3 de novembre 2000 Mor Domingo Llucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!