En el món de l’esport trobem històries ben curioses i avui cadascú té la seva… El creador del Volei va ser un dissenyador d’armes de foc. Un corredor d’esquí alpí que ha de deixar el seu esport per una lessió i es converteix en campió olímpic de bobsleigh. Per si no fos poc va tenir un comportament ultraesportiu amb el seu rival el que li va merèixer una medalla. Una atleta que canvia de distancia i no va mai a les Olimpíades. Una jugadora de futbol francesa amb 140 internacionalitats amb el nostre país veí. Passem per la natació sincronitzada amb una esportista ara periodista i activista i acabem amb una olímpica en el tir amb arc. Qui podrà dir que no parlem d’esports minoritaris?
Tal dia com avui de 1855 o 1870 (he trobat els dos anys) va
neixer al comtat de Niàgara, a prop de Nova York en William G. Morgan. Va ser
director a la YMCA de Holyoke (Massachusetts). És conegut per haver creat el
voleibol. A la seva tomba al cementiri local de Glenwood es pot llegir:
"Morgan, William G., 1870-1942 Inventor del voleibol". Hi ha una
fundació que porta el seu nom, i el 1995, en ocasió del centenari del voleibol,
es va instituir també un trofeu per a jugadors joves. Va ser, també, un
dissenyador d'armes de foc nord-americà, que va dissenyar una llarga varietat
d'armes, cartutxos i mecanismes d'armes, molts dels quals les quals es mantenen
en ús arreu del món. És la figura més important en el desenvolupament d'armes
automàtiques i semiautomàtiques modernes amb 128 patents d'armes. La seva
primera patent li va ser atorgada el 7 d'octubre del 1879. Browning ha influït
en el disseny de gairebé totes les categories d'armes de foc. Va inventar o va
fer importants millores en fusells monotir i de palanca. Les seves
contribucions més importants han estat a l'àrea de les armes de càrrega automática.
També va dissenyar la primera metralladora operada a gas.
I tal dia com avui de 1928 va neixer a Dobbiaco, Itàlia, l’Eugenio
Monti. Va ser un corredor de bobsleigh i esquiador alpí, campió olímpic i
primer esportista a guanyar la medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. Va
començar la seva carrera professional
com a esquiador de gran eslàlom i aconseguí títols nacionals, fins que una
ruptura del lligament creuat del genoll el va allunyar de les pistes. Fou
aleshores quan va provar el bobsleigh aconseguint el 1954 el títol de campió
d'Itàlia, la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1956 i el campionat del món
el 1957. L'any 1960, el bobsleigh no va ser competició olímpica per motius
econòmics, per tant va haver d’esperar fins al 1964 per tornar a participar i
aconseguir el bronze, molt a prop del guanyador Tony Nash. La seva esportivitat
va ser recordada com “els fets d'Innsbruck” A la prova de bobsleigh als jocs
Olímpics d'hivern de 1964 celebrats a Innsbruck, el campió italià Eugenio Monti
havia efectuat la seva última carrera en un temps notable. Només l'anglès Tony
Nash i el seu company el podien superar. Però es va saber que Nash no podia fer
el seu últim descens perquè una peça del seu bob s'havia trencat. Llavors Monti
va desmuntar la peça corresponent del seu propi vehicle i va fer que li
donessin a Nash, qui després d'haver reparat el seu vehicle va acabar la seva
carrera en un temps rècord, aconseguint la medalla d'or. El seu comportament
d'esportivitat en aquella cursa va fer que li concedissin la medalla Pierre de
Coubertin. Finalment, l'any
1968, Monti guanyaria l'or als Jocs Olímpics de Grenoble 68.
El 23 de gener de 1986 va neixer la Gelete Burka, atleta
etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres. Burka obtingué
la medalla d'or en les proves de 1.500 metres en pista coberta del Campionat
del Món celebrats el 2008 a València. Al Mundial de Pequín 2015 va guanyar la
medalla de plata en els 10.000 metres quedant en el podi després de la kenyana
Vivian Cheruiyot i per davant de la nord-americana Emily Infeld. Al 2014 es va
iniciar en la carrera de marató i va quedar tercera a Houston. L'any 2018
guanyà la marató d'Ottawa i l'any següent la de París.
La Louisa Necib neix a Marsella el 23 de gener de 1987. Centrecampista
de futbol amb 140 internacionalitatsper a França des del 2005. Ha jugat tres
Eurocopes, dos Mundials i uns Jocs Olímpics amb la selecció, arribant a les
semifinals del Mundial 2011 i els Jocs de Londres de 2012. El 2009 va ser
nomenada millor jugadora de la lliga francesa, i al 2011, després de jugar el
seu primer Mundial (on va ser inclosa al All-Star Team) i guanyar la seva
primera Lliga de Campions amb l'Olympique, va ser 9a al FIFA Women's World
Player. El 2016 va anunciar la seva retirada després del Jocs Olímpics de Rio.
I parlem de natació sincronitzada pel neixament el 23 de
gener de 1991 de la Clara Basiana i Cañellas a Barcelona. Un cop ha deixat la
competició es dedica al periodisme. Formada al CN Kallipolis, va debutar en
l'equip de natació sincronitzada el 2009. Als 21 anys va participar en els Jocs
Olímpics d'Estiu de 2012 disputats a Londres, on va guanyar amb les seves
companyes la medalla de bronze en la competició per equips. Al llarg de la seva
carrera ha guanyat una medalla de bronze en la prova per equips del Campionat
del Món de natació. El 2010 va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la
Federació Catalana de Natació «per la seva trajectòria esportiva com a nedadora
de sincronitzada». L'abril de 2016 va anunciar la seva retirada de l'alta
competició. Després s'ha dedicat a la tasca periodística, treballant en una
cooperativa fent tasques d’acompanyament en comunicació amb perspectiva de
gènere i feminista, i col·laborant amb mitjans de comunicació com La Directa en
l’àmbit de feminismes i violències masclistes, així com amb la revista La
Fosbury sobre esports minoritzats. Sent també una de les fundadores del
Sindicat d’Habitatge de Cassoles l’any 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada