12 d'octubre Mare de Déu del Pilar 1968 Inauguració dels Jocs Olímpics de Mèxic 1970 Neix Toni Jiménez 1986 Neix Stuani 1986 Neix Joaquim García Barbero

Avui, Mare de Déu del Pilar felicitem a les noies que porten el seu nom i a tots els aragonesos que la tenen per patrona.

Parlarem dels Jocs Olímpics d’Estiu de 1968 celebrats a la ciutat de Mèxic, i recordarem tres futbolistes memorables.

El dia 12 d’octubre de 1968 es van inaugurar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XIX Olimpíada, que es van celebrar a Ciutat de Mèxic (Mèxic) entre els dies 12 i 27 d'octubre de 1968. En aquests Jocs hi van participar 5.530 esportistes, 4.750 homes i 780 dones, molt lluny de la paritat que hem tingut a les Olimpíades de París 2024. Van ser 112 comitès nacionals competint en 20 esports i 172 especialitats. Aquesta fou la primera vegada que unes olimpíades se celebraren a l'Amèrica Llatina. Veurem alguns fets destacats:

La realització dels Jocs fou precedida per una gran revolta estudiantil, coneguda com a Moviment estudiantil mexicà de 1968.

Com que la ciutat de Mèxic es troba a 2.240 metres d'altitud, alguns atletes van tenir dificultat per a acostumar-se a les condicions.

L'atleta Enriqueta Basilio fou la primera dona a la història de les olimpíades en encendre el peveter olímpic.

Van ser els primers jocs on Alemanya Oriental i Alemanya Occidental van competir separats.

Dos atletes afroamericans, Tommie Smith i John Carlos, van portar guants negres, com a senyal del "Poder Negre". No van participar en cap altra competició.

El llançador de disc nord-americà Al Oerter es convertí en el primera atleta a aconseguir quatre ors consecutius.

El saltador Bob Beamon establí un nou rècord del món en salt de llargada amb una distància de 8.90 metres, rècord que no fou superat fins al 1991 per Mike Powell.

El saltador d'alçada Dick Fosbury guanyà la medalla d'or en aquesta prova mitjançant la utilització d'una nova tècnica de salt, denominada a partir d'aquell moment estil Fosbury.

La gimnasta Věra Čáslavská aconseguí quatre medalles d'or en gimnàstica artística, convertint-se en la reina dels Jocs.

Per la seva banda la nedadora Debbie Meyer també fou una de les principals estrelles de la competició gràcies als seus tres ors en les proves individuals de 200, 400 i 800 metres lliures.

En categoria masculina el gimnasta soviètic Mikhaïl Voronin aconseguí 7 medalles, dues d'or, quatre de plata i una de bronze.

Van ser els primers jocs en els què es van realitzar proves de dopatge.

El 12 d'octubre de 1970 neix a La Garriga l’Antoni Jiménez Sistachs, esportivament conegut com a Toni Jiménez, és un porter de futbol català, ja retirat. La major part de la seva carrera jugà al RCD Espanyol i a l'Atlètic de Madrid. Va jugar tres cops amb la selecció espanyola sense encaixar cap gol. El seu debut va ser el 18 de novembre del 1998 a Salern (Itàlia) davant Itàlia com a suplent. Amb la selecció catalana va debutar l'any 1997 en un partit amb Bulgària, arribant a formar part de la selecció nacional en vuit ocasions. El juny de 2011 va entrar a formar part de l'equip tècnic de Mauricio Pochettino, sent entrenador de porters al RCD Espanyol, Southampton FC i des de l'estiu de 2014 al Tottenham Hotspur FC.

El 12 d'octubre de 1986 va néixer a l’Uruguai, Cristhian Ricardo Stuani, més conegut com a Stuani. És un futbolista uruguaià amb passaport italià. Juga de davanter i el seu club actual és el Girona Futbol Club. Va igualar a Julio Salines com a jugador amb més gols sortint des de la banqueta a Primera Divisió amb el seu gol al Barcelona en la derrota del seu equip el 16 de setembre de 2024 a l’Estadi de Montilivi (1-4). Stuani, capità del Girona, va saltar al camp en el minut 69 i en el 80 va aconseguir el seu 28è gol en Primera en 122 partits com a suplent, en deu partits més que Salinas. És un jugador molt estimat a Girona.

El 12 d'octubre de 1986, també, va néixer a Barcelona el Joaquim García Barbero. Es va formar a les categories inferiors del Collblanc, ben a prop del seu estimat Camp Nou. És molt competitiu, de petit no li agradava gens perdre i això marcava la diferència entre passar un bon o mal cap de setmana... La seva etapa juvenil la va passar al CF Damm, tot un referent del futbol formatiu a Catalunya.Desprès va fer el salt a la Unió Atlètica d’Horta, on va jugar una temporada per desprès fitxar  pel filial de la UDA Gramenet, a Primera Catalana.Va debutar a Segona Divisió B el 15 de març en un partit a Can Peixauet contra l’Ontinyent. A la “Grama” va jugar senceres les temporades 2009-10 i 2010-11.L’estiu de 2011 va fitxaar pel Badalona, també del Grup III de Segona Divisió B, i s’hi va estar tres temporades. L’any 2014 va canviar el blau del Badalona pel verd del Cornellà i hi va jugar fins el desembre del 2014. El 2 de desembre va tenir una de les més grans alegries futbolístiques en la que malgrat perdre el partit, va jugar amb el 14 a l’Estadi Santiago Bernabeu. La Copa del Rey havia ajuntat el Real Madrid i el Cornellà. A partir d’aquí va decidir anar a veure món. Va jugar a l’Etnichos Achna de la Primera Divisió de Xipre (2015), a l’Europa de Gibraltar (2017), al Samut Prakan de la lliga tailandesa (2016-17), al Dreams de la Primera Divisió de Hong Kong (2017-19) i al Churchil Brothers de la India. Desprès de passar pel LorcaFC i per la Montañesa, va penjar les botes la tardor de l’any 2021. I avui li desitgem un molt bon aniversari voltat dels qui més estima.  

11 de maig Sant Ponç Sant Anastasi Mes de Maria: la Verge Negra de Częstochowa

Avui és Sant Ponç. Sant Ponç o Sant Poni (Provença, començament del s. III - Cimiez, Niça, 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir. És venerat com a sant. Una tradició local explica que, fugint dels seus perseguidors, Ponç va arribar a Barcelona i que, en veure tanta misèria i malalties entre la població, es va posar a preparar pocions amb herbes remeieres que coneixia bé, per tal d’alleugerir-ne els dolors. Això li va fer guanyar el respecte i l'admiració dels barcelonins que a partir d'aquell moment van començar a celebrar una fira d’herbes en el seu honor. Sant Ponç es convertí així en patró dels herboristes i apicultors, el dia de la seva festivitat, l'11 de maig tenen lloc arreu de Catalunya fires on es ven mel, herbes remeieres i aromàtiques i fruites confitades.

Per celebrar aquesta festa es fan Fires d'herbes remeieres a Barcelona. Aquest any no les faran, ni podrem anar-hi però les podem recordar... La més coneguda de les fires de Sant Ponç és la que es fa al carrer de l'Hospital, a la vora de l'antiga capella. En ella, els herbolaris ofereixen diferents productes naturals vinculats a la millora de la salut: herbes remeieres i aromàtiques i flors i productes del camp, com mel, arrop, formatges, confiteria tradicional, melmelada i fruita en almívar o gebrada. Les primeres dades documentades sobre la fira la remeten al segle XVI, quan ja era tradició fer un cop l'any una fira d'herbes davant de l'església de Sant Miquel (Barcelona), vora l'Ajuntament. Aquestes fires podrien tenir l'origen en les que els pagans feien en honor a Flora, deessa romana de la vegetació.

Durant els últims vint anys, altres districtes de la ciutat s'han afegit a la tradició i proliferen altres fires similars en barris com Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi (a la plaça Mañé i Flaquer i la plaça de Sarrià) o al carrer de Blai, al Poble-Sec.

Avui també és Sant Anastasi que és el patró de Badalona i de Lleida. Totes dues poblacions estan de Festa Major. A Badalona a més avui és el dia que es crema el dimoni a la platja. Una festa molt especial per a tots els badalonins.

Suggeriment: Un repte lingüístic...aquesta setmana trobem dos noms propis que acaben en ç. Això no és gaire freqüent en català... sabeu altres molts que acabin en aquesta lletra?

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Verge Negra de Częstochowa és un icone de la Verge Maria, que és la més venerada reliquia de Polonia i un dels seus símbols nacionals. La seva festa és el 26 d’agost.

7 de desembre Pont 1941 atac a Pearl Habour Dia Internacional de l'aviació civil

Quina setmana més estranya... Acaba alternant dies de festa i feina. Alguns tenen pont (que és quan fem festiu un dia que no ho és perquè està entre dos festius). Alguns han començat a fer un tastet de les vacances de Nadal. La veritat és que aquesta setmana és ben estranya i tothom veu que no pot ser però sembla que no ho acabem d’arreglar...  O potser ja va bé... el comerç, el turisme, les estacions d’esquí tenen molt moviment... potser és veritat la dita “mai plou a gust de tothom” i quan plou els venedors de paraigües, els agricultors i els cargols també estan contents encara que a ciutat és un trasbals i un embolic.

Tal dia com avui de l’any 1941 va tenir lloc l’atac per sorpresa de l’imperi del Japó a l’armada americana que estava situada a Hawai, exactament al port de Pearl Harbour. Dels vuit cuirassats que tenien els americans en aquest punt els nipons en van enfonsar quatre, en van malmetre tres i van encallar el darrer. La flota americana no esperava aquest atac en el qual van morir gairebé 2500 persones i en van quedar ferides unes 1300. El resultat d’aquest atac va ser una victòria tàctica japonesa. Estats Units va declarar la guerra al Japó i de retruc Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als Estats Units. Aquest fet va provocar l’entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial.

Avui és el Dia Internacional de l’aviació civil. Hi ha dos tipus d’aviació: la civil i la militar. Avui parlarem de la primera. L’aviació civil inclou l'aviació general i l'aviació comercial.

L’aviació general, en funció dels usos o fins què pretén, pot classificar-se en aviació privada, la qual agrupa als avions on el principal usuari és el seu propietari; aviació esportiva, la qual té com a finalitat la pràctica d'algun dels esports aeronàutics; aviació utilitària, la qual es destina a usos pràctics de caràcter social com evacuacions, rescats, extinció d'incendis o serveis policials; l'aviació d'estat és aquella que no és estrictament militar i que utilitza l'estat per al transport de les seves personalitats o el servei dels seus organismes.

L’aviació comercial, és la basada en companyies aèries, grans o petites, dedicades al transport aeri de mercaderies i/o passatgers, així com en les empreses de aero-taxi. Aquesta és la que coneixem més.

Avui la nostra fotografia és del Pont del Petroli de Badalona. Si teniu curiositat de perquè porta aquest nom un pont que no va enlloc (?) podeu investigar-ho...

20 de febrer 1868 Neix Pompeu Fabra

Tal dia com avui de l’any 1868 va nèixer Pompeu Fabra i Poch a la Vila de Gràcia de Barcelona. Va ser un enginyer i filòleg català, que és conegut com al seny ordenador de la llengua catalana, per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

L’any 1902 va guanyar per oposició la càtedra de química de l'Escola d'Enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins al 1912. Tot i l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. Prat de la Riba, primer President de la Mancomunitat de Catalunya el cridà per dirigir un projecte de normativització lingüística del català. Aleshores retornà a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una “Gramática de la lengua catalana”, encara en castellà; un any després donava a conèixer les “Normes ortogràfiques” (1913), una llarga reforma ortogràfica, promulgada per l'Institut d'Estudis Catalans, les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió. Un dels punts bàsics de l'ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels dialectes i l'etimologia dels mots. El “Diccionari ortogràfic” (1917) completà les Normes del 1913.

Ha rebut molts homenatges. El seu nom el porten parades de metro, carrers i fins i tot una Universitat. Una plaça i una estació de metro a Badalona (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom. El 18 de juny del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la Universitat Pompeu Fabra, amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per donar a conèixer Fabra als estudiants.

El recordem per la part relacionada amb la llengua catalana però va ser també un gran esportista… Va estar vinculat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic i fou soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1891. Va fer excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als Pirineus, amb ascensions als pics més rellevants. Curiosament va ser jugador de tennis, quan era un esport més que minoritari, formant part de la secció de tennis del FC Barcelona. Fou fundador del Badalona Lawn-Tennis Club (1914). Com a dirigent, presidí la Federació Catalana de Tennis (1927-35), càrrec que compaginà amb la presidència de Palestra des del 1930, i posteriorment, el 1933, va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives, coneguda actualment com Unió de Federacions Esportives de Catalunya, que aglutinava totes les federacions, de manera que esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la República, fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la Guerra Civil.

Pompeu Fabra va ser una persona molt completa: enginyer, filòleg, tenista, dirigent esportiu…. És una pena que es recordi per una sola part quan si coneguéssim segur que té racons interessants en totes les àrees que no són excloents -com algún ens volen fer creure- sinó que són complementàries.