Al 1996, l’Assemblea
General de les Nacions Unides va convidar als Estats membres de les Nacions
Unides a que el 16 de novembre observessin el Dia Internacional per a la Tolerància.
La tolerància és
la capacitat de concedir la mateixa importància a la forma de ser, de pensar i
de viure dels altres que a la nostra pròpia manera de ser, de pensar i de viure.
Quan preparava
aquesta entrada no tenia clar si destacar aquest fet o un altre (sempre en tinc
per escollir). Però avui, tot llegint la definició, he canviat de parer. Em sembla molt interessant aquesta definició. Em
semblava que la tolerància era suportar, deixar fer des de una perspectiva de
superioritat, permetre.... però llegint atentament veig que estava molt
equivocada. Sovint actuem amb prejudicis, fins i tot sense saber-ho. Aquesta definició de tolerància s’acosta més
al respecte i a la igualtat del que jo esperava.
No naixem
tolerants, som egoistes volem fer la nostra i que tothom sigui “dels nostres”.
Però compartir les diferències ens enriqueix. La tolerància s’educa. Si comprenem
que les nostres s creences i els nostres costums no són ni millors ni pitjors que
els de altres persones, sinó simplement diferents, estarem respectant als
altres
Com podem fer que
els infants siguin tolerants? Aquí us presento unes quantes idees:
- A través de contes
i històries
- A través dels jocs
- A través dels viatges
en família (reals o virtuals –veient-los a la tele-)
- Convivint amb
altres nens
- Coneixent altres
cultures
- Aprenent a respectar
les diferències
- Coneixent els beneficis
de la conciliació, de la pau
- Compartint, sense
barallar-se
- Aprenent a no
riure’s dels altres
- Però sobretot... quan els seus pares també ho són. Els
adults-referents (pares, mestres, entrenadors, monitors, catequistes...) són models positius pels infants.
Avui i sempre
siguem tolerants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada