19 de maig 1956 Neixen Anna Pujol i Alexanko 2004 Núria Balagué i Maite Hernández fan el cim a l'Everest

 

Els protagonistas d’avui són dues dones que participen en esports coneguts com a minoritaris que van tenint cada dia més participants, i un futbolista.

El 19 de maig de 1956 neix a Barcelona l’Anna Pujol Rius. És una practicant i regatista de patí de vela catalana. A més d’esportista, és també directiva i gestora municipal d’esports. És llicenciada en Educació Física i Esports per l'INEFC, i cursà un postgrau en Gestió esportiva municipal. També estudià a l'Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona, on obtingué les titulacions esportives de patrona i capitana de iot. També és monitora de vela, jutgessa de regates i monitora d’esquí nàutic. S'inicià en la competició els anys 1975 i 1976 i des d’aleshores ha estat moltes vegades campiona de Catalunya en navegació amb patí de vela, la primera el 1993 i la darrera al 2013, i ha mantingut durant dècades la pràctica esportiva i al 2021 s'ha proclamat campiona d'Espanya de Veterans. En el seu palmarès figuren cinc campionats de la Copa d’Espanya, tres campionats de Catalunya i un de la Copa Catalana, i un bronze a la Copa d’Europa de 2017. Tot sovint ha competit en campionats mixtos en què les dones han estat minoria. Ha estat Coordinadora d’Esports de l’Ajuntament de Pineda de Mar durant 25 anys, del 1990 fins al 2015, on ha tingut un paper rellevant en l’esport municipal i ha estat impulsora dels Jocs Escolars Municipals i la Lliga de Futbol Sala, entre d'altres activitats. Ja el 1993 va ser nomenada una de les millors dirigents esportives professionals per Sports Quality International, que la situà en 7a posició entre 55 candidats i candidates de tot Catalunya. Entre 2013 i 2023 ha estat presidenta d’ADIPAV, l’Associació Esportiva Internacional de Patins de Vela, i hi manté la participació com a vocal de la Junta Directiva. També ha estat presidenta del Comitè de Disciplina Patí de Vela a la Federació Catalana de Vela, on ha mantingut una llarga experiència en la gestió. D’altra banda, és professora de dansa, malgrat que no s'hi ha dedicat mai professionalment. A més de la vela, practica altres esports com l'esquí, l’esquí nàutic, l'equitació, el ciclisme de muntanya, el jòguing o la gimnàstica.

El 19 de maig de 1956 va neixer a Barakaldo en José Ramón Alexanko Ventosa, conegut al món del futbol com a Alexanko. Jugava de defensa i, després d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, passà pel primer equip. El 1980 fitxà pel FC Barcelona, club on aconseguí els seus triomfs esportius, destacant la primera Copa d'Europa del club, la qual va aixecar com a capità de l'equip. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Entre 2005 i 2010 va ser director del futbol base al FC Barcelona, i entre 2015 i 2017 director de l'Acadèmia del València CF. Des de febrer de 2017 és el director esportiu de l'equip valencianista.

Les membres d'una expedició catalana exclusivament femenina, ascendeixen a l'Everest per la cara nord, i fan el cim el 19 de maig de 2004. Entres elles hi havia la Núria Balagué i Maite Hernández. La Núria Balagué Gómez va néixer a Barcelona l’any 1969, és una alpinista llicenciada en Psicologia que treballa professionalment com a psicòloga clínica a Berga i a Martorell. Inscrita a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) des de molt jove, en va ser monitora entre 1988 i 1990. Començà aviat a practicar l’alpinisme i fou instructora de l'Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM) i també de l’Escola Espanyola (ENAM). A partir de l’any 1992 es dedicà a la docència de l’esport, com a Tècnica d’Esport Base. Entre els anys 1989 i 1994 fou instructora i directora de les Estades Esportives de Muntanyisme i Escalada de la Generalitat de Catalunya. I ha estat membre de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya, des de 2008. Va fer molta muntanya: Pel que fa als seus assoliments esportius, l’any 1997 ascendí al Nun (7.135 m), a l'Índia. Al 2001 formà part d’una expedició –«Dones al Shisha»– que ascendí al Shisha Pangma, amb escaladores, i també portadores d'alçada, personal del Camp Base i oficial d'enllaç exclusivament femenines. L'any 2004 integrà una expedició catalana exclusivament femenina a l'Everest, en un ascens per la cara nord, en la qual aconseguí fer el cim, juntament amb Maite Hernández, la matinada del 19 de maig. L’any 1999 va participar en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l'Annapurna  (8.035 m) i al 2001 en l’expedició al Muztagh Ata (7.546 m). L'any 2011 va completar l'ascens al Nevado Sajama (6.546 m), als Andes bolivians.

2 de novembre Dia de Difunts 1918 Neix Carmen Amaya, bailaora 1976 Neix Núria Picas, esportista de muntanya

 

Avui, Dia de Difunts, recordem dues dones que han sabut treure partit del seu cos en el món de la dansa i de les curses de muntanya.

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau. 

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1, però no. El dia 2 és el dia de difunts però  molta gent comença molt abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuïc. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

 

Carmen Amaya Amaya va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918. Va ser una ballarina i cantant de flamenc catalana. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya. Treballà en diverses pel·lícules. Formà el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. La creació “Bolero de Ravel” va ser un dels seus millors espectacles on destacaren les seves contorsions i la duresa d'expressió del rostre i del cos. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva diferents peces sobre la baillarina. El fons està format per fotografies, peces d'indumentària, dibuixos, etc. Es troba a l'Escena Digital del MAE.

 

Núria Picas i Albets va néixer a Manresa el 2 de novembre de 1976. És una esportista de muntanya catalana (escala, fa curses de llarga distància i amb bicicleta...). Va treballar com a bombera de la Generalitat però quan es va anar professionalitzants com esportista va haver de demanar una excedència. Els primers anys de la dècada del 2010 va guanyar desenes de curses de muntanya de les més destacades. Viu a Berga i s'entrena per les muntanyes dels voltants del Berguedà. Després d'acumular resultats destacats amb la selecció catalana de curses de muntanya, l'any 2019 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi "per la seva excel·lència esportiva com a corredora de curses de muntanya". La imatge és per a ella, perquè veieu com li brillen els ulls quan està a la muntanya...