El 12 de maig es celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia Ortodoxa).
Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.
Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.
La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia “salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.
Segur que heu vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç avui en sabeu més coses...
El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Virgen de Covadonga o Virxe de Cuadonga en asturiano, coneguda popularment com La Santina. És una imatge de la Mare de Déu que es troba en una cova a Covadonga, al concejo de Cangas de Onís, Principado de Asturias, Espanya. És la patrona d’Astúries i una de les set Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La cova és un important centre de peregrinació mariana. Segons la tradició, la Mare de Déu va ajudar als cristians capitanejats per Don Pelayo, provocant un desprendiment de roques en la coneguda batalla de Covadonga, que va castigar amb moltes baixes al exercit àrab. La llegenda recorda aquesta batalla com l’inici de la Reconquesta i la reinstauració dels reis cristians en la Península.
