Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui
és el seu sant.
Avui, el calendari ens porta noms propis amb majúscula fixa…
Comencem amb una dona que va ser la primera en donar la volta al món en cotxe,
una pionera del futbol femení català, un patinador sobre rodes, una esquiadora
de fons paralímpica i la primera dona que va guanyar el Dakar….
El 21 de gener de 1901 a Mülheim del Ruhr, dins de l’Imperi
Alemany va neixer Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser
la primera dona a fer la volta al món en cotxe el 1927. Coneguda com a
Clärenore. A l'edat de 24 va participar en la seva primera cursa automobilística
i el 1927 ja havia guanyat 17 curses i era una de les pilots de cotxe amb més
èxit d'Europa. El 25 de maig de 1927 Stinnes va iniciar un viatge al voltant
del món, juntament amb el cinematògraf Carl-Axel Söderström, a qui havia
conegut només dos dies abans de la sortida, en un vehicle de sèrie Adler
Estàndard 6 i amb el suport de dos mecànics i un vehicle de càrrega amb
equipament i recanvis. El viatge va ser patrocinat per empreses alemanyes
d'automòbils (Adler, Bosch i Aral) amb 100.000 Reichsmark. Van passar a través
dels Balcans via Beirut, Damasc, Bagdad i de Teheran a Moscou, on els dos
mecànics ja no van continuar. Posteriorment van viatjar fins a Sibèria, van
travessar el llac congelat Baikal i pel desert del Gobi i van arribar a Pequín.
Van viatjar en transbordador al Japó, més tard a Hawaii i Amèrica del Sud.
Arribant a Lima van recórrer els Andes i van arribar fins a Buenos Aires,
llavors van tornar cap al nord a través d'Amèrica Central. Van arribar fins a Vancouver, Nova York i
Washington DC, on Stinnes i Söderström van ser rebuts pel president Herbert
Hoover. Van viatjar en transbordador a Le Havre (França) i van arribar
amb el seu cotxe a Berlín el 24 de juny de 1929, després d'un viatge de 47.000
km en cotxe. Després del seu feliç retorn, Carl-Axel Söderström es va divorciar
per casar-se amb Stinnes. Varen viure en una finca a Suècia, on van tenir tres
fills biològics i diversos fills adoptius. També varen passar algunes
temporades l'any a Irmenach. Söderström va morir el 1976, amb 82 anys, mentre
Stinnes va sobreviure al seu marit 14 anys més i va morir el 1990.
El 21 de gener de
1952 a Barcelona va neixer la Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent
esportiva catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení català. Va jugar com a portera a la Penya Femenina
Barcelona, l'equip femení de futbol creat pel FC Barcelona, participant a
diversos campionats oficiosos, partits amistosos, quadrangulars i d'altres
competicions no oficials. Després de la seva retirada esportiva el 1982, va
continuar vinculada a l'entitat blaugrana, exercint com a entrenadora i
presidint la secció de futbol femení. A més, va ser vocal de la junta directiva
entre 2000 i 2003. Per altra banda, va ser presidenta de la comissió de futbol
femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1980 i 2005, potenciant la
creació d'una lliga catalana federada la temporada 1981-82 i el debut oficial
de la primera Selecció catalana femenina el maig de 1985. A nivell estatal, va
ser presidenta del comitè de futbol femení de la Federació Espanyola de Futbol
entre 1980 i 1998, on va consolidar les competicions nacionals de futbol
femení. També va formar part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió
Dona i Esport de la UFEC, i va contribuir a crear la Fundació Catalana de
Futbol, que té com a primera finalitat la de promoure activitats d'inclusió
social mitjançant el futbol.
El 21 de gener de 1969 va neixer a Girona en Ricard Planiol Canaleta. Va ser un patinador sobre rodes i entrenador. Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners (1979-90) i de la Unió Esportiva Sarrià (1991-92). Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya (1981, 1983, 1991), tres de les quals en individual i una en parelles mixtes. En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya (1991), una de bronze (1992) i una plata (1989) a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial (1992), totes en categoria individual. El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc (1995-2001). Amb l’Olot guanyà nou medalles d’or i una de plata en el Campionat d’Espanya en grup de xou (2003-13). Dirigí també la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Sud-americana (2008). Completen el seu palmarès set medalles d’or, una de plata i una de bronze en Campionats d’Europa (entre el 2003 i el 2012) i set d’or (2004-07, 2009, 2010, 2013) i una de bronze (2003) en els Mundials. Ha rebut un reconeixement com a tècnic de patinatge artístic de la federació espanyola (2011).
El 21 de gener de
2001 va neixer al Canadà la Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica Va
ser la membre més jove de l'equip del Canadà als Jocs Paralímpics d'hivern de
2018 i va guanyar una medalla d'or, una de plata i una de bronze. Als Jocs
Paralímpics d'hivern de 2022 va obtenir dues medalles més, una d'or i una
d'argent.
I tal dia com avui
del 2001 la alemanya Jutta Kleinschmidt es va convertir en la primera dona que
guanya el Rally Dakar. Jutta Kleinschmidt es una pilot de rally raid. Va
estudiar física i enginyeria fins 1986, realitzant la tesis a BMW. Des de 1987 fins
1992 va treballar per aquesta empresa, en el departament de disseny de vehicles.
Des de 1993 compagina la feina de pilot i d’instructora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada