Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yoko Ono. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Yoko Ono. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de desembre del 2023

14 de desembre 1873 Neix Lluïsa Casagemas, compositora 1930 Neix Suzanne Morrow, patinadora 1947 Inauguració del Santago Bernabeu 1956 Neix Hanni Wenzel, esquiadora 1980 Vetlla per John Lennon 1982 Neix Laia Yurss, jugadora d'hoquei herba


L’entorn en el que neixem sovint és important perquè ens permet tenir més oportunitats. Avui veiem de tot. Des de la compositora que neix en un ambient cultivat fins a l’esquiadora amb tota la família implicada en l’esquí però també tenim altres casos de persones que entren en camps sense tradició familiar amb tot el recolzament de la família o no. No és una condició. L’ambient és important però la determinació personal té molt més pes.

Avui parlem de dones valentes que han nascut tal dia com avui. Fem servir també la data per parlar de l’equip femení del Real Madrid en el dia en el que van inaugurar el seu estadi, i per escriure sobre l’acte a Nova York en record de John Lennon, assassinat la setmana abans.


Lluïsa Casagemas i Coll va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1873. Aquest 2023 l’Ajuntament de Barcelona li ha dedicat un carrer a La Sagrera. Va ser una compositora catalana del final del segle XIX, la primera dona que va compondre una òpera a Catalunya. Va néixer al carrer Nou de la Rambla, 57, de Barcelona, filla de Manuel Casagemas i Labrós, natural de Granollers i vicecònsol de Suècia i Noruega i dels Estats Units i administrador del Banc de Catalunya, i de Maria Neus Coll i Vendrell, de Sitges. Va tenir quatre germans, entre els quals el pintor Carles Casagemas i Coll. Estudià composició amb Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach, cant amb Giovanna Bardelli i violí amb Agustí Torelló a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys, va compondre “Schiava e regina” (Esclava i reina), òpera fantàstica en tres actes amb llibret de Josep Barret, que s'havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1893-1894, un fet completament excepcional en l'època. Però, l'atemptat anarquista del 7 de novembre d'aquest any feu cancel·lar l'estrena, que no s'arribà a produir mai. L'autora la va presentar en l'Exposició Universal de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent Maria Cristina d'Habsburg va fer estrenar-ne algunes parts al palau Reial de Madrid el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al Conservatori del Liceu el 1896. Amadeu Vives, que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà la força dramàtica i la passió de l'autora. La partitura es va considerar perduda fins que es va trobar el 2017, en mans d'un particular; actualment, s'està estudiant per part de professors de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixà la partitura per a veu i piano d'una altra òpera, “I briganti”, segons el llibret d'Andrea Maffei basat en “Els bandits” de Friedrich Schiller, que ja havien fet servir Saverio Mercadante i Giuseppe Verdi. Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra Crepúsculo al Teatre Líric (Barcelona), i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobretot peces breus per a piano i per a la veu. Felip Pedrell, en el “Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos”, parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluïsa Casagemas. Una d'aquestes, “La bergeronnette”, és l'opus 230. Tota la seva obra és anterior al seu casament, que es va produir el 2 de maig de 1896, quan tenia 22 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc -membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme-, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de 1924; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista el 1927 a Barcelona. El 1930 apareix en la premsa com a professora de violí en Fomento del Arte Lírico de Barcelona. Les úniques referències que se'n troben en la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència se'n troba el 1936, en un concert a Madrid, on podia haver anat a viure. No se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar a Madrid en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de 1943, quan mor sa germana i no és citada entre els assistents als funerals.


Suzanne Morrow Francis va néixer a Toronto el 14 de desembre del 1930. Va ser una patinadora artística sobre gel canadenca. Va participar en les dues proves de patinatge en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1948 realitzats a Saint Moritz (Suïssa), on aconseguí la medalla de bronze en la prova mixta per parelles, formant parella amb Wallace Diestelmeyer, i finalitzà catorzena en la competició individual. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952 realitzats a Oslo (Noruega) finalitzà sisena en la prova individual femenina. En finalitzar la seva carrera activa es convertí en jutge de patinatge, esdenvenint la primera dona a realitzar el Jurament Olímpic per part dels jutges en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988. En finalitzar la seva carrera esportiva es llicencià en veterinària l'any 1952.


El 14 de desembre de 1947 es va inaugurar a Madrid l’estadi Santiago Bernabéu. Allà hi juga el Real Madrid. Avui parlarem del femení. El Real Madrid Club de Futbol Femenino és la secció femenina de la seva entitat matriu, el Reial Madrid Club de Futbol, i té la seu a Madrid, Espanya. Va ser registrada oficialment l'1 de juliol de 2020 amb l'objecte de la pràctica i desenvolupament d'aquest esport, després de la fusió per absorció de l'extint Club Deportivo Tacon un cop aprovat pels socis compromissaris del club blanc. Competeix en la Primera Divisió de futbol femení d'Espanya. En aquesta temporada, el diumenge 19 de novembre va ser la tercera vegada que el Barça femení endossa una 'maneta' al Reial Madrid després del 5-0 de la Lliga 2021-22 i el 5-2 de la Champions 2021-22. Amb el 5-0 d'aquest novembre en el Estadi Olímpic de Montjuïc davant 38.707 espectadors, el balanç global és ja de 57-7 en 14 Clàssics, saldats tots amb victòries culers.


Hanni Wenzel és una esquiadora alpina de Liechtenstein que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Va néixer el 14 de desembre de 1956 a la ciutat de Straubing, població situada a l'estat de Baviera. Nascuda a Alemanya, la seva família es traslladà de ben petita a Liechtenstein, aconseguint la nacionalitat d'aquest país, pel qual competí a nivell internacional. És germana d'Andreas Wenzel i Petra Wenzel, també esquiadors olímpics, es casà amb l'esquiador austríac Harti Weirather i la seva filla és l'esquiadora Tina Weirather. 


L’any 1980 tal dia com avui, sis dies després de la mort de John Lennon, la seva vídua Yoko Ono va organitzar una vetlla en honor del cantant. Hi va haver deu minuts de silenci al llarg de mig món al voltant de les 14:00 ( hora dels EUA ). Al Central Park de Nova York, es van arribar a reunir unes 100.000 persones i en el bressol de Lennon, a Liverpool, la reunió va ser una mica menys concorreguda.


Laia Yurss Ramos va néixer a Barcelona el 14 de desembre de 1982. És una jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada en la posició de davantera al Club Deportiu Terrassa, entre 2000 i 2002 va guanyar tres lligues espanyoles, dues copes de la Reina, tres campionats de Catalunya, un campionat d'Espanya d'hoquei sala i un campionat de Catalunya d'hoquei sala. Posteriorment, va fitxar pel Júnior FC amb el qual va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'hoquei sala el 2005. La temporada 2006-07 va retornar al CD Terrassa. En aquesta segona etapa, va guanyar una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i un Campionat de Catalunya. Va debutar internacionalment amb la selecció espanyola d'hoquei herba el 2005.


dilluns, 20 de març del 2023

20 de març Comença la Primavera 1980 Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1969 Casament de John Lennon i Yoko Ono 1991 mor el fill d'Eric Clapton 2000 Oscar per Phil Collins

 

Avui comença la Primavera i acabarà el dia 21 de juny, dia del solstici, i moment en el qual començarà l’estiu. Seran en total 92 dies de primavera. L’inici de la primavera a l’hemisferi nord està definit per l’instant en el qual la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol creua l’equador celeste en el seu moviment cap al nord. En definitiva, el dia que entra la primavera (l’equinocci de primavera) correspon amb el dia en el qual els rajos solars arriben directament a l’equador de la Terra, on fan un angle de 90 graus amb la superfície. Quan això succeeix la durada del dia i la nit són molt similars, tot i que l’equilux, el moment en el qual la nit i el dia duren exactament 12 hores, es produeix uns dies abans.


Avui comencem amb un apunt polític, continuarem amb tres records musicals.


Tal dia com avui de 1980 a Catalunya s'hi van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la Segona República Espanyola; Heribert Barrera en serà elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat i estarà en el càrrec fins el 23 de setembre de 2003.  


Yoko Ono passarà a la història com la malvada que va propiciar la ruptura del grup del pop més important de la història: els Beatles. Van ser moltes les discussions entre John Lennon i la resta de la banda per ella, però les raons de la seva escissió van respondre a més a altres motivacions. John Lennon i Yoko Ono es van convertir en una de les parelles més llegendàries i emblemàtiques dels anys 60 i 70. Des del principi, la seva relació va estar envoltada de polèmica. Tots dos estaven casats quan es van conèixer i es van enamorar perdudament l'un de l'altre en 1966, en la galeria d'art londinenc Indica Gallery. L'atracció que van sentir en el moment en el qual es van veure va ser suficient per a trencar els seus respectius matrimonis. Malgrat tots els problemes pels quals van haver de passar, la parella es va donar el «sí, vull», es van casar a Gibraltar tal dia com avui, el 20 de març de 1969.


Diuen que no hi ha res més dur per a l'ésser humà que veure morir a un fill. Si a això se li uneix que aquest fill havia estat una de les poques alegries en la vida del pare que el perd, la tragèdia és encara major. Aquesta tragedia, massa habitual, va sacsejar a Eric Clapton el 20 de març de 1991 quan Connor, el fill nascut quatre anys abans fruit de la seva relació amb la model Lori del Sant, va caure des de la finestra de l'apartament de la seva mare situat en el pis 53 d'un gratacels de Manhattan. El nen va ser enterrat a Anglaterra al costat del seu avi patern, Jack, la mort del qual en 1970, pròxima en el temps a la del seu amic Jimi Hendrix, va sumir al guitarrista en uns anys de silenci. Clapton va aconseguir sortir de la tragèdia i fruit del dolor de la pèrdua del seu fill Connor amb una de les seves cançons més belles: “Tears on Heaven” que va gravar en directe en el concert “desendollat” que va fer per a la MTV. Aquest disc, “Eric Clapton Unplugged”, va arrasar en l'edició dels Grammy de 1992 amb premis que Clapton va dedicar al seu fill, a Connor. Per Eric Clapton és la nostra imatge d'avui.

El 20 de març del 2000, Phil Collins va rebre un Oscar per “You’ll be in my heart”. La cançó va ser el tema central de la banda sonora de la pel·lícula de Walt Disney “Tarzán” (1999). I no va ser l'únic premi. Aquest mateix any i per aquesta composició va recollir també un Globus d'Or i un Grammy. En realitat, va ser un dels grans moments de Phil Collins en la dècada dels 90. Encara que havia publicat treballs com "Both sides" (1993) i "Dance into the light" (1996), cap d'ells va aconseguir l'èxit que el excomponente de Genesis havia obtingut en els anys 80, quan va iniciar la seva carrera en solitari. Recobrada la sensació que podia fer coses que convencessin al públic, va treure a la venda "Testify" (2002).



dijous, 14 de desembre del 2017

14 de desembre 1788 mor Bach 1977 s'estrena "Saturday Night Fever" 1980 vetlla per Lennon 2013 Oh Happy Day


El 14 de desembre està farcit de cites musicals d’estils ben diferents.

L’any 1788 va morir a Hamburg ( Alemanya ) Carl Philipp Emanuel Bach, músic i compositor alemany, considerat un dels fundadors de l'estil clàssic i un dels compositors més importants de l'anomenat "període galant ".

L’any 1977 es va estrenar "Saturday night fever". El film, en espanyol "Fiebre del sábado noche", protagonitzat pel llavors novell John Travolta , es va estrenar a Nova York. El paper d'aquest va ser un dels més representatius de la seva carrera, però el realment important de la pel·ícula va ser la seva banda sonora. Els germans Gibb, els Bee Gees, van triomfar a tot el món gràcies a dues cançons: "Stayin ' alive" i "Night fever". La balada "How deep is your love" va ser un altre dels seus grans èxits de l'època .

L’any 1980, sis dies després de la mort de John Lennon, la seva vídua Yoko Ono va organitzar una vetlla en honor del cantant. Hi va haver deu minuts de silenci al llarg de mig món al voltant de les 14:00 ( hora dels EUA ). A Central Park, Nova York , es van arribar a reunir unes 100.000 persones i en el bressol de Lennon, a Liverpool, la reunió va ser una mica menys concorreguda.


Al 2013 vam viure una setmana d’impàs en el programa de TV3 “Oh Happy Day” que ha posat el cant coral a l'abast del gran públic. Tres corals queden per a la gran final de la setmana vinent, per ordre alfabètic -perquè no es molesti ningú-, : Deudeveu, Messengers i Old’green. Fantàstics! Pels que ho recorden bé en aquesta primera edició van guanyar Deudeveu. Van passar pel programa altres corals superinteressants que mai haguéssim conegut si no fos per aquest programa com Geriona, Flumine, Gospelians i Gràcia, Tocs i Sons, Coral.lí, Singfònics. A la web del programa podíem trobar una frase d’Eduard Farel·lo, el presentador del programa, que sintetitzava el que ens mostra el “Oh Happy Day”: "L'esforç individual val molt, però no serveix si no està en sintonia amb un grup". Catalunya és un país amb una gran tradició musical i això es nota...