21 de gener Santa Agnès 1901 Neix Clärenore 1952 Neix Maria Teresa Andreu 1969 Neix Ricard Planiol 2001 Neix Natalie Wilkie 2001 Jutta Kleinschmidt guanya el Rallie Dakar femní

 

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

Avui, el calendari ens porta noms propis amb majúscula fixa… Comencem amb una dona que va ser la primera en donar la volta al món en cotxe, una pionera del futbol femení català, un patinador sobre rodes, una esquiadora de fons paralímpica i la primera dona que va guanyar el Dakar….

El 21 de gener de 1901 a Mülheim del Ruhr, dins de l’Imperi Alemany va neixer Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a fer la volta al món en cotxe el 1927. Coneguda com a Clärenore. A l'edat de 24 va participar en la seva primera cursa automobilística i el 1927 ja havia guanyat 17 curses i era una de les pilots de cotxe amb més èxit d'Europa. El 25 de maig de 1927 Stinnes va iniciar un viatge al voltant del món, juntament amb el cinematògraf Carl-Axel Söderström, a qui havia conegut només dos dies abans de la sortida, en un vehicle de sèrie Adler Estàndard 6 i amb el suport de dos mecànics i un vehicle de càrrega amb equipament i recanvis. El viatge va ser patrocinat per empreses alemanyes d'automòbils (Adler, Bosch i Aral) amb 100.000 Reichsmark. Van passar a través dels Balcans via Beirut, Damasc, Bagdad i de Teheran a Moscou, on els dos mecànics ja no van continuar. Posteriorment van viatjar fins a Sibèria, van travessar el llac congelat Baikal i pel desert del Gobi i van arribar a Pequín. Van viatjar en transbordador al Japó, més tard a Hawaii i Amèrica del Sud. Arribant a Lima van recórrer els Andes i van arribar fins a Buenos Aires, llavors van tornar cap al nord a través d'Amèrica Central. Van arribar fins a Vancouver, Nova York i Washington DC, on Stinnes i Söderström van ser rebuts pel president Herbert Hoover. Van viatjar en transbordador a Le Havre (França) i van arribar amb el seu cotxe a Berlín el 24 de juny de 1929, després d'un viatge de 47.000 km en cotxe. Després del seu feliç retorn, Carl-Axel Söderström es va divorciar per casar-se amb Stinnes. Varen viure en una finca a Suècia, on van tenir tres fills biològics i diversos fills adoptius. També varen passar algunes temporades l'any a Irmenach. Söderström va morir el 1976, amb 82 anys, mentre Stinnes va sobreviure al seu marit 14 anys més i va morir el 1990.   

El 21 de gener de 1952 a Barcelona va neixer la Maria Teresa Andreu Grau, futbolista i dirigent esportiva catalana, considerada una de les pioneres del futbol femení català.  Va jugar com a portera a la Penya Femenina Barcelona, l'equip femení de futbol creat pel FC Barcelona, participant a diversos campionats oficiosos, partits amistosos, quadrangulars i d'altres competicions no oficials. Després de la seva retirada esportiva el 1982, va continuar vinculada a l'entitat blaugrana, exercint com a entrenadora i presidint la secció de futbol femení. A més, va ser vocal de la junta directiva entre 2000 i 2003. Per altra banda, va ser presidenta de la comissió de futbol femení de la Federació Catalana de Futbol entre 1980 i 2005, potenciant la creació d'una lliga catalana federada la temporada 1981-82 i el debut oficial de la primera Selecció catalana femenina el maig de 1985. A nivell estatal, va ser presidenta del comitè de futbol femení de la Federació Espanyola de Futbol entre 1980 i 1998, on va consolidar les competicions nacionals de futbol femení. També va formar part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC, i va contribuir a crear la Fundació Catalana de Futbol, que té com a primera finalitat la de promoure activitats d'inclusió social mitjançant el futbol.

El 21 de gener de 1969 va neixer a Girona en Ricard Planiol Canaleta. Va ser un patinador sobre rodes i entrenador. Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners (1979-90) i de la Unió Esportiva Sarrià (1991-92). Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya (1981, 1983, 1991), tres de les quals en individual i una en parelles mixtes. En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya (1991), una de bronze (1992) i una plata (1989) a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial (1992), totes en categoria individual. El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc (1995-2001). Amb l’Olot guanyà nou medalles d’or i una de plata en el Campionat d’Espanya en grup de xou (2003-13). Dirigí també la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Sud-americana (2008). Completen el seu palmarès set medalles d’or, una de plata i una de bronze en Campionats d’Europa (entre el 2003 i el 2012) i set d’or (2004-07, 2009, 2010, 2013) i una de bronze (2003) en els Mundials. Ha rebut un reconeixement com a tècnic de patinatge artístic de la federació espanyola (2011).

El  21 de gener de 2001 va neixer al Canadà la Natalie Wilkie, esquiadora de fons paralímpica Va ser la membre més jove de l'equip del Canadà als Jocs Paralímpics d'hivern de 2018 i va guanyar una medalla d'or, una de plata i una de bronze. Als Jocs Paralímpics d'hivern de 2022 va obtenir dues medalles més, una d'or i una d'argent.

I tal dia com avui del 2001 la alemanya Jutta Kleinschmidt es va convertir en la primera dona que guanya el Rally Dakar. Jutta Kleinschmidt es una pilot de rally raid. Va estudiar física i enginyeria fins 1986, realitzant la tesis a BMW. Des de 1987 fins 1992 va treballar per aquesta empresa, en el departament de disseny de vehicles. Des de 1993 compagina la feina de pilot i d’instructora.

25 de maig 1853 Neix Maria Elena Maseras (primera dona universitària a Espanya) Mes de Maria: Nuestra Señora de Luján (Argentina, Uruguai i Paraguai)

Avui tenim l’honor de presentar-vos la primera dona que es va matricular en una carrera universitària a l'Estat espanyol i totes les dificultats que va patir. 

Va néixer a Vila-seca, al Tarragonès, tal dia com avui de 1853 i es deia Maria Elena Maseras i Ribera. Filla d’una família de metges, decideix estudiar Medicina després d’acabar el batxillerat. Obté del rei Amadeu de Savoia una Reial Ordre que permet que les dones puguin estudiar la carrera universitària en règim privat però no se les autoritza a assistir a classe. M. Elena Maseras s’inscriu a la Facultat de Medicina de Barcelona i comença els estudis com alumna lliure el mes de setembre del 1872. El 1875, el catedràtic de Terapèutica, Narcís Carbó, l’admet a l’aula. És la primera dona que entra a la Facultat de Medicina a estudiar i és ben rebuda per companys i professors. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos germans seus més joves -Agustí Alfons i Miquel estudien, també, la carrera mèdica.

Maria Elena Maseras i Ribera acaba la carrera de medicina l’any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina (pràctica habitual sense la qual no es podia exercir la medicina). El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre el cas i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, la jove metgessa s'examinà el 25 d'octubre i obté la qualificació d’excel·lent. Desanimada per les dificultats burocràtiques amb què es troba, decideix no fer el doctorat i renunciar a la pràctica de la Medicina. Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí persistiran i, tot i que es matriculen després de M. Elena Maseras, van ser les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882. Mentre espera l’autorització per l’examen de llicenciatura, M. Elena Maseras estudia Magisteri, la professió que exercirà la resta de la seva vida. Es dedica a l’ensenyament, primer com a Mestra Superior de Barcelona i Vilanova i la Geltrú fins que, el 1890, s’estableix a la ciutat menorquina de Maó on és mestre de la primera escola pública de nenes. A més de la seva tasca docent, és una col·laboradora habitual d'El Pueblo, diari maonès republicà i democràtic. Els seus articles aborden temàtiques diverses en l’àmbit de la salut, la cultura i l’oci. Des d'aquest mateix diari, promou la implantació sense èxit d'uns Jocs Florals a l'illa de Menorca com els que s'estan fent a Catalunya. Igualment, en les nombroses conferències que pronuncia com, entre d'altres, La higiene en harmonía con la cultura de la mujer (1904) o Necesidad de higiene en las Escuelas (1905). Poc després de fer 50 anys, M. Elena Maseras i Ribera mor a Maó d’una malaltia cardíaca. En el certificat de defunció consta que era soltera. 

Coneguda la seva figura rep diversos reconeixements pòstums. L'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili atorga el premi Maria Elena Maseras amb l'objectiu de "promoure la incorporació de la perspectiva i els estudis de gènere en la docència i en la recerca, i així eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en tots els estaments i funcions de la comunitat universitària". Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l'Eixample de Barcelona, al carrer de Rosselló molt a prop de l'Hospital Clínic, porta el seu nom. Un nou Centre d'Estudis Vila-secans portarà el seu nom: Centre d'Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nostra Senyora de Luján, patrona d’Argentina, Uruguai i Paraguai. La seva devoció es remunta a 1630, quan Antonio Farías de Sá, un hisendat portuguès que vivia a Còrdova del Tucumán, va encarregar al Brasil una imatge de la Verge Maria. Pel camí, els bous de la carreta en què viatjava van deixar de caminar a la vora del riu Luján, assenyalant el lloc on la figura volia quedar-se per ser adorada. Els catòlics la celebren el 8 de maig. El papa Lleó XIII va coronar la imatge el 1887.

13 de maig 1914 Neix Antonia Ferrín (Matemàtica i Astrònoma) 1952 Neix Isabel Illa (Catedràtica de Neurologia) Mes de Maria: Mare de Déu de Fàtima

Avui, les protagonistes van obrir les seves especialitats a les dones. La ciència ha estat un camp masculí en el qual ha estat molt difícil accedir-hi. Ara hi ha un programa específic que ajuda a que les nenes puguin tenir referents en els diferents camps però elles van haver de ser els seus propis referents perquè no tenien altres dones en les que emmirallar-se. 

El tretze de maig del 1914 neix la matemàtica i astrònoma Antonia Ferrín Moreiras a Ourense. Va ser la primera dona en defensar una tesi doctoral en astronomia a Espanya. Va fer estudis sobre estels dobles.

El tretze de maig de 1952 va néixer a Teguise, Lanzarote, la Isabel Illa i Sendra però de seguida la família va tornar a Catalunya. Va ser la primera catedràtica de Neurologia d’Espanya l’any 2005, i la primera i única presidenta de la Sociedad Española de Neurología del 2000 al 2002. Estem parlant del segle XXI!!!!

Té una biografia molt interessant. Estudia, treballa i fa recerca a Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP), al CAP de Singuerlin a Santa Coloma de Gramenet) i als Estats Units (National Institutes of Health de Bethesda, a Maryland). La Isabel va ser pionera i tenaç defensora de la figura del metge-científic, i de la medicina traslacional com a eina fonamental per avançar en el coneixement de les malalties i per aconseguir traslladar de forma efectiva els avenços científics al maneig i cura dels pacients. Autora de més de 260 articles científics citats en més de 8000 ocasions i responsable de 25 projectes d’investigació finançats a convocatòries competitives per agències espanyoles, europees i dels Estats Units d’Amèrica.

L'església dedica el Mes de Maig  a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres estem recordant 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui no podíem escollir perquè l’església venera a la Mare de Déu de Fàtima. La Mare de Déu de Fàtima – formalment Nuestra Señora del Rosario de Fátima – és una advocació amb la que es venera en el catolicisme a la Verge Maria. En la mateixa línea que altres aparicions marianes, té el seu origen en els testimonis de tres nens pastors, que es dèien Lucía dos Santos, Jacinta y Francisco Marto, que van afirmar que havien presenciat varies aparicions marianes en la Cova da Iria, a Fátima, a Portugal, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre de 1917. A partir d’aquest moment, aquesta advocació mariana es va estendre per tot el món.

7 de febrer 1812 Neix Charles Dickens 1998 Neix Anna Carulla 2021 Sarah Thomas primera àrbrit de la Super Bowl

 

El neixament i la mort d'autors de la literatura universal en els propers dies ens porten la literatura com a protagonista. Tres grans escriptors: Charles Dickens, Juli Verne i Fiódor Dostoievski ens serveixen d'excusa per parlar de lectura, i de l'aportació de la lectura a la formació de les persones. I acabarem amb dones que fan i faran història.

En el llibre "Qué le podemos pedir a la vida? de Javier Urra, en el pròleg d'Angel Gabilondo trobem la següent afirmació amb la qual estic plenament dacord: "Som el que vivim i som el que llegim". La lectura té una gran influencia en la nostra vida perque el que llegim passa a formar part de nosaltres i ens ajuden a ser com som.

Tal dia com avui de 1812 va néixer Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema i al teatre de les seves obres i referències en la cultura popular. Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel.les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel.listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Fa un retrat minuciós, preciosista, de la realitat tot i que alguns diuen que una mica edulcorat. Sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos. Algunes de les novel.les són: Els papers pòstums del Club de Pickwick (1836), Oliver Twist (1837), Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1850)... 

A les dues del migdia del 7 de febrer de 1998 va nèixer l'Anna Carulla. Avui fa 25 anys. En sentirem a parlar... canta, balla, interpreta... gaudeix de les arts escèniques però també de la psicologia i el futbol. Per molts i bons anys, Anna!  

Tal dia com avui de 2021 Sarah Thomas va ser la primera àrbrit dona de la Super Bowl. La Super Bowl és el nom que rep el partit de campionat (la final) de la National Football League de futbol americà. El guanyador del partit rep el Vince Lombardi Trophy. La primera edició es disputà el 1967 i s'enfrontaren el campió de la National Football League i l'American Football League. Després de la fusió de les dues lligues el 1970, ser campió de la Super Bowl, equival a ser campió de la National Football League. És la retransmissió televisiva amb més audiència als Estats Units d'Amèrica i de les més vistes a tot el món. El partit es disputa el primer diumenge del mes de febrer. Començant l’any 1967 fins el 2021 no va tenir un arbitre femení? I hi ha gent que encara creu que hi ha igualtat? En molts casos s’està obrint la possibilitat. Poc a poc la societat es va movent i ja no serà notícia si és un home o una dona qui fa les coses. De fet, ja no em sorprèn quan una dona porta un taxi o un autobús... i a vosaltres?

La fotografia d'avui és per l'Anna Carulla en el paper de Natàlia en el darrer espectacle de Las Jónicas "Liryca" que va estar en cartell els dimecres d'octubre, novembre i desembre del 2022 al Teatre Ars del carrer Jonqueres de Barcelona i el 4 de febrer al Teatre Santa Llúcia de Reus.

   

4 de febrer Dia Mundial de la lluita contra el Càncer 1994 Neix Alèxia Putellas

Avui és el Dia Mundial de la lluita contra el Càncer. Aquesta paraula que gairebé estava fora del vocabulari de lletja que era i de sinònim de mort va canviant als nostres dies. Malgrat tot sembla encara una paraulota que no es pot dir i quan es tracta d’un mateix és com un gerro d’aigua freda, una situació que costa de pair però les dades ens mostren una altra situació. Ja no és sinònim de mort. És una malaltia que en alguns casos pot ser greu però que cada vegada més gràcies a la investigació saben què fer-ne i es va treballant en tractament més específics. Una altra línia d’investigació és la prevenció i la detecció precoç. Quan es detecta en els primers estadis és més senzill de tractar.

Tothom coneix algú que ha patit alguna mena de càncer entre els seus éssers estimats. Cada vegada més es coneixen els efectes secundaris i els tractaments per part de la societat. És una de les malalties més esteses del segle XXI. Cada vegada es senten més casos de gent que l’acaba tenint com una malaltia crònica que estarà amb ells fins el final dels seus dies.

És molt important col·laborar. Sensibilitzar, Investigar, Tractar, Acompanyar... hi ha molta feina a fer i tots hem de trobar el nostre lloc. No és una realitat dels altres... és de tots. Col·labora!

Tal dia com avui de 1994 va néixer a Mollet del Vallès al Vallès Oriental una nena que ha revolucionat el món del futbol: Alèxia Putellas i Segura. És una futbolista catalana que juga de davantera o migcampista al FC Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya. Prèviament va jugar al Centre d'Esports Sabadell, al Reial Club Deportiu Espanyol i al Llevant. És la primera capitana de l'equip, elegida per les seves companyes. A més, és internacional amb la selecció absoluta d'Espanya i té el rècord d'internacionalitats després de superar l'anterior rècord de Marta Torrejón de 90. El 2021 fou guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21, guardó que revalidà l'any següent convertint-se en la primera futbolista de la història que és elegida millor jugadora d'Europa dues vegades seguides. Va ser la guanyadora de la Pilota d'Or del 2021 i 2022 sent també la primera jugadora en guanyar dues vegades consecutives el trofeu. Forma part de l’equip que va omplir d’espectadors el Camp Nou per veure futbol femení, un récord sense precedents. Si voleu conèixer més a fons qui és l’Alèxia podeu veure la mini sèrie que trobareu a AmazonPrime. Val la pena. Fa uns anys si algú hagués dit que es vendrien samarretes del Barça amb l’11 d’una noia l’haurien tractat de boig i l’Alèxia ho ha fet possible. Està clar que no està sola... hi ha moltes altres futbolistes i la força d’un club que ha començat a creure i a posar mitjans perquè això sigui possible. 

La societat va canviant, poc a poc, però va canviant. Tinc una filla que fa dotze anys va començar a jugar a futbol. Algú li va dir que "el futbol femení, ni era futbol ni era femení". Ella continua i ja fa una colla d'anys que està al primer  equip del Martinenc. Com han canviat les coses, com van canviant les coses... hi ha un llarg camí per recorrer però cada dia es va avançant amb pas ferm...

  

3 de febrer Sant Blai 1468 mor Guttemberg 1995 Eileen Collins, primera dona que pilota el Transbordador Espaial Discovery

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

Tal dia com avui de 1995 al Centre espaial John F. Kennedy de Florida (EUA) va tenir lloc l’enlairament de la missió STS-63 del Transbordador espaial Discovery. Per primera vegada a la història va ser pilotat per una dona, Eileen Collins. La coronel Eileen Collins va néixer a Elmira el 19 de novembre de 1956. És una astronauta estatunidenca i antiga pilot de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Va ser la comandant de la tripulació de la missió STS-114, la primera missió d'un transbordador espacial després del desastre del Columbia. Collins va ser seleccionada per ser astronauta el 1990 i va volar per primera vegada amb un transbordador espacial com a pilot el febrer de 1995. També va ser la primera dona comandant d'una nau espacial EUA amb la missió del transbordador STS-93, llançat al juliol de 1999, que va desplegar l'Observatori de raigs X Chandra.

Com no pot ser d'altra manera la fotografia és per la comandant Eileen Collins. Així li posem cara. La fotografia és del 1998. Una sort que aquestes primeres dones obrin camí per totes aquelles que vulguin continuar-lo... Gràcies per ser-hi i fer l'esforç de no rendir-vos davant les dificultats, que no havien de ser poques...