31 de maig Curses de muntanya 1979 Neix Laia Andreu

 

Avui acabem el mes de maig i parlem de curses de muntanya i la seva normativa per l’aniversari de la Laia Andreu.

Les curses de muntanya curses pedestres que segueixen un recorregut de muntanya senyalitzat. Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors. Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2.500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades. Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors. Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en curses de baixa muntanya, en què el recorregut ha de sobrepassar els 300 m i no superar els 1.000 m; curses de mitja muntanya, en què algun punt del recorregut ha de sobrepassar els 1.000 m, i curses d’alta muntanya, en què algun punt del recorregut ha de sobrepassar els 2.000 m. Existeix una quarta tipologia coneguda amb el nom de curses d’altitud. La cota mínima ha de ser de 2.000 m i la inclinació, superior al 30%. Algunes de les seves variants són la cursa d’alta muntanya, la marató d’alta muntanya i la cursa d’ultrafons. Són curses d’alta muntanya organitzades per la Federació Internacional de Curses de Muntanya (ISF). D’altra banda, l’Associació Mundial de Curses de Muntanya (WMRA) defineix quatre tipologies de curses segons diferents paràmetres. Fa esment de les curses de muntanya, les d’alta muntanya, les de llarga distància i les curses d’altitud. A més d’aquestes curses estandarditzades, existeixen diferents especialitats de curses pedestres que recorren la muntanya.

Curses verticals: Competició relativament curta en la qual l’objectiu és ascendir una muntanya al més ràpidament possible. Cada prova té un coeficient de duresa segons la distància i el desnivell, i, segons la FEEC, el recorregut ha de tenir un mínim de 500 m de desnivell positiu. Algunes curses específiques d’aquesta modalitat són els quilòmetres verticals, les cronoescalades i les curses verticals. Estan incloses dins la secció de curses de muntanya de la FEEC, que n’organitza el Campionat de Catalunya des del 2010.

Curses d’ultraresistència per muntanya: Conegudes també com ultratrails de muntanya, són una especialitat de curses pedestres en les quals els participants recorren un mínim de 80 km en una sola etapa per zones de baixa, mitja i alta muntanya. De la mateixa manera que les curses de muntanya, no poden sobrepassar inclinacions de més de 40°, tenir una dificultat tècnica de grau II i passar per més d’un 15% d’asfalt. La Lliga Catalana de curses d’ultraresistència, competició individual composta per diverses proves, fou organitzada per primera vegada el 2011. Algunes de les proves foren l’Ultra Trail Barcelona, l’Ultra Trail Coll de Nargó o la Travessa Núria-Queralt.

Ral·lis d’alta muntanya: Curses pedestres d’equips de dues o tres persones que han de completar un recorregut de muntanya no senyalitzat. Els participants han de passar per diverses crestes i cims utilitzant sovint tècniques de grimpada, escalada, ràpel i orientació. Les curses es divideixen en categoria d’or, amb desnivells acumulats superiors a 1.500 m; categoria de plata, amb desnivells d’entre 1.000 i 1.500 m, i categoria de bronze, amb desnivells d’entre 500 i 1.000 m. La FEEC regula aquest tipus de proves des del final dels anys vuitanta. El 1989 creà la Copa Catalana de ral·lis d’alta muntanya i el 1998, el Campionat de Catalunya.

Marxes tècniques de regularitat: Curses excursionistes pedestres en les quals els participants utilitzen algun tipus de sistema d’orientació. Transcorren per entorns de baixa i mitja muntanya, no poden superar la cota de 1.800 m d’altitud, tenen un recorregut d’entre 10 i 18 km, una durada màxima de sis hores i no poden superar un desnivell acumulat de més de 800 m. La FEEC organitza des del 1999 la Copa Catalana de marxes tècniques i de regularitat (CCMTR), que agrupa un conjunt de curses organitzades per diferents entitats excursionistes en les quals s’utilitzen diferents sistemes d’orientació. El Campionat de Catalunya de marxes tècniques regulades, compost per una sola prova, fou creat l’any 2000.

Caminades de resistència: Marxes excursionistes pedestres que tenen un esperit no competitiu i on preval el repte personal i de superació dels participants. Es classifiquen en caminades de resistència (R) i caminades d’alta resistència (AR), segons la distància, el desnivell positiu, negatiu i acumulat, la morfologia del terreny i altres característiques de la prova. Ha de recórrer entorns de baixa i mitja muntanya, no superar la cota de 2.000 m d’altitud, tenir un recorregut d’entre 45 i 90 km, ser d’una durada d’entre dotze i vint-i-quatre hores i no superar un desnivell acumulat de més de 6.000 m. La FEEC organitza la Copa Catalana de caminades de resistència i d’alta resistència des del 1998. També n’organitza el Campionat de Catalunya per entitats. Algunes de les caminades de resistència catalanes del 2011 van ser la Castells de Segarra, la Molins de Rei-Montserrat, la 7 Cims o la Marxa del Garraf. Algunes de les caminades d’alta resistència foren el Meridià Verd, la Travessa del Montseny, la Gràcia-Montserrat, la Matagalls-Montserrat, la Circular Pantà d’Oliana o la Rasos de Peguera-Manresa.

El 31 de maig de 1979 va neixer a Vic la Laia Andreu i Trias. És una atleta catalana especialitzada en curses de muntanya, camp a través, curses d'orientació, i curses de raquetes de neu. La Copa del Món de curses de muntanya, més coneguda en anglès com Skyrunner World Series, és una sèrie de curses de muntanya que es realitzen durant tot l'any, organitzada per la International Skyrunning Federation (ISF) des de 2009. Fins a l'edició de 2008, l'organització del circuit anava a càrrec de la Federation for Sport at Altitude (FSA), predecessora de l'actual ISF. L'empresa catalana Buff ha patrocinat l'esdeveniment des del 2003 fins al 2008. Entre sis i vuit curses són seleccionades d'entre un mínim de cinc estats. Les curses han de complir els paràmetres "skyrunning" d'una inclinació vertical determinada i un mínim d'altura de 2.000 metres. Els punts per a la classificació són repartits segons la posició en què es finalitza la prova, atorgant 100 al vencedor, 88 al segon, 78 al tercer, i descendint dos punts progressivament fins a arribar al catorzè lloc. La mateixa escala s'utilitza tant en categoria masculina com femenina, però es descendeix fins al quinzè lloc. Per tal d'ampliar les oportunitat de victòria el campionat, a la darrera cursa s'atorguen el 20% més de punts. Els quatre millors resultats al llarg de la temporada se sumen, i el corredor amb el major resultat acumulat se'l declara campió d'aquell any. Com a corredora de curses amb raquetes de neu aconseguí dos Campionats de Catalunya (2008, 2015), un Campionat d'Europa (2010), set Copes d'Europa (2008-14) i dos subcampionats del món (2013, 2015). La seva participació en curses internacionals d'aquesta modalitat sempre ha estat com a membre de la selecció catalana. Així, participant amb la selecció catalana de raquetes de neu de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), ha guanyat diverses vegades (2012, 2015, 2017 i 2018) la Ciaspolada de raquetes de neu ("le ciaspole" són les raquetes de neu en italià), una cursa que es disputa a la Val di Non, al Trentino italià, i és la més multitudinària i prestigiosa del continent. El 2018 també va guanyar l'Europeu de Guils, dins del campionat d'Europa de raquetes de neu de la International Snowshow Federation, celebrat a l'estació d'esquí nòrdic de Guils-Fontanera, sota l'organització de la Unió Muntanyenca Eramprunyà. A partir de l'any 2017, el reglament de la Federació Internacional de Raquetes de Neu (WSSF) no permet la participació de la selecció catalana perquè no està reconeguda pel Comitè Olímpic Espanyol. Per aquest motiu, com que no hi ha selecció espanyola d'aquesta modalitat, Laia Andreu no pogué competir en els Campionats del Món del 2017 celebrats als Estats Units. Al gener del 2010 va rebre el guardó dels IX Premis d'Honor que entrega la Fundació Esport Català a esportistes catalans, clubs, federacions i entitats per la seva contribució a l'esport català, en el seu cas per haver guanyat el Campionat d'Europa de Raquetes de Neu del 2009.