24 de febrer 1989 incorporació de la dona a les forces armades espanyoles

El paper de la dona en la societat actual està clarament en expansió. Tal dia com avui, fa trenta anys, es feia efectiva una antiga reivindicació: la plena incorporació de la dona a les forces armades, era l’any 1989. Fins aquest moment, estava relegada a feines assistencials.

Mireu si han canviat les coses que hem tingut tres ministres de Defensa dones. La primera va ser Carme Chacón, del PSOE, que ens va brindar una imatge fantàstica de passar revista a les tropes amb avançat estat de gestació. Ho va ser del 14 d'abril del 2008 al 22 de desembre del 2011. La segona va ser M. Dolores de Cospedal del PP, del 4 de novembre del 2016 al 7 de juny del 2018 que va ser rellevada per Margarita Robles del PSOE.  

S’ha recorregut un llarg camí i en aquest moment trobem dones per tot arreu fent feines que abans estaven exercides exclusivament als homes: porten taxis i autobusos, són enginyeres i tenen un paper important en indústries, arbitren partits de futbol, són ministres, secretàries generals i portaveus de partits polítics, estudien totes les matèries possibles i tenen un futur brillant per davant...

No fa tants anys en el nostre país les dones no podien tenir estudis superiors, no podien estar en llocs de responsabilitat, ni tan sols podien treballar sense el permís del seu marit. Tot això, sortosament, és passat i les dones es formen i tenen la possibilitat d’accedir al món laboral i de tenir una independència real.

La dona en el nostre entorn, en el segle XXI, ja no està només a casa dedicada a la família però de vegades ens trobem que aquesta suposada alliberació es combina amb una doble feina a casa perquè la societat encara no ha paït el canvi. No hi ha igualtat real ni cooperació en moltes cases on el pes del dia a dia segueix recaient en la dona. Hauran de passar generacions, el canvi ha començat. És molt important que mantinguem una actitud positiva per accelerar-lo i que la igualtat sigui real dins i fora de casa. La col·laboració és imprescindible.

Però el paper de la dona no és el mateix a tot el món. Hi ha països en els quals tenen encara molta feina per fer... és important la col·laboració internacional per ajudar-los a fer un pas ferm en favor de les dones, en pro dels drets humans.