Avui parlarem de
tradicions de tardor i de dues dones que
van obrir el camí a moltes d’altres. Una va ser la primera professora i
catedràtica de física d'una universitat europea i l’altra la primera dona
llicenciada en Medicina de la província de Lleida.
Laura Maria
Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una
física italiana del segle XVIII, coneguda per haver estat la primera professora
i catedràtica d'una universitat europea. Laura Bassi era filla d'un advocat nadiu
del ducat de Mòdena que havia adquirit la ciutadania bolonyesa. Un sacerdot,
parent seu, ja va notar l'extraordinari talent de la noia i la seva educació
fins als vint anys va estar a cura de Gaetano Tacconi, metge i professor
d'anatomia a la Universitat de Bolonya. Durant els anys 1720 va participar en
nombrosos debats intel·lectuals amb membres de l'acadèmia bolonyesa, cosa que
va cridar l'atenció del cardenal Lambertini (futur papa Benet XIV), que aviat va
esdevenir el seu protector.El 1732 es va graduar a la Universitat de Bolonya i
va ser nomenada professora d'aquesta institució. Va ser, doncs, la segona dona
europea a rebre un grau universitari i la primera a ser professora
d'universitat, tot i que no va tenir permís per donar classe a les aules de la
universitat fins al 1737. El 1738 es va casar amb el també professor de la
universitat Giuseppe Veratti i van seguir junts la seva carrera de recerca, tot
i que aquest matrimoni (i la possibilitat que Laura Bassi, una dona, continués
donant classes) no va ser gens ben vist per la comunitat universitària i
ciutadana. De tota manera, aquest matrimoni li va permetre continuar
freqüentant els cercles intel·lectuals de la ciutat (ni que fos com a esposa
de...) i també donar classes, encara que fos a casa seva i no a les aules.
Francesca Fontova
i Rosell va néixer a Lleida el 31 d'octubre de 1877. Va ser una metgessa
catalana, la primera dona llicenciada en Medicina de la província de Lleida. Feu estudis primaris
al Col·legi Almodí de Lleida i després estudià Magisteri i obtingué el títol de
Batxiller en Arts per l'Institut de Lleida el 1895. Seguidament, sol·licità
ingressar a la Facultat de Medicina de Barcelona, però una circular de la
Direcció General d'Instrucció Pública del 1893 que prohibia l'ingrés de les
dones a l'ensenyament superior li ho impedí. Malgrat això, no es rendí i
sol·licità al Ministre d'Instrucció l'autorització del seu ingrés. Finalment,
el 1898, tres anys després d'haver-lo demanat, obtingué el permís per ingressar
a la Universitat de Barcelona. Superats els impedients, cursà i obtingué la
llicenciatura en Medicina i Cirurgia el mes de juny del 1903. Amb ella,
obtingueren la llicenciatura dues dones més, Miracle Andreu Boigues i Trinitat
Sais Plaja. Acabada de llicenciar, començà a exercir professionalment a Lleida.
Posteriorment, amplià la seva consulta a altres poblacions del Segrià i de la
província.
És temps de tardor. De recolliment. Temps de gaudir del fred i
recuperar amb els teus l'escalfor de les nostres tradicions. I la millor manera
de fer-ho, per arribar a la seva essència, és arribant al seu cor. El nostre
personatge principal és la Castanyera amb disfressa i cançó inclosa. Quan es
comença a notar la tardor, cap als volts de l’1 de novembre, moltes cultures
celebren festivitats relacionades amb els difunts. El Halloween anglosaxó és
una celebració que ha tingut un ampli ressò a la nostra societat al llarg dels
darrers anys, però també n’hi ha d’altres com el Día de los Muertos mexicà o el
Magosto asturià.
A Catalunya, la
festa de la Castanyada també té un origen funerari. En la seva vessant més
tradicional, aquesta consisteix en un àpat on es mengen castanyes i moniatos,
ben regats amb moscatell. Sembla que l’origen d’aquesta tradició prové del fet
que, durant la nit de Tots Sants (el dia dels difunts, és el dia 2 segons la
tradició cristiana), es tocava a morts fins a la matinada. Tot el poble
col·laborava en aquesta tasca, i els nutrients d’aquests aliments ajudaven a no
defallir. L’àpat tenia, a més, un sentit simbòlic: tot torrant les castanyes,
es resaven rosaris pels difunts de la família i en família.
Actualment, la
Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i es celebra tant en
l’àmbit familiar com al comunitari: a les escoles, és la primera de les festes
tradicionals del curs. Ja sense referència ritual ni memorial envers els morts,
la Castanyada conviu a la nostra societat amb l’esmentat Halloween, de tradició
anglosaxona, i apareix el Castaween. Les escoles, els centres cívics i les
biblioteques celebraran un seguit d’activitats i revetlles per celebrar la
revetlla de Tots Sants, inspirades tant en la Castanyada com en Halloween. Consulteu
les programacions per tal de conèixer els detalls.
La imatge és per "La Castanyera".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada