23 de novembre 1888 Neix Harpo Marx

 

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

28 de setembre 1889 Neix el metre 1888 Neix Jean Bouin 1895 Neix Louis Pasteur 1964 Mor Harpo Marx

Tal dia com avui va néixer una mesura que tots utilitzem: el metre. L’any 1889 en la primera Conferencia General de Pesos i Mesures es defineix la longitud d’un metre com la distància entre dues línees en una barra feta amb una aleació de platí amb 10% d’iridi, mesurada al punt de fusió del gel. És per tant una mesura arbitrària i que tots seguim... està clar que quan volem sabem posar-nos d’acord. (té una història molt curiosa que passa per la platja d’Ocata al Masnou...)

En el dia d’avui recordem a tres persones excepcionals en els seus camps: Jean Bouin, Louis Pasteur i Harpo Marx.

Jean Bouin fou un atleta francès que va neixer el 1888. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, però emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física i li van permetre obtenir bons resultats. Va obtenir la medalla d’argent de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. La seva mort al front durant la Primera Guerra Mundial, tal dia com avui de 1914, va estroncar una carrera molt brillant. El seu nom és recordat en molts estadis a França i a Barcelona es corre anualment una important cursa de fons amb el seu nom des del 1920.

Louis Pasteur (a la fotografia) morí tal dia com avui de 1895. Va ser microbiòleg i químic francès. El coneixem i recordem per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació. Va ser l’inventor de la vacuna contra la ràbia. L’Institut Pasteur, de Paris, és una fundació privada sense ànim de lucre que segueix el que va voler el seu fundador que s’investigui en bé de la salut sobre les malalties infeccioses i per poder aplicar els resultats de la investigació a la població. Actualment continua vigent i és un dels centres de referència arreu del món d’on surten molts premis Nobel i solucions efectives.

Harpo Marx, dels germans Marx, es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja/rossa, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercès a la qual podia emetre sons. Music autodidacta tocava de manera impecable l’arpa, el clarinet i el piano. Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans: Chico, Harpo, Groucho, Gummo i Zeppo. Finalment van quedar només els tres primers i van treballar principalment al cinema i també al teatre. L’any 1957 van fer la seva única aparició a la televisió. En la seva filmografia trobem obres tan famoses com “Una noche en la Ópera”, “Un dia en las Carreras”, “Un dia en Casablanca”, “Los hermanos Marx en el Oeste”... Ell va morir tal dia com avui del 1964.

23 de novembre Movember 1888 neix Harpo Marx

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què? És que estem al “Movember”. Aquest any amb les mascaretes és més difícil de veure però hi ha gent com els de l’ICO que s’han fet unes mascaretes amb bigoti per aquest mes.

Movember Foundation és una organització benèfica internacional compromesa amb impulsar una vida més feliç, saludable i duradora per als homes. Des de 2003, milions de persones s'han unit a la causa per la salut masculina, la qual ha recaptat 542 milions d'euros i ha finançat més de 1.000 programes d'investigació centrats en el càncer de pròstata, el càncer de testicles, la salut mental i la inactivitat física.

Cada mes de novembre, des de l’any 2003, proposen als homes que es deixin bigoti. És senzill i molt visual. Deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions per la investigació. Al llarg de 30 dies poden penjar fotos de la seva evolució capil•lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata. Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina   https://es.movember.com

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "¡Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx el proper cap de setmana. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

23 de novembre 1888 neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre "¡Harpo Parla!" (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

28 de setembre 1889 neix el metre 1895 mor Louis Pasteur 1964 mor Harpo Marx 1914 mor Jean Bouin

El dia d'avui va neixer el metre i recordem a tres persones excepcionals en els seus camps: Louis Pasteur, Jean Bouin i Harpo Marx, en la data de la seva mort.

Tal dia com avui va néixer una mesura que tots utilitzem: el metre. L’any 1889 en la primera Conferencia General de Pesos i Mesures es defineix la longitud d’un metre com la distància entre dues línees en una barra feta amb una aleació de platí amb 10% d’iridi, mesurada al punt de fusió del gel. És per tant una mesura arbitrària i que tots seguim... està clar que quan volem sabem posar-nos d’acord. (té una història molt curiosa que passa per la platja d’Ocata al Masnou...)

Louis Pasteur morí tal dia com avui de 1895. Va ser microbiòleg i químic francès. El coneixem i recordem per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació. Va ser l’inventor de la vacuna contra la ràbia. L’Institut Pasteur, de Paris, és una fundació privada sense ànim de lucre que segueix el que va voler el seu fundador que s’investigui en bé de la salut sobre les malalties infeccioses i per poder aplicar els resultats de la investigació a la població. Actualment continua vigent i és un dels centres de referència arreu del món d’on surten molts premis Nobel i solucions efectives.

Jean Bouin fou un atleta francès. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, però emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física i li van permetre obtenir bons resultats. Va obtenir la medalla d’argent de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. La seva mort al front durant la Primera Guerra Mundial, tal dia com avui de 1914, va estroncar una carrera molt brillant. El seu nom és recordat en molts estadis a França i a Barcelona es corre anualment una important cursa de fons amb el seu nom des del 1920. 

Harpo Marx, dels germans Marx, es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja/rossa, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercès a la qual podia emetre sons. Va morir tal dia com avui del 1964. Va ser un music autodidacta que tocava de manera impecable l’arpa, el clarinet i el piano. Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans: Chico, Harpo, Groucho, Gummo i Zeppo. Finalment van quedar només els tres primers i van treballar principalment al cinema i també al teatre. L’any 1957 van fer la seva única aparició a la televisió. En la seva filmografia trobem obres tan famoses com “Una noche en la Ópera”, “Un dia en las Carreras”, “Un dia en Casablanca”, “Los hermanos Marx en el Oeste”...

28 de setembre 1889 el metre 1895 Mor Pasteur 1914 mor Jean Bouin

Tal dia com avui va néixer una mesura que tots utilitzem: el metre. L’any 1889 en la primera Conferencia General de Pesos i Mesures es defineix la longitud d’un metre com la distància entre dues línees en una barra feta amb una aleació de platí amb 10% d’iridi, mesurada al punt de fusió del gel. És per tant una mesura arbitrària i que tots seguim... està clar que quan volem sabem posar-nos d’acord. (té una història molt curiosa que passa per la platja d’Ocata al Masnou...)

En el dia d’avui recordem a tres persones excepcionals en els seus camps: Louis Pasteur, Jean Bouin i Harpo Marx.

Louis Pasteur (a la fotografia) morí tal dia com avui de 1895. Va ser microbiòleg i químic francès. El coneixem i recordem per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació. Va ser l’inventor de la vacuna contra la ràbia. L’Institut Pasteur, de Paris, és una fundació privada sense ànim de lucre que segueix el que va voler el seu fundador que s’investigui en bé de la salut sobre les malalties infeccioses i per poder aplicar els resultats de la investigació a la població. Actualment continua vigent i és un dels centres de referència arreu del món d’on surten molts premis Nobel i solucions efectives.

Jean Bouin fou un atleta francès. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, però emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física i li van permetre obtenir bons resultats. Va obtenir la medalla d’argent de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. La seva mort al front durant la Primera Guerra Mundial, tal dia com avui de 1914, va estroncar una carrera molt brillant. El seu nom és recordat en molts estadis a França i a Barcelona es corre anualment una important cursa de fons amb el seu nom des del 1920.

Harpo Marx, dels germans Marx, es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja/rossa, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercès a la qual podia emetre sons. Music autodidacta tocava de manera impecable l’arpa, el clarinet i el piano. Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans: Chico, Harpo, Groucho, Gummo i Zeppo. Finalment van quedar només els tres primers i van treballar principalment al cinema i també al teatre. L’any 1957 van fer la seva única aparició a la televisió. En la seva filmografia trobem obres tan famoses com “Una noche en la Ópera”, “Un dia en las Carreras”, “Un dia en Casablanca”, “Los hermanos Marx en el Oeste”...

23 de novembre 1888 Neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre ¡Harpo Parla! (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...

    

23 de novembre 1888 neix Harpo Marx

El vint-i-tres de novembre de 1888 va néixer Harpo Marx.

Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans (entre parèntesis els noms artístics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

Harpo es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, amb la qual podia emetre sons.

Va escriure les seves memòries en el llibre ¡Harpo Parla! (1961).

Van començar actuant quatre germans però les seves pel·lícules més famoses les van fer Groucho, Harpo i Chico. Alguns dels títols més recordats són: A Night at the Opera (Una nit a l'òpera) (1935), A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), Room Service (L'hotel dels embolics) (1938), At the Circus (Una tarda al circ) (1939), Go West (Els germans Marx a l'Oest) (1940) i A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946).

Suggeriment: potser un bon dia per plantejar-nos veure alguna pel·lícula dels germans Marx. Tenen algunes escenes que han passat a la història del cinema com la quantitat de gent que hi cap en un camarot o la lectura d’un contracte que fa Groucho Marx...    

28 de setembre 1889 neix el metre 1895 mor Louis Pasteur, 1914 mor Jean Bouin, 1964 mor Harpo Marx

Tal dia com avui va néixer una mesura que tots utilitzem: el metre. L’any 1889 en la primera Conferencia General de Pesos i Mesures es defineix la longitud d’un metre com la distància entre dues línees en una barra feta amb una aleació de platí amb 10% d’iridi, mesurada al punt de fusió del gel. És per tant una mesura arbitrària i que tots seguim... està clar que quan volem sabem posar-nos d’acord.

En el dia d’avui recordem a tres persones excepcionals en els seus camps: Louis Pasteur, Jean Bouin i Harpo Marx.

Louis Pasteur morí tal dia com avui de 1895. Va ser microbiòleg i químic francès. El coneixem i recordem per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació. Va ser l’inventor de la vacuna contra la ràbia. L’Institut Pasteur, de Paris, és una fundació privada sense ànim de lucre que segueix el que va voler el seu fundador que s’investigui en bé de la salut sobre les malalties infeccioses i per poder aplicar els resultats de la investigació a la població. Actualment continua vigent i és un dels centres de referència arreu del món d’on surten molts premis Nobel i solucions efectives.

Jean Bouin fou un atleta francès. Prototipus de corredor de fons no era gaire alt, però emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física i li van permetre obtenir bons resultats. Va obtenir la medalla d’argent de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm del 1912. La seva mort al front durant la Primera Guerra Mundial, al 1914, va estroncar una carrera molt brillant. El seu nom és recordat en molts estadis a França i a Barcelona es corre anualment una important cursa de fons amb el seu nom des del 1920. 

Harpo Marx, dels germans Marx, es va fer famós gràcies al seu paper de mut, amb la perruca característica de color taronja/rossa, la gavardina amb les butxaques sempre plenes i la botzina, mercès a la qual podia emetre sons. Music autodidacta tocava de manera impecable l’arpa, el clarinet i el piano. Els Germans Marx van ser un grup de còmics dels Estats Units que originàriament estava compost per cinc germans: Chico, Harpo, Groucho, Gummo i Zeppo. Finalment van quedar només els tres primers i van treballar principalment al cinema i també al teatre. L’any 1957 van fer la seva única aparició a la televisió. En la seva filmografia trobem obres tan famoses com “Una noche en la Ópera”, “Un dia en las Carreras”, “Un dia en Casablanca”, “Los hermanos Marx en el Oeste”...