6 d'octubre 1927 s'estrena The jazz singer 1974 Fittipaldi campió de Fòrmula 1

 

Els protagonistes d’avui són la primera pel·licula sonora i un pilot de Fòrmula 1.

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) és el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigit per Alan Crosland i es va estrenar el 6 d'octubre de 1927. Aquesta pel·lícula va tenir dues versions posteriors: la primera de Michael Curtiz, l'any 1952, amb l'actor Danny Thomas, i la segona, de Richard Fleischer, l'any 1980, amb Neil Diamond.

The Jazz Singer és la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (gravació de so sobre un disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, encara que es van seguir produint pel·lícules mudes per directors que opinaven que el cinema silenciós es valia per a ell mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments. En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants; per aquest motiu, la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

La pel·lícula conté només dos minuts de diàleg amb so i, a més, gran part del diàleg (o ben bé tot) és improvisat: en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare. No obstant, la resta del diàleg, com ja hem dit abans, es presenta a través d'intertítols. Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Quan algú condueix molt de pressa li podem dir que sembla en Fittipaldi. Però qui és en Fittipaldi? Emerson Fittipaldi és un ex pilot brasiler de Fórmula 1 que va guanyar els campionats de pilots de 1972 i 1974. El de 1974 el va guanyar tal dia com avui. Conegut amb el sobrenom de Emmo, Fittipaldi va començar a competir a Europa l'any 1969 en Formula Ford i va debutar a la Fórmula 1 l'any 1970 amb Lotus.

L'any 1971 va ser la seva primera temporada completa a la categoria i va acabar en sisena posició del campionat de pilots. L'any 1972 el brasiler va guanyar 5 curses i va proclamar-se campió del món amb 16 punts d'avantatge sobre Jackie Stewart. En aquell moment amb 25 anys va ser el pilot més jove en aconseguir el campionat del món. Després d'aquesta fita va abandonar l'equip Lotus i va anar a Mclaren on va aconseguir el seu segon campionat del món l'any 1974. Va decidir retirar-se de la Formula 1 l'any 1980. Fittipaldi només tenia 33 anys però ja havia competit durant 10 anys a la Fórmula 1 i va decidir començar a competir als Estats Units, primer en les sèries Indy 500 i posteriorment a la CART aconseguint proclamar-se campió a totes dues.

En la imatge veiem el cartell de la primera pel·lícula sonora.