28 de desembre Sants Innocents 1954 Denzel Washington

El Dia dels Sants Innocents és la commemoració d'un episodi del cristianisme: la matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran per tal de desfer-se del nounat Jesús de Natzaret.

A Hispanoamèrica i a Espanya és costum fer en aquesta data bromes de tota classe. Una de les més comunes és penjar “una llufa” (un ninot de paper) a l’esquena d’algun innocent... Els mitjans de comunicació també fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal manera que la informació sembli real. Es tracta d'una llibertat, una oportunitat que només tenen un cop l'any. És tradició que els diaris publiquin notícies que semblen serioses i enganyen al lector desprevingut. El dia dels innocents es viu a tot el món hispanoparlant. El primer dia d’abril es celebra el dia de les bromes en els països de parla francesa i el món anglosaxó, és una festa dedicada a les bromes, de la mateixa manera que el dia dels Sants Innocents. Es celebra a França, Finlàndia, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i altres països).

Tal dia com avui de 1954 va néixer l’actor i director americà Denzel Washington, guanyador de dos Oscars. Va néixer a Mount Vernon, Nova York, als Estats Units. El seu primer paper va ser a una pel·lícula per la televisió (“Wilma”) de 1975. Mentre rodava aquesta pel·lícula va conèixer Pauletta Pearson, amb qui més endavant es casaria. Es donaria a conèixer quan va començar a protagonitzar la popular sèrie de televisió “St. Elsewhere” (A cor obert). Va rebutjar papers a algunes pel·lícules d'acció, esperant un paper millor. El 1987 va fer de paladí antiapartheid sud-africà Steve Biko a la pel·lícula “Cry Freedom” de Richard Attenborough. El 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per l'esclau desafiador de “Temps de glòria”. El 1990, Spike Lee li dóna un paper a “Mo' Better Blues”, i el 1992 a “Malcolm X”. Va ser nominat a l'Oscar pel seu paper a aquesta pel·lícula.

Però és amb “L'informe Pelicà” (amb Julia Roberts) i després amb “Filadèlfia” (amb Tom Hanks) on Denzel Washington serà descobert pel gran públic. Fins al 1999 fa moltes pel·lícules de qualitat, i finalment “Training day” (al costat d'Ethan Hawke) li donarà l'Oscar al millor actor pel paper del policia corrupte Alonzo Harris. Decideix passar a la direcció el 2003 amb “Antwone Fisher”, que explica la història d'un jove negre de la marina americana forçat a anar al psicòleg. Realment podem parlar d’un bon actor de bones pel·lícules en temàtiques molt diverses.

Suggeriment: estar ben atents per no caure en cap broma i pensar-ne alguna d'enginyosa pels que us envolten. Als que ens agrada el cinema... veure alguna pel·lícula de Denzel Whasington si cal, la podem veure amb la família al voltant per poder comentar-la.

28 de desembre Sants Innocents 1954 neix Denzel Whasington

El Dia dels Sants Innocents és la commemoració d'un episodi del cristianisme: la matança dels nens menors de dos anys nascuts a Betlem (Judea), ordenada pel rei Herodes I el Gran per tal de desfer-se del nounat Jesús de Natzaret. 

A Hispanoamèrica i a Espanya és costum fer en aquesta data bromes de tota classe. Una de les més comunes és penjar “una llufa” (un ninot de paper) a l’esquena d’algun innocent... Els mitjans de comunicació també fan bromes o tergiversen el seu contingut de tal manera que la informació sembli real. Es tracta d'una llibertat, una oportunitat que només tenen un cop l'any. És tradició que els diaris publiquin notícies que semblen serioses i enganyen al lector desprevingut. El dia dels innocents es viu a tot el món hispanoparlant. El primer dia d’abril es celebra el dia de les bromes en els països de parla francesa i el món anglosaxó, és una festa dedicada a les bromes, de la mateixa manera que el dia dels Sants Innocents. Es celebra a França, Finlàndia, Austràlia, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Regne Unit, Portugal, Estats Units, Brasil i altres països).

Tal dia com avui de 1954 va néixer l’actor i director americà Denzel Washington, guanyador de dos Oscars. Va néixer a Mount Vernon, Nova York, als Estats Units. El seu primer paper va ser a una pel·lícula per la televisió (“Wilma”) de 1975. Mentre rodava aquesta pel·lícula va conèixer Pauletta Pearson, amb qui més endavant es casaria. Es donaria a conèixer quan va començar a protagonitzar la popular sèrie de televisió “St. Elsewhere” (A cor obert). Va rebutjar papers a algunes pel·lícules d'acció, esperant un paper millor. El 1987 va fer de paladí antiapartheid sud-africà Steve Biko a la pel·lícula “Cry Freedom” de Richard Attenborough. El 1989 va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per l'esclau desafiador de “Temps de glòria”. El 1990, Spike Lee li dóna un paper a “Mo' Better Blues”, i el 1992 a “Malcolm X”. Va ser nominat a l'Oscar pel seu paper a aquesta pel·lícula.

Però és amb “L'informe Pelicà” (amb Julia Roberts) i després amb “Filadèlfia” (amb Tom Hanks) on Denzel Washington serà descobert pel gran públic. Fins al 1999 fa moltes pel·lícules de qualitat, i finalment “Training day” (al costat d'Ethan Hawke) li donarà l'Oscar al millor actor pel paper del policia corrupte Alonzo Harris. 

Decideix passar a la direcció el 2003 amb “Antwone Fisher”, que explica la història d'un jove negre de la marina americana forçat a anar al psicòleg.

Realment podem parlar d’un bon actor de bones pel·lícules en temàtiques molt diverses.

Suggeriment: estar ben atents per no caure en cap broma i pensar-ne alguna d'enginyosa pels que us envolten. Als que ens agrada el cinema... veure alguna pel·lícula de Denzel Whasington si cal, la podem veure amb la família al voltant per poder comentar-la,.

28 de desembre Sants Innocents 1896 primeras projecció de cinema

Avui dia 28 de desembre l’església catòlica celebra els Sants Innocents en records dels infants menors de 2 anys que va fer matar Herodes per intentar acabar amb l’amenaça d’aquell rei dels jueus que li havien dit els Mags que havia nascut en aquelles contrades... en l’actualitat s’ha pres una altra acepció d’innocents i es fan bromes als despistats penjant paperets de paper a l’esquena amb forma humana fins i tot als autobusos... Avui cal anar tot el dia vigilant perquè no ens pengin “la llufa” a l’esquena o caiguem en algun parany...

La primera projecció comercial d'una pel·lícula va tenir lloc el 28 desembre de 1896. Al Saló Indien en els Soterranis del Grand Cafè de París hi ha un grup de trenta-tres persones que han pagat un franc per una entrada que dóna dret a assistir, a les fosques, a la projecció sobre una superfície blanca de les imatges impreses en una sèrie de tires de cel·luloide. Cadascuna d'aquestes tires permetia veure durant tot just un minut, imatges en moviment tan sorprenents i realistes que, més d'un espectador va tractar d'apartar de la trajectòria del tren que arribava a l'estació de la Ciotat, el poble dels germans Lumière, inventors de aquell artefacte de barraca de fira. Bé és veritat que a la gent li va costar entrar al que semblava una exhibició de "llanterna màgica", sobretot en dates com aquelles, en les que caminaven pendents dels preparatius de la celebració de final d'any. No obstant això, un d'aquells primers espectadors de cinema ho va tenir clar des del principi. Es deia Georges Méliès i va fer tot el possible per aconseguir un d'aquests aparells per explotar comercialment en el seu teatre. Méliès va arribar a oferir sense èxit 10.000 francs de llavors, mentre que el director del Museu Grevin doblar la quantitat i el director del Folies- Bergères va elevar la suma fins als 50.000 francs. Però cap va poder fer-se amb un d'aquests aparells no destinats, segons els seus inventors, a la diversió, sinó a la ciència.

Us recomano la visita al Museu del Cinema de Girona on veureu la història del cinema fins la primera pel.lícula. És molt interessant i interactiu...