El primer diumenge de maig celebrem el Dia de la Mare. Realment tots els dies hauriem d'honorar a les mares perquè fan possible la vida en totes les seves versions. Felicitem a les que ho són, estiguin o no entre nosaltres, i a les que ho seran.
Comencem avui amb els Jocs Olímpics de Paris el 1924, no el
2024, un accident aeri a Torí, i cinc esportistes i un títol: una saltadora, un
regatista, un motorista, una nedadora que competeix en natació adaptada, un
futbolista i la novena lliga f de futbol femení pel F.C. Barcelona.
El 4 de maig 1924 van començar els Jocs Olímpics de París 1924, oficialment coneguts com els Jocs de la VIII Olimpíada, es van celebrar a París fins el 27 de juliol. La seu va acollir a 3089 atletes, 2956 homes i 136 dones. Moltes curiositats ens ofereixen aquests Jocs. París va ser triada sobre les ciutats d'Amsterdam, Berlín, Los Angeles, Rio de Janeiro i Roma. Per primera vegada es va usar l'eslògan Olímpic “Citius, Altius, Fortius” (Més ràpid, més alt, més fort). Van ser els últims Jocs Olímpics liderats per Pierre de Coubertin. Per primera vegada es va realitzar la Setmana d'Esports d'Hivern a la ciutat de Chamonix, entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment, serien nomenades pel Comitè Olímpic Internacional com els I Jocs Olímpics d'Hivern Els Jocs van ser inaugurats en l'Estadi de Colombes, originalment anomenat Stade Olympique Yves-du-Manoir, amb una assistència de 45.000 espectadors. Per primera vegada es va utilitzar un logo per als Jocs. Els Finlandesos Voladors van dominar les proves de llarga distància. Paavo Nurmi va guanyar les carreres dels 1500 m i 5000 m, realitzades amb una hora de diferència, i el cross-country, realitzat amb altíssimes temperatures. Ville Ritola va guanyar la carrera dels 10.000 m i la de 3000 m amb obstacles, i va arribar després de Nurmi en les competències dels 5000 m i el cross-country. Albin Stenroos va guanyar la marató. De manera imprevista, la selecció de futbol de l'Uruguai va meravellar per la seva qualitat i va aconseguir la medalla d'or. El nedador austro-estatunidenc Johnny Weissmüller, famós pel seu rol de Tarzán, va guanyar tres medalles d'or i una de bronze en waterpolo. Irlanda participa per primera vegada com a equip independent. Van ser els primers Jocs Olímpics que constaven d'una vila olímpica. Les dones estaven allunyades de la capital per possibles "temptacions". Seria més adequat anomenar-ho poble olímpic. Les competicions d'art van formar part dels Jocs Olímpics de 1924 tal com ho desitjava Pierre de Coubertin. Estaven dividides en cinc categories: arquitectura, literatura, música, pintura i escultura. La pel·lícula Chariots of Fire (1981) narra la història d'uns atletes britànics que participen en aquests jocs.
El 4 de maig de 1949
va tenir lloc l’accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la
plantilla del Torino Football Club. A les 17:05 hores quan l'avió Fiat G.212 CP
que portava en el seu interior la plantilla del Torino FC s'estavellà contra la
muralla del terraplè posterior de la Basílica de Superga, als afores de Torí.
L'accident es cobrà 31 víctimes mortals, incloent 18 jugadors del mític equip
torinès, gran dominador de futbol italià de la dècada dels 40 i aleshores
conegut com a Grande Torino. Onze jugadors del Torino van formar part de la
selección italiana.
El 4 de maig de
1956 va néixer a Frankfurt del Main, a Alemanya Occidental la Ulrike Meyfarth. És
una atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història.
Durant la seva carrera com a saltadora d'alçada va guanyar l'or als Jocs Olímpics
de 1972 i 1984. Va participar, als 16 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de
1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on, contra tot pronòstic,
aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició femenina de salt d'alçada
derrotant les favorites Yordanka Blagoeva i Ilona Gusenbauer, aconseguint així
mateix igualar el rècord del món (1,92 metres), que estava en poder de
l'austríaca Gusenbauer. Convertida en un ídol en el seu país, en els anys
següents no realitzà grans marques. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976
realitzats a Mont-real (Canadà) fou eliminada en la fase classificatòria. Absent
dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a
conseqüència del boicot polític organitzat pel seu país, l'any 1981 aconseguí
guanyar la Copa del Món amb un salt d'1,96 metres. El 1982 va assolir per
primera vegada el títol de Campiona d'Europa en pista coberta i a l'estiu el de
Campiona d'Europa a l'aire lliure a Atenes (Grècia), on va fer un salt
espectacular de 2,02 metres, que significava un nou rècord del món per a ella,
deu anys després d'haver aconseguit el primer. Va participar en els Jocs
Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) i, gràcies a
l'absència de Bykova novament per boicot polític, aconseguí novament el títol
olímpic dotze anys després, rivalitzant amb la italiana Sara Simeoni. En acabar
aquesta competició decidí reitar-se de la competició activa.
El 4 de maig de
1958 va néixer a Barcelona en Josep Maria van der Ploeg García. És un
regatista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica d'or als 34 anys, en
els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona en la classe Finn. En
els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) participà
en aquesta mateixa categoria en les proves de vela, finalitzant en setena
posició i aconseguint així un diploma olímpic. En els Jocs Olímpics d'Estiu del
2000 realitzats a Sydney (Austràlia) finalitzà en vuitena posició, obtenint un
nou diploma olímpic, en la classe Star al costat de Rafael Trujillo. Al llarg
de la seva carrera ha guanyat també una medalla de bronze en el Campionat del
Món de vela.
El 4 de maig de
1987 neix a Palma de Mallorca el Jorge Lorenzo Guerrero. És un expiloto de
motociclisme i pilot d'automobilisme espanyol. Ha guanyat cinc títols del
Campionat del Món de Motociclisme en dues categories diferents: bicampió del
món de 250cc (2006 i 2007), tricampió del món de MotoGP (2010, 2012 i 2015), i
tres vegades subcampió en 2009, 2011 i 2013. En la categoria reina va obtenir
un total de 47 victòries, 114 podis, 42 poles position i 30 voltes ràpides. Ha
competit en la màxima categoria amb els tres grans equips de motociclisme del
seu moment: Yamaha des de 2008 fins a 2016, Ducati des de 2017 fins a 2018, i
Profunda en 2019. El dia 14 de novembre de 2019, en roda de premsa en el
Circuit Ricardo Tormo de València, després d'una pèssima temporada, decideix
anunciar la seva retirada com a pilot en actiu. Però els nostres esportistes no
només fan esport... En 2020 va participar en la primera temporada del programa
de televisió Mask Singer interpretant al Corb, on va quedar en quart lloc. En
2022 és contractat per DAZN com a comentarista de les transmissions del
Campionat Mundial de MotoGP a Espanya.En 2023, va participar en el campionat de
Porsche Supercup amb l'equip Team Huber Racing amb Llicència Italiana.
El 4 de maig de
1999 va neixer a Barcelona la Núria Marquès Soto. És una esportista que
competeix en natació adaptada. Va guanyar quatre medalles en els Jocs
Paralímpics d'Estiu, en els 2016 a Rio de Janeiro i 2020 a Toquio. A més, va
obtenir tretze medalles en el Campionat Mundial de Natació Adaptada entre els
anys 2015 i 2022.
El 4 de maig de
2001 neix a Sallent en Joan García Pons. És un futbolista que juga en la
demarcació de porter en el R.C.S.Espanyol de la Primera Divisió d'Espanya.
Va obtener amb la Selecció Espanyola de Futbol la medalla d’or dels Jocs
Olímpics de Paris 2024.
El 4 de maig de 2024
el FC Barcelona suma la seva novena Lliga F, la cinquena consecutiva. La
Primera Divisió Femenina d'Espanya o Lliga F. Disputada ininterrompudament des
de la temporada 1988-89, està organitzada per la Lliga Professional de Futbol
Femení (LPFF). Aquesta competició esportiva professional de clubs de futbol
femenins espanyols ha rebut diversos noms. Hi ha hagut 12 equips campions de
lliga on hi destaca el Futbol Club Barcelona amb 9 títols. El segueixen
l'Athletic Club de Bilbao amb 5, el Llevant Unió Esportiva i l'Atlètic de
Madrid amb 4 campionats. Societat Cultural i Deportiva Añorga, Club Deportivo
Oroquieta Villaverde i Rayo Vallecano, en tenen 3, CFF Irex Puebla, Reial Club
Esportiu Espanyol, Penya Barcelonista Barcilona, Oiartzun Kirol Elkartea i
Màlaga Club de Futbol completen la resta de campions de les trenta-quatre temporades
del campionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada