Avui és un dia de
dones, i convidem a Sant Canut perquè segons la dita popular fa de Tomàs Molina
i ens diu el temps que farà. De fet diuen que si avui plou... “Si plou per Sant
Canut, en tres mesos no veuràs eixut”. Veurem si aquest any també ens podem
refiar de la dita...
I avui parlem també d'un snack. Un snack és un aliment envasat en petites porcions destinat a ser consumit fora dels àpats principals (esmorzar, dinar, menjar, berenar o sopar). Generalment es fa servir per satisfer la gana temporalment, proporcionar una mínima quantitat d'energia per al cos, o simplement per plaer. Són snacks típics els cacauets, les crispetes de blat de moro, les patates fregides, les pipes o els festucs. Aquests aliments contenen sovint quantitats importants d'edulcorants, conservants, saboritzants, sal comuna, i altres ingredients atractius, com la xocolata, cacauets i sabors especialment dissenyats (com en les patates fregides condimentades). Moltes vegades són classificats com menjar escombraria en tenir poc o cap valor nutricional, excés d'additius, i no contribuir a la salut general. Fet aquest incís tornem a l’activitat del 19 de gener.
En aquells dies
curiosos que trobem avui als Estats Units és el Popcorn Day. No sé si ho
celebren amb pel·lícula, sofà i manta però seria una bona idea. El Dia Nacional
de les Crispetes es celebra tots els anys el dia 19 de gener.
Es tracta d'un dia en què es commemora un snak que més agraden a grans
i petits, les crispetes.
En l’actualitat
existeixen en el mercat una gran diversitat de tipus de crispetes de blat de
moro que les fan que siguin molt atractives pels seus colors i sabors als
consumidors, fins i tot les podem elaborar nosaltres mateixos a casa: De curri,
de barbacoa, de formatge, de caramel, de xocolata, amb gust de fruites... jo només
coneixia les dolces i les salades...
Es veu que no
tots els grans de blat de moro són aptes per a fer crispetes. Existeixen
diversos tipus de blat de moro però només el de gra dur esclata. Perquè
esclatin i es formin crispetes és necessari que continguin midons grocs. Sota
la pela del gra es troba l'endosperma sent més forts els que contenen major
part de proteïnes i menys sucres. En escalfar el gra de blat de moro i arribar
a una temperatura superior dels 100 °C, la humitat dins del gra comença a
convertir-se en vapor que s'expandeix amb facilitat fins que el vapor fa
esclatar el gra dur i el esdosperma sencer s'expandeix convertint-se en una
espècie d'escuma, la qual li dona a les crispetes la seva textura.
En el territori
espanyol podem conèixer les crispetes amb diferents noms: en castellà,
palomitas de maíz; a l’Aragó son pajaretas; a Granada, palomas; al País Basc,
krispetak; a Gran Canària són roscas; a les Illes Canàries, cotufas; i a Alacant,
Múrcia i Almeria, tostones. Els podem dir de mil maneres però com en mengis una
estàs venut perquè en necessitaràs una segona i una tercera...
I per fi arriben
les noies... de diferents camps però totes destacant en un món d’homes: una
aviadora, una matemàtica, una química i una política.
Maria Josep
Colomer i Luque va néixer a Barcelona el 31 de març de 1913, més coneguda com a
Mari Pepa Colomer, va ser la primera aviadora catalana de la història i la
tercera d'Espanya. Per arribar a fer història i esdevenir la primera aviadora,
junt amb el seu pare, va haver de convèncer el rector Josep Canudas, que en
aquells moments era el màxim responsable de l'aeròdrom Canudas, de la seva
determinació i implacable desig de volar. Després de demostrar amb escreix que
volar no era un mer caprici ni una excentricitat, Pepa Colomer fou acceptada,
com la primera alumna, en els cursos de l'escola realitzant el curs d'amagat de
la seva mare. Pocs mesos després obtingué el títol i això va suposar només
l'inici de la seva breu però intensa carrera com a aviadora. Avui la recordem
perquè tal dia com avui va obtenir la llicència de pilot, de la Direcció
General d'Aeronàutica Civil espanyola, amb 18 anys, fet que li va suposar
aparèixer en la primera plana del diari La Vanguardia del dia 22 de gener de
1931. Aquesta gesta mereix la nostra fotografia d’avui. La segona pilot
catalana va ser Dolors Vives i Rodón, Lolita per als amics, que era una professora
de piano nascuda a Valls el 1908.
Marta Sanz-Solé va
néixer a Sabadell el 19 de gener de 1952. És una matemàtica catalana
especialista en la teoria de la probabilitat. Catedràtica a la Facultat de
Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i directora del grup de processos
estocàstics. Abans de vincular-se a la UB va ser professora titular a la UAB.
La seva activitat acadèmica es van iniciar a la UPC contractada com a ajudant. Ha
estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques. El 1974 es llicencià
en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1978, sota la
direcció de David Nualart. Va ser degana de la Facultat de Matemàtiques de la
UB durant el període 1993-96 i Vice-presidenta de la Divisió de Ciències
Experimentals i Matemàtiques durant 2000-2003. Ha estat la coordinadora del
comitè científic de la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath) y,
entre maig del 2018 i octubre del 2019, la directora d'aquesta organització.
Susan Solomon va
néixer a Chicago el 19 de gener de 1956. És una química atmosfèrica, que ha treballat
durant la major part de la seva carrera per a l'Administració Nacional Oceànica
i Atmosfèrica. El 2011, Susan Solomon es va incorporar a l'Institut Tecnològic
de Massachusetts, on exerceix de professora Ellen Swallow Richards de ciències
del clima i química atmosfèrica. El treball de Solomon va ser el primer a
proposar el mecanisme de reacció del radical lliure dels clorofluorocarburs com
una causa factible del forat d'ozó antàrtic i als anys vuitanta va dirigir
expedicions a l'Antàrtida per recollir proves que avalessin aquesta hipòtesi. Solomon
és membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia Europea de Ciències, i
l'Acadèmia de Ciències de França. El 2008 va ser seleccionada per la revista
Time com una de les 100 persones més influents al món. També exerceix al
Consell de ciència i seguretat del Butlletí de Científics Atòmics. El seu
interès per la ciència va començar quan era una nena que veia El Món Subaqüàtic
de Jacques Cousteau. A l'Institut d'ensenyament mitjà, va ser tercera en una
fira de ciència nacional, amb un projecte que va mesurar el percentatge
d'oxigen en una mescla de gasos. Es va llicenciar en química per l'Institut de
Tecnologia d'Illinois el 1977. Va rebre el seu doctorat en química per la
Universitat de Califòrnia, Berkeley, el 1981, i es va especialitzar en química
atmosfèrica. Ha obtingut molts premis i reconeixements a la seva tasca des del
Nobel de la Pau fins a una glacera i un coll que porten el seu nom.
Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी)
va ser una política índia, primera ministra de l'Índia escollida tal dia com
avui del 1966 i fins a 1977, i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser
líder del Congrés Nacional Indi entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos
càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi
govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del
moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És
l'única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet
durant més temps, després del seu pare. El 31 d'octubre de 1984, va ser
assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit,
destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense
precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la
dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de
la història i ha rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Lenin de la Pau
entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999, Indira Gandhi va ser nomenada
"Dona del Mil·lenni" en una enquesta en línia organitzada per la BBC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada