29 d'octubre Sant Narcís, Patró de Girona

Sant Narcís era fill de Girona;  n’era el bisbe, i es dedicà amb especial zel a la predicació i a la conversió de gentils.

Són incalculables els miracles atribuïts a Sant Narcís. Quan el rei de França, Felip l’Ardit, entrà a casa nostra davant d’un potent exèrcit, protegit per l’ajut moral del Papa, arrasant-ho i cremant-ho tot, va arribar fins a Girona, a la qual posà un setge estret, molt difícil de sostenir per part dels gironins i impossible de trencar per les forces del nostre rei En Pere. Però, un bell dia, del sepulcre de Sant Narcís, tancat amb una llosa molt grossa i molt feixuga, van sortir, no se sap per on, uns grans vols de mosques vironeres, les quals van passar per damunt de les muralles de la ciutat i van tirar-se com a llops damunt dels francesos, i, francès que picaven, moria al moment, enmig de terribles dolors. Un pànic terrible va apoderar-se dels enemics, que van fugir, a la desbandada, cap a França. En passar el Coll de Panissars, van topar-se amb el rei Pere i la seva gent, que els van donar batalla, la qual fou terrible, i els francesos van morir a mils, entre ells, el seu rei. Els pocs que van quedar vius van fugir fins a París, carregats amb el cadàver de llur rei. D’aquesta feta memorable, hom considera Sant Narcís com advocat de les mosques, i hom creu que pels volts de la seva diada les mosques són més insistents, amoïnadores i verinoses, com bé diu el refrany:

"Per Sant Narcís, cada mosca val per sis".

Hom creu, també, que per Sant Narcís s’acaben les mosques, i que fins l’any següent no se’n tornen a veure. Hom creu que cada any fa la fredorada de Sant Narcís, que mata totes les mosques… Totes ben bé, no; en deixa sempre unes quantes, perquè puguin atacar els francesos, si fos cas que tornessin.

Però Sant Narcís te moltes altres advocacions: 

Segons la tradició, a totes les esglésies on va oficiar i intervenir Sant Narcís no calgué mai encendre les llànties ni proveir-les d’oli, car s’encenien i omplien miraculosament. Per això, de vegades, es representa aquest sant voltat de llànties enceses o hi hagi a la seva vora unes gerres d’oli. Per efecte d’aquesta llegenda, l’havien venerat els oliaires, els  mestres llantiers i els gerrers.

Sant Narcís és advocat per al mal d’orella. El dia de la festa, hom reparteix als fidels cotó que hagi tocat el sepulcre del sant,  cotó que és o fou emprat per a posar-se’l dins de les orelles si hom hi tenia mal.

Arreu de Catalunya hom invoca a Sant Narcís per a les torçades o males virades de membres i extremitats. Contra les palpitacions, hom invoca igualment a Sant Narcís.

... Aquest Sant serveix per tot... potser coneixieu l'episodi de les mosques però... que també servia per l'oli, les palpitacions, les torçades i el mal d'orella.... per a mi han estat coses noves. I com que ja sé una cosa nova, ja m'en puc tornar al llit....