31 de gener 1957 Neix Shirley Babashoff 1961 Neix Miquel de Paz 1969 Neix Rafael Guijosa 1986 Neix Marta Linares 1987 Neix Sílvia Domínguez 2000 Neix Laura Heredia 2001 Neix Meg Martorell 2002 Neix Beñat Turrientes

 

Avui tenim un gran xispejat d’esportistes per tancar el mes de gener: una nedadora, un jugador de hoquei herba, un jugador-entrenador de futbol, una gimnasta, una jugadora de bàsquet, una futbolista del primer equip del Martinenc, la primera atleta de pentatló modern i un futbolista de la Reial Societat. 

El 31 de gener de 1957 va néixer a Whittier, als Estats Units la Shirley Babashoff. Una nedadora nord-americana que destacà a la dècada del 1970. Va ser una de les dues primeres dones a guanyar cinc medalles en natació durant un Jocs Olímpics, a Mont-real (Canadà) el 1976. El seu germà, Jack Babashoff, també va ser nedador i medallista olímpic. Va participar, als 15 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on va aconseguir 4 medalles: dues medalles d'or en les proves de relleus 4x100 metres lliures i relleus 4x100 metres estils, i dues medalles de plata en els 100 i 200 metres lliures, a més de finalitzar quarta en els 400 metres lliures. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova dels relleus 4x100 metres lliures, establint un nou rècord del món, i la medalla de plata en les proves de 200, 400 i 800 metres lliures i els relleus 4x100 metres estils, a més de finalitzar cinquena en els 100 metres lliures. Babashoff va establir sis rècords mundials en proves individuals i cinc més en proves de relleus. També va establir 37 rècords dels Estats Units, 17 d'individuals i 20 de relleus. Al llarg de la seva carrera va guanyar 10 medalles en el Campionat del Món de natació, entre les quals dues medalles d'or i set medalles de plata.

El 31 de gener de 1961 va néixer a Terrassa en Miquel de Paz Plá. És un jugador d'hoquei sobre herba terrassenc, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on la selecció espanyola d'hoquei sobre herba aconseguí guanyar la medalla de plata. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on finalitzà vuitè i aconseguí guanyar així un diploma olímpic, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà novè.  

El 31 de gener de 1969 va néixer a Alcalá de Henares en Rafael Guijosa Castillo, jugador i entrenador de hándbol, conegut com a Rafa Guijosa. Va guanyar dues medalles olímpiques. Actualment exerceix d'entrenador. L'any 1999 fou escollit millor jugador del món per la Federació Internacional d'Handbol (FIH).

El 31 de gener de 1986 va neixer a Castelló de la Plana la Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004. Va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic. Posseeix a més, diverses medalles en proves de la Copa del Món i altres competicions internacionals. Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, ingressant posteriorment en el Club Tramuntana de Castelló de la Plana. En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades. Premis, reconeixements i distincions: Millor Esportista en la X Gal·la de l'Esport Provincial de Castelló (2006), Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (2023).

El 31 de gener de 1987 va néixer a Montgat la Sílvia Domínguez Fernández, una jugadora de bàsquet catalana. Formada en diversos clubs de bàsquet badalonins: Club Bàsquet Sant Josep, Col·legi Gitanjali i Badalona Bàsquet Club, va debutar a la Lliga femenina la temporada 2002-03 amb l'Universitari de Barcelona amb el qual va guanyar el títol de Lliga. Va jugar a l'Estudiantes de Madrid, al Perfumerías Avenida, al Ros Casares València i  a l'UMMC Ekaterinburg, i tornà al Perfumerías Avenida. Va participar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on aconseguí la medalla d'argent, i als de Tokio 2020. Pel que fa a la selecció, va estar convocada en nombroses ocasions en categories inferiors, destacant la medalla d'or que va aconseguir en l'Europeu de Sofia amb la categoria sub20 durant l'estiu de 2007, on va ser membre del quintet ideal i MVP del torneig. Entre d'altres reconeixements, el ple de l'Ajuntament de Montgat va decidir posar el seu nom al poliesportiu municipal l'any 2016.  

El 31 de gener de 2000 va néixer a Barcelona la Laura Heredia Vives, una atleta que competeix en pentatló modern. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla de plata en la prova individual. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, convertint-se en la primera espanyola a competir en aquest esport en uns Jocs, i va acabar en el dissetè lloc en la prova femenina.

El 31 de gener de 2001 va néixer a Barcelona la Meg Martorell, va crèixer a Cardedeu, i de fet, començava a jugar a futbol al FC Cardedeu, quan tenia 9 anys, en un equip en què era l’única nena. Quan es va traslladar amb la família a Barcelona va coincidir amb el salt al futbol onze, i va jugar unes temporades a l’Europa. Va deixar el futbol durant uns anys, i va arribar al Martinenc el 2023, per formar part del Filial, de Segona Catalana. Amb les vermelles va disputar 18 partits i va fer sis gols. Juga de migcampista, d’interior, tot i que pot actuar també de central. Aquesta temporada juga amb el primer equip amateur femení del Martinenc.

El 31 de gener de 2002 va neixer Beasáin, a Guipúzcoa en Beñat Turrientes Imaz. És un futbolista espanyol que juga de migcampista en la Reial Societat de la Primera Divisió d'Espanya. Amb la selección española va obtener l’Or en les Olimpíades de Paris 2024.

Pensem que ja tot està fet però és curiós que en el 2024 encara tinguem una primera vegada que una atleta competeix en una prova com integrant de l'equip espanyol. Acabem el mes amb l'esperança de que encara podem trobar més primeres vegades que complementaran les activitats ja realitzades.

30 de gener 1948 Inauguració dels Jocs Olímpics de Sankt-Moritz 1965 Neix Jordi Carulla 1987 Neix Arda Turan 1972 Neix Encarna Granados

 

Se’ns està acabant el mes de gener i constatem que molts jocs olímpics d’hivern comencen en el mes de gener. Altres protagonistes d’avui són des d'esportistes d’elit de futbol i atletisme a esportistes ocasionals que saben que cal mantenir el cos en forma.

El 30 de gener de 1948 es van inaugurar  els Jocs Olímpics de Sankt-Moritz 1948, oficialment coneguts com V Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Sankt Moritz (Suïssa). Era la primera vegada que es repetia una seu Olímpica. Després de dotze anys d'interrupció a causa de la Segona Guerra Mundial, els Jocs Olímpics d'Hivern van renéixer a Suïssa, on ja s'havien celebrat en 1928. Tot l'esdeveniment va estar embolicat en qüestions polítiques, des de l'elecció d'una ciutat suïssa per la seva neutralitat durant la guerra fins a l'exclusió del Japó i Alemanya. El comitè organitzador es va topar amb dificultats degudes a la falta de diners i de recursos humans. Van ser els primers jocs que es van celebrar amb Sigfrid Edström en la presidència del COI. Van participar 669 atletes —592 homes i 77 dones— de vint-i-vuit països en un total de quatre esports, dividits en nou disciplines i vint-i-dues proves. Va haver-hi dos esports de demostració: la patrulla militar, que passaria a ser el biatló, i el pentatló, que es va retirar del programa després d'aquesta edició. Van destacar per les seves actuacions els patinadors artístics Dick Button i Barbara Ann Scott i l'esquiador Henri Oreiller. La major part de les instal·lacions ja existien per endavant, atès que Sankt-Moritz ja havia albergat uns jocs d'hivern en 1928. Com totes les proves es van disputar a l'exterior, es va dependre molt de les condicions meteorològiques.El Centre de Premsa es va instal·lar a l'Hotel du Lac de St. Moritz-Bad. L'empresa estatal de correus i telecomunicacions PTT es va encarregar d'instal·lar allí l'equipament tècnic. La Comissió de Premsa va atorgar 498 acreditacions a periodistes de premsa de 38 països. Per primera vegada, la televisió va ser present en els Jocs Olímpics d'Hivern, representada per quatre emissores: la British Broadcasting Corporation (BBC) i les tres empreses estatunidenques National Broadcasting Company (NBC), Columbia Broadcasting System (CBS) i DuMont Graphic House. Vint empreses dels Estats Units, Gran Bretanya i França van produir reportatges cinematogràfics. La productora cinematogràfica suïssa Condor Film va rodar el seu documental Olympia St. Moritz en 1948 sota la direcció d'Heinrich Fueter i Georges Alexath i el camerògraf Robert D. Garbade.

El 30 de gener de 1965 va neixer en Jordi Carulla. No el busqueu com a gran esportista perquè no el trobareu… però ha practicat diferents esports: va jugar a básquet al Sant Genís dels Agudells i  en el Cercle Catòlic de Gracia en els 80, i a futbol sala en els 90 i 2000, actualment esquia a Andorra quan la seva feina li permet. Els passejos amb el Doc són ara el seu esport més habitual. Segueix en forma malgrat avui fa 60 anys.  

El 30 de gener de 1987 va neixer a  Bayrampaşa, Istanbul l’Arda Turan. És un futbolista turc. Començà a les categories inferiors dels clubs Altıntepsi Makelspor i Galatasaray SK. Va pujar al primer equip del Galatasaray la temporada 2004-05, tot i que fou cedit al Vestel Manisaspor. Retornà al seu club el 2006-07. El 6 de juliol de 2015, el FC Barcelona va anunciar el fitxatge de Turan des de l'Atlético de Madrid, per 34 milions d'euros, més 7 milions en variables. El contracte seria per cinc temporades, però Turan no podria debutar amb el nou club fins al gener de 2016, quan acabés la prohibició de fitxar que pesava sobre el Barça. El 7 de desembre de 2016, Turan va marcar el seu primer hat-trick pel Barcelona durant un partit de fase de grups de la Champions League contra el Borussia Mönchengladbach. Va esdevenir el sisè jugador en la història del Barça en marcar un hat-trick a la Champions League, després de Messi, Ronaldinho, Rivaldo, Samuel Eto'o i Neymar. Aquest va ser també el primer hat-trick de Turan en competició europea.

El 30 de gener de 1972 va néixer a  Sarrià de Ter l’Encarna Granados Aguilera, atleta catalana. Després de fer una prova de fons de 2.000 metres a la Devesa de Girona la van convidar a entrenar al GEIEG. Es va dedicar a la marxa perquè mancava gent per la prova de marxa de lliga. Va ser campiona d'Espanya en categoria absoluta de 3.000 m en pista coberta (1992, 1994), 10.000 m en pista (1993, 1994, 1995, 2000) i 10 km en ruta (1992, 1994, 1995, 1997), i campiona de Catalunya dels 10 km marxa (1996-99, 2002). Establí els rècords estatals de 3.000 m obstacles (1999) i 10.000 m en ruta (1993) i pista (2000). Ha participat en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000, així com en diversos mundials, com el Campionat Mundial d'Atletisme de 1993 a Stuttgart, on obtingué la medalla de bronze en els 10 km marxa i de Göteborg el 1995. I dos Campionats d'Europa (1994 i 1998). Ha estat campiona de Catalunya de marató per relleus (2008).

29 de gener 1964 Inauguració dels Jocs Olímpics d'Innsbruck 1985 Neix Marc Gasol 1966 Neix Romário de Souza 1999 Neix Morena Beltrán

 

Els nostres protagonistas d’avui són els Jocs Olímpics d’Hivern i esportistes jugadors de bàsquet I de futbol. Acabarem amb una periodista esportiva. En aquest blog recordem totes les persones que treballen en el món de l’esport.

El 29 de gener de 1964 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Innsbruck 1964, oficialment coneguts com els IX Jocs Olímpics d'Hivern. Van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Innsbruck, Àustria. Malgrat ser una tradicional estació d'esquí es va produir escassetat de neu a causa de les càlides condicions climàtiques que es van donar, això va obligar a mobilitzar a l'exèrcit austríac per a portar neu d'altres llocs. La patinadora soviètica Lídia Skoblikova va fer història en aconseguir la medalla d'or en totes les proves disputades. Al llarg de la seva carrera totalitzaria 6 medalles d'or olímpiques el que la converteix en l'esportista amb major nombre de medalles d'or aconseguides en Jocs Olímpics d'Hivern. Es va celebrar per primera vegada la competició de luge, encara que l'esport va rebre una publicitat negativa quan en una carrera prèvia als Jocs va morir un esportista. Va ser la primera vegada que una torxa per als Jocs Olímpics d'Hivern va ser encesa a Olímpia, alguna cosa que seria usual en olimpíades posteriors. La torxa Olímpica va viatjar del 22 al 29 de gener seguint la següent ruta: des d’Olímpia per Atenes i  Viena fins a Innsbruck.

El 29 de gener de 1985 a Barcelona va neixer Marc Gasol i Sàez. És un jugador de bàsquet professional català, i actualment juga i presideix el Bàsquet Girona. Germà menor del també jugador Pau Gasol. De ben jove es traslladà a Sant Boi de Llobregat.. Amb 2,15 metres d'alçada juga a la posició de pivot i destaca per la seva gran fortalesa que, unit a la seva gran alçada, el converteix en un excel·lent rebotador. Té uns bons fonaments tècnics, una bona visió de joc i un gran tir a mitjana distància. Quan el seu germà va marxar a Memphis, en Marc el va acompanyar, fitxant per una High School (Lausanne High School) amb intenció de seguir formant-se. Va debutar a la Lliga ACB el 26 d'octubre de 2003 amb el primer equip del Futbol Club Barcelona. Aquesta mateixa temporada va col·laborar en la conquesta de la Lliga ACB, encara que va alternar les seves actuacions al primer equip amb l'equip filial, el FC Barcelona B que competeix en la Lliga EBA. La temporada 2005-06 entrà a formar part, de manera definitiva, del primer equip del conjunt blaugrana. Ha estat internacional amb la selecció espanyola Sub-20, Júnior i cadet. Amb aquesta darrera va guanyar la medalla de bronze al Eurobasket de l'any 2001 disputat a Riga. Debutà l'estiu 2006 a la selecció absoluta, i formà part de l'equip que disputà el Mundial de Bàsquet del Japó 2006. Tingué un paper destacat en la conquesta de l'or en el Mundial, suplint la baixa del seu germà a la final. El 29 d'octubre del 2008 debutà en partit oficial de l'NBA anotant 12 punts i capturant 12 rebots, registres que el convertien en el millor debutant de l'NBA provinent de l'ACB. El juliol de 2014 va ser inclòs pel seleccionador estatal Juan Antonio Orenga a la llista dels dotze jugadors que disputarien amb la selecció espanyola de bàsquet el Campionat del món de 2014. El juny de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, juntament amb el seu germà Pau. El juliol de 2015 Marc Gasol va signar un contacte amb els Memphis Grizzlies per a les cinc temporades següents. El febrer de 2019, el català és traspassat als Toronto Raptors, club amb el qual es va proclamar campió de l'NBA el mateix any i el setembre de 2019 aconsegueix el seu segon mundial de bàsquet, convertint-se en el segon jugador de la història a aconseguir la mateixa temporada el títol de l'NBA i el Campionat del món. Al novembre de 2019 s'anuncia els seu fitxatge pels Los Angeles Lakers, seguint d'aquesta manera les passes del seu germà Pau, que també hi jugà sis temporades. Després de la seva participació als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 es va retirar de la selecció espanyola. El novembre de 2021 s'uní a la plantilla del primer equip del Bàsquet Girona, club del qual és fundador i president. Juntament amb el seu germà Pau Gasol, lidera la Gasol Foundation.

El 29 de gener de 1966 va neixer a Rio de Janeiro en Romário De Souza Faria. És un futbolista, dirigent esportiu i polític brasiler. Romàrio va arribar a la xifra dels 1.000 gols als 41 anys jugant amb el Vasco de Gama al campionat brasiler. El 21 de maig del 2007 en el minut 47 del partit contra l'Sport Club en un camp ple a vessar, va marcar des del punt de penal, de la mateixa manera com va marcar el mític Pelé el seu gol 1.000. Després d'encertar el penal el partit s'aturà uns minuts, una massa d'aficionats i periodistes van saltar al camp per celebrar-ho. El jugador entre llàgrimes va dir algunes paraules als periodistes presents vinguts d'arreu del món. Abans de reprendre el partit Romário va donar una volta d'honor a l'estadi acompanyat per aficionats i familiars. La pilota del partit com és tradició en aquesta mena d'ocasions especials, se la va emportar a casa el jugador.Aquesta llarga llista de gols feta pel mateix jugador inclou partits oficials i amistosos. El seu primer gol com a professional va ser el 18 d'agost de 1985 amb el Vasco de Gama contra el Nova Venècia. Va debutar com professional al Vasco da Gama (1987-1988). Després va jugar al PSV Eindhoven neerlandès, amb el qual va guanyar quatre títols de lliga consecutius. L'estiu de 1993, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar una lliga espanyola i va aconseguir el pichichi. El 1995 va retornar al Brasil, on va seguir triomfant, després d'una efímer estada al València CF a l'inici de la temporada 1996-97, va fitxar per l'Al Nasser de Qatar.

El  29 de gener de 1999 va neixer a  Haedo, Buenos Aires la Morena Beltrán, periodista esportiva i presentadora de televisió argentina. El 2018 va saltar a la fama per publicar fils de Twitter, on escrivia les seves anàlisis tàctiques sobre els partits de futbol nacionals més importants. A partir d'això, el canal esportiu ESPN la va contactar per a formar part de l'equip periodístic de diversos dels seus programes.

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino 1998 Inauguració de l'Stade de France 1947 Neix Txetxu Rojo 1986 Neix Tyronea Ennis-Hill 2000 Neix Abel Ruiz

 

Per molts anys! Avui es celebra la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants! I els que ens agrada aprendre som estudiants tota la vida... avui és el nostre dia!

Els nostres protagonistes d’avui són l’Stade de France i esportistes que fan futbol i atletisme.

El 28 de gener de 1998 es va inaugurar l’Stade de France a Saint-Denis (França). És un recinte esportiu situat en Saint-Denis, municipi al nord de la capital francesa. Es va inaugurar amb un partit de futbol França–Espanya; és el major estadi francès, amb un aforament que oscil·la entre 80.698 (futbol) i 77.083 (atletisme) espectadors, que permet la configuració multifuncional de les seves graderies inferiors retràctils. L'estratègica ubicació de l'estadi, situat en la intersecció de la «Autoroute du Nord» (A1) amb el segon anell de circumval·lació de París «Super-Périphérique» (A86), destaca per la seva proximitat a la capital i les seves bones comunicacions amb la xarxa de transport públic, mitjançant dues estacions de tren i altres dues de metro. Símbol de l'esport francès, és el seu estadi nacional de referència, albergant els partits com a local de les seleccions franceses de futbol i rugbi, a més de ser la seu habitual de les finals de la Copa de França de futbol i del Top 14 de rugbi. Com a estadi olímpic, va albergar les proves d'atletisme i el rugbi a París 2024. En competicions de futbol, ha estat seu del Mundial 1998 (nou partits inclosos l'inaugural i el final), l'Eurocopa 2016 (set inclosos l'inaugural i el final) o tres finals de Lliga de Campions (2000, 2006 i 2022). També ha albergat el Mundial d'Atletisme de 2003 i les finals del Mundial de Rugbi de 2007 i 2023.

El 28 de gener de 1947 neix a Bilbao en José Francisco Rojo Arroita més conegut com Txetxu Rojo, futbolista i entrenador de futbol. Jugava d'extrem esquerre i el seu únic equip va ser l'Athletic Club. Era el germà del també jugador de futbol José Ángel Rojo. En total, va disputar 413 partits a primera divisió, convertint-se en un dels jugadors amb més partits disputats en la història de l'Athletic Club. En total va marcar 48 gols. Es va retirar el 1982. L'Athletic va celebrar un partit d'homenatge en honor seu, jugant contra la selecció d'Anglaterra. El 1986 va començar a entrenar l'equip filial de l'Athletic Club. El 1989 va passar a ser l'entrenador del primer equip. Després de dirigir el Rayo Vallecano i es va retirar el 2004.

El 28 de gener de 1986 va neixer a Sheffield la Tyronea Ennis-Hill. És una atleta de pista i camp britànica, especialitzada en disciplines multiconcurs complet i 100 metres tanques. Una membre de la City of Sheffield Athletic Club, va ser campiona olímpica d'heptatló. També va ser campiona del món, d'Europa i també de pista coberta. Va guanyar el campionat del món, per la primera vegada, el 2009. Ostenta el rècord nacional britànic per a l'heptatló, pentatló cobert, els 100 metres tanques i el salt d'alçada a l'aire lliure. Va anunciar la seva retirada de l'atletisme el 13 d'octubre del 2016.

El 28 de gener de 2000 va neixer a  Almusafes, València, l’Abel Ruiz Ortega. És un futbolista que juga com a davanter al Girona FC de la Primera Divisió d'Espanya. L'abril del 2017 es va convertir en el primer jugador nascut el 2000 que debutava a les categories professionals del FC Barcelona. Aquest estiu va guanyar amb la selección española l’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust 1932 Neix Borís Anfiyánovich 1985 Neix Eric Radford 1976 Primer concurs d'esmaixades

 

Comencem amb un record que no hauriem d’oblidar. Continuem amb un gimnasta artístic, un patinador artístic sobre gel i emb el primer concurs d’esmaixades (que coneixem amb la no traducció del castellà com  a “mates”)

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar o fer fora, volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu. Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

El 27 de gener de 1932 va neixer Borís Anfiyánovich Shajlín. Va ser un gimnasta artístic soviètic que va guanyar 14 medalles als Jocs Olímpics, de les quals 8 van ser d'or. A més va ser campió del Món en sis ocasions i d'Europa en sis més. Gimnàstica artística i Unió Soviètica van ser sinònims d'èxit durant dècades i, abans de l'arribada d'Andriànov, la gran figura va ser Boris Shakhlin. Era conegut com “La màscara de ferro” pel seu aspecte poc expressiu i la seva imponent figura i va dominar la gimnàstica masculina durant anys per a un total de 13 medalles. A Melbourne 1956 es va estrenar amb dos ors, a Roma 1960 va sumar quatre medalles d’or, a més de dues plates i un bronze, i va tancar el seu palmarès a Tòquio 1964, amb un or, dues plates i un bronze.

El 27 de gener de 1985 va neixer a Winnipeg l'Eric Radford. És un esportista canadenc que competeix en patinatge artístic, en la modalitat de parelles. Va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint tres medalles, plata a Sochi 2014, a la prova d'equip, i dos a Pyeongchang 2018, or per equip i bronze a la prova de parelles (juntament amb Meagan Duhamel), i el quart lloc a Pequín 2022 (equip). Va guanyar cinc medalles al Campionat Mundial de Patinatge Artístic sobre Gel entre els anys 2013 i 2022. 

El 27 de gener de 1976 a Denver, als Estats Units se celebra el primer concurs d’esmaixades de la història organitzat per l'extinta American Basketball Association. L'American Basketball Asociation (ABA) va ser una lliga de bàsquet creada el 1967 en directa competència amb la NBA als Estats Units que va durar nou temporades. Per ella van passar grans figures del bàsquet nord-americà fins a la seva dissolució el 1976 (4 dels equips van ser absorbits per la NBA).

26 de gener 1871 Creació de la Rugby Football Union 1960 Neix la Federació Espanyola de Voleibol 1956 Inici del Jocs Olímpics d'Hivern 1887 Neix François Faber 1953 Neix l'Anna Jaques 1963 Neix José Mouriño 2020 Mor Kobe Bryant

 

Avui tenim tres tipus de protagonistes: entitats, jocs olímpics i esportistes.

Avui comencem amb la Rugby Football Union a Anglaterra, la primera associació de clubs de rugbi. La Rugby Football Union (RFU) és l'autoritat que regula la pràctica del rugbi masculí a Anglaterra, el rugbi femení està administrat per la Rugby Football Union for Women (RFUW). És l'òrgan director de la lliga local professional. La RFU és responsable de les seleccions nacionals d'Anglaterra. Entre les competències de la RFU hi ha la celebració de conferències, l'organització de partits internacionals i la formació i l'entrenament de jugadors i tècnics. És propietària de l'estadi de Twickenham situat a Londres on es troba la seu. Fundada per 21 clubs a Londres, el 26 de gener de 1871, va ser la primera federació nacional de rugbi de la història, per la qual cosa va ser determinant en la formulació de les regles del rugbi modern i en la creació de la IRB. A diferència de les altres associacions nacionals, el nom oficial de la RFU no conté el nom del seu país, ni tampoc el del seu gentilici (England o English).

En l’actualitat el voleibol és un dels esports més populars d'equip a Espanya. És l’únic esport en el que les llicencies federatives femenines superen a les masculines (en la temporada 23-24 masc 16238 i fem 41581). Hi ha competicions regulars de lliga i copa, amb diferents categories i en modalitat tant masculina com femenina, en què participen equips de tota la geografia nacional. El voleibol espanyol pren part a les diferents competicions internacionals tant de seleccions nacionals com de clubs. Durant els mesos d'estiu es practica i s'organitzen nombroses competicions populars de vòlei platja, no només a les platges litorals, sinó també a moltes localitats de l'interior. El volei va començar integrat en la federació de Handbol però l'escassa promoció que fa la Federació d'Handbol fa que el 1950 el voleibol passi a constituir-se, de forma provisional, com a secció de la Federació Espanyola de Bàsquet, secció que s'allarga per totes les delegacions provincials. El 1951 es va organitzar el primer Campionat d'Espanya de voleibol federat. El 1953 la secció de voleibol s'incorpora a la Federació Internacional de Voleibol FIVB. Després d'aquest període inicial de gran activitat, la Federació de Bàsquet mostra el desig de desfer el seu compromís amb el voleibol. A la temporada 1958-1959 es tracta de transferir la secció a la Federació Espanyola de Rugbi, però finalment es decideix crear la Federación Española de Balonvolea/Voleibol (RFEVB) que va quedar constituïda formalment el 26 de gener de 1960.

El 26 de gener 1956 a Cortina d'Ampezzo, Itàlia van començar els VII Jocs Olímpics d'Hivern. Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 es van celebrar entre els dies 26 de gener i 5 de febrer de 1956. En el procés de selecció, Cortina va derrotar tres ciutats candidates més: les nord-americanes Colorado Springs i Lake Placid i la canadenca Montreal. Els Jocs de Cortina d'Ampezzo van ser únics per diverses raons: totes les seus (llevat d'una) estaven prou properes per anar caminant de l'una a l'altra, van ser els primers Jocs en què la major part del finançament va provenir d'empreses patrocinadores i van ser també els primers Jocs Olímpics d'Hivern retransmesos per televisió. Hi participaren un total de 821 esportistes (687 homes i 134 dones) de 32 comitès nacionals que competiren en 6 esports i 24 especialitats. Un total de 6 esports foren disputats en aquests Jocs Olímpics, realitzant-se un total de 24 proves, ampliant-se en dues proves més d'esquí de fons. La Unió Soviètica intentà aconseguir la inclusió de proves femenines en el patinatge de velocitat sobre gel, si bé el Comitè Olímpic Internacional (COI) ho refusà en el seu 49è Congrés realitzat a Atenes l'any 1954. En aquesta edició no es realitzà cap esport de demostració. Els esports de competició van ser: Bobsleigh, Esquí alpí, Esquí nòrdic (combinada nòrdica, esquí de fons, salt amb esquís), Hoquei sobre gel, Patinatge artístic, Patinatge de velocitat. En aquests Jocs debutà la Unió Soviètica, que va acabar aconseguint la primera posició al medaller general dels Jocs. A diferència del que va passar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 celebrats a Melbourne (Austràlia), en els quals es va produir un boicot polític a conseqüència de la participació soviètica en la revolució hongaresa, en aquests Jocs no hi hagué cap contratemps polític. Aquests Jocs foren els primers a ser retransmesos per televisió i els últims en els quals la competició de patinatge artístics sobre gel es realitzà a l'exterior. El jurament olímpic fou realitzat per Giuliana Minuzzo, esdevenint la primera dona a fer-ho. L'esquiador austríac Toni Sailer aconseguí la victòria en les tres proves d'esquí alpí, convertint-se en el primer esquiador a fer-ho. Posteriorment ho realitzà també el francès Jean-Claude Killy en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968 disputats a Grenoble.

El 26 de gener de 1887 va néixer en un petit poblet de França en François Faber. Va ser un ciclista especialista en l'esprint amb nacionalitat luxemburguesa, el primer guanyador no francès del Tour de França. Se’l coneixia com el Gegant de Colombes pel seu portentós físic: 91 kg i 1,80 m. En esclatar la Primera Guerra Mundial, Faber s'allistaria a la Legió estrangera de l'exèrcit francès. El 9 de maig de 1915, a Carency, rebé un telegrama on se'l comunicava el naixement de la seva filla. Mentre ho celebrava fou disparat per un soldat alemany i morí. De totes maneres, altres fonts, diuen que Faber morí carregant un soldat ferit prop de Lens. Cada any, se celebra el Gran Premi François Faber, una petita cursa luxemburguesa. També es pot visitar una petita placa commemorativa a l'església de Nôtre Dame de Lorette al cementiri nacional francès prop de Lens. 

El 26 de gener de 1953 neix a Barcelona l’Anna Jaques Vidal, una jugadora de futbol pionera, que ha jugat en la posició de defensa. Va competir entre 1970 i 1973 en el Futbol Club Barcelona. Amb aquest equip –amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona– va participar en el primer partit de futbol femení, que se celebrà el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, dins d'un festival benèfic, contra la UE Centelles.

El 26 de gener de 1963 va neixer a Setúbal, Portugal en José Mourinho, entrenador de futbol portuguès. Actualment treballa al Fenerbahçe SK de Turquia. Al llarg de la seva carrera ha entrenat diferents clubs com el Chelsea FC (en dues ocasions), l'Inter de Milà el Reial Madrid i el Manchester United FC. És fill del porter de futbol portuguès Félix Mourinho. El 2010 va ser nomenat millor entrenador de l'any per l'IFFHS i va guanyar el FIFA Pilota d'Or 2010 al millor entrenador. Te una personalitat molt intensa que fa que sigui estimat u odiat pels seus comentaris i comportaments.

Generalment prenem com a referencia la data de neixament però l’any 2020 un accident va colpir el món de l’esport en general i del básquet en particular. Va morir Kobe Bean Bryant, conegut com Kobe Bryant. Vva ser un jugador professional de bàsquet estatunidenc.Va jugar amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Va obtenir fama per tot els EUA en ser el primer escorta de la història de la lliga a ser draftejat directament des de l'institut. Va ser un dels jugadors més destacats de tota la història de l'NBA, i va ser comparat sovint amb l'exestrella dels Chicago Bulls, Michael Jordan, igual que LeBron James, considerat el futur dominador de la lliga. En total va jugar 20 temporades amb Los Angeles Lakers, va guanyar 5 títols de l'NBA i va ser escollit 18 cops consecutius per formar part de l'All-Star de l'NBA, essent un dels màxims anotadors de la història de la lliga. Va morir el 26 de gener de 2020 en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas juntament amb la seva filla Gianna. Tenia 41 anys. Va deixar molts seguidors i amics.

25 de gener Sant Pau 1890 Fundació del Sevilla FC 1924 Comencen els Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1947 Neix Ángel Nieto 1952 Neix Manuel Llorente 1970 Neix Tomas Jofresa 1976 Neix Gisela Morón 1980 Neix Xavi 2000 Neix Remco Evenepoel

 

Avui els nostres protagonistes són molt variats. Són un sant amb tradició barcelonina i els primers jocs olímpics d’hivern, la fundació d’un club de futbol, un president, i un munt d’esportistesun jugador de bàsquet, una nedadora de sincronitzada, un ciclista i dos monstres de l’esport que juguen en una altra lliga: un motociclista i un jugador-entrenador de futbol.

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta “ser alt com un Sant Pau” i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.

El 25 de gener de 1890: a la ciutat de Sevilla es funda el Sevilla Futbol Club, segon club més antic d'Espanya. El seu primer president va ser el vicecònsol britànic Edward Farquharson Johnston, el seu primer capità Hugo MacColl. S. A. D. és un club de futbol espanyol organitzat com a societat anònima esportiva. Actualment juga a Primera Divisió. L'estadi Ramón Sánchez-Pizjuán, propietat del club, és l'escenari que utilitza l'equip per jugar els seus partits oficials com a local. Està situat al barri de Nervión i deu el seu nom al que fos president durant disset anys. Té capacitat per a 43.864 espectadors.

Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, va ser  l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades van participar 16 països representats per 281 homes i 13 dones. Fins a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville (França) els Jocs Olímpics d'Hivern i els Jocs Olímpics d'Estiu conicidien en el mateix any. A partir d'aquell moment passaren a alternar-se cada dos anys. El nord-americà Charles Jewtraw, guanyador de la prova de patinatge de velocitat sobre gel en 500 metres, va ser el primer guanyador d'una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern.La patinadora austríaca Herma Szabo-Plank es convertí en la primera dona guanyadora d'un or olímpic en els Jocs Olímpics d'hivern en guanyar la disciplina de patinatge artístic femení. Una medalla honorífica va ser lliurada al muntanyenc Charles Bruce, líder de l'expedició que va tractar d'arribar al cim de l'Everest l'any 1922. Després de revisions posteriors es va descobrir que la puntuació del noruec Thorleif Haug en el salt d'esquí havia estat equivocada, motiu pel qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidí retirar-li la medalla i atorgar-la al seu veritable guanyador, el nord-americà Anders Haugen.

El 25 de gener de 1947 va neixer a Santa Eulalia del Rio, provincia de Zamora, l’Ángel Nieto Roldán. Pilot de motociclisme espanyol, guanyador del Campionat del Món de Motociclisme en 13 ocasions (tot i que, Nieto preferia dir que van ser «12+1»). Tenint en compte el nombre absolut de títols, té el millor palmarès entre els motociclistes espanyols i el segon a nivell mundial després de l'italià Giacomo Agostini. Va aconseguir 6 títols mundials en les categories menors, com la de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 en la de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 188) va aconseguir amb cinc marques de motocicletes diferents (Derbi, Kreidler, Bultaco, Minarelli i Garelli). A més, va aconseguir quatre subcampionats del món, 23 campionats d'Espanya i 5 subcampionats d'Espanya. També formen part del seu palmarès les 90 victòries en grans premis de motociclisme i 139 podis, i 128 victòries en campionats d'Espanya. Va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil5 per obrir la porta a la gran generació de pilots espanyols que va arribar darrere seu. Pare dels també expilots de motociclisme Ángel Nieto Jr. "Gelete" (1976) i Pablo Nieto (1980), i oncle del pilot Fonsi Nieto (1978).

El 25 de gener de 1952 va neixer a  Benetússer, València, en Manuel Llorente Martín, empresari i economista valencià, president del València CF (2009- 2013). En febrer de 2007 va passar a ser president del Pamesa València i Director General, a causa del traspàs de poders que Juan Roig va efectuar al seu favor, deixant el càrrec dos anys més tard per tornar al València CF, en aquesta ocasió com a President. 

El 25 de gener de 1970 va neixer a Barcelona en Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. És un jugador de bàsquet català, fill de Josep Maria Jofresa Puig i Lita Prats Gimeno, jugadora d'handbol, i germà de Rafael Jofresa. Amb 1.84 d'alçada, va ser un innovador en la seva etapa ACB, no només per la seva estètica, pentinat emulant Grace Jones, sinó també per ser un dels primers bases espanyols a picar la cistella. De fet, en la temporada 90-91 es va presentar al concurs d'esmaixades de l'All Star de Saragossa. 

El 25 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Gisela Morón Rovira. És una nedadora de natació sincronitzada catalana, guanyadora d'una medalla olímpica. Es va formar en el Club Natació Kallipolis. Formà part de l'equip de natació sincronitzada que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins al començament del segle XXI.  Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on va guanyar la medalla de plata en la prova per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 4 medalles en el Campionat del Món de natació, una medalla d'or a Roma 2009, una medalla de plata, a Melbourne 2007 i dues medalles de bronze, a Mont-real 2005 i a Melbourne 2007; i 5 medalles en el Campionat d'Europa de natació, entre les quals dues medalles d'or i tres medalles de plata, a Madrid 2004, Budapest 2006 i Eindhoven 2008. Va rebre la placa d'or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d'or de la Reial Federació Espanyola de Natació. Un cop retirada de la competició, ha treballat com a entrenadora i assessora per a diferents clubs dins de la natació sincronitzada, i com a directora tècnica de Natació artística dins de la Federació Catalana de Natació.  

El 25 de gener del 1980 va neixer a Terrassa en Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi. És un exfutbolista i entrenador de futbol català que sembla que no necesita presentación. Té una de les biografies d’esportistes més extenses a la Viquipèdia.Té un palmarès espectacular com a jugador del Barça i també ha estat entrenador del primer equip del 2021 al 2024.  Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història. És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767, per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi, i Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits, i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151, per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo. Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008, i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició. Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial. Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola. Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.

El 25 de gener de 2000 va neixer Remco Evenepoel. És un ciclista belga professional des del 2019 que, actualment, corre amb l'equip Soudal Quick-Step. Se l'ha comparat sovint amb Eddy Merckx, fet que, tot i que inicialment li va fer gràcia, ara li genera incomoditat. Entre les seves victòries, destaquen els triomfs aconseguits el 2022 al Campionat del Món en ruta, a La Volta a Espanya i a la Lieja-Bastogne-Lieja,fet que li va permetre rebre la Bicicleta d'or al millor ciclista masculí d'aquella temporada. La temporada següent, va aconseguir repetir la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja, i proclamar-se, entre altres, Campió del món contrarellotge. El 2024 també va aconseguir la medalla d'or en contrarellotge i en ruta als Jocs Olímpics de París, esdevenint així el primer ciclista masculí que aconseguia la medalla d'or en les dues modalitats de carretera. En les Grans Voltes, a banda del triomf a la general de la Vuelta de 2022, ha aconseguit una etapa i la classificació del millor jove al Tour de França, dues etapes al Giro d'Itàlia i cinc a La Volta ciclista a Espanya.

24 de gener Sant Francesc de Sales 1952 Neix Neus Bartran 1971 Neix Sònia de Ignacio-Simó 1984 Neix Berta Castells 1991 Neix Rodrigo Corrales 1992 Neix Berta Tarrida

Els nostres protagonistes d’avui són el patró dels comunicadors, esportistes femenines de básquet, d’hoquei herba, atletisme, d’hoquei patins i un jugador de handbol. Avui apareix per primera vegada des del mes de setembre el llançament de martell. Partim de dates de neixament i fins ara no havíem trobat cap esportista d’aquesta modalitat.

Francesc de Sales va néixer l’any 1567 i va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú: escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica, sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià. La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics, de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors. Felicitem avui a tots els comunicadors i periodistes.

El 24 de gener de 1952 neix a Barcelona la Neus Bartran i Milian, jugadora i entrenadora de bàsquet catalana. Va començar a jugar al Club de Bàsquet Institució Montserrat, i posteriorment, va competir amb el Picadero Jockey Club durant tretze temporades (1968-81), amb el qual va aconseguir sis Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina i tres Lligues catalanes, primer com a jugadora, i, després, com a entrenadora. A causa d'una greu lesió, es va retirar  de la competició al final de la temporada 1980-81. Com a entrenadora, va dirigir diversos equips de l'elit estatal: el Picadero Comansi (1980-84), El Masnou Comansi (1984-85), l'Universitari de Barcelona, Club Bàsquet Sant Just, el Club Esportiu Laietà, entre d'altres. Internacional amb la selecció espanyola en setanta-dues ocasions entre 1969 i 1980, va debutar als disset anys i va participar a quatre Campionats d'Europa (1974, 1976, 1978 i 1980). Entre altres reconeixements, ha sigut distingida com a Històrica del Bàsquet Català l’any 2008.

El 24 de gener de 1971 va neixer a  Terrassa la Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada al Club Deportiu Terrassa, va guanyar cinc Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga espanyola. Internacional amb la selecció espanyola, va participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000, on va finalitzar en la quarta posició. Després de la seva retirada com a jugadora al final de la temporada 1999-00, va exercir com a entrenadora i directora tècnica del CD Terrassa, aconseguint dos Campionats de Catalunya, una Copa de la Reina i dues Lligues espanyoles. També va dirigir la selecció espanyola sub-18. Entre d'altres reconeixements, ha rebut la medalla a l'esperit esportiu de l'Ajuntament de Terrassa el 1997 i el premi a la millor esportista del 2000 de Terrassa.

El 24 de gener del 1984 neix a Torredembarra la Berta Castells, atleta catalana olímpica de llançament de Martell. Amb la selecció espanyola ha competit en tres Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pekín 2008 i Londres 2012), cinc Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009, 2011) i quatre d'Europa (2002, 2006, 2010, 2012). Més enllà de la seva carrera esportiva, ha estudiat la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica i des de l'any 2009 exerceix com a dietista en un centre especialitzat. Des de 2023 és membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Torredembarra com a regidora d'esports. Va començar a dedicar-se a l'atletisme als 12 anys, amb el que ha estat sempre el seu entrenador, José Luís Velasco. La seva millor marca personal va ser un llançament de 69,59 m., rècord estatal, que va fer a Manresa el 2012; també acumula onze rècords estatals en categoria absoluta, més els d'infantil, cadet, juvenil, júnior i sub-23. Va ser la primera llançadora de martell que participà en uns jocs olímpics enquadrada en la selecció espanyola. El 17 de febrer del 2019 va aconseguir medalla d'or al Campionat de Catalunya de llançaments llargs d'hivern.

El 24 de gener de 1991 va neixer a Cangas do Morrazo, a Pontevedra el Rodrigo Corrales Rodal. És un porter espanyol d'handbol que juga actualment al MKB Veszprém hongarès i a la selecció d'handbol d'Espanya. Amb la selecció ha guanyat la medalla d'or al Campionat Europeu d'Handbol Masculí de 2018 i al Campionat Europeu d'Handbol Masculí del 2020. En les Olimpíades de Paris 2024 va guanyar el  bronze amb la selecció espanyola amb un ajustadíssim 23 a 22 contra la selecció d’Eslovènia.

El 24 de gener de 1992 va neixer a  Sant Sadurní d'Anoia la Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana. La Berta té una discapacitat auditiva que no l'impedí començar a practicar l'hoquei sobre patins als quatre anys. No obstant, amb 12 anys s'estrenà a les categories inferiors del Club Esportiu Noia jugant en la posició de davantera. Un any després, al 2005, debutà al primer equip femení del club, amb el qual competí quatre anys més. A la temporada 2009-10 fitxà pel Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria, l'OK Lliga femenina. Dos anys més tard, fitxà pel Reus Deportiu per dues temporades, amb el qual guanyà la Supercopa catalana de 2011. La temporada 2012-13 fitxà pel Club Patí Voltregà, entitat esportiva amb la qual ha assolit la victòria de més competicions.El 23 de maig de 2022 va comunicar a través de les xarxes socials que, després de nou temporades, posava fi a la seva trajectòria al club osonenc, amb el qual aconseguí dues lligues (2014, 2016), dues copes (2014, 2017) i quatre copes d'Europa (2013, 2016, 2017, 2019). A nivell de seleccions fou convocada tant amb l'espanyola com en la catalana, assolint amb la primera cinc copes d'Europa sub-19 consecutius (2006-10) i dues en categoria absoluta (2011, 2013), mentre que amb la segona es proclamà, en una ocasió, campiona de la Copa Amèrica (2011).

23 de gener 1855-1870 Neix William Morgan 1928 Neix Eugenio Monti 1986 Neix Geleta Burka 1987 Neix Louisa Necib 1991 Neix Clara Basiana 1997 Neix Chiara Rebagliati

En el món de l’esport trobem històries ben curioses i avui cadascú té la seva… El creador del Volei va ser un dissenyador d’armes de foc. Un corredor d’esquí alpí que ha de deixar el seu esport per una lessió i es converteix en campió olímpic de bobsleigh. Per si no fos poc va tenir un comportament ultraesportiu amb el seu rival el que li va merèixer una medalla. Una atleta que canvia de distancia i no va mai a les Olimpíades. Una jugadora de futbol francesa amb 140 internacionalitats amb el nostre país veí. Passem per la natació sincronitzada amb una esportista ara periodista i activista i acabem amb una olímpica en el tir amb arc. Qui podrà dir que no parlem d’esports minoritaris?

Tal dia com avui de 1855 o 1870 (he trobat els dos anys) va neixer al comtat de Niàgara, a prop de Nova York en William G. Morgan. Va ser director a la YMCA de Holyoke (Massachusetts). És conegut per haver creat el voleibol. A la seva tomba al cementiri local de Glenwood es pot llegir: "Morgan, William G., 1870-1942 Inventor del voleibol". Hi ha una fundació que porta el seu nom, i el 1995, en ocasió del centenari del voleibol, es va instituir també un trofeu per a jugadors joves. Va ser, també, un dissenyador d'armes de foc nord-americà, que va dissenyar una llarga varietat d'armes, cartutxos i mecanismes d'armes, molts dels quals les quals es mantenen en ús arreu del món. És la figura més important en el desenvolupament d'armes automàtiques i semiautomàtiques modernes amb 128 patents d'armes. La seva primera patent li va ser atorgada el 7 d'octubre del 1879. Browning ha influït en el disseny de gairebé totes les categories d'armes de foc. Va inventar o va fer importants millores en fusells monotir i de palanca. Les seves contribucions més importants han estat a l'àrea de les armes de càrrega automática. També va dissenyar la primera metralladora operada a gas.

I tal dia com avui de 1928 va neixer a Dobbiaco, Itàlia, l’Eugenio Monti. Va ser un corredor de bobsleigh i esquiador alpí, campió olímpic i primer esportista a guanyar la medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. Va  començar la seva carrera professional com a esquiador de gran eslàlom i aconseguí títols nacionals, fins que una ruptura del lligament creuat del genoll el va allunyar de les pistes. Fou aleshores quan va provar el bobsleigh aconseguint el 1954 el títol de campió d'Itàlia, la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1956 i el campionat del món el 1957. L'any 1960, el bobsleigh no va ser competició olímpica per motius econòmics, per tant va haver d’esperar fins al 1964 per tornar a participar i aconseguir el bronze, molt a prop del guanyador Tony Nash. La seva esportivitat va ser recordada com “els fets d'Innsbruck” A la prova de bobsleigh als jocs Olímpics d'hivern de 1964 celebrats a Innsbruck, el campió italià Eugenio Monti havia efectuat la seva última carrera en un temps notable. Només l'anglès Tony Nash i el seu company el podien superar. Però es va saber que Nash no podia fer el seu últim descens perquè una peça del seu bob s'havia trencat. Llavors Monti va desmuntar la peça corresponent del seu propi vehicle i va fer que li donessin a Nash, qui després d'haver reparat el seu vehicle va acabar la seva carrera en un temps rècord, aconseguint la medalla d'or. El seu comportament d'esportivitat en aquella cursa va fer que li concedissin la medalla Pierre de Coubertin. Finalment, l'any 1968, Monti guanyaria l'or als Jocs Olímpics de Grenoble 68.

El 23 de gener de 1986 va neixer la Gelete Burka, atleta etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres. Burka obtingué la medalla d'or en les proves de 1.500 metres en pista coberta del Campionat del Món celebrats el 2008 a València. Al Mundial de Pequín 2015 va guanyar la medalla de plata en els 10.000 metres quedant en el podi després de la kenyana Vivian Cheruiyot i per davant de la nord-americana Emily Infeld. Al 2014 es va iniciar en la carrera de marató i va quedar tercera a Houston. L'any 2018 guanyà la marató d'Ottawa i l'any següent la de París.

La Louisa Necib neix a Marsella el 23 de gener de 1987. Centrecampista de futbol amb 140 internacionalitatsper a França des del 2005. Ha jugat tres Eurocopes, dos Mundials i uns Jocs Olímpics amb la selecció, arribant a les semifinals del Mundial 2011 i els Jocs de Londres de 2012. El 2009 va ser nomenada millor jugadora de la lliga francesa, i al 2011, després de jugar el seu primer Mundial (on va ser inclosa al All-Star Team) i guanyar la seva primera Lliga de Campions amb l'Olympique, va ser 9a al FIFA Women's World Player. El 2016 va anunciar la seva retirada després del Jocs Olímpics de Rio.

I parlem de natació sincronitzada pel neixament el 23 de gener de 1991 de la Clara Basiana i Cañellas a Barcelona. Un cop ha deixat la competició es dedica al periodisme. Formada al CN Kallipolis, va debutar en l'equip de natació sincronitzada el 2009. Als 21 anys va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 disputats a Londres, on va guanyar amb les seves companyes la medalla de bronze en la competició per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla de bronze en la prova per equips del Campionat del Món de natació. El 2010 va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Natació «per la seva trajectòria esportiva com a nedadora de sincronitzada». L'abril de 2016 va anunciar la seva retirada de l'alta competició. Després s'ha dedicat a la tasca periodística, treballant en una cooperativa fent tasques d’acompanyament en comunicació amb perspectiva de gènere i feminista, i col·laborant amb mitjans de comunicació com La Directa en l’àmbit de feminismes i violències masclistes, així com amb la revista La Fosbury sobre esports minoritzats. Sent també una de les fundadores del Sindicat d’Habitatge de Cassoles l’any 2020.

I acabem amb una arquera italiana, la Chiara Rebagliati. Nascuda a Savona, el 23 de gener de  1997. És una esportista italiana que competeix en tir amb arc, en la modalitat d'arc recorbat. Als Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles de bronze (individual i per equip). Va guanyar dues medalles al Campionat Europeu de Tir amb Arc a Sala, els anys 2015 i 2024. A més, va aconseguir una medalla d'or als Jocs Mundials de 2022. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, ocupant el setè lloc a Tòquio i el setè a París 2024 en equip mixt. 

Cap de setmana 25 i 26 de gener 2025

Hem passat la setmana dels barbuts coneguda perquè molts dels sants porten llargues barbes i sol fer molt de fred. Sembla que ja hem acabat les grans fredorades. Molts pobles celebren la seva Festa Major o activitats especials en honors d'aquests sants. Sant Antoni i Sant Sebastià són alguns dels sants de la setmana que més activitats concentren. De fet es celebren des del seu dia fins d’un parell de setmanes enllà. Molts pobles de Catalunya celebren el Tres Tombs en honor a Sant Antoni. Hi ha Tres Tombs a Vilanova i la Geltrú, al Barri de Sant Antoni o Sant Andreu de Barcelona, a Vilassar de Dalt, a Sabadell, a Castellterçol, a Balaguer, a Centelles, a Canovelles, a Arenys de Munt, a Amposta, a Tàrrega, ... els Traginers a Igualada, ... la Festa dels Tonis a Malleu o el Vendrell... la Festa Major de Sant Antoni Abad a l’Estartit,  

Aquest és el darrer cap de setmana en el que encara podem veure Pastorets i espectacles de Nadal...

Festes Majors

La Festa Major del barri de Sant Antoni, a Barcelona, se celebra del 17 al 26 de gener. Hi haurà més de 140 activitats a una vintena d'espais del barri, entre els quals destaca l'envelat del carrer Rocafort amb Tamarit. Aquest 2025, la Festa Major celebra el seu 50è aniversari, mentre que els Diables de Sant Antoni celebren diverses efemèrides: 40 anys des de la seva fundació i 30 anys des del naixement de la bèstia irreverent del barri, l’estimada Porca de Sant Antoni. La canalla de la colla també bufa espelmes pel cinquè aniversari de l’Espurna. Per aquest motiu, els Diables han estat triats com a pregoners de la festa. La Festa Major coincideix enguany també amb el bicentenari dels Tres Tombs. Consulteu el programa.

Festes de Sant Vicenç de Sarrià a Barcelona. Hi haurà tabalada, correfoc, concerts, activitats infantils, àpats populars i cercavila de cultura popular, entre d’altres. Del 23 al 26 de gener, els carrers i les places del nucli antic de Sarrià s'omplen d'activitats i propostes de cultura popular per celebrar les Festes de Sant Vicenç. Consulteu el programa.

Festa Major de Sant Vicenç de Castellbisbal, Festa Major dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca o a Corbera de Llobregat, Festa Major de Sant Sebastià a Súria, Monistrol de Montserrat, Rajadell, la Seu d’Urgell  o a La Canonja, Festa Major de Sant Raimon de Penyafort de Vilafranca del Penedés, Festa Major de Sant Fruitós a Balenyà i Festa Major de Sant Pau a Torrelles de Llobregat i a Sant Pol de Mar...

Tres Tombs a Tàrrega, Calafell o Banyoles. Es va celebrant a diverses poblacions fins a primers de març...

Activitat gastronòmica destacada

El darrer diumenge de gener tenim la Gran Festa de la Calçotada a Valls.

Activitat artística destacada

Darrers dies per veure l’exposició “Art en Pedra”. Exposició a La Pedrera fins el 2 de febrer, cada dia de 10h a 19.30h. Exposició única amb obres de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza dialogant amb La Pedrera de Gaudí.

Activitat de Natura destacada

Visites guiades "Descobreix l'entorn natural de Tamarit, la desembocadura del riu Gaià i l’Hort de la Sínia" El darrer diumenge de mes d'11 a 13h fins al novembre començant aquest diumenge. Aquesta activitat d’ecoturisme té lloc dins del mateix municipi de Tarragona, i dona l’oportunitat de redescobrir la bellesa de la platja natural i el seu sistema dunar, percebre el cant dels ocells i les aus que nien a la desembocadura del riu Gaià, conèixer la varietat i funció del bosc de ribera i endinsar-se en l’experiència de conrear un hort ecològic. La visita conclou a “l’Hort de la Sínia” amb la degustació de productes ecològics. Informació i reserva de places al telèfon: 655 486115 o per correu electrònic joan@hortdelasinia.com. Aportació: 3 €/persona (Conservació Centre de cria de tortuga de terra).

21 de gener Santa Agnès 1901 Neix Clärenore 1952 Neix Maria Teresa Andreu 1969 Neix Ricard Planiol 2001 Neix Natalie Wilkie 2001 Jutta Kleinschmidt guanya el Rallie Dakar femní

 

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

Avui, el calendari ens porta noms propis amb majúscula fixa… Comencem amb una dona que va ser la primera en donar la volta al món en cotxe, una pionera del futbol femení català, un patinador sobre rodes, una esquiadora de fons paralímpica i la primera dona que va guanyar el Dakar….

El 21 de gener de 1901 a Mülheim del Ruhr, dins de l’Imperi Alemany va neixer Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a fer la volta al món en cotxe el 1927. Coneguda com a Clärenore. A l'edat de 24 va participar en la seva primera cursa automobilística i el 1927 ja havia guanyat 17 curses i era una de les pilots de cotxe amb més èxit d'Europa. El 25 de maig de 1927 Stinnes va iniciar un viatge al voltant del món, juntament amb el cinematògraf Carl-Axel Söderström, a qui havia conegut només dos dies abans de la sortida, en un vehicle de sèrie Adler Estàndard 6 i amb el suport de dos mecànics i un vehicle de càrrega amb equipament i recanvis. El viatge va ser patrocinat per empreses alemanyes d'automòbils (Adler, Bosch i Aral) amb 100.000 Reichsmark. Van passar a través dels Balcans via Beirut, Damasc, Bagdad i de Teheran a Moscou, on els dos mecànics ja no van continuar. Posteriorment van viatjar fins a Sibèria, van travessar el llac congelat Baikal i pel desert del Gobi i van arribar a Pequín. Van viatjar en transbordador al Japó, més tard a Hawaii i Amèrica del Sud. Arribant a Lima van recórrer els Andes i van arribar fins a Buenos Aires, llavors van tornar cap al nord a través d'Amèrica Central. Van arribar fins a Vancouver, Nova York i Washington DC, on Stinnes i Söderström van ser rebuts pel president Herbert Hoover. Van viatjar en transbordador a Le Havre (França) i van arribar amb el seu cotxe a Berlín el 24 de juny de 1929, després d'un viatge de 47.000 km en cotxe. Després del seu feliç retorn, Carl-Axel Söderström es va divorciar per casar-se amb Stinnes. Varen viure en una finca a Suècia, on van tenir tres fills biològics i diversos fills adoptius. També varen passar algunes temporades l'any a Irmenach. Söderström va morir el 1976, amb 82 anys, mentre Stinnes va sobreviure al seu marit 14 anys més i va morir el 1990.   

El 21 de gener de 1952 a Barcelona va neixer la Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent esportiva catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení català.  Va jugar com a portera a la Penya Femenina Barcelona, l'equip femení de futbol creat pel FC Barcelona, participant a diversos campionats oficiosos, partits amistosos, quadrangulars i d'altres competicions no oficials. Després de la seva retirada esportiva el 1982, va continuar vinculada a l'entitat blaugrana, exercint com a entrenadora i presidint la secció de futbol femení. A més, va ser vocal de la junta directiva entre 2000 i 2003. Per altra banda, va ser presidenta de la comissió de futbol femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1980 i 2005, potenciant la creació d'una lliga catalana federada la temporada 1981-82 i el debut oficial de la primera Selecció catalana femenina el maig de 1985. A nivell estatal, va ser presidenta del comitè de futbol femení de la Federació Espanyola de Futbol entre 1980 i 1998, on va consolidar les competicions nacionals de futbol femení. També va formar part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC, i va contribuir a crear la Fundació Catalana de Futbol, que té com a primera finalitat la de promoure activitats d'inclusió social mitjançant el futbol.

El 21 de gener de 1969 va neixer a Girona en Ricard Planiol Canaleta. Va ser un patinador sobre rodes i entrenador. Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners (1979-90) i de la Unió Esportiva Sarrià (1991-92). Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya (1981, 1983, 1991), tres de les quals en individual i una en parelles mixtes. En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya (1991), una de bronze (1992) i una plata (1989) a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial (1992), totes en categoria individual. El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc (1995-2001). Amb l’Olot guanyà nou medalles d’or i una de plata en el Campionat d’Espanya en grup de xou (2003-13). Dirigí també la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Sud-americana (2008). Completen el seu palmarès set medalles d’or, una de plata i una de bronze en Campionats d’Europa (entre el 2003 i el 2012) i set d’or (2004-07, 2009, 2010, 2013) i una de bronze (2003) en els Mundials. Ha rebut un reconeixement com a tècnic de patinatge artístic de la federació espanyola (2011).

El  21 de gener de 2001 va neixer al Canadà la Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica Va ser la membre més jove de l'equip del Canadà als Jocs Paralímpics d'hivern de 2018 i va guanyar una medalla d'or, una de plata i una de bronze. Als Jocs Paralímpics d'hivern de 2022 va obtenir dues medalles més, una d'or i una d'argent.

I tal dia com avui del 2001 la alemanya Jutta Kleinschmidt es va convertir en la primera dona que guanya el Rally Dakar. Jutta Kleinschmidt es una pilot de rally raid. Va estudiar física i enginyeria fins 1986, realitzant la tesis a BMW. Des de 1987 fins 1992 va treballar per aquesta empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993 compagina la feina de pilot i d’instructora.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix Dr. Valentí Fuster Carulla 1940 Neix Carol Heiss 1987 Neix Marco Simoncelli 1989 Neix Bet Salom

 

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”.

Avui començarem amb el Doctor Valentí Fuster Carulla. Un gran cardiòleg que és un gran divulgadorde la necessitat de tenir una vida saludable. El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona, Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg. Val la pena llegar els seus llibres o els articles en que d’una manera molt clara que és important posar de la nostra part per tenir una vida saludable: alimentació, son, exercici… Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia. He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.

Tres esportistes que van neixer tal dia com avui serán els nostres protagonistas d’avui: una patinadora artística sobre gel, un pilot italià de motociclisme mort prematurament, i una gimasta menorquina.

El 20 de gener de 1940 va neixer a Nova York la Carol Heiss, una patinadora artística sobre gel que destacà a la dècada del 1950. Es va iniciar al patinatge amb 6 anys. Va estudiar a la Universitat de Nova York, on es va graduar després dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1960. Entrenada per Pierre Brunet, el 1953 debutà en el Campionat del Món de patinatge artístic amb 13 anys, on finalitzà en quarta posició. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 disputats a Cortina d'Ampezzo (Itàlia) aconseguí la medalla de plata en la seva categoria, imposant-se posteriorment en el Campionat del Món, esdevenint aquest el primer dels seus cinc títols mundials. L'any 1960 fou l'encarregada de realitzar el jurament olímpic per part dels atletes en els Jocs Olímpics d'hivern d'aquell any realitzats a Squaw Valley als Estats Units. En aquests Jocs aconseguí la medalla d'or en la seva categoria, que unides a les seves victòries en el Campionat del Món i del seu país la convertí en una de les millors patinadores del moment. Al capdamunt de la seva carrera es retirà del patinatge amateur per casar-se i participà en espectacles de patinatge. El 1961 interpretà la protagonista femenina a la pel·lícula Snow White and the Three Stooges. El 1962 es retirà completament i retornà a finals de la dècada del 1970 com a entrenadora.

 

El 20 de gener de 1987 va neixer a Itàlia en Marco Simoncelli. Va ser un pilot italià de motociclisme. Pilotava una Honda de l'equip San Carlo Honda Gresini Team en el Campionat Mundial de Motociclisme de MotoGP, fins al moment de la seva defunció, en el circuit Internacional de Sepang, a Malàisia. El 23 d'octubre de 2011, en la corba 11 del circuit de Sepang, va tenir un greu accident en el qual el pilot va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi. Després de caure de la seva moto, el pilot va quedar aferrat a ella quan va ser impactat de manera brutal per tots dos pilots. L'impacte va ser tan fort que fins i tot el seu casc va sortir volant. Valentino Rossi va colpejar al pilot al cap i el coll amb la seva moto, mentre que Colin Edwards el va colpejar a l'esquena. Malgrat els esforços de Rossi i Edwards, no van poder evitar l'accident. El pilot italià va patir greus traumatismes al coll i pit, que li va produir una aturada cardiorespiratoria. Els metges del circuit van estar 45 minuts intentant reanimar-lo però finalment només van poder declarar la seva mort a les 16.56 hora local. Marco Simoncelli va ser enterrat en Coriano, el seu poble natal. Després de la seva defunció, el circuit de San Marino a Emília-Romanya es va canviar de nom com el Circuit Marco Simoncelli. Va ser campió del món de 250cc en 2008, tercer en 2009 i en 34 carreres en la categoria reina de MotoGP va obtenir 2 podis i 2 Poles Position.

El 20 de gener de 1989, a Maó, Menorca, va neixer Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina. Va començar a practicar la gimnàstica als 12 anys, per a passar després al club Alaior Esportiu. Quan comptava amb 15 anys, fou internacional amb l'equip espanyol i participà en diversos Campionats del Món i Europeus. El 2007 es va traslladar a la residència Joaquim Blume de Madrid, en formar part del programa ADO. Va aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008 el setembre de 2007 a Grècia. És la segona olímpica menorquina de la història. L'any següent, el 2009, va decidir retirar-se per tal de concentrar-se en els seus estudis d'INEF. Després de retirar-se de la competició ha treballat com a entrenadora al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica, una entitat esportiva de Maó, i a col·laborar en diferents activitats esportives. A més a més, treballa amb el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears en la recerca de joves esportistes. Al 2010 el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon Llull, «en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i per ser un exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la participació als Jocs Olímpics de Pequín».

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts 1901 Neix Hans Moser 1968 Neix Imma Clopés 1991 Neix Petra Martic 2000 Neix Juan Miranda 2004 Neix Sofia Raffaeli

 

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.

Els protagonistas d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.

El 19 de gener de 1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en 1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova individual.

El 19 de gener de 1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta, va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998. Va retirar-se de la competició el 2005.

El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.  

El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.

El 19 de gener de 2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze en la prova individual. Va guanyar  once medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i 2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els anys 2022 i 2024.