Els protagonistes
d’avui són un llibre de ciclisme, la fundació d’un dels clubs històrics del
futbol a Barcelona, l’elecció de Montreal com a ciutat olímpica del 1976, el
neixament de dos ciclistes i d’un jugador d’hoquei patins.
Un ciclista avui
ens porta a proposar-vos un llibre editat per Cossetània edicions “100
pedalades per la història del ciclisme” de Rafael Vallbona i Sallent aporta
curiositats, fites històriques i anècdotes del món del ciclismo. Dos segles
després de la seva invenció, la bicicleta continua amb nosaltres i també
segueix canviant el món. El ciclisme és llibertat, descoberta, emoció, salut,
èpica, superació. La seva pràctica és un receptacle d'emocions i vivències que
ajuden a formar alguns principis vitals dels éssers vius. Pedalar ens fa
feliços. Aquestes _100 pedalades per la història del ciclisme_ són un relat
històric i cronològic de l'admiració i la passió que tots tenim per la
bicicleta. Hi ha històries grans i petites, tràgiques i pintoresques, heroiques
i llegendàries. Algunes ens remeten a la felicitat de la infantesa, d'altres a
la mitologia personal que construeix referències comunes i la majoria a la
memòria del nostre temps. Aquí teniu 100 pedalades d'aquest viatge.
El 12 de maig de 1909
de Barcelona es crea el CE Júpiter, a la cerveseria Cebrián, al Poblenou,
fundat per la fusió de dos equips amateurs del barri, l'Anglo-Espanyol i
l'Stadium Nacional. El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el
1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, que des de 1948 juga els seus partits
al barri de la Verneda. És un dels històrics del futbol català i un club
estretament vinculat amb l'esquerra política i el catalanisme, tant en els seus
inicis com a l'actualitat. Els fundadors foren dos anglesos que aleshores
treballaven al Poblenou. Van triar el nom del club per un concurs de globus que
aquella tarda es va celebrar a la platja de la Mar Bella. El 1912, el Júpiter
s'afilià a la Federació Catalana. Els seus primers colors foren blau-cel i
blanc; més tard el verd; i finalment, el gris-grana actual. Al maig del 2009
van començar els actes del Centenari del club. Jordi Hereu, l'alcalde en aquell
moment, va entregar al CE Júpiter la Medalla d'or de la ciutat. El CE Júpiter
incorpora un equip femení molt prometedor a la temporada del 2009. Són
clarament contraris al sexisme, l'homofòbia, la xenofòbia i el feixisme, i
juguen amb la samarreta republicana tricolor on hi duen el lema "No
pasarán" escrit en castellà.
El 12 de maig de
1970 a Amsterdam en la 69a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, van
participar 70 membres, que havien de triar entre les opcions de Mont-real,
Moscou i Los Angeles. Els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, oficialment coneguts
com els Jocs de la XXI Olimpíada, es van celebrar a Mont-real, el Canadà entre
el 17 de juliol i l'1 d'agost de 1976. Hi van participar 6084 atletes (4824
homes i 1260 dones) de 92 països, competint en 21 esports i 198 especialitats.
Contrariant l'esperit olímpic va aparèixer novament la política, i es va
produir el primer boicot massiu de la història dels Jocs Olímpics. Algunes
delegacions africanes van sol·licitar l'exclusió de Nova Zelanda perquè la seva
selecció nacional de rugbi havia jugat contra la de Sud-àfrica, país exclòs del
Comitè Olímpic Internacional per la seva política racista, l'apartheid. El COI
no accepta les pressions i rebutja la petició, però 24 països africans van
rebutjar la invitació, i finament 32 estats en total van acabar sumant-se al
boicot. Per una altra banda, la Xina i Taiwan tampoc van assistir en protesta
per problemes de reconeixement mutu. Però aquests Jocs van donar grans moments
per recordar. Les competicions de bàsquet per a dones van ser incloses per
primera vegada, així com el rem i l'handbol. La gimnasta romanesa de 14 anys
Nadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual van concedir una
puntuació perfecta de 10 en barres asimètriques. Va obtenir en total set
puntuacions 10. Del costat masculí, el japonès Shun Fujimoto es va trencar una
cama mentre realitzava els seus exercicis de rutina de terra. L'equip nipó
tenia una renyida competència amb la Unió Soviètica, així que Fujimoto va
mantenir la seva lesió en secret; però quan es va desmuntar dels anells es va
dislocar el genoll i va ser forçat a retirar-se. Les estrelles individuals van
incloure a Klaus Dibiasi d'Itàlia, que va guanyar la seva tercera medalla d'or
consecutiva en salt de la plataforma; el soviètic Viktor Saneyev que va guanyar
la seva tercera medalla d'or en triple salt; i Irena Szewinska de Polònia, guanyadora
dels 400 m, que van sumar a la seva carrera un total de set medalles -en cinc
especialitats diferents. Alberto Juantorena de Cuba va ser el primer a obtenir
una doble victòria en els 400 m i els 800 m. Miklos Németh d'Hongria va guanyar
l'or en el llançament de javelina i es va convertir en el primer fill d'un
medallista d'or de l'atletisme que també obtenia aquest guardó. El seu pare,
Imre, havia guanyat el llançament de martell en 1948. Van ser uns dels Jocs
Olímpics més costosos. La construcció de bona part de les instal·lacions
-incloent l'estadi-, va ser finançada amb un impost sobre els cigarrets venuts
a la província de Quebec. Aquest impost especial es va continuar cobrant fins a
desembre de 2006, quan els deutes contrets es van saldar per complet.
El 12 de maig de
1979 va néixer a Barcelona en Joaquim Rodríguez i Oliver. És un ciclista català
professional del 2001 al 2016. Guanyador de dues Voltes a Catalunya, dos cops
la Volta a Llombardia, una Volta al País Basc i un cop la Fletxa Valona. També
ha aconseguit tres cops la classificació final de l'UCI World Tour i pujar al
podi del Tour de França, Giro d'Itàlia i Volta a Espanya.Va debutar com a
professional el 2001 a l'equip ONCE-Eroski. Entre els primers èxits destaca la
Setmana Catalana de 2004, la general de la muntanya de la Volta a Espanya 2005
i el Campionat d'Espanya de 2007. El 27 de setembre de 2009 guanyà la medalla
de bronze al Campionat del Món de ciclisme en ruta disputat a la ciutat suïssa
de Mendrisio, per darrere de l'australià Cadel Evans i del rus Aleksandr
Kólobnev. Amb aquesta medalla es convertia en el primer ciclista català en
obtenir una medalla en aquesta competició. El 29 de març de 2010 es proclamà
vencedor de la Volta a Catalunya de 2010, sent el primer català a guanyar-la
des que Josep Recio ho fes 27 anys enrere. Aquest mateix any es proclamà campió
del Calendari mundial de l'UCI. El 2013 va acabar tercer al Tour de França,
convertint-se en el primer ciclista català a pujar al podi de les tres Grans
Voltes. El 29 de setembre aconseguí la millor classificació d'un català al
Campionat del món de ciclisme en ruta, en acabar segon, rere Rui Costa, en
l'esprint final a Florència. El Purito va estar molt a prop de guanyar la
cursa, ja que a manca de 300 metres mantenia un lleu avantatge sobre Costa
després que ataqués en la darrera ascensió al Fiesole, a manca de 15 km, però
finalment Costa va poder contactar amb ell en els darrers metres i superar-lo a
l'esprint. El 2014 va guanyar la seva segona Volta a Catalunya, i el 2015 va
aconseguir la victòria final a la Volta al País Basc, a més d'un segon lloc a
la Volta a Espanya i un triomf d'etapa. També va guanyar dues etapes al Tour de
França. A la fi del 2016 va anunciar la seva retirada definitiva, malgrat tenir
una oferta del nou equip Bahrain-Merida. El 18 de desembre de 2022 durant el
programa La Marató de TV3 dedicada a la salut cardiovascular va anunciar que la
seva retirada del ciclisme fou precipitada per la detecció d'una cardiopatia.
Pocs corredors han mostrat tanta capacitat per a l’escalada como “el Purito”.
El 12 de maig de
1981 va néixer a Vic en Josep Maria Roca i Bigas. En «Titi» Roca va ser un jugador
d'hoquei sobre patins del Club Patí Vic. Va debutar al primer equip del Vic la
temporada 1998-99 i es va retirar la temporada 2014-15, quan n'era el capità.
Acabada la seva carrera esportiva s’ha dedicat a la política. Exerceix des de
2015 com a regidor d'Habitatge, Esports i Joves a l'Ajuntament de Vic en tant
que militant del Partit Demòcrata Europeu Català. L'any 2019 repetí a les
llista del partit a les eleccions municipals de Vic.
El 12 de maig de
1990 neix a Palma de Mallorca la Mar Bonnín Palou. És una ciclista balear.
Combina la carretera amb el ciclisme en pista. Vinculada a una família lligada
al ciclisme, és parella del també ciclista Albert Torres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada