17 de gener Sant Antoni Abad

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251. Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme. L’eremitisme és una forma de vida monàstica que els portava a viure aïllats, no en un monestir i en comunitat. Les persones que practicaven aquest estil de vida se’ls coneix com anacoretes i són persones que viuen en un lloc solitari, entregats completament a la contemplació i a la penitència, aïllats de la comunitat. Creuen que apartant-se de la societat humana, compleixen millor el manament cristià de no ser part del món. 

Avui era festa grossa al camp català. Sant Antoni, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels Tres Tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Vàrem començar aquest diumenge passat al barri de Sant Andreu a Barcelona però ara tindrem una temporada en la que cada cap de setmana es podran viure els tres tombs en diferents poblacions en honor a Sant Antoni. Consulteu l’agenda del Gencat.cat.

He trobat una variació de la dita catalana “De Joseps , Joans i ases n’hi ha a totes les cases” que diu “D'Antons, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases”. I és ben cert que era un nom molt popular. Molts nois es diuen Antoni encara que era més popular en un entorn rural i cristià en el que es demanava la protecció del sant envers els animals de granja.

M'ha semblat clàssic però molt clar el cartell de les Festes de Sant Antoni de Mora d'Ebre de l'any passat i aquí el teniu:

19 de gener Sant Canut La setmana del Barbuts

Avui és Sant Canut. Hi ha una dita que diu: “Si plou per SC, en tres mesos no veuràs eixut”.Sort que avui... em sembla que no plourà. Portem uns quants dies d’onada polar, de fred glacial... i com que ens han espantat tant i anem tant abrigats sembla que no faci tant de fred. Tots hem pres totes les precaucions però... si parlem de dites i tradicions no ens estranya gens el fred perquè estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Hom creu també que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.