Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Cugat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Cugat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de desembre del 2023

16 de desembre 1818 Neix Giovanna Rossi-Caccia, soprano 1889 Neix Joaquima Pla i Farreras, pedagoga

 

Avui parlarem de dues dones del segle XIX que van néixer tal dia com avui.


Giovanna Rossi-Caccia va néixer a Barcelona el 16 de desembre de 1818. Va ser una soprano catalana. Va ser la primera soprano que va cantar al Gran Teatre del Liceu en la primera representació operística, que tingué lloc el 17 d'abril de 1847, obrint la temporada, amb Anna Bolena de Donizetti. En deixar els escenaris, es retirà a Le Havre, on es dedicà a la docència.


Joaquima Pla i Farreras neix a Sant Cugat del Vallès el 16 de desembre de 1889. Va ser una pedagoga i mecenes catalana. Va forçar la renovació pedagògica donant un terreny sense compensació per fer una escola. La van anar informant de la seva construcció però va morir sense haver-la vist, però satisfeta de saber que la marxa de l'escola seria molt positiva. Actualment aquella escola és l'Institut públic Joaquima Pla Farreras.

dimarts, 10 de març del 2020

10 de març El semàfor (si non é vero, é ben trobato)


Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia. 

A Sant Cugat es van haver de posar els semàfors a terra perquè la gent mirava el mòvil i passaven sense respectar el semàfor de la carretera nacional que passa pel bell mig de la ciutat causant més d'un ensurt.

A Santa Coloma de Gramenent en els semàfors de peatons podem veure parelles heterosexuals, i homosexuals masculines i femenines per mostrar la diversitat. Per tant es converteixen també en un mitjà d'expressió. 


A Santa 

dijous, 31 de desembre del 2015

31 de desembre L'home dels Nassos 1925 Primera Cursa de Sant Silvestre a Sao Paulo


La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro. 

Nosaltres mengem els raïms al ritme de les campanades. Així com les festes de Nadal són festes familiars, el Cap d’Any es sol celebrar amb els amics.

Segons la tradició catalana recollida per Joan Amades, en aquest dia surt l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.

La Cursa de Sant Silvestre és una cursa atlètica amb recorregut urbà que es fa en algunes ciutats el darrer dia de l'any. La primera cursa de Sant Silvestre que es va celebrar fou a la ciutat brasilera de Sao Paulo l'any 1925, que entroncava amb una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputaven la nit de cap d'any on el concursants duien torxes per a córrer. La cursa se sol disputar el dia 31 de desembre a la tarda tot i que hi ha molta varietat horària i també de dies, malgrat que la idea inicial és que sigui l'última de l'any. Porta el nom del pontífex Silvestre I que fou santificat per ser el primer papat no martiritzat per l'Imperi Romà. A partir de la Corrida Internacional de São Silvestre de Sao Paulo, la tradició d'aquesta cursa s'ha escampat per diverses ciutats del món i s'ha convertit en una prova típica del Nadal amb molta popularitat. Existeixen diferents modalitats, des de les més professionalitzades fins a les més populars i divertides. A Catalunya es disputa la Sant Silvestre Barcelonesa a Sant Cugat del Vallès a les 17.30, la Cursa dels Nassos a Barcelona, mentre que a Madrid s'anomena San Silvestre Vallecana.

A Barcelona es fa la Cursa dels Nassos a les 17.30h. Fins a 11.500 persones podran participar de l’últim esdeveniment esportiu de l’any a Barcelona. La Nassos és la cursa popular per excel·lència de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, ens agrada posar èmfasi en els atletes amb diversitat funcional, que també juguen un paper molt important en el desenvolupament de la Cursa dels Nassos. Sense aquests atletes, la cursa seria menys cursa. Els atletes amb diversitat funcional (cadira de rodes, paràlisis cerebral, discapacitat visual i discapacitat intel·lectual) també s’han d’inscriure per internet o presencialment com la resta de participants. 

En aquesta cursa hi ha un gest solidari: “El teu gest val per dos”: gest mediambiental i social. Els xips blancs es poden retornar a l’arribada. Lliurar-los representa una aportació de 80 cèntims per xip a Càritas. Una bona acció pel medi ambient i pels més necessitats. Una bona manera d’acabar l’any.


Suggeriment per avui i sempre: Passeu-ho molt bé! 

Us desitjo una molt bona entrada d'any al 2016!