7 d'octubre 1931 Estrena de "L'Hostal de la Glòria" de Josep Maria de Sagarra

Avui parlem d’un escriptor català que va ser dels pocs que va aconseguir viure de l’ofici d’escriure, cosa molt poc freqüent entre els escriptors.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a les acaballes del segle XIX (1894). Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Va ser l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris. El 1923 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb el poema “La balada del caminant”. Entre el 1920 i el 1936, Sagarra va esdevenir un mite popular que, en molts aspectes, va ocupar el lloc que havien deixat buit Frederic Soler, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Joan Maragall.

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, població amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat.

Potser amb la sola excepció de Verdaguer i malgrat les enveges i els rebuigs de determinats cercles intel·lectuals i polítics, Sagarra ha estat l'únic poeta català autènticament popular.

Tal dia com avui de 1931 s’estrenà al Teatre Romea de Barcelona l’obra teatral “L’Hostal de la Glòria” de Josep M. de Sagarra. A la Vikipèdia podeu trobar el repartiment d’aquella primera representació. Pot ser a l’època eren famosos però... jo, no n’he reconegut cap... què n'ès d'efímera la fama...

27 de setembre 1961 mor Josep Maria de Segarra 1998 es funda Google 2008 mor Paul Newman

Novament tres temes ben diversos per avui: un escriptor en llengua catalana, la fundació de Google i la mort d’un dels artistes de cine de més renom del segle passat: Paul Newman. 

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va morir el 27 de setembre de 1961. Va ser un poeta, novel•lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars com “L’Hostal de la Glòria”, o El Cafè de la Marina”..., és molt recordat el seu famós “Poema de Nadal”. Va ser membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català obres de Goldoni, Molière, Pirandello, gairebé totes les obres de Shakespeare i va fer la millor traducció de “La Divina Comèdia” de Dant. 

Tal dia com avui (també ho he trobat pel 4 de setembre) del 1998 Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat de Stanford, van fundar Google. Van aconseguir un cercador més eficaç que els que en aquell moment hi havia en marxa. Però tot i que és la seva fita més important amb més de 200 milions de cerques diàries ha posat en marxa altres productes com el servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth), el Google Maps... A mi, personalment m’apassionen els Doodles que són les imatges que fan jugant amb les seves lletres per commemorar efemèrides i els posen en una data determinada en la portada del cercador.

Paul Newman va ser un actor i director de cinema americà que va morir l’any 2008. Va ser molt apreciat en tant que actor, considerat com un dels darrers grans actors del Hollywood daurat, però també en tant que persona, degut a les seves activitats en favor dels drets civils i a les seves nombroses obres humanitàries. Va començar al teatre però de seguida va passar a treballar Hollywood. Va tenir una molt dilatada carrera com actor. Paul Newman va estar nominat nou vegades als Oscars en tant que actor: per “La gata sobre la teulada de zinc” (1958), “El vividor” (1961), “Dolç ocell de joventut” (1962), “Hud” (1963), “La llegenda de l'indomable” (1967), “Veredicte final” (1982), “El color dels diners” (l'any 1986 i únic que va guanyar en aquesta categoria), “Nobody's Fool” (1994) i, el 2002, per “Road to Perdition”, en tant que millor actor secundari. Va rebre un Oscar honorífic per la seva trajectòria. El seu darrer paper va ser de doblador a la pel•lícula “Cars”, l’apassionava el món de les carreres de cotxes.  Els seus ulls són dels més bonics de la història del cinema.