Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cooperació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cooperació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 de febrer del 2014

24 de febrer 1989 El Govern espanyol aprova la plena incorporació de les dones a les forces armades


El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió.  Tal dia com avui, fa vint-i-cinc anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.
La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col.laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col.laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.

dimarts, 24 de desembre del 2013

Temps de joguines...


Aquests dies en els que el tió, el Pare Noel i els Reis repassen el que han de portar als infants es troben amb milers de joguines i altres obsequis que poden ajudar a fomentar la igualtat o a mantenir les diferències de gènere. Avui, els vull demanar que reflexionin per un moment abans de posar coses a les bosses o de convertir els grills de mandarina i les neules en detalls...

- El joc és lliure i espontani. No hi ha joguines de nens i de nenes, evitem que es transmeti aquesta idea. 
- No hi ha colors de nen o de nena. Intentem escollir joguines que reflexin la diversitat de cada persona.
- Escolliu les joguines tenint en compte que siguin segures, que s’adiguin amb l’edat i manera de ser de cada infant i estiguin lliures de prejudicis sexistes.
- Escolliu joguines que reuneixin nens i nenes cooperant i compartint espais públics i domèstics. 
- Porteu joguines que promoguin totes les capacitats i habilitats dels infants tant jocs tranquils com els que requereixin activitat física.  
- Cerqueu jocs i joguines que potenciïn la igualtat en la participació i el desenvolupament de sentiments i afectes, sense diferenciació, en nens i nenes.
- Eviteu jocs, joguines i videojocs violents. Recordeu que els pares eduquem per resoldre problemes de forma positiva, constructiva i creativa. 

No us serà fàcil combinar el que llegiu en les cartes amb el que sabeu que els infants necessiten. Els inevitables impactes publicitaris no sempre són ben equilibrats però tingueu present que si reorienteu bé els seus gustos reforçareu la seva autoestima i ajudareu als pares a educar els infants en valors positius de cooperació, igualtat i consum responsable. Poseu a la bossa algun llibre, encara que sigui petit, alguna cosa de música (per fer-la o escoltar-la), alguna cosa per pintar, per escriure o per mirar... 

Sé que no és fàcil i, per acabr-ho d'adobar, us vinc amb idees ara, al final, com si no ho tinguessiu tot preparat amb prou temps... però potser estem a temps de revisar i de compensar.

Un darrer consell: “menys és més”. Malgrat la passió per obrir paquets hem de saber nadar contra corrent i posar el joc en el lloc d’importancia que es mereix però no per la quantitat sino per la intensitat i qualitat del temps que li podran dedicar. Ara sí que és el torn dels pares que hauran de saber fer lloc a aquest temps de qualitat per ells sols o amb la bona companyia dels adults.