Avui dia de pont, que potser teniu més temps per a llegir, us presento un munt de dones interessants: periodistes, religioses, arquitectes, tenistes, i fins i tot futures reines.
Teresa de Escoriaza i Zabalza va néixer a Sant Sebastià el 7 de desembre de 1891. Va ser una periodista i escriptora espanyola. Va ser una de les primeres dones a exercir com a corresponsal de guerra i a traslladar-se als escenaris dels conflictes bèl·lics des d'on enviava les cròniques. També va ser pionera en les emissions radiofòniques. Usà puntualment el pseudònim «Félix de Haro». Va col·laborar també en les emissions radiofòniques incipients, en les quals va ser pionera. Es considera que va pronunciar el primer discurs feminista a través de la ràdio en la història d'Espanyaː la «Primera conferencia sobre la situación de la mujer en España», que dictà un 22 de maig, emesa per Ràdio Ibèrica, en què expressava la seva confiança en les possibilitats del mitjà per a la formació femenina. En seguiren d'altres, de xerrades, amb la mateixa temàtica. És també la responsable en aquesta mateixa emissora del programa Curso de francés para teleoyentes. Va ser autora d'obres com “Del dolor de la guerraː crónicas de la campaña de Marruecos” (1921), que aplegava les seves cròniques des del front del Marroc, i de la novel·la “El crisol de las razas” (1929). Va escriure també el pròleg d'una antología de poesia femenina (1929) i va traduir del francès la novel·la de Marie Deschard “La corte de las dames”. Va viure als Estats Units, on es va instal·lar de forma permanent abans de la Guerra Civil; es nacionalitzaria nord-americana el 1938 i continuà treballant com a docent, al Montclair State Teachers College, de Nova Jersey. Va decidir retornar a Espanya uns anys abans de morir.
El Moviment dels Focolars va ser fundat tal dia com avui de l'any 1943 a Trento per Chiara Lubich (1920-2008), que llavors era una jove italiana estudiant de filosofia que va haver d'abandonar els estudis a causa dels embats de la Segona Guerra Mundial. Segons Lubich, la premissa que les guiava a ella i les seves companyes era viure diàriament segons la paraula de l'Evangeli. El Moviment dels Focolars o Obra de Maria és un associació de fidels dins de l'Església catòlica, amb la finalitat de promoure la unitat i la fraternitat universal en l'amor al proïsme (part de les seves premisses és l'anomenada regla d'or), present en gairebé totes les religions, per la qual es caracteritza per la seva forta vocació a l'ecumenisme i al diàleg interreligiós. Reconegut per l'Església catòlica en 1990, el Moviment dels Focolares té més de 140 mil animadors a nivell mundial. Segons fonts del moviment, compta aproximadament amb dos milions de seguidors i simpatitzants en el món, i és present en 182 països, incloent-hi llocs on els catòlics són una minoria, com els països àrabs. La paraula "focolar" és un italianisme que significa "foc de la llar", fent al·lusió a l'atmosfera càlida i protectora de la família. Des de l'1 de febrer de 2021 és presidit per Margaret Karram, triada en l'Assemblea General en substitució de Maria Voce.
Anne Fougeron va néixer a Amsterdam el 7 de desembre de 1955, als Països Baixos, però es va criar a França i als Estats Units Va realitzar el seu Bachelor of Arts en el Wellesley College i el seu mestratge a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. En 1989, va obrir la seva pròpia firma, Fougeron Architecture. El 2010, el mateix any en el qual li va ser concedit un FAIA (títol honorífic que concedeix el American Institute of Architects), la seva va ser nomenada una de les 50 millors empreses d'arquitectura als EUA per la revista Residential Architect. L'agost de 2011, Princeton Architectural Press va publicar una monografia d'obres d'Anne Fougeron. Després de ser presentat en el New York Times al setembre, el projecte "Flip House" de Fougeron ha aparegut en més d'una dotzena de revistes i blogs, entre els quals Architizer i ArchDaily. El juny de 2014, el projecte de la seva empresa "Fall House" va ser en la portada de Architectural Record. Fins avui, la seva obra ha estat exposada en més de vint exposicions. La seva signatura ha rebut més de 50 premis de disseny (incloent-hi nombrosos premis AIA Honor) i ha aparegut en més de 140 publicacions. Els seus edificis han aparegut a The New York Times, Metropolitan Home, ECO Casa i San Francisco Magazine.
Urszula Radwańska que va néixer tal dia com avui de 1990 és una tennista polonesa, germana petita de la també tennista Agnieszka Radwańska. Les germanes Radwańska guanyaren juntes el títol de dobles del Torneig d'Istanbul a 2007. Com tennista junior, ha guanyat el Campionat de Wimbledon en 2007, culminant aquella temporada com a núm. 1 del món. En el torneig de Wimbledon de 2008, Urszula feu el seu debut en un torneig del Grand Slam en categoria individual, perdent en segona ronda davant la dues vegades campiona del torneig, la nord-americana Serena Williams, per 6-4 i 6-4.
Caterina-Amàlia dels Països Baixos (nom complet Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria) va néixer a La Haia el 7 de desembre de 2003 i és l'hereva al tron del Regne dels Països Baixos, format pels Països Baixos, Curaçao, Aruba i Sint Maarten, ja que és la filla gran dels monarques actuals: el rei Guillem Alexandre i la reina consort Màxima. Ostenta el títol de princesa d'Orange des del 30 d'abril del 2013, data de l'ascensió al tron del seu pare després de l'abdicació de la reina Beatriu I, i els títols de princesa dels Països Baixos i Princesa d'Orange-Nassau des del seu naixement.
Un còctel de dones ben diferents, en sectors diferents, èpoques diferents, repercussions diferents però que han deixat petjada en el seu món, petit o gran món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada