Tal dia com avui va néixer l'actriu Vivien Leigh.
Avui, l’actriu, bufaria 106 espelmes si aquella tuberculosi no se l’hagués endut prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica.
Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins que ho va aconseguir.
Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”.
Va rebre un segon Oscar per la pel.lícula “Un tramvia anomenat desig”.
Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir prematurament.
Per a la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica, nascuda a la India, que avui fa 106 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada