30 de novembre Sant Andreu 1994 Neix Nyjah Imani Huston 2016 Debuta Ferran Solé

 

Avui és Sant Andreu i felicitem a tots els Andreus i Andrees. També a totes les poblacions o barris que el tenen com patró, que a Catalunya són moltes: Sant Andreu de Llavaneres al Maresme, Sant Andreu de la Barca al Baix Llobregat, Sant Andreu de Socarrats a la Vall de Bianya; esglésies com Sant Andreu de Gurb a Osona, Sant Andreu de Baltarga a Bellver de Cerdanya,  Santa Andreu de Castellcir al Vallès Oriental... El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022). Va ser un dels municipis independents del pla de Barcelona; el nucli principal fou l'actual barri de Sant Andreu de Palomar, que donava nom al municipi.

També parlarem de la Federació Catalana de Futbol, d’un skater i d’un jugador de handbol.

El futbol català és gestionat per la Federació Catalana de Futbol, que va ser constituïda el 30 de novembre de 1900, amb seu a Barcelona. Des de la seva fundació fins al 1940 fou l'encarregada d'organitzar el Campionat de Catalunya. Actualment organitza totes les lligues regionals per sota del Grup V de la Tercera Divisió així com la Copa Catalunya i la selecció nacional. En futbol femení, organitza totes les lligues regionals per sota de la Preferent Femenina Catalana, a més de la Copa Catalunya femenina i la selecció femenina. Del 2009 al 2013 també va ser l'encarregada d'organitzar el Trofeu Catalunya Internacional. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

L'11 de novembre de 1900 es funda la Foot-ball Associació, primera federació futbolística a Catalunya i a Espanya, embrió de la Federació Catalana. En fou president Eduard Alesson i n'eren membres el FC Barcelona, l'Hispània, el Català i l'Espanyol. De totes maneres aquesta fundació no reeixí.Les incipients competicions que es començaven a disputar va portar al convenciment de crear un organisme superior als clubs, que evités rancors i organitzés les competicions amb responsabilitat. L'abril de 1902, Thomas Shields, president del comitè organitzador de la Copa Macaya, senyalà la necessitat de crear un organisme encarregat de recollir fons per adquirir un trofeu anual que es disputessin tots els clubs. El 12 de novembre de 1902, es va constituir l'Associació Clubs de Foot-ball amb el FC Barcelona, Hispània AC, Català FC, Universitari SC, Irish FC, FC Catalonia, Ibèria SC, Salut SC, Rowing FC i Club Catalunya. No trigaren a acudir-hi Club Espanyol i FC Internacional, principals integrants de la Federació Gimnàstica Espanyola, creada el 1898 a Barcelona.El 1902 es crea el Col·legi Oficial d'Àrbitres, sota la presidència d'en Hamilton, de l'Hispània.El 1907 l'ACF es reanomena com a Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. El primer president en fou Isidre Lloret, de l'X Sporting Club.El novembre de 1909 es constitueix el Col·legi d'Àrbitres depenent de l'Associació de Clubs de Futbol. La temporada 1912-13 el FC Barcelona se separa de la Federació Catalana i funda la Foot-ball Associació de Catalunya, a la que també s'integraren Català, Avenç, Badalona, Gimnàstic (de l'Ateneu Enciclopèdic Popular), Palamós, Sparta, T.B.H., Catalunya, Sarrià, Athletic, Vilassar, Manresa, FC Mataró, Catalonia i Olot Deportiu. L'estiu de 1913 els dos organismes es fonen, celebrant-se el 30 d'agost un partit de reconciliació, entre el Barcelona i l'Universitari. El 15 d'octubre de 1915 es funda de forma definitiva el Col·legi Català d'Àrbitres, el més antic d'Espanya.El 1916 la FCCF es rebatejà com a Federació Catalana de Futbol Associació. El 4 d'octubre de 1930 neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya. El 1926 es funda la Federació Balear. En els seus inicis aquesta federació depenia de la catalana i els seus campions podien participar en el Campionat de Catalunya de Segona Categoria (però no en el de primera).La temporada 1949-50 neix el Col·legi d'Entrenadors. El 2001, encapçalats per la Gramenet i l'Hospitalet es crea l'Associació de Clubs de Futbol de Catalunya que té com a missió la d'afavorir els equips modestos i de base. L'any 2012, a més de la Copa Catalunya va crear la Supercopa de Catalunya de futbol limitada a la participació dels equips catalans de la primera divisió. La primera edició, però, no es va arribar a jugar mai, ja que el Futbol Club Barcelona tenia previst alinear només jugadors de l'equip filial.

El 30 de novembre de 1994 va néixer en Nyjah Imani Huston. És un skater professional nord-americà que ha estat campió general de l'Street League Skateboarding els anys 2010, 2012, 2014, 2017 i 2019. També és el patinador més ben pagat del món. Huston va néixer a Davis, Califòrnia i es va criar a San Lorenzo, Puerto Rico. Va començar a patinar quan tenia quatre anys a l'estil goofy (amb el peu dret a la part davantera de la taula) influït pel seu pare. El 2006, Huston va guanyar el primer Kentucky Unbridled Spirit Award for Action Sports. El 2012, va guanyar tres premis de la revista Transworld Skateboarding: Millor segment de vídeo (per Rise & Shine), Premi New Era del lectors i Premi Best Street. Les marques Element i DC Shoes tragueren taules i quets amb el seu nom, respectivament. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova masculina de monopatí en la modalitat de carrer. 

Al novembre de 2016 debuta amb la selecció absoluta Ferran Solé Sala (Sant Quirze del Vallès, 25 d'agost de 1992) és un jugador d'handbol català, que ocupa la posició d'extrem dret.Format a l'Handbol Sant Quirze, posteriorment es va incorporar a les categories inferiors del BM Granollers. Va debutar amb al primer equip la temporada 2010-11 de la ma de Manolo Cadenas. El 2016 va marxar al Fenix Toulose francès i l'estiu del 2019 va fitxar pel poderós Paris Saint-Germain, incorporació que no es va produir a l'equip parisenc fins a la temporada següent. Amb la selecció espanyola absoluta va debutar el novembre de 2016. Ha guanyat dos medalles d'or (2018, 2020) als Campionats d'Europa i una medalla de bronze al Campionat del món de 2021.

29 de novembre 1899 Fundació del Barça 1930 Neix Candido Cannavó 2023 Confirmades Olimpíades d'Hivern 2030 als Alps francesos i 2034 a Salt Lake City

 

Avui recordem la fundació del Barça, un periodista esportiu i la confirmació dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2030 i 2034.

El Futbol Club Barcelona, conegut popularment com el Barça, és una entitat poliesportiva amb seu a Barcelona. Va ser fundat com club de futbol el 29 de novembre de 1899 i registrat oficialment el 5 de gener del 1903.

El 29 de novembre de 1930 va néixer a Catània en Candido Cannavò. Va ser un periodista i escriptor italià que fou director de La Gazzetta dello Sport. Era el pare del també periodista Alessandro Cannavò, editor en cap del Corriere della Sera. L'any 1996 fou guardonat amb l'Ordre Olímpic i dos anys després va rebre el premi Ischia de periodisme. El president italià li va concedir el 2002 la distinció de Grand'Ufficiale dell'Ordine al merito della Repubblica Italiana. El 2008 li van atorgar el Premi Manuel Vázquez Montalbán, en la categoria de periodisme esportiu.

El 29 de novembre de 2023 el COI va confirmar que l'única candidatura que analitzarà i per tant seria l'opció a confirmar seria la candidatura francesa, dels Alps francesos, és a dir, que de no presentar-se cap contratemps, al juliol de 2024, previ a la inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu a París, el COI anunciarà a les regions franceses d'Alvèrnia-Roine-Alps i Provença-Alps-Costa Blava com la seu regional en conjunt d'aquests jocs, un fet inèdit en l'elecció i organització de les seus olímpiques. La candidatura francesa hauria estat preferent donat el compromís de les autoritats franceses en tots els nivells de govern i l'ampli suport popular entre els francesos, però principalment pel fet que la infraestructura per als jocs ja existeix, ja que en 2030 es farien servir les instal·lacions dels jocs olímpics de Chamonix 1924, Grenoble 1968 i Albertville 1992. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, oficialment coneguts com els XXVI Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional que es durà a terme entre el 8 i el 24 de febrer de 2030 als Alps francesos.

El 29 de novembre de 2023 el COI a més de confirmar la candidatura francesa com l'opció predilecta per als jocs d'hivern de 2030, confirma a més que Salt Lake City, els Estats Units seria la candidatura triada per als Jocs Olímpics d'hivern de 2034, i que donarien espai a Suïssa per a madurar i afinar la seva proposta per a albergar les olimpíades hivernals de 2038. Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2034, oficialment coneguts com els XXVII Jocs Olímpics d'Hivern, serà un pròxim esdeveniment multiesportiu internacional programat per a realitzar-se a Salt Lake City, Utah, els Estats Units, del 10 al 26 de febrer de 2034. Salt Lake City va ser triada en la 142a sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) a París el 24 de juliol de 2024, dos dies abans de l'inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024. Seran els cinquens Jocs Olímpics d'Hivern i els dècims en general organitzats pels Estats Units. Salt Lake City anteriorment va ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.

28 de novembre Llançament de disc 1972 Neix Anastasia Kelesidu

 

Avui parlarem del llançament de disc, d’una gran llançadora grega i d’un rècord llarguíssim.

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc, el més lluny possible. És un esport antic, com demostra l'estàtua de Miró el Discòbol, del segle V aC. Tot i que no forma part del pentatló modern, va ser una de les proves que de l'antic pentatló antic, que es pot remuntar almenys al 708 aC. Forma part del decatló. El pes del disc és de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones. Té un diàmetre de 219–221 mm i una amplada de 44–46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina té un diàmetre de 180–182 mm i una amplada de 37–39 mm.

Aquesta és la tècnica de llançament: l'atleta ha d'iniciar la seva actuació des d'una posició estàtica. El disc ha de ser subjectat per la part superior dels dits, amb els tous de manera que no caigui a terra. L'atleta haurà de posar-se a la part de darrere. Des d'aquesta part s'inicia el moviment fent un pas cap endarrere i fent una volta sobre el seu propi eix i llençant quedant davant del camp de llançament. Haurà d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut a terra. Perquè sigui vàlid el llançament el disc haurà de caure dins de la part interior de les línies de demarcació del sector de caiguda. També l'atleta ha de sortir per la part de darrere del cercle, després d'haver realitzat el seu llançament. Un llançament es mesura des de la marca més propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferència del cercle. L'atleta no pot introduir res al cercle. Es considera un llançament nul quan: Es toca amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metàl·lica o fora del cercle, quan es surt per la part de davant del cercle, quan es surt abans que es produeixi la caiguda del disc, quan el disc cau fora del sector o quan es produeix un retard en l'execució del llançament. Per a controlar les marques i els nuls hi ha jutges federats.

El 28 de novembre de 1972 va néixer a Hamburg, Alemanya, l’atleta grega Anastasia Kelesidu (en grec: Αναστασία Κελεσίδου), especialista en llançament de disc, que va competir durant la dècada de 1990 i del 2000. Durant la seva carrera esportiva va establir set rècord nacionals de disc, sent el millor llançament 67,70 metres aconseguit el 1999. Va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va fou eliminada en la ronda de qualificació de la prova femenina de llançament de disc. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va aconseguir guanyar la medalla de plata, un fet que repetí en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia). Al llarg de la seva carrera ha guanyat tres medalles en el Campionat del Món d'atletisme, dues d'elles de plata; una medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme i una medalla d'or en els Jocs del Mediterrani.

Jürgen Schult és un atleta alemany, ja retirat, especialista en llançament de disc, dues vegades medallista olímpic i posseïdor del rècord del món de l'especialitat (74.08 metres) des de 1986. Va néixer l'11 de maig de 1960 a la ciutat d'Amt Neuhaus, població situada en aquells moments a l'estat alemany de Mecklenburg-Pomerània Occidental (República Democràtica Alemanya) i que avui dia forma part de la Baixa Saxònia (Alemanya). Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) pel boicot polític organitzat pel seu país i el Bloc de l'Est, el 6 de juny de 1986 realitzà en una prova atlètica realitzada a Neubrandenburg (RDA) un tir de 74.08 metres, establint un nou rècord mundial de llançament de disc, un rècord que s’ha mantingut llargament imbatut. Va participar, als 28 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova masculina de llançament de disc en representació de la República Democràtica Alemanya (RDA), establint un nou rècord olímpic amb un tir de 68.82 metres. Favorit per repetir l'èxit en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona (Catalunya), en aquesta ocasió sota l'Alemanya reunificada, s'acontentà amb la medalla de plata en la competició olímpica en veure's superat pel lituà Romas Ubartas, que havia estat segon en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on fou sisè i vuitè respectivament, guanyant així diplomes olímpics.

Mykolas Alekna ha batut la plusmarca mundial de llançament de disc, la més antiga en la taula de rècords masculins, amb un millor intent de 74,35 m en el míting de Ramona, a Oklahoma. Alekna va superar per 27 centímetres (74,08 m) el rècord de l’alemany Jurgen Schult, vigent des del 6 de juny de 1986.

27 de novembre Dia del Mestre 1940 Neix Bruce Lee

 

Avui parlem de Mestres en el seu dia i recordem un mestre de les arts marcials.

El Dia del Mestre és una festivitat commemorativa dedicada als mestres, catedràtics i professors; als qui es dediquen a l’ensenyament de manera professional. Ho celebrem el dia de Sant Josep de Calassanç, el creador de les Escoles Pies per donar educació als infants més necessitats. De fet, l’educació no és un luxe, és un dret!

Tots tenim en el cor aquells Mestres que ens van acompanyar. Potser després de Mare, la paraula més bonica, per a mi, és Mestre. Quan s’ajunta la vocació i la professionalitat apareixen aquelles persones que van més enllà de transmetre uns coneixements. Transmeten valors, transmeten vida. Passen els anys i els seguim tenint presents. També n’hi ha que els hem oblidat, sortosament, o d’altres que van deixar cicatrius, però segur que tenim la sort d’haver coincidit amb alguns que van deixar petjada a la nostra vida i van aconseguir treure el millor de nosaltres. Avui és el seu dia, recordem-los!

I avui en recordem un d’ells. El 27 de novembre de 1940 va néixer a San Francisco en Bruce Lee. Va ser un actor d’origen xinès d'arts marcials considerat un dels artistes marcials més influents del segle XX. De fet va fer molt pels arts marcials, va ser un referent, un mestre per moltes generacions de joves del món sencer. Va ser una reconeguda figura i renovador de les arts marcials, que va dedicar la seva vida a aquestes  disciplines, cercant la perfecció i la veritat. Va fundar l'art marcial del Jeet Kune Do (JKD) o "camí del puny que intercepta". Les poques pel·lícules de Lee, especialment la seva actuació a Enter the Dragon, produïda a Hollywood, van elevar les tradicionals pel·lícules d'arts marcials de Hong Kong a un nou nivell de popularitat. Va obrir el camí per a futurs artistes marcials i actors d'arts marcials com Jackie Chan, Jet Li, Chow Yun-Fat, i Chuck Norris.

Activitats pel cap de setmana del 30 de novembre i l'1 de desembre

Diumenge comença l’Advent i ja tenim en marxa els llums de Nadal per tot arreu. També comencen les activitats pròpies del Nadal, les Fires... 

Avui us proposo tres activitats de Nadal per aquest cap de setmana i més

Si vols trobar detalls únics de Nadal i alhora ajudar els infants amb càncer i altres malalties greus, acosta't al Christmas Market Solidari de la Fundació Villavecchia, del dimecres 27 al 30 de novembre a la Casa Capell Rambla de Prat, 27 de Barcelona. Una fira que acull al voltant de 4.000 visitants i en la qual col·laboren més de 60 empreses i organitzacions, un equip de 110 persones voluntàries i 31 centres educatius (encarregats de decorar els arbres del Bosc Màgic amb les seves manualitats). L’entrada és gratuïta, de 10 a 21 h, i s'hi poden trobar productes d’alimentació, que es poden adquirir individualment o en packs de regal.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat en el que més de 200 actors es posen en la pell dels personatges de cada escena pessebrística, dins el marc incomparable del paisatge natural de la Penya del Corb i al llarg d'un recorregut de prop de 700 metres. Enguany se celebra la 61a temporada, amb 50 representacions en total. S'hi poden veure escenes nadalenques i escenes típiques de masies catalanes i barris on es treballen diversos oficis, es canten nadales i es fa cagar el tió davant el tradicional pessebre de molsa.

La Fira de l'Avet d'Espinelves presenta en un centenar de parades les diferents varietats d'avets conreats a la població osonenca per tal que els visitants els puguin adquirir com a arbre de Nadal. També s'hi pot trobar una gran varietat de productes naturals i artesanals. A més, la Fira ofereix diferents espectacles diaris, exposicions, la mostra d'arts i oficis i altres propostes.

Hi ha pobles i barris que celebren la seva Festa Major en honor a Sant Andreu com Sant Andreu de Llavaneres o el barri de Sant Andreu a Barcelona. També trobareu la Fira de Sant Andreu de Falset.

A Tarragona dissabte comencen una celebració que durarà tot un any. El 30 de novembre de l'any 2000 Tarragona va ser declarada com a ciutat Patrimoni de la Humanitat, dins el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, que comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats a la ciutat i aquest fet la fa única, excepcional i alhora l’ha posicionat al món, sent  una de les 1.000 ciutats al món i una les 15 de l’estat espanyol; i alhora formant part del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad”. 25 anys després d’aquell fet, Tarragona commemora ara aquella efemèride i la voluntat és que se celebri durant tot un any: del 30 de novembre de 2024 al 30 de novembre de 2025.

Diumenge al Poble Espanyol de Barcelona tenim la Festa Posa’t la gorra. El “Posa’t la Gorra!” és una campanya de sensibilització per donar a conèixer l’existència del càncer infantil, amb l’objectiu de normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que sorgeixen a partir del seu diagnòstic. La raó per la qual la gorra és la protagonista és que un dels efectes secundaris que pateixen els infants i adolescents a causa del tractament és la pèrdua de cabell i acostumen a cobrir-se el cap amb una gorra (també per protegir-se del sol o del fred). El dia que ens posem la gorra volem ser iguals als seus ulls. Aquesta vegada per tercer any consecutiu podeu anar a viure la Festa al Poble Espanyol. Enguany comptem amb la col·laboració especial de dues grans professionals de la comunicació, la Maria Xinxó i la Laura Rosel, com a mestresses de cerimònies. Amb les actuacions de la companyia Més Tumàcat, que faran les delícies dels més petits; els grans Brodas Bros, que ompliran de ball i energia la festa; i l’actuació especial de la Scorpio que portarà una sorpresa que haureu de desvetllar vosaltres!

26 de novembre Esquí alpí olímpic 1964 Neix la Vreni Schneider

 

Avui parlem d’esqui alpí olímpic en ocasió d’una esquiadora olímpica.

L'esquí alpí té una història antiga. El naixement de l'esquí modern sol datar-se sobre 1850, quan la llegenda noruega Sondre Norheim va popularitzar els esquís amb costats corbs, fixacions amb bandes de taló rígides fetes de fusta de salze, i els girs Telemark i Christiania (eslalom).

L'esquí, però, es remunta fins i tot a temps prehistòrics gràcies al descobriment de taules de fusta de diferents grandàries i formes conservades en la torba i aparegudes a Rússia, Suècia i Noruega. Els fragments d'esquís descoberts a Rússia procedeixen del 8000-7000 a. C. És gairebé segur que, als països més freds, l'esquí va ser part integral de la vida quotidiana des de fa milers d'anys. L'esquí va passar de ser un mètode de transport a una activitat esportiva a la fi del segle XIX. Les primeres competicions d'esquí no militars es van dur a terme cap a 1840 en el nord i centre de Noruega. La primera competició nacional d'esquí a Noruega, duta a terme a la capital Christiania (ara coneguda com a Oslo) i guanyada per Sondre Norheim en 1868, és reconeguda com l'inici d'una nova era en l'esquí. Això sí, l'esport es va estendre a la resta d'Europa i els Estats Units unes dècades després, quan els miners van dur a terme competicions d'esquí per al seu entreteniment durant l'hivern. La primera competició d’eslalom va ser organitzada per Sir Arnold Lunn a Mürren, Suïssa, el 1922.

L'esquí alpí masculí i femení va debutar en el programa olímpic en els Jocs de Garmisch-Partenkirchen, en 1936. L'únic esdeveniment d'aquest any va ser una competició combinada de descens i eslalom. En 1948 es va dur a terme al costat de carreres separades de descens i eslalom. Quatre anys després es va afegir el eslalom gegant i, en 1988, el eslalom supergegant es va convertir en el quart esdeveniment separat.

L'esquí alpí és una de les modalitats de l'esport conegut com a esquí. Va començar a practicar-se als Alps, d'aquí ve que rebi aquest nom. En les competicions l'objectiu és realitzar el descens en el menor temps possible, seguint un traçat sinuós marcat per unes balises especials anomenades portes.

El Campionat Mundial d'Esquí Alpí es disputa des de 1931 i la Copa del Món d'Esquí Alpí des de 1966. Però, l’esquí alpí es va incorporar al programa dels Jocs Olímpics en 1936.

El 26 de novembre de 1964 va néixer la Vreni Schneider a Elm (Suïssa). És una esquiadora retirada que va guanyar tres Medalles d'Or Olímpiques (cinc Medalles en total), tres Campionats del Món (sis Medalles en total), tres Generals de la Copa del Món (i onze Copes del Món en diferents disciplines) i 55 victòries en la Copa del Món d'Esquí Alpí (amb un total de cent podis). El 1988 en Calgary, a Canadà, dos ors: eslalom gegant i eslàlom; al 1992 en Albertville, a França setena en eslalom; en 1994 a Lillehammer, Noruega: or d’eslalom, argent en combinada i bronze en eslalom gegant.

25 de novembre Dia de l'Eliminació de la Violència contra la Dona 2020 Mor Diego Armando Maradona

 

Avui es celebra el Dia de l’Eliminació de la Violència contra la Dona i us en explicarè el motiu.

Les germanes Mirabal, també conegudes com Les Mirabal o “Las Mariposas”, van ser tres germanes dominicanes que es van oposar a la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. Pàtria, Minerva i María Teresa Mirabal van ser assassinades el 25 de novembre de 1960. De les germanes assassinades, Minerva era la que tenia un paper més actiu en la política, sent fundadora del Moviment Revolucionari 14 de Juny juntament amb el seu espòs Manolo Tavárez Justo. María Teresa també es va involucrar en el Moviment. La germana major, Pàtria, no tenia el mateix nivell d'activitat política que les seves altres germanes, però les secundava; fins i tot prestava la seva casa per a guardar armes i eines dels insurgents. Una quarta germana, Bèlgica Adela "Dedé" Mirabal, no va tenir un paper actiu en les activitats contra el dictador. Són considerades heroïnes de la pàtria per a la República Dominicana. Les seves restes descansen en un mausoleu que va ser declarat extensió del Panteó Nacional, i es troba a la Casa Museu Germanes Mirabal, última residència de les germanes. En el seu honor, cada 25 de novembre es commemora el Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona.

Tal dia com avui del 2020 va morir Diego Armando Maradona. Ja va ser el protagonista del nostre full el trenta d’octubre amb motiu del seu neixament i la seva retirada però avui volem recordar la seva mort que va ser viscuda a Argentina, Nàpols i el món del futbol de manera molt més espectacular que la de molts caps d’estat.

Va morir el 25 de novembre de 2020 a causa d'una aturada cardiorespiratòria. Recordem uns detalls del dia 26 que us poden donar la magnitud de la tragèdia:

Segon dia de dol a l'Argentina per Maradona.

La matinada d'aquest dia va ser anomenada: “La Nit que l'Argentina no va dormir per Maradona”. Durant la matinada, tots els mitjans del país sud-americà van realitzar una transmissió inèdita.

Enmig de la Pandèmia de COVID-19, més d'un milió d'argentins es van mobilitzar fins a la Casa Rosada (casa de govern) per a acomiadar a Diego Armando Maradona en un funeral sense precedents.

A tot el món, centenars de fanàtics de Maradona es van dirigir fins a les ambaixades de la República Argentina.

Després de la cerimònia fúnebre a casa de Govern, van traslladar a Diego Armando Maradona a un cementiri de Bella Vista al costat de Doña Tota i Don Diego (els seus pares) perquè descansi en pau.

El Napoli, en honor a Diego Maradona, van fer el minut de silenci amb la samarreta amb el 10 de Maradona, en la trobada per Europa League contra Rijeka de Croàcia. Com una qüestió del destí, el primer gol del Napoli en el seu estadi rebatejat com a Estadi Diego Maradona va ser fet en contra per un napolità que juga en el Rijeka, el nom del qual és Armando Anastasio; aquest nom del jugador va ser en honor a Diego Armando Maradona.

El Director Tècnic brasiler Renato Gaucho va realitzar un homenatge que va donar volta al món: en el partit de Copa Llibertadores entre Grêmio i Guaraní, va vestir la samarreta de la Selecció Argentina amb el 10 de Maradona. I no se la va treure ni per la roda de premsa.

24 de novembre Futbol Femení olímpic 1992 Neix Carolin Simon 1993 Neix Fridolina Rolfö 2003 Neix Adriana Cerezo

 

Avui parlarem de futbol femení olímpic per coincidir amb el neixament de dues brillants futbolistes i també d’una esportista que competeix en taekwondo.

El futbol femení va celebrar els seus primers partits olímpics en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996. Havien passat a penes cinc anys d'haver-se celebrat la primera edició d'un Mundial Femení de Futbol organitzat de manera oficial per la FIFA, per la qual cosa la presència d'aquest esport practicat per dones en Jocs Olímpics es va respirar al mateix temps que el seu creixement en el món.

Des de finals de la dècada dels vuitanta els Estats Units i Noruega s'havien disputat el domini del futbol femení. Totes dues seleccions van ser les finalistes en el primer Mundial celebrat en la República Popular de la Xina (els Estats Units 2-1 Noruega). I a Atlanta 1996 es van tornar a trobar, encara que aquesta vegada Noruega va disputar el partit pel bronze contra el Brasil, mentre que els Estats Units amb la icònica Mia Hamm es va quedar amb l'or en vèncer en la final 2-1 a la República Popular de la Xina.

El 24 de novembre de 1992 va néixer a Kassel, Alemanya, la Carolin Simon. És una futbolista alemanya. Juga com a Defensa i el seu equip actual és el Bayern de Munic de la Bundesliga Femenina d'Alemanya. És internacional absoluta amb la selecció d'Alemanya des de 2016.

El 24 de novembre de 1993 va néixer a Kungsbacka, Suècia, la Fridolina Rolfö. És una futbolista sueca exercint-se com a davantera o com extrem. El seu equip actual és el Futbol Club Barcelona. És habitual amb la selecció de Suècia, amb la que ha aconseguit la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Mundial de 2019 i també en el d'Austràlia-Nova Zelanda de 2023.

El 24 de novembre de 2003 va néixer l’Adriana Cerezo Iglesias a Alcalá de Henares. És una esportista que competeix en taekwondo. Va començar a practicar taekwondo amb quatre anys i va començar a entrenar al Club Hankuk de San Sebastián de los Reyes. En 2019 es va convertir en campiona d'Europa de taekwondo sub-21. Va debutar en la categoria absoluta d'aquest esport a 2020. L'abril de 2021, va guanyar la medalla d'or en la categoria de -49 kg en el Campionat Europeu de 2021, celebrat a Sofia. Un mes després, va participar en el preolímpic celebrat en aquesta mateixa ciutat, obtenint una plaça per participar en la categoria de taekwondo de menys de 49 quilos en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Va aconseguir la tercera medalla consecutiva en uns Jocs Olímpics d'Espanya en taekwondo femení, després de la plata que Brigitte Yagüe va aconseguir a Londres 2012 i la d'Eva Calvo Gómez a Rio 2016.

23 de novembre 1904 Clausura dels Jocs Olímpics de Saint Louis 1912 Fundació del Cali Football Club

 

Els nostres protagonistes d’avui són els Jocs Olímpics de Saint Louis de 1904 i el Cali Football Club de Colombia.

El 23 de novembre 1904 va tenir lloc la Clausura dels Jocs Olímpics de Saint Louis. Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1904, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la III Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Saint Louis (Estats Units) entre l'1 de juliol i el 23 de novembre de 1904. Hi van participar 651 atletes de 12 comitès nacionals diferents, que competiren en 91 proves de 17 esports olímpics.

En aquests Jocs Olímpics sols hi van prendre part 12 comitès nacionals. Hi participà per primera vegada Sud-àfrica i hi deixà de participar Argentina, Bèlgica, Bohèmia, Dinamarca, Espanya, Imperi Rus, Índia, Itàlia, Mèxic, Noruega, Països Baixos, Perú, Romania i Suècia. El número entre parèntesis indica la quantitat coneguda de participants per a cada país: Imperi Alemany (17), Austràlia (2), Àustria (2),  Canadà (52), Cuba (3), Estats Units (523), França (1), Grècia (14), Hongria (4), Regne Unit (3),  Sud-àfrica (8), Suïssa (1).

Aquests jocs van ser clarament dominats pels esportistes estatunidencs. La tensió que es vivia a Europa causada per la guerra russojaponesa i la dificultat del trasllat a Saint Louis va fer que alguns dels millors atletes del vell continent no hi prenguessin part. Sí que hi van participar els dos primers atletes africans en uns jocs, Len Tau i Jan Mashiani, dos tswana i que es trobaven a la ciutat per ser exhibits a l'Exposició Universal.

El gimnasta nord-americà Anton Heida fou el millor esportista dels Jocs amb cinc medalles d'or i una d'argent. El gimnasta nord-americà George Eyser també va destacar, amb un total de sis medalles, tot i tenir la cama esquerra de fusta.

Esportiu Cali és un club esportiu de la ciutat de Santiago de Cali, Vall del Cauca, Colòmbia, fundat el 23 de novembre de 1912 com Cali Football Club pels germans Nazario, Juan Pablo i Fidel Lalinde. Actualment és un dels clubs més grans de Colòmbia i l'únic equip amb estadi propi al seu país.​ És conegut principalment com un club de futbol, encara que competeix en altres disciplines com a bàsquet,​ tennis, natación i futsal.

En els seus inicis com a equip amateur va conquistar els títols departamentals en els anys 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1934, 1935 i 1936. Com a equip professional, ha obtingut els títols de la primera divisió colombiana en deu oportunitats: 1965, 1967, 1969, 1970, 1974, 1995-96, 1998, 2005-II, 2015-I i 2021-II. A més dels seus deu títols, l'Esportiu Cali és el club que més vegades ha estat subcampió de la categoria, sent-ho en catorze oportunitats.

L'Esportiu Cali és l'únic equip colombià amb estadi propi, sent l'Estadi Esportiu Cali el de major aforament d'espectadors a Colòmbia.​ Actualment es troba en el lloc 102è de la Classificació Mundial de Clubs de la IFFHS, sent el 4t millor club colombià en el rànquing, per darrere de l'Atlètic Nacional, l’Independent Santa Fe i el Milionaris. L'equip ocupa la tercera posició en la taula històrica de la primera divisió. Va ser catalogat en 2014 com el 15è equip més valuós d'Amèrica per la revista Forbes, sent l'únic equip colombià a aparèixer en la llista.​ Novament repetiria com a únic equip colombià en la llista en 2016, ocupant el lloc 36°, i en 2017 en el lloc 25°.​ És l'únic equip colombià que funciona com a associació, sent el club propietat exclusivament dels seus socis.​

22 de novembre Santa Cecília 1956 comencen els Jocs Olímpics de Melbourne 1985 Neix Oscar Pistorius

 

Avui es celebra Santa Cecília, patrona dels Músics i de la Música. Avui felicitarem a les noies que porten aquest nom, i a tots els que composen, interpreten, estudien o gaudeixen de la Música en qualsevol dels seus formats. Molts esportistes entrenen amb música o la fan servir per relaxar-se o concentrar-se.

El dia d’avui, coincideix amb l’inici, el 22 de novembre de 1956, dels Jocs Olímpics de Melbourne. Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i  8 de desembre de 1956.

En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956.

Va ser la primera ocasió que els Jocs Olímpics es van disputar a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).

En gimnàstica artística femenina va tenir un nom propi: Larissa Latínina. Va arribar a guanyar  18 medalles olímpiques representant la Unió Soviètica. Va debutar en el 1956, amb 21 anys, en els Jocs Olímpics de Melbourne. En la prova de salt de poltre, va tenir una dura competència per obtenir l’or. Va quedar primera en la general, segona en les barres asimètriques y en l’exercici de terra i la quarta en la barra d'equilibri. També va liderar la victòria de la Unió Soviètica en la prova per equips. Considerada una de les millors gimnastes de tots els temps, dominà aquest esport entre les dècades del 1950 i del 1960 i ostentà el rècord de medalles olímpiques aconseguides per una persona durant 48 anys, fins a ser superat per l'americà Michael Phelps el 31 de juliol de 2012, així mateix és l'única dona en haver aconseguit guanyar nou medalles d'or en uns Jocs Olímpics. Els seus ors van ser espectaculars: quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Melbourne 1956 (per equips, general i salt de poltre i exercici de terra), tres ors als Jocs Olímpics de Roma 1960 (per equips, general i exercici de terra) i dos ors als Jocs Olímpics de Tokio 1964 (per equips i exercici de terra).

Els humans som capaços del millor i del pitjor. Avui és l’aniversari d’un home: exatleta paralímpic i assassí convicte sudafricà. El 22 de novembre de 1986 va néixer a Sandton, Johannesburg, l’Oscar Leonard Carl Pistorius, més conegut com Oscar Pistorius. Va obtenir les marques mundials en les proves de 100, 200 y 400 metres llisos per atletes que han patit una doble amputació (als onze mesos, li van amputar les cames, per no tenir peroné).​ Per correr utilitza prótesis transtibials construides en fibra de carboni. Encara que aquestes cames artificials li permetin a Pistorius competir, el seu us ha generat protestes perquè li donen una ventatja injusta envers altres corredors.  Va registrar 46,34 segons en 400 metres, o la màxima velocitats en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004. Oscar Pistorius va ser condemnat a 15 anys de presó per assassinar la seva xicota en la matinada del 14 de febrer de 2013 a la seva casa de Pretoria (capital administrativa de Sudàfrica), disparant-li quatre vegades a través de la porta  tancada del bany.

21 de novembre Dia Mundial de la Televisió 1956 Neix José Ramón de la Morena 1985 Neix Jesús Navas

 

Avui es celebra el Dia Mundial de la Televisió. També parlarem d'un periodista esportiu radiofònic i d'un esportista que va donar visibilitat als seus problemes d'ansietat.

En 1996, l'Assemblea General va proclamar el 21 de novembre Dia Mundial de la Televisió, una data que commemora a més la celebració del Primer Fòrum Mundial sobre aquest mitjà en l'ONU. En la resolució A/RES/51/205, es convidava als Estats a observar aquest Dia promovent intercanvis de programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura, entre altres qüestions. El 21 i 22 de novembre de 1996 es va celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió, amb la participació d'importants figures d'aquest mitjà de comunicació que es van reunir per a considerar com podien reforçar la seva cooperació. Uns dies després, el mes de desembre, l'Assemblea General va aprovar una resolució en la qual se celebrava el Dia Mundial de la Televisió en commemoració d'aquest esdeveniment. La resolució suposava el reconeixement del gran impacte de les comunicacions geo-televisives en l'escenari present mundial. D'aquesta forma, la televisió va ser reconeguda com una eina important d'orientació, canalització i mobilització de l'opinió pública. El seu impacte en els assumptes polítics no pot, per tant, negar-se.

El 21 de novembre de 1956 va néixer a Brunete en José Ramón de la Morena Pozuelo. És un periodista esportiu amb una dilatada carrera sempre en l’àmbit futbolístic. És el director i presentador d'El transistor, programa esportiu d'Onda Cero, i col·laborador En la jugada de RCN Radio. Anteriorment va fundar el programa "El larguero" a la Cadena SER, que va dirigir i va presentar des de 1989 fins a 2016.

El 21 de novembre de 1985 neix a Los Palacios y Villafranca, a Sevilla, en Jesús Navas González. És un futbolista que juga com a defensa al Sevilla F. C. de la Primera Divisió d'Espanya. En 2011 va ser guardonat amb la Reial ordre del Mèrit Esportiu, màxima distinció individual de l'esport atorgada a Espanya. És el jugador amb més partits i títols en la història del Sevilla Futbol Club. Es germà del també futbolista Marco Navas. Quan era jove, Navas va ser diagnosticat amb trastorn d'ansietat, la qual cosa es va agreujar en pujar al primer equip sevillista amb 18 anys. Això va fer que li costés adaptar-se, i que es perdés alguns partits i campionats (com la Copa Mundial Sub-20 de 2005). No obstant això, amb tractament psicològic i el suport de companys que el van tutelar, com Sergio Ramos, o José Antonio Reyes i Antonio Puerta (morts prematurament), va aconseguir tirar endavant i destacar com a futbolista. Va rebre l’Emblema de la Reial ordre del Mèrit Esportiu, la Medalla d'Or de la Reial ordre del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports el 2011. El dia vuit de març de 2018 va rebre la distinció de la IX "Botija Lebrijana" pels seus Mèrits al Sevilla FC, atorgada per la Penya Sevillista de Lebrija RV Monchi. L'estadi del Sevilla Atlètic porta el seu nom i un complex esportiu dels Palaus i Villafranca, el seu poble natal també porta el seu nom des de 2007. És el jugador que més títols ha aconseguit amb el Sevilla FC. Va ser declarat el millor lateral dret segons la UEFA de La Lliga Espanyolal’any 2018. És el jugador més veterà a vestir la samarreta de la Selecció Espanyola. Amb ell es va parlar de salut mental a l’esport, un tema força amagat.

20 de novembre Dia de la Infància Beneficis de l'esport infantil

 

Avui, Dia de la Infància parlem de l’ “Esport durant la infància i els seus beneficis” partint d’un article de la doctora Amalia Arce del Servei de Pediatria de l’Hospital de Nens, al gener del 2019, publicat també a la revista Esportiu Maresme.

La pràctica esportiva és positiva durant tota la vida, també durant la infància. Un dels factors més importants a tenir en compte és l’empremta que deixen totes les activitats a la infància: practicar esport en els primers anys de vida, facilita que aquesta pràctica s’allargui a altres períodes d’edat.

A més realitzar l’esport infantil és un dret humà reconegut per la UNESCO, pels valors que representa i els beneficis per a la salut dels nens i de les nenes. Tots els nens i les nenes poden practicar esport, i això inclou als nens amb necessitats especials o als que tenen alguna malaltia crònica com diabetis, asma o epilèpsia. Resulta una excel·lent forma d’integració.

L’esport infantil té beneficis en 4 àmbits: físic, psicològic, acadèmic i social.

Beneficis físics: L’esport és un hàbit saludable. Està demostrat que l’activitat esportiva és un excel·lent factor de prevenció de malalties cardíaques, hipertensió, diabetis, càncer i de l’obesitat. L’esport afavoreix el desenvolupament dels músculs i dels ossos i evita el sedentarisme.

Beneficis psicològics: L’esport estimula la secreció d’endorfines, que són unes substàncies que originen benestar. S’alliberen tensions. Les persones que practiquen esport són més felices i tenen una millor autoestima.

Beneficis acadèmics: La pràctica d’esport incrementa el flux sanguini cerebral. Tal com diu el refrany “mens sana in corpore sa”. L’augment del flux cerebral millora la capacitat d’aprenentatge o la memòria, i a més afavoreix la creació d’hàbits que es poden extrapolar a l’estudi.

Beneficis socials: L’esport permet als nens i a les nenes fer amics, guanyar confiança en sí mateixos i resulta divertit. Es desenvolupen valors socials de gran importància com el treball en equip, la disciplina, la responsabilitat, la gestió del temps o la lleialtat. La pràctica esportiva actúa en la prevenció de conductes de risc com les addiccions.

Quin tipus d’esport és el més adequat per a cada edat?

No hi ha esports predeterminats per a cada edat, encara que en els primers anys de vida, el desenvolupament psicomotor encara s’està completant i els nens estaran immadurs per algunes activitats que precisin que el desenvolupament de la coordinació i l’equilibri estigui més avançat. En els primers tres anys de vida les activitats que potenciïn aquest desenvolupament seran les més adequades. Fins als quatre o cinc anys, les activitats esportives estan molt relacionades amb el joc i és la forma com es gaudeixen. Entre els sis i els deu anys, és ideal que els nens i nenes puguin provar diferents esports per poder valorar les seves preferències personals. Lògicament la logística familiar i la possibilitat que l’esport sigui una part més del temps en família també tindran pes. En qualsevol cas, l’esport escollit ha d’estar adaptat a les necessitats i als gustos infantils. Resultar prou atractiu perquè comporti un compromís per mantenir-lo en el temps. La competició durant els primers anys no hauria de ser un objectiu principal, i tot i que els esports individuals poden tenir el seu espai, es recomana els esports d’equip durant la infància pels valors que comporten.

Finalment, des del punt de vista mèdic, el teu pediatre pot aconsellar-en funció de les característiques de l’infant. La revisió mèdica esportiva serà necessària amb el pas del temps. L’esport resulta una activitat excel·lent no només des del punt de vista físic sinó també per al desenvolupament personal. Si tú practiques esport, els teus fills t’imitaran.

19 de novembre 2000 Torxa olímpica inicia el seu cami cap a Salt Lake City

 

Avui parlarem d’un fet que anima al país que celebra uns jocs olímpics. La torxa olímpica s’encén a Grècia i sol voltar per tot el país amfitrió per acabar en la jornada inaugural encenent el pebeter.

La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals. Durant la celebració dels Jocs Olímpics de l'antigor, a Olímpia, es mantenia encès un foc que cremava mentre duressin les competicions, sent aquesta tradició reintroduïda als Jocs Olímpics d'Estiu 1928 celebrats a Amsterdam. En els Jocs Olímpics d'Estiu 1936 es va realitzar per primera vegada una marxa d'atletes per a transportar una torxa amb la flama, des de les ruïnes del temple d'Hera d'Olímpia fins a l'Estadi Olímpic de Berlín.

I tal dia com avui, el 19 de novembre del 2000, es va posar en marxa la torxa olímpica en un recorregut que acabaria el 8 de febrer de 2001 a Salt Lake City. Més de dotze mil rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 21275 quilòmetres que va començar a Olímpia (Grècia) i va passar per Atenes abans de tocar sòl estatunidenc. La ruta als Estats Units va ser, a grans trets, així: Atlanta - Miami - Nova Orleans - Houston - Memphis - Cincinnati - Washington - Filadèlfia - Nova York - Boston - Chicago - St. Louis - Phoenix - Los Angeles - San Francisco (Califòrnia) - Seattle - Juneau - Denver i Salt Lake City. Els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2001, oficialment coneguts com els XIX Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Salt Lake City, estat d'Utah, els Estats Units entre el 8 i el 24 de febrer de 2001. En l'elecció de la seu, va derrotar a les ciutats de Quebec (el Canadà), Sion (Suïssa) i Östersund (Suècia). Aquesta era la cinquena candidatura de la ciutat als Jocs, que fins al moment havia estat superada per Lake Placid en 1932, Sapporo en 1972, Denver en 1976, Albertville en 1992 i Nagano en 1998.

Van ser uns Jocs amb molts detalls per comentar...

Un escàndol de proporcions majúscules es va produir durant el procés d'elecció després de descobrir-se que diversos membres del Comitè Olímpic Internacional van acceptar regals costosos de part de la candidatura de Salt Lake City a canvi del seu vot. Com a conseqüència molts d'ells van ser expulsats del seu càrrec, incloent-hi el president del Comitè de la Candidatura.

Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 van implicar que la seguretat dels Jocs fossin maximitzats a nivells extraordinaris. Les víctimes d'aquest dia van ser recordades durant la Cerimònia d'Obertura, quan va ingressar a l'Estadi la bandera que va ser rescatada de les ruïnes del World Trade Center.

En la Cerimònia d'Obertura, la Flama Olímpica va ser encesa per la Selecció d'hoquei sobre gel del país amfitrió que va participar en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 i que van derrotar en un partit, conegut com el Miracle sobre gel a la selecció de la Unió Soviètica, durant un dels períodes més àlgids de la Guerra Freda.

Durant els Jocs, van ocórrer greus fets durant els esdeveniments de patinatge artístic. La parella de Jamie Salé i David Pelletier després d'una impecable rutina van rebre una puntuació que només els va permetre obtenir la medalla de plata, poc després es va apel·lar la decisió després de descobrir-se conflictes amb una jutgessa francesa. La parella canadenca va acabar rebent la medalla d'or compartint el primer lloc amb la parella de Rússia que havia guanyat la competència.

Diversos atletes van ser desqualificats en patinatge de velocitat en pista curta i esquí de fons per diverses raons, incloses el dopatge, la qual cosa va portar al fet que els equips rus i sudcoreà amenacessin amb retirar-se dels Jocs.

Durant la prova de 1000 m masculins de patinatge de velocitat en pista curta, els quatre primers competidors van xocar abans d'arribar a la meta, la qual cosa va permetre que l'australià Steven Bradbury, que estava en cinquena posició, guanyés la cursa. Convertint-se d'aquesta manera en el primer atleta de l'Hemisferi Sud a guanyar una medalla d'or en uns Jocs d'Hivern.

Per primera vegada la Xina va guanyar una medalla d'or en els Jocs Olímpics, mentre que Estònia i Croàcia obtenien la primera presencia hivernal en la seva història.

El biatleta noruec Ole Einar Bjørndalen va ser una de les sensacions dels Jocs, guanyant les quatre medalles d'or masculines de la seva especialitat.

Simon Ammann de Suïssa va obtenir dues medalles daurades en salts d'esquí, mentre que la croata Janica Kostelić va obtenir tres or i una plata en esquí alpí.

L'atleta Johann Mühlegg d'origen alemany nacionalitzat espanyol va conquistar tres medalles d'or en diferents proves d'esquí de fons, arribant a ser el millor medallista espanyol en la història dels Jocs, no obstant això li van ser retirades les medalles després de resultar positiu en els exàmens antidopatge.

Després de cinquanta anys, finalment el seleccionat canadenc va aconseguir derrotar al seu rival estatunidenc per 5 a 2 en hoquei sobre gel adjudicant-se amb això la medalla d'or, tots dos països es van tornar a veure en la final femenina en la qual el Canadà va triomfar novament per 3 a 2.

El grup estatunidenc Kiss va tocar en la cerimònia de clausura el tema Rock and roll All Nite, amb un espectacle de llum en el qual, a més, diverses patinadores olímpiques van actuar sobre el gel de l'escenari.

18 de novembre 1974 Neix Joan Maria Pou Biatló 1980 Neix Iván Yúrievich

 

Avui felicitem un periodista esportiu molt estimat. Acabarem amb informació sobre el biatló en els Jocs d'Hivern pel neixament d'un esportista rus d'aquesta especialitat.

El 18 de novembre de 1974 va néixer a Barcelona en Joan Maria Pou. És el periodista esportiu  que narra els partits del Barça a RAC 1 des del 2000 (El Barça juga a Rac1). Ha presentat els programes Primer toc i Tu diràs, aquest darrer des del 2007, substituint Jordi Basté, fins al 2011 quan deixà el programa per motius personals. El 2014, coïncidint amb la mort de la seva companya, la també periodista Tatiana Sisquella, funda el portal "Fot-li Pou", un espai de reflexió amb articles d'opinió de diferents autors que el 2020 es rebatejaria com a Diacrític.cat. A partir de la temporada 2015-2016 el periodista va fer un salt i va passar a presentar un programa d'actualitat a RAC 1 de les 20:30 hores a les 22:30 hores anomenat No ho sé, que va dirigir fins al 2017. A inicis del 2018 Pou presentà un programa a TV3 anomenat Cases d'algú, en el qual anava a visitar diferentes turistes als seus països natals. Fa les retransmissions de El Barça juga a Rac1, des de la fundació de l'emissora. El 2010 va rebre el premi de Ràdio Associació de Catalunya al millor professional de ràdio per «avançar en la concepció d'espectacle de les transmissions esportives i coordinar un equip professional que ha sabut omplir d'emoció una temporada molt especial». Algunes de les seves narracions han estat molt recordades pels aficionats blaugranes, com el seu «Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel» de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2006, o la celebració «ha marcat Messi, ha marcat Messi», de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2009 quan l'argentí va marcar el segon gol del Futbol Club Barcelona.

El biatló és un esport d'hivern que combina l'esquí de fons i el tir amb carabina. El biatló forma part del programa dels Jocs Olímpics des de Squaw Valley 1960. Altres competicions de biatló són el Campionat Mundial, la Copa Mundial i el Campionat Europeu.

El 18 de novembre de 1980 va néixer a Russia l’Iván Yúrievich Chérezov, en rus Иван Юрьевич Черезов. És un esportista rus que va competir en biatló. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint en total dues medalles, plata a Torí 2006 i bronze a Vancouver 2010, totes dues en la prova de relleus. Va guanyar cinc medalles en el Campionat Mundial de Biatló entre els anys 2005 i 2011, i una medalla de plata en el Campionat Europeu de Biatló de 2003.

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria (Isabel, Elisabet) 1923 Neix Pablo Porta Handbol olímpic 1990 Neix Elisabeth Chávez

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

El nostre personatge d’avui va ser omnipresent en la premsa dels anys 70 al 85. Constantment apareixia a la premsa i a la televisió per motius molt diversos sempre relacionats amb el món del futbol. També parlarem de handbol pel neixament d'una jugadora coneguda com "el sostre de la selecció".

El 17 de novembre de 1923 va néixer a Barcelona en Pau Porta Bussoms, conegut com a Pablo Porta. Va ser advocat, esportista, i dirigent esportiu català. Actiu falangista, va obtenir la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona en els anys de la postguerra. Posteriorment es va doctorar a Madrid. Durant els seus anys universitaris va ser durant cinc anys cap del Sindicato Español Universitario de Catalunya i Balears i va participar en la repressió contra l'incipient moviment opositor estudiantil. Més tard seria professor de dret internacional en aquesta universitat. El seu germà Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins a 1975. En la seva joventut va ser jugador de futbol i rugbi, a més de practicar la boxa, esport en què va ser campió universitari d'Espanya en els pesos semipesants entre 1943 i 1946. Com a directiu, va formar part de la Federació Catalana de Boxa abans de tenir accés a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, José Luis Pérez Payá. Va ser president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingué famós per les seves polèmiques amb el periodista José María García que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe González va aprovar el conegut com a "Decret Anti-Porta" per tal que no pogués continuar en el càrrec més de dos mandats, i en no poder-se presentar a les eleccions, fou rellevat per José Luis Roca. Fou membre honorífic vitalici de la FIFA des de 1995 fins a 2009. El 1995 la Generalitat el guardonà amb el premi de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Morí el 27 de gener de 2009 a la seva ciutat natal, a l'edat de 85 anys, víctima d'un càncer. Va rebre molts guardons de l’època: la Gran Cruz de la Encomienda y Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, la Medalla de Plata de la Joventut, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Diputació Provincial de Barcelona i dels ajuntaments de Barcelona i Mataró, la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Medalla d'Or del RCD Espanyol, l’Insignia d'Or i Brillants del Real Sporting de Gijón i va ser soci d'honor d'uns cent clubs espanyols.

I parlem de handbol... L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp. L'handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l?equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics.

L'handbol és un esport de contacte en què atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

L’equip masculí espanyol de handbol, els “Hispanos” ha obtingut diferents medalles olímpiques de bronze al llarg de la història:  a Atlanta 1996, Sídney 2000, Pekín 2008, Tokio 2020 i París 2024. L’equip femení espanyol de handbol, les “Guerreras” van obtenir el bronze als Jocs de Londres 2012. 

El 17 de novembre de 1990 va néixer a Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife, l’Elisabeth Chávez Hernández. És una gran jugadora d'handbol. Juga en la posició de Pivot. És internacional absoluta amb la selecció espanyola, amb la qual va aconseguir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, a més del bronze al Campionat Mundial d'Handbol Femení de 2011, disputat a Brasil i la plata a l'Europeu de Macedònia 2008 i l'Europeu d'Hongria i Croàcia 2014. És coneguda com el Sostre de l'handbol espanyol a causa dels seus 1,92 metres d'alçada.

16 de novembre Santa Margarida 1892 Neix Nuvolari 1976 Neix Sònia Guirado 1992 Neix Sarai Gascón

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Avui coneixerem perquè quan algú condueix molt depressa se li diu  Nuvolari que era un pilot automobilista. També coneixerem dues nedadores paralímpiques que van néixer tal dia com avui.

El 16 de novembre de 1892  va néixer prop de Màntua en Tazio Giorgio Nuvolari. Va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933, i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició. No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí que ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». La cultura popular va portar a anomenar Nuvolari als conductors que circulaven molt de pressa.

La Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.

La Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.

L'any passat quan parlàvem de dones, totes dues ja van ser protagonistes tal dia com avui i com que costa molt tenir informació d'esportistes amb discapacitat he reutilitzat aquesta part de text.

15 de novembre Sant Albert el Gran Vestimenta en el ciclisme 1996 Neix Demi Vollering

 

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics! També parlarem de la verstimenta dels ciclistes i d’una ciclista neerlandesa que va néixer tal dia com avui.

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d' “el Gran”. Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal”. En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Avui parlarem de la vestimenta en el ciclisme. La roba varia segons el tipus de curses. Pel ciclisme en carretera vesteixen mallot (una samarreta amb butxaques a l'esquena) i el culot (pantalons amb una protecció pel seient), sabates de carretera (diferents que les sabates de muntanya) i casc, la protecció en cas de caiguda. Pel ciclisme en pista fan servir una granota (mallot i un culot junts i queden més aferrats) i sabates com les de carretera. Pel ciclisme de muntanya fan servir el mallot que és semblant al de carretera però és més gruixut i el culot té més protecció que el de carretera. En el ciclo-cross es fa servir la mateixa vestimenta que el ciclisme de muntanya però la diferència és que la bicicleta és mixta i està mesclada entre bicicleta de muntanya i de carretera. En BMX el casc és diferent de tots els altres, és un casc integral que protegeix tot el cap.

El 15 de novembre de 1996 va néixer la Demi Vollering. És una ciclista neerlandesa. Actualment corre a l'equip ciclista femení neerlandès SD Worx, de categoria UCI Women's Team. Entre les seves victòries, destaquen el Tour de França de 2023, la La Vuelta Femenina 2024, dues Lieja–Bastogne–Lieja (2021 i 2023), La Course by Le Tour de France (2021), la Volta al País Basc (2022), el Tríptic de les Ardenes del 2023 (A través de Flandes, Amstel Gold Race i Lieja-Bastogne-Lieja) i el campionat dels Països Baixos en ruta (2023). També ha guanyat quatre etapes a la Vuelta a Espanya i una al Tour de França.

14 de novembre 1954 Neix Bernard Hinault Hípica olímpica 1965 Neix Laura Kraut

 

Avui parlarem de ciclisme i d’hípica olímpica amb motiu del neixament de dos esportistes únics.

El 14 de novembre de 1954 va néixer Bernard Hinault. Va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1975 i 1986. És un dels ciclistes amb millor palmarès internacional al llarg dels temps, amb 147 victòries professionals al seu sarró. Va ser un dels cinc ciclistes que ha aconseguit guanyar les tres grans voltes: cinc edicions del Tour de França, tres del Giro d'Itàlia i dues de la Volta a Espanya. Pel seu caràcter obstinat i combatiu al principi de la seva carrera fou anomenat el Petit Blaireau (petit teixó), després Blaireau (teixó) i finalment Caiman.

Ara parlarem d’hipica olímpica. Els esdeveniments eqüestres es van originar en l'antiga Grècia, on es pensava que era necessària una associació perfecta perquè el genet i el cavall sobrevisquessin en la batalla. Per això, el domatge va ser desenvolupat com una forma d'entrenament dels cavalls per a la guerra. Els esdeveniments eqüestres van aparèixer en els Jocs Olímpics antics com a carreres de carrosses, la qual cosa representava un espectacle atrevit i emocionant. Després, l'art de l'hípica va caure en l'oblit fins al seu ressorgiment durant el Renaixement. El domatge va aconseguir el seu punt més alt amb la creació de la mundialment famosa Escola Espanyola d'Equitació a Viena en 1729, que va establir les bases de la disciplina moderna.

L'hípica comprèn tres disciplines en els Jocs, en les quals les dones i els homes competeixen en igualtat de condicions. En la disciplina de salt, els genets i els cavalls són cronometrats mentre salten els obstacles, amb penalitzacions de temps imposades per cada obstacle derrocat. L'agilitat, la tècnica i l'harmonia entre el cavall i el genet són essencials. El domatge és la forma d'entrenament eqüestre més avançada, en la qual el cavall i el genet realitzen una sèrie de moviments artístics al ritme de la música. Uns jutges avaluen la facilitat i la fluïdesa amb les quals es desplacen al llarg del recorregut. La tercera disciplina, el concurs complet, s'assembla a un triatló eqüestre. Combina els dos esdeveniments anteriors -salt i domatge- amb una tercera, camp a través, que consisteix en un llarg recorregut que combina obstacles sòlids i naturals, aprofitant la resistència i experiència dels atletes. El cavall i el genet que siguin més versàtils guanyaran els tres esdeveniments.

Els esports eqüestres van aparèixer per primera vegada en els Jocs Olímpics moderns en 1900 a París, amb cinc esdeveniments en la sorra de la Palau de Breteuil. En els Jocs de Hèlsinki 1952, les dones van començar a participar per primera vegada en l'esdeveniment de domatge, que es va convertir en una prova mixta. En 1964, les dones van poder formar part de tots els esdeveniments eqüestres, convertint així a l'hípica en l'únic esport mixt dels Jocs Olímpics. Les medalles són concedides tant a atletes individuals com a equips.

El 14 de novembre de 1965 va néixer Laura Kraut als Estats Units. Va ser la medallista de més edat en salt d’hipica als Jocs Olímpics de Paris 2024.

13 de novembre Natació adaptada 1998 Neix Inigo Llopis 2003 Neix Salma Paralluelo

 

Avui parlem de natació adaptada amb motiu del neixament d’un nedador paralímpic.

L'origen de la natació com a esport es remunta a l'Antic Egipte i a la Grècia Clàssica, i ara és una de les disciplines més fortes i populars a tot el món. En la natació paralímpica es practiquen quatre estils: lliure, braça, esquena i papallona. A més, els quatre es combinen en la prova d'estils, ja sigui individual o de relleus. Totes les carreres es disputen en piscina de 50 metres i els esportistes poden sortir des de tres posicions: dempeus sobre el pedrís, asseguts en el pedrís o directament des de dins de l'aigua.

En aquest esport, els nedadors es classifiquen en funció de com afecta la seva discapacitat a l'hora de practicar cada estil. Les classes S1 a S10 engloben a aquells que tenen discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la S1 els més afectats i els de la S10 els més lleus. A més, la classe S11 es reserva per als nedadors cecs, la S12 i S13 per als quals tenen discapacitat visual i la S14 per a la discapacitat intel·lectual. La “S” davant del número de la classe es refereix a la categoria del nedador per a les proves d'estil lliure, esquena o papallona. En braça (SB) alguns nedadors amb discapacitat física competeixen en una classe més baixa, ja que es requereix una propulsió més forta de les cames. També s'utilitza aquesta regla per a la prova individual d'estils (SM).

La natació és un dels pocs esports que es ve practicant de manera contínua des dels primers Jocs Paralímpics, els de Roma 1960.

 

El 13 de novembre de 1998 neix Iñigo Llopis Sanz, esportista que competeix en natació adaptada. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Tokio 2020 en la prueba de 100 m espalda (clase S8) i dues medalles als Jocs Paralímpics de París 2024, una medalla d’or en 100 m esquena S8 i una medalla de bronze en 4 × 100 m estils mixte.

El 13 de novembre de 2003 va néixer a Saragossa la Salma Celeste Paralluelo Ayingono,  més coneguda com a Salma Paralluelo. És una futbolista i exatleta espanyola que juga com a extrem esquerra amb el FC Barcelona i en la selecció espanyola de futbol. Ha estat campiona europea i és la primera dona en la història en guanyar la "triple corona" mundial, (sub-17, sub-20 i absoluta) en futbol i dues vegades medalla d'or al Festival Olímpic de la Joventut Europea a atletisme. Va debutar al Zaragoza Club de Fútbol de la Segona Divisió, en complir els 15 anys, edat mínima per poder competir en categoria nacional. A principis de la temporada 2019-20 va fitxar pel Vila-real CF, de la mateixa categoria, afiliant-se en aquell moment al Playas de Castellón d'Atletisme. Arran de la crisi per la Covid-19 i una forta lesió patida jugant al futbol, des del 2020 practica menys atletisme. El juliol del 2022 fitxa pel FC Barcelona, dedicant-se en exclusivitat al futbol i retirant-se de l'atletisme. En la seva primera temporada amb el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya, la Lliga F i la Lliga de Campions, començant de titular tant la final de la Supercopa com la final de la Lliga de Campions. Paralluelo és internacional amb Espanya. També va ser seleccionable amb Guinea Equatorial. Va guanyar el Campionat Femení Sub-17 de la UEFA 2018, la Copa Mundial Femenina Sub-17 de la FIFA 2018 i la Copa Mundial Femenina Sub-20 de la FIFA 2022. Va debutar amb l'absoluta l'11 de novembre de 2022, sent titular i marcant un triplet en la victòria per 7-0 a casa davant l'Argentina en un amistós. Mundial de 2023 A finals de juny de 2023 va entrar a la llista definitiva de 23 jugadores del seleccionador Jorge Vilda per a jugar la Copa Mundial Femenina de 2023, disputada a Austràlia i Nova Zelanda. En el partit de quarts de final, contra els Països Baixos, va marcar el gol que va classificar Espanya per a les semifinals per primera vegada en la seva història i va ser triada millor jugadora del partit. En la semifinal, contra Suècia, va marcar un altre gol i de nou va ser proclamada millor jugadora del partit. Després de guanyar la final contra Anglaterra, en què va jugar com a titular, va ser proclamada millor jugadora jove del torneig. Com a atleta, s'afilia al club d'atletisme Alcampo Scorpio 71 de Saragossa, amb Félix Laguna com a entrenador. Va participar en competicions de moltes disciplines atlètiques diferents, si bé ha destacat en els 300 metres tanques, on va guanyar el campionat d'Espanya sub-16, batent el récord d'Espanya amb un temps de 42,56 segons. També és campiona d'Espanya sub-18 en 300 metres i subcampiona d'Espanya sub-18 en triple salt. Però on més ha destacat és en els 400 metres llisos, disciplina en la qual va aconseguir el récord espanyol de la categoria sub-20 el 16 de febrer de 2019, amb un temps de 54,10 segons, en les semifinals dels 55ens campionats d'Espanya absoluts en pista coberta. Dos dies després va aconseguir la medalla de bronze a la final, tornant a batre el rècord sub-20, rebaixant-lo aquesta vegada fins als 53,83 segons. Aquesta actuació li va permetre accedir als campionats europeus d'atletisme, i convertir-se en la segona atleta més jove de la història en participar en aquesta competició a l'edat de 15 anys i 108 dies.