17 de maig 1928 Inici del Jocs d'Amsterdam 1966 Neix Xavier Escudé 1966 Neix Joan Llaneras 1972 Neix Marta Andrade 1987 Neix Laia Vives

 

Tal dia com avui van començar els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i van néixer un jugador d'hoquei sobre herba, una patinadora sobre gel, una jugadora d'hoquei sobre patins, una futbolista que va ser la primera a viure a La Masia del Barça.

El 17 de maig 1928 van començar els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, oficialment coneguts com els Jocs de la IX Olimpíada. Va acabar el 12 d'agost d'aquest any. Van participar 2883 atletes (2606 homes i 277 dones) de 46 països, competint en 14 esports i 109 especialitats. Els Països Baixos s'havien postulat per als Jocs Olímpics de 1920 i de 1924. No obstant això, van ser derrotats per Anvers i París. Alemanya va ser readmesa després de 16 anys d'absència, com a manera de demostrar que la pau havia estat restablerta en el món. Per primera vegada es va realitzar l'encesa del pebetero amb la Flama Olímpica, que es va mantenir encesa durant la realització dels Jocs. El protocol va tenir una altra addició quan Grècia, bressol de l'Olimpisme, va encapçalar la desfilada de nacions en la cerimònia inaugural i Països Baixos, el país amfitrió, va marxar en últim lloc. Aquest costum es conserva des de llavors. El baró Pierre de Coubertin, que no va acudir als Jocs a causa d'una malaltia. Coubertin havia deixat de ser president del Comitè Olímpic Internacional des de 1925. Les dones van competir per primera vegada en atletisme, malgrat les objeccions de Coubertin i del papa Pius XI, encara que es va limitar la seva participació a cinc esdeveniments. L'alemanya Lina Radke-Batschauer va ser la segona atleta a guanyar una medalla d'or per al seu país en esdeveniments de pista i camp en guanyar la carrera dels 800 metres. Aquesta prova es recorda perquè la resta de les competidores van sofrir per la fatiga extrema i això va provocar que el Comitè Olímpic Internacional, sota la conducció del seu nou president, el belga Henri de Baillet-Latour, suspengués la prova de 800 metres femenins fins a 1960. Dos herois olímpics van mantenir el seu domini en els seus respectius terrenys: el finlandès Paavo Nurmi va obtenir tres medalles d'or més en proves de fons i mig fons per a culminar la seva brillant trajectòria amb nou metalls daurats. Per part seva, Johnny Weissmüller va tornar a imposar-se en la prova de velocitat dels 100 metres de natació lliure i va ser part per a acomiadar-se amb cinc ors en natació i un bronze en pol aquàtic. La diversitat va ser un altre segell d'aquests jocs. Esportistes de 28 nacions en total van guanyar alguna medalla d'or, rècord que no va ser superat fins a 40 anys després. El continent asiàtic va obtenir les seves primeres medalles d’or gràcies als japonesos Mikio Oda, en triple salt, i Yoshiyuki Tsuruta, en 200 metres natació, a més, la selecció d'hoquei de l'Índia va guanyar la primera de les seves sis medalles d'or consecutives, de 1928 a 1960. Xile va obtenir la seva primera medalla. La reialesa es va fer present en el més alt d'un podi olímpic per primera vegada, gràcies al príncep Olaf de Noruega, que va guanyar l'or en vela, en l'especialitat de iot de sis tripulants. L'egipci Ibrahim Moustafa va ser el primer no europeu a guanyar un esdeveniment de lluita grecoromana. La italiana Luigina Giavotti es va convertir en la més jove medallista de tots els temps en guanyar la plata en gimnàstica com a part de l'equip d'Itàlia als seus 11 anys i 302 dies d'edat. L'Uruguai va guanyar la medalla d'or per segona vegada consecutiva, la primera va ser en 1924, continuant així la seva supremacia en el futbol mundial derrotant a la selecció de l'Argentina a la final. Adidas va introduir els seus productes per primera vegada en els Jocs Olímpics. 

El 17 de maig de 1966 va néixer a Terrassa en Xavier Escudé i Torrente. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Neix en una família de llarga tradició esportiva, és germà dels també jugadors Ignasi i Jaume Escudé. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, aconseguint guanyar posteriorment una medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), la seva última participació olímpica.

El 17 de maig de 1969 va néixer a Porreras en Joan Llaneras Rosselló. És un esportista que va competir en ciclisme en la modalitat de pista, especialista en les proves de puntuació i madison. És bicampió olímpic i set vegades campió mundial, per la qual cosa és considerat el millor ciclista en pista espanyol de tots els temps. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, entre els anys 1996 i 2008, obtenint en total quatre medalles, or en Sídney 2000 (puntuació),4 plata a Atenes 2004 i or i plata a Pequín 2008. Va guanyar dotze medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista entre els anys 1996 i 2007. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de l'Esport al millor esportista espanyol dels anys 1997 i 200010 i distingit amb la Gran Cruz de la Reial ordre del Mèrit Esportiu. També va estar en la cita Atlanta’96 on va aconseguir dos diplomes en la modalitat de puntuació i en la persecució per equips. Llaneras va abanderar a Espanya en la cerimònia en la de clausura de Pequín 2008.

El 17 maig de 1972 va néixer a Barcelona la Marta Andrade. És una patinadora artística sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya. Va guanyar vuit campionats d'Espanya consecutius, entre 1995 i 2002 i va competir en dos Jocs Olímpics. Entrenada primer per la preparadora Glòria Mas, a partir de 1989 per l'expatinadora Susanna Palès, i després per Didier Gallegué, va obtenir la 20a posició dels Jocs Olímpics d'hivern de 1994 i la 22a als Jocs Olímpics d'hivern de 1998. Va participar en onze Campionats Mundials de Patinatge Artístic i cinc Campionats d'Europa. La millor posició la va obtenir als Mundials de Nagano del 2002.

El 17 maig de 1987 va néixer a Barcelona la Laia Vives i Clos. És una exjugadora d'hoquei sobre patins catalana, en la posició de portera. Va créixer a Santa Coloma de Farners, on s'inicià en la pràctica de l'hoquei sobre patins al Club Hoquei Farners en la posició de portera. El 2001 va fitxar pel Club Patí Voltregà, entitat en la qual va jugar durant la resta de la seva trajectòria esportiva, i debutant a la màxima categoria. Entre d'altres èxits, va aconseguir cinc Copes d'Europa, cinc Campionats d'Espanya, cinc OK Lliga, sis Copes de la Reina, set Lligues catalanes i una Copa Catalana. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, va aconseguir el Campionat d'Europa sub-19 el 2005. Amb l'absoluta va guanyar un Campionat del Món el 2008 i un d'Europa el 2009. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins va ser internacional en vuit ocasions, aconseguint una Golden Cup de 2009 i el subcampionat de la Copa Amèrica de 2010. Després d'assolir un palmarès prolífic durant més de quinze anys, decidí retirar-se de la competició esportiva el maig de 2017. Se li va fer un homenatge al Pavelló d'Esports de Sant Hipòlit de Voltregà, organitzat pel CP Voltregà i la Penya Sac i Ganxo, en el qual es disputà una trobada i un partit entre excompanyes i aficionats. També va rebre la medalla del Comitè Olímpic Espanyol de l'any 2009 per la seva trajectòria esportiva.

El 17 de maig de 1998 va néixer a Palma de Mallorca la Patricia Guijarro. És una futbolista que juga com a centrecampista i el seu equip actual és el FC Barcelona de la Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya. És la quarta capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya. Va començar a jugar a futbol amb el seu pare quan era molt petita. Amb set anys es va apuntar a jugar a l'equip de l'escola amb els seus amics. Amb 14 anys va fitxar per la UD Collerense on va començar jugant en categories inferiors fins a arribar al primer equip. Amb només 17 anys el Barcelona la va trucar perquè s'incorporés a les seves files i Guijarro es va traslladar a la ciutat Comtal. Va estudiar Batxillerat a La Masia, sent la primera jugadora del primer equip de futbol femení a fer-ho. Després de graduar-se, va començar a estudiar la carrera de fisioteràpia.