10 de desembre Dia dels Drets Humans 1961 Pasang Lhamu, sherpa 2000 Descubreixen Selam 2007 i 2011 Cristina Fernández de Kirchner presidenta d'Argentina

 

Aquest dia 10 està ben farcit d’esdeveniments. Alguns només els nomenarem i explicarem una mica més a fons el Dia dels Drets Humans, la primera alpinista nepalesa que va pujar l’Everest, la troballa de Selam i la primera ministra argentina.

Al 1860 es va concedir per primera vegada el vot a les dones als Estats Units a l’estat de Wyoming.

Al 1901 a Estocolm i Oslo té lloc el primer lliurament oficial dels Premis Nobel.

L’any 1945 la poetesa xilena Gabriela Mistral va rebre el Premi Nobel de Literatura.

El Dia dels Drets Humans se celebra tots els anys el 10 de desembre. Es commemora el dia en què, el 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. El 1950, l'Assemblea va adoptar la resolució 423 (V), convidant a tot Estats i organitzacions interessades a que observin el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans. La protecció i promoció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions per a les Nacions Unides des de 1945, any en què els països fundadors de l’Organització van acordar treballar perquè mai més es tornessin a reproduir els horrors de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit el dia 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. L’any 1950 es va invitar a tots els Estats membres i a totes les organitzacions interessades a commemorar cada any el 10 de desembre com el Dia Internacional dels Drets Humans.

Pasang Lhamu Xerpa va néixer el 10 de desembre de 1961. Va ser la primera dona nepalesa que va pujar a l'Everest. Va néixer en una família d'alpinistes i es va implicar en l'escalada durant l'adolescència. Ascendí amb èxit al Mont Blanc, al Cho Oyu, al Yalapic, al Pisang Himal i d'altres. Intentà tres cops l'Everest abans de tenir-hi èxit, el 22 d'abril de 1993, quan va assolir el cim pel coll sud per la via de l'aresta sud-est. El matí del 22 d'abril de 1993 era brillant i clar, i així es va mantenir fins que Pasang va arribar als 8.848 metres amb cinc homes xerpes, Sonam Tshering Xerpa, Lhakpa Norbu Xerpa, Pemba Dorje Xerpa i Dawa Tashi Xerpa. Mentrestant, un membre de l'equip que ja havia fet el cim cinc vegades prèviament, Sonam Tshering, caigué realment malalt al cim sud i, malgrat els esforços de Pasang per ajudar-lo, no va sobreviure a la seva malaltia. Mentre descendia del cim, el temps va empitjorar de cop, fenomen habitual en l'alta muntanya, provocant la mort de Pasang al cim sud. Vladas Vitkauskas ajudà a traslladar el seu cos muntanya avall. Per haver aconseguit el que cap altra dona nepalesa havia aconseguit abans, Pasang Lhamu fou honorada pòstumament pel seu país i per diversos alpinistes d'arreu del món. Fou la primera dona a ser condecorada amb l'estrella "Nepal Tara" pel rei del Nepal.

Un paleoantropòleg etíop va descobrir les restes fòsils de Selam. El Selam (DIK-1/1) és un crani i altres parts de l'esquelet fossilitzades d'una femella d'Australopithecus afarensis de tres anys, trobada a Dikika, Etiòpia, l'any 2000 i recuperada en els anys posteriors. Sovint es fa referència a ella amb el nom de Lucy's baby (en català, el nadó de Lucy). Les restes han estat datades en 3,3 milions d'anys d'antiguitat, aproximadament 120.000 anys més antigues que la "Lucy" (datada en 3,18 milions d'anys d'antiguitat). Els fòssils foren descoberts per Zeresenay Alemseged, i són destacables tant per la seva antiguitat com per la seva integritat.

L’any 2007 Cristina Fernández assumeix la presidència de l'Argentina. Es tracta de la primera dona president escollida, en aquest estat, per vot popular. (El 1974, María Estela Martínez de Perón va ser designada vicepresidenta i va assumir com a presidenta després de la mort de Juan Domingo Perón, el seu espòs i president de l'Argentina). El mateix dia del 2011 Cristina Fernández de Kirchner assumeix novament la presidència de l'Argentina.

21 d'octubre 1936 Antònia Adroher, primera regidora de l'Ajuntament de Girona 1958 Neix Pilar Rahola, periodista i escriptora 1833 Neix Alfred Nobel

 

Avui tenim 55 protagonistes, però no patiu no haureu de llegir una breu biografia de totes elles. Cinquanta-tres van en el bloc de les guardonades amb el Premi Nobel. Les altres dues han estat polítiques durant un temps però també moltes altres coses...

Comencem amb Antònia Adroher. Mestra, activista, compromesa. Va ser una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i, durant la guerra civil espanyola, va ser la primera dona regidora de Cultura i Propaganda a l'Ajuntament de Girona. Ho va ser des del 21 d'octubre del 1936 fins al febrer del 1937. Des del seu càrrec va posar en pràctica un nou sistema d'educació, per mitjà del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; això va representar en la pràctica l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català, la cura de la mainada, els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació. Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de l'educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en un temps molt difícil. El 1939 passà a l'exili a Tolosa de Llenguadoc i estigué en diversos camps de concentració fins que en sortir s'establí a Perpinyà. Casa seva passà a ser un centre de resistència. Va tornar a Catalunya al 1977.

Pilar Rahola i Martínez va néixer a Barcelona el 21 d'octubre de 1958. És periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. La seva veu es fa sentir a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació sempre compromesa amb Catalunya, els drets de les dones i Israel.

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel. Però com que aquest curs he dedicat el blog a les dones, parlarem de les dones que han rebut el Premi Nobel en les diferents categories: Física, Química, Literatura, Pau, Medicina o Fisiologia i, des del 1969, Economia.

El premi Nobel va ser ideat per Alfred Nobel qui, en el seu testament l'any 1895, donà gran part de la seva fortuna a una sèrie de premis en les categories esmentades anteriorment. Des del 1968 i amb motiu del 300 aniversari del Banc de Suècia i una donació d'aquest a la Fundació Nobel, s'atorga el Premi Nobel en economia. Tot i que no és oficialment un Premi Nobel, se celebra amb les mateixes condicions i característiques que els Nobels originals.

La cerimònia d'entrega del premi té lloc cada 10 de desembre a Estocolm, on s'entreguen els premis en Física, Química, Literatura, Medicina o Fisiologia i Economia. Mentre que a la capital de Noruega, Oslo, s'hi fa el lliurament del Premi Nobel de la Pau. En ambdues seus, als guanyadors se'ls lliura un diploma, una medalla i un xec.

Des de 1901, any en què s'atorgà el primer premi Nobel i fins al 2019, s'han repartit 54 premis a dones. Tenint en compte que Marie Curie fou guanyadora de dos Premis Nobel en dues ocasions diferents, això fa que hi hagi 53 dones que han guanyat aquest guardó. Malala Yousafzai és la persona més jove en haver rebut un Premi Nobel amb tan sols 17 anys el 2014, mentre que Doriss Lessing és la dona més gran en haver-lo rebut l'any 2007, amb 88 anys, però no pas la persona més gran, ja que ho fou John B. Goodenough, amb 97 anys el 2019.

La imatge d'avui és per l'Antònia Adroher, que va entendre que la política ha d'estar al servei del poble i a través de l'educació és el millor servei que es pot fer a la societat.

21 d'octubre 1833 Neix Alfred Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

10 de desembre 1815 Neix Ada Lovelace 1901 Lliurament dels primers Premis Nobel

 

Els protagonistas d’avui són dues persones que han deixat un llegat important.

Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace; coneguda com Ada Lovelace, va neixer a Londres el 10 de desembre de 1815. És la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora. Encara que patia d'una salut fràgil i estava malalta contínuament no va abandonar la seva educació. L'obsessió insana de la mare perquè la noia no heretés cap dels gustos del pare van ser uns dels motius pels quals es va dedicar a estudiar matemàtiques. Va tenir diversos tutors i tutores com ara Augustus De Morgan. Més o menys a partir dels 11 anys les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement, i l'estima i interès per aquestes va dominar durant quasi tota la seva vida. Tot i així l'Ada sempre va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia. Va heretar una mica el talent i l'amor per les lletres del seu pare, Lord Byron. Ada mai conegué personalment el seu pare, però sempre la van fascinar les seves obres.

El dia d'Ada Lovelace (Ada Lovelace Day en anglès, corresponent a les sigles ALD) és una jornada internacional dedicada a la participació de les dones en la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (STEM). Pretén visibilitzar, reconèixer i donar suport a les dones que treballen en algun d'aquests àmbits així com als seus descobriments i invencions, introduir noies joves dins el món de la ciència i la tecnologia per tal d'augmentar la presència de dones en aquests àmbits i crear nous referents femenins en les diferents àrees STEM. L'ALD se celebra el segon dimarts d'octubre de cada any, des que l'escriptora i periodista Suw Charman-Anderson ho va proposar el 2009. L'esdeveniment més representatiu d'aquest dia és l'anomenat Ada Lovelace Day Live! i se celebra a la ciutat de Londres, al Regne Unit. En aquest, dones que treballen en l'àmbit STEM fan petites xerrades sobre el seu treball dins l'àmbit científic o sobre dones que les varen inspirar a fer allò que ara fan. Entre les conferències, s'intercalen interludis musicals i còmics relacionats amb l'STEM. El conjunt d'activitats s'anomena science cabaret («cabaret de ciències» en anglès). Durant l'ALD també s'organitzen esdeveniments diversos a tot el món. Inclouen conferències, viquimaratons, concursos, crides a la participació de nenes i dones de totes les edats, etc. El 2015 va ser un dels dies ALD de més èxit fins aleshores, amb més de 150 esdeveniments organitzats de forma independent en 82 ciutats d'un total de 25 països. A Catalunya, des de l'Oficina de Dinamització de la Xarxa Punt TIC, la Generalitat proposa la possibilitat que els dinamitzadors/es organitzin activitats de diferents tipus (tallers o xerrades, per exemple) relacionades amb les STEM per tal de formar part d'aquesta jornada.

 

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi estat excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) tal dia com avui del 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs. Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país. Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, a continuació té lloc el banquet a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedeixen premis són els següents:

• Física (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
• Química (decidit per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències)
• Medicina o Fisiologia (decidit per l'Institut Karolinska)
• Literatura (decidit per l'Acadèmia Sueca)
• Pau (decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec)

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. Tampoc hi ha Premi Nobel de Matemàtiques. 

La fotografia d’avui és per la medalla commemorativa que reben els homes i les dones que reben el Premi Nobel.

21 d'octubre 1833 neix Albert Nobel

Avui recordem el naixement, l’any 1833, d’Alfred Nobel.

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seva funció és la de premiar les persones la labor de les quals hagi sigut excel·lent al llarg de la seva vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Es sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat de la qual era la mineria, però també ho va ser la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers. Va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa. El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir un article en un diari francès sobre la seva mort que es titulava “El mercader de la mort és mort”. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament. Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau, la fisiologia o la medicina i la literatura. Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895. Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis. A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins al 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega. Els executors del testament van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny. La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II. El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (una mica més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així pugui desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, i després es fa el sopar a l'Ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

PREMIS NOBEL 2019

14 de novembre 1888 inauguració de l'Institut Pasteur

La recerca fa avançar el món. Avui tenim com a protagonista un centre destacat arreu del món. L’Institut Pasteur és una fundació privada sense ànim de lucre inaugurada el 14 de novembre del 1888 a través d’una subscripció internacional per tal de que Louis Pasteur d’éxtengués la vacuna de la ràbia, desenvolupés l’estudi de les malalties infeccioses i  posés al servei de la comunitat científica els resultats obtinguts en les diferents recerques. 

Actualment l’Institut Pasteur està format per 32 seus en els cinc continents. Les seves investigacions es centren principalment en malalties com: la ràbia, la pesta, la diftèria, el tètanus, el tifus, la febre groga,  la tuberculosis, la poliomielitis, l’hepatitis B i la sida. 

Les investigacions i els descobriments dels equips que hi treballen han merescut deu Premis Nobel de Fisiologia o Medecina. L’any 1983 es va guardonar Luc Montaigner  i el seu equip pel descobriment del virus de la sida. El 1985 el reconeixement va ser per Pierre Tiollais i el seu equip per la vacuna contra l’hepatitis B. El 1989 va ser per Brigitte Guicquel i col·laboradors per l’elaboració d’un test de diagnòstic ràpid de la tuberculosi.

En aquest moment en el qual la crisi afecta també a la recerca trobem experiències de micromecenatge que fan que estudis que, lamentablement, s’haurien d’eliminar per manca de fons puguin seguir endavant. Hi ha un estudi curiós de cria d’àliga reial en captivitat per augmentar les poblacions autòctones al centre d’Espanya  que ha acudit al micromecenatge per tirar endavant la seva investigació amb èxit.