Avui parlem
d’Alzheimer perquè tal dia com avui de 1915 va morir el doctor Alois Alzheimer.
És probable que
hagis sentit a parlar de que l’Alzheimer està considerat una patologia de
dones, i tot i que es tracti d’una generalització, no és del tot desencertada.
Mirem-lo amb dades; la demència tipus Alzheimer té una prevalença del 7,1% en
dones i un 3,3% en homes de més de 55 anys. És a dir, les dones tenen el doble
de risc de desenvolupar aquest tipus de deteriorament cognitiu respecte els
homes.
Però, per què
passa això? Estudis actuals a Fundació ACE i en d’altres institucions dedicades
a la investigació de les demències, consagren molts esforços per comprendre les
causes de l’Alzheimer i, si bé encara no sabem què provoca aquest tipus de
demència, sí que hem pogut dilucidar alguns elements importants. Anaitzem-los. En
matèria de genètica, sabem que l’apoliproteïna Ԑ4 (APOE) és el principal factor
de risc per l’Alzheimer. Està present en un 45% dels casos, tot i que es
desconeix com intervé en el seu desenvolupament. Doncs bé, gràcies a estudis
com el projecte ADAPTED, de Fundació ACE, també sabem que l’al·lel APOE4 suposa
un major risc de desenvolupar Alzheimer en les dones. Si parlem de factors de
risc, les dones també serien més propenses a desenvolupar Alzheimer per
diferents motius. Un d’ells són els canvis hormonals vinculats al seu sistema
reproductiu, bàsicament per l’acció dels estrògens durant l’etapa menopàusica,
que suposa un major risc de demència, així com el risc de malalties de tiroides
observades en dones. A més, l’ús de psicotròpics, fàrmacs hormonals i
immunosopresors i opioides, que són més freqüents en dones que en homes,
produeixen un efecte disruptiu en la funció cognitiva i, per tant, major rics
d’Alzheimer. I finalment, sabem que a major activitat intel·lectual menor és el
risc de deteriorament cognitiu. Si parlem de la població espanyola, bona part
de les dones nascudes durant el període de postguerra no van tenir accés a una
educació bàsica, pel que, en grups d’edat superior a 70 anys, les dones tenen
major risc de desenvolupar Alzheimer. Alguns estudis apunten a que en un futur
és possible que les dades de prevalença tendeixin a equilibrar-se.
Alois Alzheimer
va morir a Breslau el 19 de desembre de 1915, als 51 anys d'un atac al cor. Fou
un psiquiatra i neuròleg alemany que va identificar per primera vegada els símptomes
del que després es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una
pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va
fer en examinar post mórtem el seu cervell. No va escriure mai una obra en
solitari.
La Alzheimer's
Association ha creat una llista senyals d'advertència de la malaltia
d'Alzheimer i altres tipus de demència. Cada individu pot experimentar una o
més d'aquestes senyals a graus diferents. En notar qualsevol d'elles cal
consultar el metge. És cert que d’alguna manera tots, a partir de certa edat
podem tenir dificultats en aquests camps per tant cal observar sense angoixa i
si es tornen repetitius cal fer la consulta pertinent.
1.- Canvis de
memòria que dificulten la vida quotidiana.
2.- Dificultat
per planificar o resoldre problemes.
3.- Dificultat
per exercir tasques habituals a la casa, a la feina o en el seu temps lliure.
4.- Desorientació
de temps o lloc.
5.- Dificultat
per comprendre imatges visuals i com els objectes es relacionen entre sí.
6.- Problemes amb
l'ús de paraules en la parla o l'escrit.
7.- Col.locació
d'objectes fora de lloc i la manca d'habilitat per retraçar seus passos.
8.- Disminució o
falta de seny (prendre bones decisions).
9.- Pèrdua
d'iniciativa per prendre part en el treball o en les activitats socials.
10.- Canvis en
l'humor o la personalitat
Realment són
malalties molt dures i els cuidadors i familiars pateixen molt. Cal una gran
fortalesa per portar aquestes circumstàncies. Els creients demanem força a Déu
per portar aquestes malalties amb dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada