Avui comencem amb
l’elecció d’el president d’un equip, un jugador de futbol controvertit per
temes extraesportius i un surfista professional.
El 6 de maig del
1978 Josep Lluís Núñez va guanyar les eleccions a la presidència del Barça amb
uns resultats molt ajustats. Els candidats Ferran Ariño i Nicolau Casaus, amb
9.527 i 6.202 vots, respectivament, no van poder superar els 10.352 vots que
convertien Josep Lluís Núñez en el 38è president de la història del FC
Barcelona. L’1 de juliol del 1978 començava el seu mandat. Malgrat que, a
diferència de la majoria de presidents anteriors, no havia estat mai directiu
del Club, aquest destacat empresari del sector immobiliari va aconseguir
guanyar, amb el seu lema “Per un Barça triomfant”, uns comicis que van
significar l’inici de l’etapa presidencial més llarga de la història del FC
Barcelona. El primer gran objectiu de Josep Lluís Núñez va ser el sanejament de
l’economia de l’Entitat. A més, Núñez es va proposar fer del FC Barcelona la
institució futbolística més gran del món. Durant els seus 22 anys de
presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de manera espectacular,
va remodelar el Camp Nou i el seu entorn, va construir una residència per als
jugadors del planter a la Masia (1979), el Miniestadi (1982) i el Museu (1984).
Amb Núñez al capdavant del Club, l’equip de futbol va conquerir un gran nombre
de títols, tant a les competicions estatals com a les europees. A més, les
altres tres seccions professionals existents aleshores –bàsquet, handbol i
hoquei patins– van consolidar el seu protagonisme i van convertir-se en equips
capdavanters en l’àmbit europeu. La directiva va fitxar Johan Cruyff perquè fes
un equip campió, i l’holandès va construir el Dream Team, que va meravellar
tota l’Europa futbolística amb el seu joc espectacular i va conquerir
l’anhelada Copa d'Europa a Wembley, al maig del 1992, a més d’adjudicar-se
quatre Lligues consecutives, entre altres títols. Esportivament, aquesta va
ser, sens dubte, l’època més brillant. Mentrestant, era reelegit president per
tercera vegada, ja que va superar Sixte Cambra per 25.441 vots a 17.609 en el
procés electoral del 1989.Després de vuit anys, les desavinences entre tècnic i
president van fer que el 1996 Núñez posés punt final a l’era Cruyff i es
contractés Bobby Robson. La temporada que l’entrenador britànic va dirigir el
Barça va estar marcada per la presència a l’equip del jugador brasiler Ronaldo,
que durant aquella campanya en què va vestir la samarreta blaugrana va fer les
delícies dels aficionats i va contribuir decisivament a la consecució de la
Recopa d’Europa, la Copa i la Supercopa d’Espanya. Aquell mateix any, el 1997,
Núñez va ser reelegit per última vegada en obtenir el 76 per cent dels vots
davant el 16 per cent de l’altre candidat, Àngel Fernández. Pocs mesos després,
al març del 1998, el màxim dirigent del Club va haver de superar una moció de
censura presentada per la plataforma opositora l’Elefant Blau. Paral·lelament,
el tècnic holandès Louis van Gaal anava conformant una plantilla que va donar
dues Lligues i una Copa en les dues primeres temporades, els anys 1997-99. Però
la sequera de títols en el tercer any del tècnic a la banqueta blaugrana,
combinada amb certa falta de sintonia amb l'afició, va precipitar el final de
la primera etapa de Van Gaal. Malgrat l’èxit de la celebració del Centenari,
l’any 1999, el clima social estava força enrarit, motiu pel qual Núñez va
decidir deixar el càrrec i convocar eleccions anticipades per al juliol del
2000. Així, va abandonar la presidència després de 22 anys al capdavant del
Club.
El 6 de maig del
1983 va néixer a Brasil en Daniel Alves, jugador de futbol. Daniel Alves da
Silva és un exfutbolista professional
brasiler que jugava com a lateral dret. Considerat un dels millors laterals de
tots els temps, Alves és el jugador amb més trofeus de la història del futbol,
amb 46 títols en la categoria absoluta, i 47 títols oficials en total. Darrerament
ha estat notícia per una violació per la qual va ser primer condemnat i després
absolt.
El 6 de maig de
1994 va néixer a Baía Formosa l’Ítalo Ferreira. És un surfista professional
brasiler. L'any 2019, esdevingué vencedor del Circuit Mundial de surf. El 27 de
juliol de 2021 va passar a la història com el primer campió olímpic de surf,
esport que debutava en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 organitzats a Tòquio.
Ferreira fou descobert amb 12 anys per Luiz “Pinga” Campos, qui va convertir-se
en el seu entrenador. Es caracteritza per practicar un surf aeri, a l'estil
dels seus compatriotes Filipe Toledo, Gabriel Medina i Jadson André.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada