Avui parlem
d’atletisme olímpic pel neixament d’un dels millors velocistes espanyols de la
primera meitat del segle XX i a continuació d’un gran gimnasta.
L'atletisme, que
es disputava en els primers Jocs Olímpics de l'antiguitat, és un dels esports
més antics dels que es té constància, amb noms de campions documentats des de
l'any 776 a.C.. Els Jocs Olímpics antics incloïen proves com a carreres a peu i
un pentatló que consistia en una carrera a peu, salt de longitud, llançament de
disc, llançament de javelina i lluita. Les primeres trobades dels temps moderns
que poden assemblar-se a les competicions d'atletisme que coneixem avui van
tenir lloc en 1840 en Shropshire, Anglaterra. Altres campionats d'aquest tipus
van començar a prosperar i a estendre's en la dècada de 1880, especialment a
Anglaterra, els Estats Units i Europa. En 1912 es va crear la federació
internacional que supervisa les competicions internacionals d'atletisme: la
IAAF (actualment coneguda com World Athletics).
L'atletisme
modern es compon de diversos esdeveniments de carrera, salt, llançaments, marxa
i combinades. A causa de les seves nombroses categories i disciplines,
l'atletisme és l'esport amb més participants dels Jocs Olímpics. El programa de
pista inclou carreres de velocitat, esdeveniments de mig fons i fons, així com
tanques, carreres amb obstacles i relleus per a homes i dones. Aquestes proves
es disputen en la pista ovalada de 400 metres de l'Estadi Olímpic (composta per
dues rectes i dues corbes).
Era una elecció
lògica incloure l'atletisme en els Jocs Inaugurals dels Olímpics moderns,
celebrats en 1896 a Atenes (Grècia). La seva antiga posició en el programa
olímpic fa de l'atletisme la joia de la corona dels Jocs d'estiu. Els
esdeveniments masculins s'han mantingut sense canvis des dels Jocs de Los
Angeles 1932, excepte l'addició de la carrera de 20km de marxa atlètica en els
Jocs de Melbourne 1956. Els esdeveniments femenins van aparèixer per primera
vegada en els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928. Les dones només tenien 17 proves
fins a 1992, però amb la incorporació dels 3.000m amb obstacles femenins en
2008, les atletes femenines competeixen en l'actualitat en el mateix nombre d'esdeveniments
que els seus homòlegs masculins.
A la dècada de
1960 es va produir un augment de participants d'atletisme als països en
desenvolupament, i l'abast d'aquest esport es va estendre per tot el món. En
els Jocs de Pequín 2008, atletes de 62 països van competir en les proves
finals.
El 7 de novembre
de 1903 neix a Madrid en Diego Ordóñez Arcauz. Va ser un velocista espanyol, considerat
com un dels millors velocistes espanyols de la primera meitat del segle XX. Va
ser onze vegades campió d'Espanya en proves de 100 i 200 metres llisos i va
batre la plusmarca d'Espanya dels 100 i 200 metres llisos. Encara que nascut a
Madrid va competir sempre representant a la Federació Guipuscoana d'Atletisme.
El seu club esportiu va ser la Reial Societat de Futbol. Va prendre part en els
Jocs Olímpics d'Anvers 1920, París 1924 i Amsterdam 1928 en les proves de 100
metres, 200 metres i relleus 4 x 100. En cap de les tres cites olímpiques va
obtenir resultats ressenyables, caient sempre en les sèries. En els Jocs
Olímpics d'Amsterdam 1928 va ser el banderer de l'equip espanyol en la
desfilada inaugural.
El 7 de novembre
de 1980 va néixer en Gervasio Deferr Ángel a Premià de Mar. És un exgimnasta
artístic català, guanyador de tres medalles olímpiques, i posteriorment
entrenador, aconseguint el guardó d'esportista català de l'any en 2000 i 2004.
La seva família té arrels argentines. Ell va començar a practicar la gimnàstica
esportiva amb 5 anys, i tot i que sempre s'ha considerat que la seva millor
prova era l'exercici de terra, es va convertir en el campió olímpic de salt
masculí en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia)
amb una puntuació de 9,712 punts (9,800 en el primer salt i 9,625 en el segon).
Quatre anys més tard, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes
(Grècia), va repetir la gesta amb una puntuació de 9,737 punts (9,687 en el
primer salt i 9,787 en el segon), a més de finalitzar quart en l'exercici de
terra, guanyant així un diploma olímpic. Per celebrar aquestes dues medalles
d'or es va tatuar als turmells els logotips d'ambdues Olimpíades. En els Jocs
Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina),
els seus últims Jocs, va participar en el concurs complet per equips, quedant
11è i classificant-se amb la millor tercer marca per a la final de terra, en la
qual va obtenir la medalla d'argent amb una puntuació de 15,775. El 21 de gener
de 2011 anuncià la seva retirada de la competició activa. Després de la seva
retirada va començar la seva tasca com a entrenador al Centre d'Alt Rendiment
de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant
Adrià de Besòs.
El gimnasta va
viure un idil·li amb els Jocs Olímpics: en cada cita que va participar es va penjar
una medalla. La primera va ser a Sídney 2000, on va conquistar un or en la
modalitat de salt, convertint-se en un dels esportistes espanyols més joves a
aconseguir-la amb 19 anys i 324 dies. Quatre anys després, va repetir en els
Jocs Olímpics d'Atenes, on va revalidar el seu títol olímpic en salt, a més
d'un diploma olímpic en la competició de sòl. En la seva última participació
olímpica, a Pequín 2008, va aconseguir pujar al segon esglaó del podi en la
modalitat de sòl per a penjar-se la medalla de plata. I es va anar tatuant els
noms dels Jocs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada