14 d'octubre Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments 1917 Monument a la Pepita Teixidor 1948 Neix Mercè Boada, neuròloga

 

Avui comencem amb un Dia Mundial, i després la inauguració d’un monument especial al Parc de la Ciutadella i el neixament d’una neuròloga catalana.

El 14 d'octubre de cada any es commemora el Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments, una celebració que té com a propòsit incentivar en totes les persones del món el voler ser donants i així salvar la vida d'altres persones menys afortunades pel que fa a la salut física.

Tal dia com avui de 1917, s'inaugura el monument a la pintora Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, primer monument que la ciutat dedicava a una dona per la seva professió. Dedicat a la pintora Josefa Teixidor Torres, més coneguda com a Pepita Teixidor (Barcelona, 1865 - 1914), és l'únic bust del parc de la Ciutadella dedicat a una dona. Obra de Manuel Fuxà. El bust, de marbre blanc, palesa l'estil realista habitual en Fuxà. El pedestal està decorat amb els elements representatius de la pintora, la paleta, els pinzells i les flors, que van ser la seva especialitat.

Mercè Boada i Rovira va néixer a Barcelona el 14 d'octubre de 1948. És una neuròloga catalana. Ha dedicat la seva trajectòria professional a les malalties neurodegeneratives. Més concretament a la demència i a la malaltia d'Alzheimer. Va cofundar Fundació ACE, una entitat privada sense ànim de lucre que es dedica al diagnòstic, tractament, recerca i ajuda a les persones amb Alzheimer i els seus familiars. És professora a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya. Boada va rebre la Creu de Sant Jordi del Govern de Catalunya l'any 2016. L’any 2023 l’inclouen, per segon cop, al Top 100 Dones Líders d'Espanya -categoria Acadèmiques, Investigadores i Pensadores que inspiren i lideren el coneixement i la innovació.

La nostra fotografia és de la inauguració del monument a Pepita Teixidor.

19 de juny 1987 Atemptat d'Hipercor 2014 Felip VI proclamat Rei d'Espanya

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... tal dia com avui del 2014 es va proclamar com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola, Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. L'atemptat de l'Hipercor de Barcelona. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim, però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

A la fotografia veieu al Robert Manrique davant del Monument Commemoratiu de les víctimes de l'Atemptat de l'Hipercor que és una escultura de granit del Sol Lewit que es troba a l'Avinguda de Rio de Janeiro amb Avinguda Meridiana.

27 de desembre de 1923 mor Alexandre Gustave Eiffel

Tal dia com avui de 1923 va morir a Paris Gustave Eiffel, enginyer i constructor francès especialista en estructures metàl.liques, creador, entre altres obres d'enginyeria, de la Torre Eiffel construïda amb motiu de l'Exposició Universal de París de 1889, per convertir-se en símbol de l’esdeveniment i desprès de la ciutat. També es va encarregar de dissenyar l'estructura de ferro de l'interior de la "Estàtua de la Llibertat", regal de poble francès al nord-americà.   

Construïda en dos anys, dos mesos i cinc dies (de 1887 a 1889) per 250 obrers, la torre s'inaugurà oficialment el 31 de març de 1889. A la wikipedia teniu un seguit de fotografies que il.lustren la construcció de la torre. De visita obligada, si passeu per la capital francesa. Fou l'edifici més alt del món del 1889 al 1930. El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peus encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. 

Diuen que el major detractor de la Torre hi dinava cada dia perquè deia que era des de l’únic lloc de Paris que la torre no es veia. Certament és un monument emblemàtic i omnipresent a la ciutat. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

La Torre Eiffel em fa pensar en construccions a Barcelona que segueixen el mateix model com l’Estació de França, el Mercat del Born o el Mercat de la Boqueria on el metall és ben present.

Podem trobar una altra obra de Gustave Eiffel a Catalunya, l'any 1876 construí l’anomena’t “Pont de ferro” de la ciutat de Girona, sobre el riu Onyar.