11 d'octubre 1966 Neix Pau Donés

 

Avui recordem un artista que estimava i valorava la vida però que va acabar el seu camí entre nosaltres molt aviat, massa aviat.

Tal dia com avui de l’any 1966 va néixer  a Barcelona, a la Clínica Sagrada Família, Pau Donés.  Compositor, cantant i guitarrista català, membre del grup musical Jarabe de Palo. Va començar el seu camí en el món de la música amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Amb el temps va formar Jarabe de Palo, grup que va començar a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es va fer famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados, de tabac, per a la campanya publicitària de "Carácter Latino". L'èxit del grup va néixer després de la campanya d'aquest espot, en plena primavera de 1997 i després es va consolidar com uns dels grups de més èxit a Espanya i amb una àmplia discografia. L'any 2015, mentre vivia a Betlan, a la Val d'Aran, va anunciar que l'havien operat d'un càncer de colon i que li havien tret mig còlon (el 24 d'agost) i mig fetge (el 18 de setembre), i va haver de cancel·lar els concerts de la gira que hi havia programada. Tot i així, el desembre d'aquell any va fer dos concerts benèfics a la sala Luz de Gas de Barcelona amb el títol "Jarabe contra el cáncer", per tal de recaptar diners per a la investigació científica relacionada amb el càncer colorectal. El 4 d'abril de 2016 va anunciar a Facebook que ja estava net de càncer, però a principis del 2017 va patir una metàstasi al fetge; malgrat tot, no va deixar de banda els seus projectes personals i va seguir endavant amb una gira, un nou disc (50 palos) i la seva biografia. L'octubre de 2018 va anunciar que deixaria tant els escenaris com la composició musical a partir de gener del 2019, i al novembre va dir que, després de 20 anys connectat a la música, acabaria amb un concert a Tarragona. Finalment, després de dos concerts solidaris al desembre al Luz de Gas per recaptar fons per a la lluita contra el càncer, Jarabe y amigos contra el cáncer, va fer el concert de comiat a la Tarraco Arena Plaça, clausurant la gira "Adiós pero hasta luego. Muchas gracias por todo", que l'havia dut per una vintena de ciutats. En un vídeo de l'1 de gener de 2019 es va acomiadar dient que tornaria, i també va esborrar els seus perfils a les xarxes socials. Es va instal·lar a Califòrnia (EUA) i es va centrar en fer de pare de la seva filla Sara, duent una vida més tranquil·la, ja que "estava una mica cremat" de l'anterior. El desembre de 2019 va tornar temporalment als escenaris amb la seva banda per a fer un parell de concerts solidaris a Luz de Gas amb una vintena de músics convidats, dels quals se'n va destinar la recaptació de taquilla a la investigació de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron. Durant el confinament a causa de la pandèmia de covid-19, va dedicar, des del seu balcó, una cançó als professionals de la salut, a qui va anomenar "ángeles que visten de blanco". Durant tota la seva malaltia sempre ha tingut paraules d’agraïment pel personal sanitari. Ha estat un personatge públic que ha visibilitzat una malaltia que té alts i baixos, moments molt durs i moments molt plàcids. Tots vam poder veure el seu vídeo amb la seva darrera cançó quan estava ja amb l’energia molt justeta. 

Ara tenim un documental del Jordi Évole que es diu “Eso que tú me das” amb la seva darrera conversa amb Pau Donés. Com sempre, traspua pau alegria i vitalitat malgrat ser la darrera. Va trucar al Jordi Évole i li va dir em queden una o dues setmanes però vull parlar amb tu. I aquí tenim el seu testament vital. Val la pena viure fins i tot aquests darrers dies. Si un dia t’aixeques ennuvolat, despeja’t! Res és tan important per no viure. Va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys, a conseqüència del càncer diagnosticat l'1 de setembre del 2015. Però com molts, sempre estarà amb nosaltres. A.C.S. (al cel sia)

Suggeriment: Podríem aprofitar per escoltar de nou o conéixer les seves cançons. Quan el Jordi Ébole feia de “follonero” en el programa de l’Andreu Buenafuente li va dir que “tot sonava igual”, quan l’Ebole va començar un nou programa en Pau, amistosament, li va tornar i li va dir “serà lo de sempre?”. Es van fer bons amics...