28 de març 1920 vot de les dones blanques a Estats Units 1933 Neix Tete Montoliu

 

Avui parlem del vot de les dones i d’un home que va fer de la música la seva vida malgrat la seva ceguesa.

La configuració del moviment feminista com a tal en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjans d'aquest segle als països anglosaxons, particularment a la Gran Bretanya i als Estats Units. Als Estats Units, va néixer gràcies als moviments antiesclavistes, en el qual van militar moltes dones, però que, quan van veure que eren marginades pels seus mateixos companys de lluita, van decidir que elles també havien de lluitar pel seu propi alliberament. Un moment important va ser la Convenció i posterior Declaració de Seneca Falls, l'any 1848. A la Gran Bretanya, tot i l'existència d'iniciatives anteriors, el moviment comença realment a partir de 1897 quan es va fundar la NUWSS (National Union of Women Suffrage) i l'any 1903, quan Emmeline Pankhurst va fundar la WSPU (Women's Social and Political Union). Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que, a més del vot, demanava canvis en la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot. I parlem d’aquests tema perquè tal dia com avui de 1920 als Estats Units queda instaurat el dret de sufragi femení (excepte les dones negres). Només fa cent anys! Us imagineu que poguessin votar les dones blanques però no les negres? A nosaltres ens pot semblar terrible però fins aquests moment, les blanques tampoc havíen pogut votar…. A Espanya, durant la dictadura del general Primo de Rivera, en un gest paternalista i imitant Mussolini, va donar el dret de vot a les dones a l'Estatut Municipal de 1924. Aquest dret, molt restringit, perquè només podien votar les dones majors de 23 anys emancipades que no fossin casades, ni prostitutes —és a dir, una molt petita minoria— no es va poder arribar a exercir mai per l'absència d'eleccions. El 16 d'abril de 1933 van votar per primer cop les dones de Canet de Mar fent ús del dret al vot aprovat a la Constitució de 1931, en un referèndum sobre la construcció del mercat municipal. Emília Domenech, mestra i feminista del poble, va ser una de les principals promotores. El primer vot general fou en les eleccions de 1933.

Vicenç Montoliu i Massana va néixer el 28 de març de 1933, més conegut com a Tete Montoliu, fou un gran pianista de jazz català. Cec de naixement, va aprendre Musicografia Braille quan tenia set anys. Era fill d’un músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona. La seva mare era una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano i va afavorir la immersió al jazz a casa aprofitant la seva gran col·lecció fonográfica. Des del seu neixament ja li van dir Tete. Tete imitava a l'harmonium música que sentia a la ràdio, on debutaria als 8 anys en un programa infantil. Aquesta audició activa el va portar a tocar al piano la música que escoltava, i gràcies a aquesta pràctica podia tocar discs de Fats Waller als 11 anys. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i a partir dels 11 anys va començar a rebre classes particulars de la pianista Petri Palou, amb la que va aprendre molt sobre tècnica i digitació, aspectes negligits degut a la seva pràctica autodidacta. Va acabar la carrera de piano clàssic tot i que el jazz li interessava molt més. El seu debut internacional arribà el 1958 al Festival de Cannes. Va ser un music reconegut mundialment amb una discografía extensíssima en solitari, en grup, acompanyant a cantants i gairebé en tots els generes malgrat el jazz sempre va ser el seu preferit. També li agradava molt el futbol i va ser un gran seguidor del Barça. Avui us suggereixo escoltar algún dels temes que tocava amb passió. La imatge d’avui és per aquest gran músic. Al carrer Sepúlveda 60 de Barcelona trobem els Jardins Tete Montoliu a l’interior d’una illa de l’Eixample.