Avui tenim uns
protagonistes especials: una metgessa que treballa la immunologia i
l'aniversari del Xavier... què més voleu?
Maria Teresa
Gallart i Gallart va néixer a Artesa de Lleida el 20 de desembre del 1942. Impulsora
de la introducció i la consolidació de la immunologia com a especialitat mèdica
i un dels seus referents per a successives generacions. Estudia medicina a la
Universitat de Barcelona, on es gradua el 1967. Durant la carrera és alumna
interna per oposició de la càtedra del professor Máximo Soriano de l’Hospital
Clínic. Un cop obté el títol entra com a metge ajudant al Laboratori Central de
Bioquímica de l’Hospital Clínic, que dirigeix el professor August Corominas
Vilardell. Al cap d’un any deixa l’Hospital Clínic i passa al servei de
Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que dirigeix el Dr. M.
Salazar. El 1971 torna a canviar d’Hospital i s’integra en el Servei de
Bioquímica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dirigit pel Dr. Simon Schwartz
Riera. L’any 1972 obté el títol d’especialista en anàlisis clíniques i dos anys
més tard aconsegueix la plaça de cap de secció del Servei d’Immunologia del
mateix departament. L’any 1981 torna a l’Hospital Clínic al Servei
d’Immunologia que dirigeix el Dr. Jordi Vives Puiggrós, amb el càrrec de cap de
secció, lloc que manté fins a la seva jubilació el 2013. Forma part de la
primera junta directiva de la Sociedad Española de Inmunología el 1975. Durant
el període de 1988 a 1992 va ser presidenta de la Societat Catalana
d’Immunologia. Junt amb el Dr. Jordi Vives funda la revista Immunologia de la
qual és redactora en cap de 1988 fins a 1994. Membre de la Comisión Nacional de
l’especialidad de Immunologia del Ministeri d’Educació i Ciència de 1978 fins a
1985.
La Dra. Gallart
va ser un dels pilars de la introducció i la consolidació de la immunologia com
a especialitat mèdica independent. Al mateix temps va ser un referent per a
successives generacions d’immunòlegs del nostre país. Directora de quinze tesis
doctorals, va desenvolupar una important activitat de recerca, participant en
nombrosos projectes finançats, en la majoria dels quals era la investigadora
principal. Gallart va treballar molt en el camp de la infecció pel Virus de la
Immunodeficiència Humana (VIH) en col·laboració amb els investigadors Josep
Maria Gatell i Felipe García, especialment en el desenvolupament de la vacuna
terapèutica. Vacuna que va aconseguir reduir un 90% la càrrega viral en la
sang, el 2013. Va ser professora ajudant en el Departament de Bioquímica i
després d’immunologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment fou
professora col·laboradora d’immunologia de la Universitat de Barcelona. El 1990
va ser escollida acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya. L’any 2011 va rebre el premi a l’Excel·lència Professional atorgada
pel Col·legi de Metges de Barcelona.
Tal dia com avui,
de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla
d’anys i continuem caminant... És el meu company de viatge i el pare de les
meves filles. S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor
trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les
cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!
I per fi, el
darrer dia de classe del 2023! Avui, entre nadales, donarem per acabat aquest
any escolarment parlant i començarem unes merescudes vacances. Com en són de
boniques les festes de Nadal. Hi ha tant per fer... A mi sempre m’ha agradat
fer-me un calendari per posar-hi el que ens agradaria fer als de casa perquè
desprès, si no ho fem passen els dies i ens trobem a primers de gener sense
haver descansat ni fet el que realment voliem fer.
Avui, però ens
acomiadem de mestres i companys, d’horaris farcits d’activitats per entrar en
l’immensitat de les vacances que aprofitarem com vulguem, o com puguem. Una part depén de nosaltres. Avui
també ens despedim fins l'any vinent d'aquest blog. Això sí, el meu desig és
que tinguem tots un Bon i Sant Nadal i una molt bona entrada d’any i que ens
retrobem el mes de gener amb les piles ben carregades per afrontar amb il.lusió
el segon trimestre del curs.
Per tradició, el
món de l'escola és el meu món i m'hi sento molt identificada vivint com a
pròpies les festes, celebracions i esdeveniments. Avui, darrer dia de classe,
enrera queden molts moments especials. El curs escolar, com la vida, té de tot…
però sobretot bons moments. La retrobada del setembre, la Castanyada, els Dia
de la Música, els Concerts de Nadal-Pastorets… combinats amb les llibretes, les
llàmines, els exercicis on line, la flauta, els temps de pati o d’educació
física... la senyu nova, l’aniversari, les dents que ens cauen, el “primer
amor”, les confidències...
