 va neixer a Ipswich, al Regne Unit la Theresa Zabell Lucas. És una política i esportista espanyola que va competir en vela en la classe 470. És dues vegades campiona olímpica, tres vegades campiona mundial i tres vegades campiona d'Europa. De pares britànics, es va traslladar a Espanya juntament amb la seva família als pocs mesos de néixer. Inicialment es van instal·lar a l'illa de Tenerife (Canàries) i, dos anys més tard es van assentar definitivament a la província de Màlaga, primer en Fuengirola i després en la capital, on Theresa va començar la pràctica esportiva en 1975. Participó en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or en la classe 470, a Barcelona 1992 juntament amb Patricia Guerra i a Atlanta 1996 amb Begoña Vía-Dufresne. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 1992 i 1996, i tres medalles d'or en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 1991 i 1994. El 1994 va ser nomenada Regatista Mundial de l'Any per la Federació Internacional de Vela. Es va retirar de la competició a la fi de 1998. Paral·lelament amb la seva activitat esportiva, va realitzar estudis de llicenciatura en Informàtica i Màrqueting. Entre els anys 1999 i 2004 va ser eurodiputada en el Parlament Europeu pel Partit Popular Europeu. De 2007 a 2014 va ocupar el càrrec de vicepresidenta primera del Comitè Olímpic Espanyol.

El 22 de maig de 1987 va neixer a Belgrad en Novak Đoković. En serbi es diu Новак Ђоковић. És un tennista professional, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011, 2012, 2014, 2015, 2018, 2020, 2021 i 2023. Està considerat un dels millors tennistes de tots els temps i especialment de l'Era Open, ja que va dominar la meitat de la dècada del 2010, va completar el Career Grand Slam després de guanyar els quatre torneigs de Grand Slam almenys tres vegades cadascun, fou el primer tennista en completar el Golden Masters (tots els torneigs Masters i a més dues vegades cadascun també), i el tennista que va ocupar el primer lloc del rànquing durant més setmanes. Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slam (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. En el seu palmarès destaquen 24 títols de Grand Slam (rècord absolut en l'Obert d'Austràlia amb 10 victòries), 40 Masters 1000 i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També ha guanyat en set ocasions el ATP World Tour Finals (rècord absolut), l'únic tennista a guanyar-ne quatre de consecutius. També fou el tennista més jove de l'Era Open a arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. Els anys 2011 i 2015 va guanyar tres títols de Grand Slam, i en el darrer cas, també va disputar la final de l'únic que no va guanyar. Finalment va completar el Grand Slam després de guanyar el Roland Garros el 2016. En el 2018 va esdevenir el primer tennista en completar el Golden Masters, és a dir, va guanyar tots els torneigs de categoria Masters del circuit, fita que va repetir l'any 2020.[4] L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis. És el tennista amb més títols en torneigs de categoria Masters. És Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país. Ha estat guardonat amb els premi Laureus World Sports Award for Sportsman of the Year (2012 i 2015), i també amb l'Orde de Sant Sava, Orde de l'Estrella de Karađorđe i Orde de la República Sèrbia.

La matinada del 21 al 22 de maig de 2017, Killian Jornet va assolir l'objectiu de pujar a l'Everest sense oxigen ni cordes fixes i en solitari. Va fer cim 26 hores després d'haver sortit del darrer indret habitat de l'Himàlaia, el monestir de Rongbuk (indret que coincideix amb el camp de base de l'Everest, prop de 5100 metres d'altitud), i 38 hores després arribava al camp de base avançat de la muntanya més alta del món. Jornet va repetir la gesta una setmana més tard, la nit del 27 al 28 de maig, per bé que va sortir del camp de base avançat (a 6500 metres d'altitud) i va fer cim al cap de 17 hores, per a tornar després al mateix camp de base avançat. Aquesta darrera marca situa Jornet molt a prop dels dos ascensos més ràpids que s'han registrat a la muntanya més alta del món (el de Hans Kammerlander per la cara nord de l'any 1996, fixat a 16 hores i 45 minuts; i el de Christian Stangl de l'any 2006, rebaixat a 16 hores i 42 minuts), per bé que el fet d'haver-la realitzat sis dies després d'una altra ascensió —més llarga— a l'Everest sense oxigen suplementari ni cordes fixes fa que la comparació no es pugui fer, essent les condicions diferents.

21 de maig 1916 Neix Tinus Osendarp 1952 Neix Mister T. 1996 Neix Agustin Casado 1994 Neix Gemma Gili 1985 Neix Alexander Dale

 

Avui tenim un dia amb persones especials que ens recorden que un altre món és possible. Aquelles accions que no surten als diaris però que són ben reals. No coneixia la història d’aquest nedador norueg i dels seus amics amb el que acabem el text d’avui.

Comencem amb un atleta de l’inici del segle passat, un actor i lluitador, un jugador de handbol, una futbolista-arquitecta que va acabar dissenyant les banquetes de l’estadi Johan Cruyff.  

El 21 de maig de 1916 va neixer en Tinus Osendarp. Va ser un atleta neerlandès, especialista en curses de velocitat, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940. Osendarp s'inicià en l'esport jugant a futbol i va començar a practicar l'atletisme com un divertiment. El seu primer èxit internacional va arribar al Campionat d'Europa d'atletisme de 1934, on guanyà dues medalles de bronze en els 4x100 metres relleus i 200 metres. El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on disputà tres proves del programa d'atletisme. Guanyà dues noves medalles de bronze, en els 100 i 200 metres, mentre en els 4x100 metres relleus fou desqualificat en la final. En finalitzar els Jocs i tornar a casa fou qualificat per la premsa neerlandesa com "el millor velocista blanc". El 1938, al Campionat d'Europa de París, guanyà dues medalles d'or, en els 100 i 200 metres. En el seu palmarès també destaquen set campionats nacionals dels 100 metres i vuit dels 200. Durant la seva estada a Berlín el 1936 entrà en contacte amb el nacionalsocialisme i les SS. Quan Alemanya va ocupar els Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial Osendarp, que aleshores era oficial de policia, passà a ser membre del servei de seguretat alemany. Posteriorment es va incorporar al Partit nacionalsocialista holandès i les SS. Quan la Wehrmacht va marxar dels Països Baixos el 1940, passà a ser voluntari de les SS i membre de la Policia de Seguretat Nazi, ajudant en la deportació dels jueus neerlandesos. El 1948 fou condemnat a 12 anys de presó pels fets que va cometre durant la guerra. Va ser alliberat a principis de 1953 i es va traslladar a Limburg per treballar a les mines. El 1958 començà a exercir d'entrenador d'atletisme a Maastricht, i el 1972 ho passà a fer a Kerkrade. Va morir a Heerlen el 2002 als 86 anys. 

El 21 de maig de 1952 va néixer a Chicago, als Estats Units en Mister T., actor i lluitador de lluita lliure. És el sobrenom de Laurence Tureaud. És conegut pels seus papers de B. A. Baracus a la sèrie de televisió dels anys 80 The A-Team (El equipo A) i del boxejador Clubber Lang a la pel·lícula de 1982 Rocky III. També és conegut per la seva estètica: el seu pentinat distintiu inspirat en els guerrers mandenkàs de l'Àfrica occidental, les seves abundants joies d'or i el seu posat dur.

El 21 de maig de 1996 va neixer a Carboneras provincia d’Almeria l’Agustín Casado Marcelo. És un jugador d'handbol que juga de central en el Telekom Veszprém. És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya, amb la qual va debutar al març de 2021. El seu primer gran campionat amb la selecció va ser el Campionat Europeu d'Handbol Masculí de 2022, en el qual la selecció espanyola va aconseguir la medalla de plata. En els Jocs Olímpics de París va guanyar la medalla de bronze amb la sel·lecció espanyola de handbol.

El 21 de maig de 1994 neix a Castelló de la Plana la Gemma Gili Giner. És una futbolista, arquitecta de professió. Juga com a migcampista al Sevilla F. C. Femení de la Primera Divisió Femenina d'Espanya. Es va formar al Llevant UE, i el 2008 va fitxar pel València Femení, club en el qual es va mantenir per quatre anys, encara que sense aconseguir cap títol. Posteriorment decideix canviar d'ambient, motiu pel qual se'n va al FC Barcelona l'any 2012. Arriba al grup quan aquest estava al seu millor moment, després d'haver guanyat la Lliga, ràpidament es veuen els bons resultats en guanyar novament el títol de Lliga, però aquesta vegada també aconseguirien la Copa de la Reina, fet mai assolit per un altre club anteriorment, al qual se li sumava la Copa Catalunya obtinguda a principi de temporada. El 2019 va abandonar el FC Barcelona, després d'haver-hi jugat durant set temporades, i d'haver-hi guanyat tres Lligues i quatre Copes de la Reina, per tornà de nou al Llevant, on jugà la temporada 2019/20. En aquell mateix 2020 fitxà per la Reial Societat durant tres anys, al final dels quals signà el contracte com a jugadora del Sevilla Femení. Durant les pràctiques dels seus estudis d'arquitectura va dissenyar les banquetes de l'Estadi Johan Cruyff.

El 21 de maig de 1985 va neixer a Noruega l’Alexander Dale Oen. Va ser un nedador noruec que va morir el 30 d'abril de 2012 d'un atac de cor i es va desplomar a la dutxa després de realitzar un entrenament d'alt rendiment a la ciutat estatunidenca de Flagstaff, on es trobava preparant-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012. El 2 d'agost de 2012, el nedador hongarès Dániel Gyurta, que va guanyar els 200 metres braça masculí als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, disputats a Londres, va oferir una còpia de la seva medalla d'or a la família de Dale Oen per tal d'honorar la seva amistat. Cameron van der Burgh, de Sud-àfrica, que va guanyar els 100 metres braça masculins i va batre el rècord mundial, va dedicar la proesa a Dale Oen perquè era un dels seus millors amics i el seu màxim rival. La nova piscina pública de Bergen rep el nom d'Alexander Dale Oen Arena (ADO Arena) en honor seu. Entre d'altres, el 2014 la primera ministra noruega Erna Solberg va pronunciar un discurs a la inauguració de l'ADO Arena, nomenant Dale Oen com possiblement el més gran atleta del país.

20 de maig 1922 Inauguració del Camp de les Corts 1923 Inauguració de Mestalla 1974 Neix Ruth Moll 1975 Neix Isaac Gàlvez 1981 Neix Iker Casillas 1992 Copa d'Europa del Barça

 

Avui comencem recordant les inauguracions de dos camps de futbol amb un any de diferencia. Els neixaments d’avui ens porten cap a dos ciclistes i un porter de futbol; i acabem els records del dia amb el gol de Koeman que va donar als culers la primera Copa d’Europa.

El 20 de maig de 1922 s'inaugura el Camp de Les Corts a Barcelona amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1. El Camp de les Corts fou l'estadi del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou. Es trobava a l'illa delimitada pels carrers de Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat, i va ser testimoni de molts dels grans èxits del club blaugrana però també d'episodis i períodes difícils. Finalment, fou enderrocat el 1966 i en el solar s'hi construiren blocs de pisos.

El 20 de maig de 1923 s'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF. L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF, va ser inaugurat el 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. Amb una capacitat de 49.430 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing europeu, és el 34è estadi amb més capacitat.

El 20 de maig de 1974 neix a Ciutadella de Menorca la Ruth Moll Marquès, ciclista profesional. Ha competit en diferents modalitats com la carretera, la pista, el ciclocròs o el ciclisme de muntanya, des que va iniciar la seva carrera professional, al 1995, fins que es va retirar, al 2008. Un cop retirada ha estat vivint a Ciutadella, treballant com a regidora a l'Ajuntament i dirigint diferents empreses de ciclisme d'aventura. S'ha instal·lat definitivament a Astúries, des d'on ha creat altres empreses i projectes relacionats sempre amb la bicicleta i l’esport.

El 20 de maig de 1975  va neixer a Vilanova i la Geltrú l’Isaac Gàlvez López, ciclista. Va combinar ruta —pertanyé a l'equip Illes Balears— i pista, tot fent parella amb el mallorquí Joan Llaneras. Era germà de la també ciclista Débora Gálvez. Va estudiar al Col·legi Sant Jordi i posteriorment a l'Escola Industrial, Can Puig i la Paperera, però ben aviat abandonà els estudis per dedicar-se de ple al ciclisme. Es va formar a la Unió Ciclista Vilanova, on va romandre fins a categoria cadet. Posteriorment marxà al MACO de Terrassa i a la Unió Ciclista Montcada, encara en categories inferiors. Finalment, després per diversos equips amateurs, debutà com a professional el 2000 amb l'equip Kelme-Costa Blanca. Aquell mateix any va prendre part en els Jocs Olímpics de Sydney, on disputà dues proves del programa de ciclisme. En pista, fou dos cops Campió del món en Madison amb Joan Llaneras. En carretera destaca la Clàssica d'Almeria del 2000 i una etapa a la Volta a Catalunya de 2004. En aquesta mateixa edició va liderar la cursa el primer dia, quan el seu equip, el Banesto guanyà la contrarellotge per equips. Morí el 26 de novembre de 2006, en xocar amb Dimitri De Fauw a la 66a edició dels Sis dies de Gant Bèlgica, a les 00:30, en la modalitat de Madison.

El 20 de maig de 1981 va nèixer a Móstoles l’Iker Casillas. Va ser un futbolista que jugava a la demarcació de porter. Actualment és president de l'equip 1K, que juga a la Kings League. Va acabar la seva carrera al FC Porto. Anteriorment havia jugat més de sis-cents partits amb el Reial Madrid, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també va assolir la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto després de 16 temporades al primer equip blanc (725 partits), i 25 al club madridista, del qual era capità.Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS).

El 20 de maig 1992 és un dia de memoria obligada pels barcelonistes. El Futbol Club Barcelona va guanyar a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria. Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team. La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu. Hi participen els campions de les lligues nacionals i, en alguns països, també el segon, tercer i quart classificat del campionat domèstic, dels països afiliats a la UEFA.

19 de maig 1956 Neixen Anna Pujol i Alexanko 2004 Núria Balagué i Maite Hernández fan el cim a l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són dues dones que participen en esports coneguts com a minoritaris que van tenint cada dia més participants, i un futbolista.

El 19 de maig de 1956 neix a Barcelona l’Anna Pujol Rius. És una practicant i regatista de patí de vela catalana. A més d’esportista, és també directiva i gestora municipal d’esports. És llicenciada en Educació Física i Esports per l'INEFC, i cursà un postgrau en Gestió esportiva municipal. També estudià a l'Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona, on obtingué les titulacions esportives de patrona i capitana de iot. També és monitora de vela, jutgessa de regates i monitora d’esquí nàutic. S'inicià en la competició els anys 1975 i 1976 i des d’aleshores ha estat moltes vegades campiona de Catalunya en navegació amb patí de vela, la primera el 1993 i la darrera al 2013, i ha mantingut durant dècades la pràctica esportiva i al 2021 s'ha proclamat campiona d'Espanya de Veterans. En el seu palmarès figuren cinc campionats de la Copa d’Espanya, tres campionats de Catalunya i un de la Copa Catalana, i un bronze a la Copa d’Europa de 2017. Tot sovint ha competit en campionats mixtos en què les dones han estat minoria. Ha estat Coordinadora d’Esports de l’Ajuntament de Pineda de Mar durant 25 anys, del 1990 fins al 2015, on ha tingut un paper rellevant en l’esport municipal i ha estat impulsora dels Jocs Escolars Municipals i la Lliga de Futbol Sala, entre d'altres activitats. Ja el 1993 va ser nomenada una de les millors dirigents esportives professionals per Sports Quality International, que la situà en 7a posició entre 55 candidats i candidates de tot Catalunya. Entre 2013 i 2023 ha estat presidenta d’ADIPAV, l’Associació Esportiva Internacional de Patins de Vela, i hi manté la participació com a vocal de la Junta Directiva. També ha estat presidenta del Comitè de Disciplina Patí de Vela a la Federació Catalana de Vela, on ha mantingut una llarga experiència en la gestió. D’altra banda, és professora de dansa, malgrat que no s'hi ha dedicat mai professionalment. A més de la vela, practica altres esports com l'esquí, l’esquí nàutic, l'equitació, el ciclisme de muntanya, el jòguing o la gimnàstica.

El 19 de maig de 1956 va neixer a Barakaldo en José Ramón Alexanko Ventosa, conegut al món del futbol com a Alexanko. Jugava de defensa i, després d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, passà pel primer equip. El 1980 fitxà pel FC Barcelona, club on aconseguí els seus triomfs esportius, destacant la primera Copa d'Europa del club, la qual va aixecar com a capità de l'equip. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Entre 2005 i 2010 va ser director del futbol base al FC Barcelona, i entre 2015 i 2017 director de l'Acadèmia del València CF. Des de febrer de 2017 és el director esportiu de l'equip valencianista.

Les membres d'una expedició catalana exclusivament femenina, ascendeixen a l'Everest per la cara nord, i fan el cim el 19 de maig de 2004. Entres elles hi havia la Núria Balagué i Maite Hernández. La Núria Balagué Gómez va néixer a Barcelona l’any 1969, és una alpinista llicenciada en Psicologia que treballa professionalment com a psicòloga clínica a Berga i a Martorell. Inscrita a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) des de molt jove, en va ser monitora entre 1988 i 1990. Començà aviat a practicar l’alpinisme i fou instructora de l'Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) i també de l’Escola Espanyola (ENAM). A partir de l’any 1992 es dedicà a la docència de l’esport, com a Tècnica d’Esport Base. Entre els anys 1989 i 1994 fou instructora i directora de les Estades Esportives de Muntanyisme i Escalada de la Generalitat de Catalunya. I ha estat membre de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya, des de 2008. Va fer molta muntanya: Pel que fa als seus assoliments esportius, l’any 1997 ascendí al Nun (7.135 m), a l'Índia. Al 2001 formà part d’una expedició –«Dones al Shisha»– que ascendí al Shisha Pangma, amb escaladores, i també portadores d'alçada, personal del Camp Base i oficial d'enllaç exclusivament femenines. L'any 2004 integrà una expedició catalana exclusivament femenina a l'Everest, en un ascens per la cara nord, en la qual aconseguí fer el cim, juntament amb Maite Hernández, la matinada del 19 de maig. L’any 1999 va participar en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l'Annapurna  (8.035 m) i al 2001 en l’expedició al Muztagh Ata (7.546 m). L'any 2011 va completar l'ascens al Nevado Sajama (6.546 m), als Andes bolivians.

18 de maig 1970 Neix Ramon Jufresa 1980 Neix Diego Pérez 1992 Neix Cemre Erol

 

Durant la nit de dissabte 18 de maig, els Museus Locals obren les seves portes per a celebrar la Nit dels Museus. Descobriu les sorprenents activitats que us tenen preparades per aquesta nit tan especial.

Avui parlen per la seva data de neixament de tres esportistes, dos homes i una dona, que practiquen esports d’equip amb pilota: hoquei sobre herba, futbol i voley.

El 18 d'abril de 1970 va néixer a Barcelona en Ramon Jufresa i Lluch. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Membre del Club Egara de la ciutat de Terrassa, va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona va aconseguir guanyar un diploma olímpic en la competició masculina d'hoquei sobre herba en finalitzar cinquena posició final. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 a Atlanta va aconseguir guanyar la medalla de plata en aquesta competició. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 a Sydney, els seus últims Jocs Olímpics, finalitzà en novena posició. Al llarg de la seva carrera va guanyar també una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba.

El 18 de maig de 1980 va néixer a Montevideo, Uruguai, en Diego Pérez Aguado. Conegut com “el rus” va ser un futbolista uruguaià, que ocupa la posició de migcampista. Després de començar als clubs uruguaians de Defensor Sporting i CA Peñarol, el 2004 va passar a l'AS Monaco, de la Ligue 1. Ha estat internacional amb l'Uruguai en 64 ocasions, tot participant en les Copes Amèrica de 2001, 2004 i 2007, Copa del Món de Futbol de 2010. El 31 de maig de 2014 va entrar a la llista definitiva de seleccionats per disputar la Copa del Món de Futbol de 2014 al Brasil.

El 18 de maig de 1992 va néixer a Ankara, Turquia, la Cemre Erol. És una jugadora de voleibol que juga al Türk Hava Yolları Spor Kulübü, un equip turc de voleibol femení a Istanbul. Anteriorment va jugar al Fenerbahçe de Kadıköy (Istanbul), Nilüfer Belediyespor de Bursa, Çanakkale Belediyespor de Çanakkale i l'İdmanocağı de Trebisonda.

17 de maig 1928 Inici del Jocs d'Amsterdam 1966 Neix Xavier Escudé 1966 Neix Joan Llaneras 1972 Neix Marta Andrade 1987 Neix Laia Vives

 

Tal dia com avui van començar els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i van néixer un jugador d'hoquei sobre herba, una patinadora sobre gel, una jugadora d'hoquei sobre patins, una futbolista que va ser la primera a viure a La Masia del Barça.

El 17 de maig 1928 van començar els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, oficialment coneguts com els Jocs de la IX Olimpíada. Va acabar el 12 d'agost d'aquest any. Van participar 2883 atletes (2606 homes i 277 dones) de 46 països, competint en 14 esports i 109 especialitats. Els Països Baixos s'havien postulat per als Jocs Olímpics de 1920 i de 1924. No obstant això, van ser derrotats per Anvers i París. Alemanya va ser readmesa després de 16 anys d'absència, com a manera de demostrar que la pau havia estat restablerta en el món. Per primera vegada es va realitzar l'encesa del pebetero amb la Flama Olímpica, que es va mantenir encesa durant la realització dels Jocs. El protocol va tenir una altra addició quan Grècia, bressol de l'Olimpisme, va encapçalar la desfilada de nacions en la cerimònia inaugural i Països Baixos, el país amfitrió, va marxar en últim lloc. Aquest costum es conserva des de llavors. El baró Pierre de Coubertin, que no va acudir als Jocs a causa d'una malaltia. Coubertin havia deixat de ser president del Comitè Olímpic Internacional des de 1925. Les dones van competir per primera vegada en atletisme, malgrat les objeccions de Coubertin i del papa Pius XI, encara que es va limitar la seva participació a cinc esdeveniments. L'alemanya Lina Radke-Batschauer va ser la segona atleta a guanyar una medalla d'or per al seu país en esdeveniments de pista i camp en guanyar la carrera dels 800 metres. Aquesta prova es recorda perquè la resta de les competidores van sofrir per la fatiga extrema i això va provocar que el Comitè Olímpic Internacional, sota la conducció del seu nou president, el belga Henri de Baillet-Latour, suspengués la prova de 800 metres femenins fins a 1960. Dos herois olímpics van mantenir el seu domini en els seus respectius terrenys: el finlandès Paavo Nurmi va obtenir tres medalles d'or més en proves de fons i mig fons per a culminar la seva brillant trajectòria amb nou metalls daurats. Per part seva, Johnny Weissmüller va tornar a imposar-se en la prova de velocitat dels 100 metres de natació lliure i va ser part per a acomiadar-se amb cinc ors en natació i un bronze en pol aquàtic. La diversitat va ser un altre segell d'aquests jocs. Esportistes de 28 nacions en total van guanyar alguna medalla d'or, rècord que no va ser superat fins a 40 anys després. El continent asiàtic va obtenir les seves primeres medalles d’or gràcies als japonesos Mikio Oda, en triple salt, i Yoshiyuki Tsuruta, en 200 metres natació, a més, la selecció d'hoquei de l'Índia va guanyar la primera de les seves sis medalles d'or consecutives, de 1928 a 1960. Xile va obtenir la seva primera medalla. La reialesa es va fer present en el més alt d'un podi olímpic per primera vegada, gràcies al príncep Olaf de Noruega, que va guanyar l'or en vela, en l'especialitat de iot de sis tripulants. L'egipci Ibrahim Moustafa va ser el primer no europeu a guanyar un esdeveniment de lluita grecoromana. La italiana Luigina Giavotti es va convertir en la més jove medallista de tots els temps en guanyar la plata en gimnàstica com a part de l'equip d'Itàlia als seus 11 anys i 302 dies d'edat. L'Uruguai va guanyar la medalla d'or per segona vegada consecutiva, la primera va ser en 1924, continuant així la seva supremacia en el futbol mundial derrotant a la selecció de l'Argentina a la final. Adidas va introduir els seus productes per primera vegada en els Jocs Olímpics. 

El 17 de maig de 1966 va néixer a Terrassa en Xavier Escudé i Torrente. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Neix en una família de llarga tradició esportiva, és germà dels també jugadors Ignasi i Jaume Escudé. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, aconseguint guanyar posteriorment una medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), la seva última participació olímpica.

El 17 de maig de 1969 va néixer a Porreras en Joan Llaneras Rosselló. És un esportista que va competir en ciclisme en la modalitat de pista, especialista en les proves de puntuació i madison. És bicampió olímpic i set vegades campió mundial, per la qual cosa és considerat el millor ciclista en pista espanyol de tots els temps. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 1996 i 2008, obtenint en total quatre medalles, or en Sídney 2000 (puntuació),4 plata a Atenes 2004 i or i plata a Pequín 2008. Va guanyar dotze medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista entre els anys 1996 i 2007. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de l'Esport al millor esportista espanyol dels anys 1997 i 200010 i distingit amb la Gran Cruz de la Reial ordre del Mèrit Esportiu. També va estar en la cita Atlanta’96 on va aconseguir dos diplomes en la modalitat de puntuació i en la persecució per equips. Llaneras va abanderar a Espanya en la cerimònia en la de clausura de Pequín 2008.

El 17 maig de 1972 va néixer a Barcelona la Marta Andrade. És una patinadora artística sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya. Va guanyar vuit campionats d'Espanya consecutius, entre 1995 i 2002 i va competir en dos Jocs Olímpics. Entrenada primer per la preparadora Glòria Mas, a partir de 1989 per l'expatinadora Susanna Palès, i després per Didier Gallegué, va obtenir la 20a posició dels Jocs Olímpics d'hivern de 1994 i la 22a als Jocs Olímpics d'hivern de 1998. Va participar en onze Campionats Mundials de Patinatge Artístic i cinc Campionats d'Europa. La millor posició la va obtenir als Mundials de Nagano del 2002.

El 17 maig de 1987 va néixer a Barcelona la Laia Vives i Clos. És una exjugadora d'hoquei sobre patins catalana, en la posició de portera. Va créixer a Santa Coloma de Farners, on s'inicià en la pràctica de l'hoquei sobre patins al Club Hoquei Farners en la posició de portera. El 2001 va fitxar pel Club Patí Voltregà, entitat en la qual va jugar durant la resta de la seva trajectòria esportiva, i debutant a la màxima categoria. Entre d'altres èxits, va aconseguir cinc Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, cinc OK Lliga, sis Copes de la Reina, set Lligues catalanes i una Copa Catalana. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, va aconseguir el Campionat d'Europa sub-19 el 2005. Amb l'absoluta va guanyar un Campionat del Món el 2008 i un d'Europa el 2009. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins va ser internacional en vuit ocasions, aconseguint una Golden Cup de 2009 i el subcampionat de la Copa Amèrica de 2010. Després d'assolir un palmarès prolífic durant més de quinze anys, decidí retirar-se de la competició esportiva el maig de 2017. Se li va fer un homenatge al Pavelló d'Esports de Sant Hipòlit de Voltregà, organitzat pel CP Voltregà i la Penya Sac i Ganxo, en el qual es disputà una trobada i un partit entre excompanyes i aficionats. També va rebre la medalla del Comitè Olímpic Espanyol de l'any 2009 per la seva trajectòria esportiva.

El 17 de maig de 1998 va néixer a Palma de Mallorca la Patricia Guijarro. És una futbolista que juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya. És la quarta capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya. Va començar a jugar a futbol amb el seu pare quan era molt petita. Amb set anys es va apuntar a jugar a l'equip de l'escola amb els seus amics. Amb 14 anys va fitxar per la UD Collerense on va començar jugant en categories inferiors fins a arribar al primer equip. Amb només 17 anys el Barcelona la va trucar perquè s'incorporés a les seves files i Guijarro es va traslladar a la ciutat Comtal. Va estudiar Batxillerat a La Masia, sent la primera jugadora del primer equip de futbol femení a fer-ho. Després de graduar-se, va començar a estudiar la carrera de fisioteràpia.

16 de maig 1970 Neix Gabriela Sabatini 1980 Neix Núria Llagostera 1985 1985 Neix Anja Mittag

 

Avui les nostres protagonistes són tres esportistes excepcionals: dues tennistes i una futbolista.

El 16 de maig de 1970 va néixer a Buenos Aires la Gabriela Beatriz Sabatini. És una jugadora de tennis argentina, amb dedicació professional des del gener de 1985 fins a l'octubre de 1996. Va guanyar la majoria de campionats d'alt nivell en circuit femení, entre els quals destaquen el US Open 1990 en categoria individual i el Torneig de Wimbledon 1988 en dobles, i una medalla de plata als Jocs Olímpics de 1988. A finals dels 1980 va llançar una línia de fragàncies en col·laboració de l'empresa alemanya Muelhens.

El 16 de maig de 1980 va néixer a Palma la Núria Llagostera i Vives. És una tennista professional mallorquina, però actualment resideix a Barcelona. La seva màxima posició WTA fou la 35a (6 de juny del 2005). Individualment ha guanyat dos torneigs: Rabat (2005) i Bogotà (2008). La seva trajectòria de dobles ha estat més reeixida amb un total de 16 títols. La majoria d'èxits els ha aconseguit fent parella amb la María José Martínez Sánchez i, especialment durant la temporada 2009, amb set títols entre els quals la Copa Masters femenina. Gràcies als seus bons resultats esportius, el 2009 el conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, Mateu Cañellas, signà un contracte de patrocini entre la Fundació Illesport i Núria Llagostera, corresponent a la temporada 2009.

El 16 de maig de 1985 va néixer a Chemnitz, Alemanya, l’Anja Mittag. És una davantera de futbol. Té 140 internacionalitats i 46 gols per Alemanya, amb la qual ha guanyat un Mundial, un bronze olímpic i tres Eurocopes. Al novembre del 2015 va superar amb 49 gols a Conny Pohlers com la màxima golejadora històrica de la Lliga de Campions, que ha guanyat dues vegades amb el Turbine Potsdam. Amb el FC Rosengard ha estat la màxima golejadora de la Damallsvenskan al 2012 i 2014.

15 de maig 1940 Primer McDonald's 1972 Neix Isidre Esteve 1987 Neix Andy Murray 1997 Neix Ousmane Dembélé

 

Avui recordem el dia que es va obrir el primer McDonald’s. Però algú podría preguntar quina relació té amb l’esport… però és un dells llocs més frequentats per les plantilles dels equips en formació quan cal celebrar alguna cosa. També recordarem esportistes que van neixer tal dia com avui: un exmotorista i ara pilot de ral·lis, un tenista i un futbolista.

El 15 de maig de 1940 McDonald's obre el seu primer restaurant a San Bernardino, a Califòrnia. McDonald's Corporation és una cadena multinacional de locals de venda de menjar ràpid amb seu als Estats Units, fundada el 1940 com a restaurant per Richard i Maurice McDolald a San Bernardino, Califòrnia. Van rebatejar el seu negoci com a parada d'hamburgueses i més tard van convertir l'empresa en una franquícia, amb el logotip de dos arcs daurats va entrar el 1953 a Phoenix, Arizona. El 1955, Ray Kroc (1902–1984), un home de negocis, es va incorporar a l'empresa com a agent de franquícia i va procedir a comprar la cadena als germans McDonald. McDonald's és la cadena de restaurants més gran del món per ingressos, i dona servei a més de 69 milions de clients diaris en més de 100 països en 37.855 establiments amb dades del 2018. La marca és coneguda especialment per les hamburgueses de vedella, patates fregides, però també disposen de productes de pollastre, menús per a l'esmorzar (burritos i ous), begudes ensucrades, postres, amanides i fruita. Segons dos informes publicats el 2018, McDonald's és la segona empresa privada més gran del món amb 1,7 milions d'empleats (després de Walmart amb 2,3 milions d'empleats). El 2020 McDonald's era la novena marca amb una valoració global més elevada.

El 15 de maig de 1972 va néixer a La Seu d'Urgell l’Isidre Esteve Pujol. És un motorista català  d’Enduro que competeix actualment en curses de ral·li raid per a automòbils, principalment al Ral·li Dakar. En el seu palmarès hi havia el rècord de victòries a la Baja Aragón (superat més tard per Nani Roma). Va guanyar la seva primera Baja el 1998 i va repetir els anys 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006, sempre amb la marca KTM. L'any 2007 l'organització de la prova va retirar el dorsal número 1 en homenatge al pilot de l'Alt Urgell. El 24 de març del 2007 va patir una greu lesió mentre participava en el Ral·li d'Almeria, de resultes de la qual es va fracturar les vèrtebres T7 i T8 i quedà paraplègic. Tot i així, un cop recuperat i adaptat a la seva nova situació, ha seguit competint tot pilotant automòbils adaptats, havent participat per exemple a l'edició 2009 del Ral·li Dakar amb un Ssangyong Kyron.

El 15 de maig de 1987 va néixer a Dunblane, Escòcia, l’Andy Murray. És un tennista professional escocès que va arribar a ser el número 1 del rànquing individual. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, va aconseguir els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de la dècada del 2010 en la qual arribà al número 1 després de molts anys estant a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Đoković. Al llarg de la seva trajectòria fou finalista dels quatre torneigs Grand Slam però fins al 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit. Quatre anys després va repetir èxit als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 enfront Juan Martín del Potro, esdevenint el primer tennista masculí en guanyar dos ors olímpics individuals. Malgrat haver disputat la final de tots quatre torneig de Grand Slam, el suís Roger Federer i el serbi Novak Đoković el van apartar de la glòria en la majoria d'ocasions. Durant la temporada 2015 va guiar l'equip britànic per aconseguir la Copa Davis, des del 1936 que el seu país no aconseguia aquest títol.

El 15 de maig de 1997 va néixer a  Vernon, França, l’Ousmane Dembélé. És un futbolista professional francès que juga com a davanter pel Paris Saint-Germain FC de la Ligue 1 i per la selecció francesa. Dembélé va començar la seva carrera al Stade Rennais FC abans de fitxar pel Borussia Dortmund el 2016. Hi guanyaria la Copa d'Alemanya la temporada 2016-17, essent autor d'un gol a la final. Un any més tard, fou venut al FC Barcelona per un import inicial de 105 milions d'euros, cosa que en feia el segon més car de la història del club i un dels fitxatges més cars de la història del futbol. Dembélé guanyaria posteriorment la Lliga i la Copa del Rei en una complicada temporada de debut a Espanya. Pel que fa a la selecció francesa, després de 20 aparicions i cinc gols a nivell inferior, Dembélé faria el seu debut internacional absolut amb la selecció francesa el 2016. Seria inclòs en l'equip per a disputar la Copa Mundial de Futbol de 2018, on es coronària com a campió, si bé amb una curta participació a causa d'una lesió. Actualment juga com a davanter pel Paris Saint-Germain FC de la Ligue 1 i per la selecció francesa. Quan escric això, el Paris Saint Germain ha guanyat a l’Arsenal en la semifinal de la Champions Leage.   

14 de maig 1981 Neix Ramon Alegre 2006 Dani Pedrosa guanya el GP de Xina

 

Els protagonistes d’avui són un jugador d’hoquei sobre herba que va néixer tal dia com avui i recordarem el dia en que Dani Pedrosa va guanyar el Gran premi de la Xina.

El 14 de maig de 1981 va néixer a Barcelona en Ramon Alegre i Biosca. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. És germà del també jugador d'hoquei i medallista olímpic David Alegre. Membre del Club Egara de la ciutat de Terrassa va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart amb la selecció espanyola d'hoquei sobre herba en la competició olímpica d'aquesta modalitat. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en la competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com quatre medalles en el Champions Trophy.

El 14 de maig de 2006 a Shanghai (Xina) en Dani Pedrosa es proclama guanyador del G.P. de la Xina en MotoGP. És la primera victòria en aquesta categoria. En Dani Pedrosa és un pilot de motociclisme que va guanyar tres campionats del món consecutius (el de 125cc el 2003 i el de 250cc els anys 2004 i 2005). En guanyar el seu primer títol de 250cc esdevingué el campió més jove de la història d'aquesta categoria i també el més jove a haver guanyat mai dos campionats del món. Pedrosa és especialment conegut per la seva etapa amb l'equip Repsol Honda a la categoria de MotoGP, on fou subcampió els anys 2007, 2010 i 2012 i es convertí en un dels pilots de MotoGP més reeixits, amb 31 victòries i 112 podis. Ha estat descrit com al millor pilot de MotoGP entre els que no n'han guanyat mai un campionat del món. Retirat de les competicions després de la temporada del 2018, aquell mateix any va ser nomenat MotoGP Legend. El 2019, l'antiga Curva Dry Sack, un revolt del circuit de Jerez, va passar a anomenar-se Curva Dani Pedrosa en honor seu. Actualment, Pedrosa fa de pilot de proves i desenvolupament de l'equip Red Bull KTM Factory Racing. El 2021 va tornar a córrer de forma puntual per a KTM com a pilot "comodí" al Gran Premi d'Estíria i el 2023 dues vegades més, a Jerez i a Misano.

13 de maig 1919 Fundació de la Federació Francesa de Rugby 15 1976 Neix Antonio Ugalde 1982 Neix Albert Crusat 1992 Neix la Georgina García 1999 Neix Oscar Mingueza 2002 Neix Diego López 2010 Darrer partit de Vivi Ruano

 

Els protagonistes d’avui són la Federació Francesa de Rugby 15, per data de neixament un jugador de handbol, un futbolista, una tennista, dos futbolistes més i recordarem el darrer partit d’una gran tenista de dobles.

El 13 de maig de 1919 es va fundar la Federació Francesa de Rugbi XV (FFR) és l'organització que desenvolupa el rugbi a 15 a França. El nom de Federació Francesa de Rugbi va adoptar aquest l'11 d'octubre de 1920, l'endemà de la victòria francesa de Colombes sobre els campions olímpics americans. La Federació Francesa de Rugbi va ser declarada d'utilitat pública l'any 1922. No va ser fins a gairebé 58 anys més tard que la FFR va ser admesa a l'International Rugby Board, l'any 1978.

El 13 de maig de 1976 neix a  Esplugues de Llobregat l’Antonio Ugalde García. És un jugador de handbol català, guanyador d'una medalla olímpica. Actualment és entrenador de l'equip Aleví masculí A y Senior B de l'Handbol Sant Joan Despí.     

El 13 de maig del 1982 a Rubí neix l’Albert Crusat Domènech. És un futbolista de la dècada de 2000.Des de la temporada 2001-2002 ha jugat al RCD Espanyol B, RCD Espanyol, Rayo Vallecano, a la UE Lleida, a la UD Almería, al Wigan Athletic (Anglaterra) i al Bnei Sakhnin FC (Israel).

El 13 de maig de 1992 va néixer a Barcelona la Georgina García Pérez. És una jugadora de tennis del Club Tennis Sabadell que ha guanyat un títol de dobles del circuit WTA a més de deu títols individuals i dotze de dobles en el circuit ITF. El 26 de febrer de 2018 va aconseguir el seu millor rànquing individual, que correspon al 154 del món en data de març de 2018. El 28 de novembre de 2016, va aconseguir el millor lloc en el rànquing de dobles, el número 120 del món.

El 13 de maig de 1999 va néixer a Santa Perpètua de Mogoda l’Òscar Mingueza García. És un futbolista que juga com a defensa al RC Celta de Vigo. És internacional amb la selecció espanyola. 

El 13 de maig de 2002 va néixer a Astúries en Diego López Noguerol. És un futbolista que juga com davanter en el Valencia C. F. de la Primera Divisió espanyola. Amb la selecció espanyola va guanyar l’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

El 13 de maig de 2010 la Vivi Ruano va jugar a Madrid el seu darrer partit com professional. Va ser considerada com una de les milors tenistes de dobles de la història, va guanyar deu Grand Slams y el WTA Tour Championships. Amb l’argentina Paola Suárez va formar la millor parella  del món durant varies temporades.També va obtenir dues medalles olímpiques plata en els Jocs Olímpics d’Atenas 2004 i Pekí 2008, ambdues en el torneig de dobles femení, la primera formant parella amb Conchita Martínez i la segona amb Anabel Medina, i tres títols de Copa Federació amb Espanya.