Temps de joguines...

Aquests dies en els que el tió, el Pare Noel i els Reis repassen el que han de portar als infants es troben amb milers de joguines i altres obsequis que poden ajudar a fomentar la igualtat o a mantenir les diferències de gènere. Avui, els vull demanar que reflexionin per un moment abans de posar coses a les bosses o de convertir els grills de mandarina i les neules en detalls...

- El joc és lliure i espontani. No hi ha joguines de nens i de nenes, evitem que es transmeti aquesta idea. 

- No hi ha colors de nen o de nena. Intentem escollir joguines que reflexin la diversitat de cada persona.

- Escolliu les joguines tenint en compte que siguin segures, que s’adiguin amb l’edat i manera de ser de cada infant i estiguin lliures de prejudicis sexistes.

- Escolliu joguines que reuneixin nens i nenes cooperant i compartint espais públics i domèstics. 

- Porteu joguines que promoguin totes les capacitats i habilitats dels infants tant jocs tranquils com els que requereixin activitat física.  

- Cerqueu jocs i joguines que potenciïn la igualtat en la participació i el desenvolupament de sentiments i afectes, sense diferenciació, en nens i nenes.

- Eviteu jocs, joguines i videojocs violents. Recordeu que els pares eduquem per resoldre problemes de forma positiva, constructiva i creativa. 

No us serà fàcil combinar el que llegiu en les cartes amb el que sabeu que els infants necessiten. Els inevitables impactes publicitaris no sempre són ben equilibrats però tingueu present que si reorienteu bé els seus gustos reforçareu la seva autoestima i ajudareu als pares a educar els infants en valors positius de cooperació, igualtat i consum responsable. Poseu a la bossa algun llibre, encara que sigui petit, alguna cosa de música (per fer-la o escoltar-la), alguna cosa per pintar, per escriure o per mirar... 

Sé que no és fàcil i, per acabr-ho d'adobar, us vinc amb idees ara, al final, com si no ho tinguessiu tot preparat amb prou temps... però potser estem a temps de revisar i de compensar.

Un darrer consell: “menys és més”. Malgrat la passió per obrir paquets hem de saber nadar contra corrent i posar el joc en el lloc d’importancia que es mereix però no per la quantitat sino per la intensitat i qualitat del temps que li podran dedicar. Ara sí que és el torn dels pares que hauran de saber fer lloc a aquest temps de qualitat per ells sols o amb la bona companyia dels adults.   

La prevenció és essencial també per Nadal

Jo pensava que Protecció Civil s’encarregava de les grans emergències (nevades, allaus, inundacions, incendis, transport de mercaderies perilloses...) però he trobat un escrit en el qual passen del més gros o gruixut al més senzill i personal. Parlar de la cura dels infants en les aglomeracions de Nadal m’ha semblat molt tendre i alhora necessari. 

Tots tenim cura dels nostres infants però cal estar preparats per si ens separéssim. No cal espantar als nens  però sí que sàpiguen què fer en cas d’emergència. I per un nen separar-se dels seus pares en un centre comercial o en una fira de Nadal pot ser una gran emergència.  Us transcric el que proposa protecció Civil ens aquests casos:

“Les viles i ciutats ja estan engalanades amb llums nadalencs i segurament aprofitareu alguna tarda per anar a passejar amb els més menuts de la casa per una fira i contagiar-vos de l'ambient festiu, buscar alguna figureta de pessebre que us manca, caminar entre les paradetes d'avets i tions, de decoració nadalenca, de dolços o manualitats...

Ja sabem que estareu molt a l'aguait dels vostres fills i filles i que no els deixareu que se separin del vostre costat. També els ensenyareu que, sobretot en els llocs on hi ha molta gent i que és tan fàcil perdre's de vista, sempre heu d'estar junts. Però, amb tanta gent i tantes coses per mirar, pot passar que us despisteu i podria ser que els menuts es perdessin. Per si això passa, en primer lloc, és important que abans de la sortida parleu a casa amb els menuts perquè aprenguin què haurien de fer si es perden.

El primer és que procurin mantenir la calma, que no es moguin del lloc on us han perdut de vista i, sobretot, que no marxin de la fira amb la intenció de buscar-vos o tornar a casa, ni sols ni acompanyats. Expliqueu-los que si es queden quiets al lloc on us han perdut de vista els trobareu més fàcilment. 

Si veuen un policia a prop que s'hi acostin per demanar ajuda i, si no localitzen un policia, haurien de mirar si hi ha una cabina de telèfon a prop d'on són. Si encara no ho heu fet, aquest és el moment per explicar-los que, en aquest cas, han de trucar al telèfon 112 d'emergències per demanar ajuda. Al policia o bé a l'operadora d'emergències hauran de dir el seu nom i cognoms, donar les vostres dades i explicar on us heu separat.

Si no veuen cap policia ni cap cabina, el millor és que es quedin on us han perdut i fer memòria de les dades personals que han après (nom i cognoms i el vostre telèfon de contacte) o bé agafar la targeta amb les dades (i que haurien de portar a la butxaca de l'abric) perquè algú els ajudi a trucar-vos. Sobretot remarqueu-los la importància que mai han de marxar de la fira sense vosaltres.” 

Es pot dir més fort però no més clar... Pares, ara és el vostre torn !

16 de novembre Dia Internacional per la Tolerància

Al 1996, l’Assemblea General de les Nacions Unides va convidar als Estats membres de les Nacions Unides a que el 16 de novembre observessin el Dia Internacional per a la Tolerància.

La tolerància és la capacitat de concedir la mateixa importància a la forma de ser, de pensar i de viure dels altres que a la nostra pròpia  manera de ser, de pensar i de viure.

Quan preparava aquesta entrada no tenia clar si destacar aquest fet o un altre (sempre en tinc per escollir). Però avui, tot llegint la definició, he canviat de parer.  Em sembla molt interessant aquesta definició. Em semblava que la tolerància era suportar, deixar fer des de una perspectiva de superioritat, permetre.... però llegint atentament veig que estava molt equivocada. Sovint actuem amb prejudicis, fins i tot sense saber-ho. Aquesta definició de tolerància s’acosta més al respecte i a la igualtat del que jo esperava.

No naixem tolerants, som egoistes volem fer la nostra i que tothom sigui “dels nostres”. Però compartir les diferències ens enriqueix. La tolerància s’educa. Si comprenem que les nostres s creences i els nostres costums no són ni millors ni pitjors que els de altres persones, sinó simplement diferents, estarem respectant als altres

Com podem fer que els infants siguin tolerants? Aquí us presento unes quantes idees:

- A través de contes i històries

- A través dels jocs

- A través dels viatges en família (reals o virtuals –veient-los a la tele-)

- Convivint amb altres nens

- Coneixent altres cultures

- Aprenent a respectar les diferències

- Coneixent els beneficis de la conciliació, de la pau

- Compartint, sense barallar-se

- Aprenent a no riure’s  dels altres

- Però sobretot...  quan els seus pares també ho són. Els adults-referents (pares, mestres, entrenadors, monitors, catequistes...) són models positius pels infants.

Avui i sempre siguem tolerants!