Si algú pensava
que la perfecció era impossible en l’esport... estava equivocat. Una gimnasta
va aconseguir el 10 en diverses ocasions. També parlarem de vela olímpica en
ocasió dels neixament d’una regatista catalana.
El 12 de novembre
de 1961 va néixer a Onești, la Nadia
Elena Comăneci. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or
olímpiques, totes de forma individual. El 1976 a l'edat de 14 anys, va ser la
primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica.
Als mateixos Jocs (Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal) va rebre sis deus,
en el camí de guanyar tres medalles d'or. Als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 a
Moscou, Comăneci va guanyar dues medalles d'or més i va aconseguir dos deus més.
Durant la seva carrera, Comăneci va guanyar nou medalles olímpiques, quatre
medalles del Campionat del món de gimnàstica artística i dotze dels Campionats
Europeus. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba,
per mèrit propi, entre les millors gimnastes de tots els temps. El 1999, Nadia
es va convertir en la primera atleta que va rebre una invitació per a parlar
davant les Nacions Unides. Des d'aquella tribuna va donar el tret de sortida
l'any 2000, anunciant-lo com l'Any Internacional del Voluntariat. Actualment continua vinculada amb el món de
la gimnàstica mentre s'ocupa de diverses obres de caritat arreu del món. Ella i
el seu espòs són propietaris de l'Acadèmia Conner de Gimnàstica, la Companyia
per a Produir el 10 Perfecte, i d'algunes botigues de material esportiu. Ambdós
publiquen la Revista Internacional de Gimnàstica (International Gymnast
Magazine). Nadia Comăneci és avui vicepresidenta del Consell de Direcció
d'Olimpíades Especials, Presidenta d'Honor de la Federació Romanesa de
Gimnàstica, Presidenta Honorífica del Comitè Olímpic Romanès, Ambaixadora
d'Esports de Romania, vicepresidenta del consell de Direcció de l'Associació
per la Distrofia Muscular i membre de la Fundació de la Federació Internacional
de Gimnàstica. Ha rebut dues vegades la condecoració de l'Ordre Olímpica de
mans del Comitè Olímpic Internacional, i ha engegat a Bucarest una clínica per
a ajudar els nens orfes (The Nadia Comaneci Children's clinic). El nombre de Nadia
Comaneci sempre anirà lligat a la perfecció.
I de la perfecció
a la vela com esport. Les regates internacionals de vela van començar en 1851, quan els
membres del Nova York Yacht Club van decidir participar en una competició a
Anglaterra. Van construir una goleta de 101 peus anomenada Amèrica, van navegar
a Anglaterra i van guanyar un trofeu anomenat Hundred Guinees Cup. El mateix va
passar a dir-se Copa Amèrica, en honor del vaixell vencedor i la seva
tripulació.
La vela consisteix a moure un vaixell aprofitant únicament la força del vent. Dominar unes condicions sempre canviants requereix una gran habilitat i experiència per part dels atletes. En les proves olímpiques s'apliquen les regles de la Federació Internacional de Vela, World Sailing. Les competicions es componen de regates en flota en les quals tots els competidors surten i naveguen junts. En els Jocs de Tòquio 2020 va haver-hi deu esdeveniments, entre ells el windsurf RS:X, nacra 17 mixt, 49ers i 470. Les diferents disciplines de la vela evolucionen constantment i els vaixells són dissenyats cada vegada més petits i lleugers. Per tant, això exigeix cada vegada més de les capacitats atlètiques i tècniques dels regatistes. En els Jocs Olímpics de 2024, dues noves proves tindran el seu lloc per primera vegada: iQFOil (que substitueix a RS:X en la disciplina del windsurf) i el kiteboarding.
La vela ha format
part del programa de totes les edicions dels Jocs Olímpics de l'era moderna des
de 1900, amb excepció dels Jocs de la primera olimpíada de 1896 (en la qual el
mal clima va obligar a cancel·lar la competició) i els Jocs Olímpics de 1904 en
Sant Lluís (no estava inclosa). Des de la primera competició olímpica de vela a
París 1900, les diferents categories de la competició no han deixat
d'evolucionar. Els diferents esdeveniments s'organitzen per la classe de
monotips (és a dir, per la seva grandària i el seu pes).
El 12 de novembre
de 1973 va néixer a Barcelona la Sandra Azón Canalda. És una regatista
catalana, ja retirada. Membre del Club Nàutic el Masnou, va ser campiona
d'Espanya en classe 420 juntament amb la seva germana Mònica el 1989.
Posteriorment, va competir en la classe 470 amb Natalia Via Dufresne,
aconseguint el Campionat d'Europa el 2003 i dues medalles de bronze el 2000 i
2001, així com dues medalles de bronze al Campionat del Món de 2000 i 2001. En
la classe Yngling, amb la seva germana Mònica i Graciela Pisonero, va
aconseguir dos Campionats del món, 2002 i 2006, i un d'Europa, 2006. També va
competir en els Jocs Olímpics de Sidney 2000, Atenes 2004, aconseguint la
medalla de plata juntament amb Natàlia Via-Dufresne en la classe 470, i Pequín
2008. D'altra banda, ha participat en diverses competicions amb l'Azón Team,
arribant a ser primera del rànquing mundial de la Federació Internacional de
Vela. Entre d'altres reconeixements, ha rebut el World Sailor of the Year Award
de la ISAF el 1996, la medalla del Comitè Olímpic Espanyol el 2005 i el premi
Esportista català de l'any 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada