Avui parlarem
d’un fet que anima al país que celebra uns jocs olímpics. La torxa olímpica
s’encén a Grècia i sol voltar per tot el país amfitrió per acabar en la jornada
inaugural encenent el pebeter.
La flama olímpica
o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de
Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals. Durant la
celebració dels Jocs Olímpics de l'antigor, a Olímpia, es mantenia encès un foc
que cremava mentre duressin les competicions, sent aquesta tradició
reintroduïda als Jocs Olímpics d'Estiu 1928 celebrats a Amsterdam. En els Jocs
Olímpics d'Estiu 1936 es va realitzar per primera vegada una marxa d'atletes
per a transportar una torxa amb la flama, des de les ruïnes del temple d'Hera
d'Olímpia fins a l'Estadi Olímpic de Berlín.
I tal dia com
avui, el 19 de novembre del 2000, es va posar en marxa la torxa olímpica en un
recorregut que acabaria el 8 de febrer de 2001 a Salt Lake City. Més de dotze
mil rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 21275
quilòmetres que va començar a Olímpia (Grècia) i va passar per Atenes abans de
tocar sòl estatunidenc. La ruta als Estats Units va ser, a grans trets, així:
Atlanta - Miami - Nova Orleans - Houston - Memphis - Cincinnati - Washington -
Filadèlfia - Nova York - Boston - Chicago - St. Louis - Phoenix - Los Angeles -
San Francisco (Califòrnia) - Seattle - Juneau - Denver i Salt Lake City. Els
Jocs Olímpics de Salt Lake City 2001, oficialment coneguts com els XIX Jocs
Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat
a Salt Lake City, estat d'Utah, els Estats Units entre el 8 i el 24 de febrer
de 2001. En l'elecció de la seu, va derrotar a les ciutats de Quebec (el
Canadà), Sion (Suïssa) i Östersund (Suècia). Aquesta era la cinquena
candidatura de la ciutat als Jocs, que fins al moment havia estat superada per
Lake Placid en 1932, Sapporo en 1972, Denver en 1976, Albertville en 1992 i
Nagano en 1998.
Van ser uns Jocs
amb molts detalls per comentar...
Un escàndol de
proporcions majúscules es va produir durant el procés d'elecció després de
descobrir-se que diversos membres del Comitè Olímpic Internacional van acceptar
regals costosos de part de la candidatura de Salt Lake City a canvi del seu
vot. Com a conseqüència molts d'ells van ser expulsats del seu càrrec,
incloent-hi el president del Comitè de la Candidatura.
Els atemptats de
l'11 de setembre de 2001 van implicar que la seguretat dels Jocs fossin
maximitzats a nivells extraordinaris. Les víctimes d'aquest dia van ser
recordades durant la Cerimònia d'Obertura, quan va ingressar a l'Estadi la
bandera que va ser rescatada de les ruïnes del World Trade Center.
En la Cerimònia
d'Obertura, la Flama Olímpica va ser encesa per la Selecció d'hoquei sobre gel
del país amfitrió que va participar en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 i
que van derrotar en un partit, conegut com el Miracle sobre gel a la selecció
de la Unió Soviètica, durant un dels períodes més àlgids de la Guerra Freda.
Durant els Jocs,
van ocórrer greus fets durant els esdeveniments de patinatge artístic. La
parella de Jamie Salé i David Pelletier després d'una impecable rutina van
rebre una puntuació que només els va permetre obtenir la medalla de plata, poc
després es va apel·lar la decisió després de descobrir-se conflictes amb una
jutgessa francesa. La parella canadenca va acabar rebent la medalla d'or
compartint el primer lloc amb la parella de Rússia que havia guanyat la
competència.
Diversos atletes
van ser desqualificats en patinatge de velocitat en pista curta i esquí de fons
per diverses raons, incloses el dopatge, la qual cosa va portar al fet que els
equips rus i sudcoreà amenacessin amb retirar-se dels Jocs.
Durant la prova
de 1000 m masculins de patinatge de velocitat en pista curta, els quatre
primers competidors van xocar abans d'arribar a la meta, la qual cosa va
permetre que l'australià Steven Bradbury, que estava en cinquena posició,
guanyés la cursa. Convertint-se d'aquesta manera en el primer atleta de
l'Hemisferi Sud a guanyar una medalla d'or en uns Jocs d'Hivern.
Per primera
vegada la Xina va guanyar una medalla d'or en els Jocs Olímpics, mentre que
Estònia i Croàcia obtenien la primera presencia hivernal en la seva història.
El biatleta
noruec Ole Einar Bjørndalen va ser una de les sensacions dels Jocs, guanyant
les quatre medalles d'or masculines de la seva especialitat.
Simon Ammann de
Suïssa va obtenir dues medalles daurades en salts d'esquí, mentre que la croata
Janica Kostelić va obtenir tres or i una plata en esquí alpí.
L'atleta Johann
Mühlegg d'origen alemany nacionalitzat espanyol va conquistar tres medalles
d'or en diferents proves d'esquí de fons, arribant a ser el millor medallista
espanyol en la història dels Jocs, no obstant això li van ser retirades les
medalles després de resultar positiu en els exàmens antidopatge.
Després de
cinquanta anys, finalment el seleccionat canadenc va aconseguir derrotar al seu
rival estatunidenc per 5 a 2 en hoquei sobre gel adjudicant-se amb això la
medalla d'or, tots dos països es van tornar a veure en la final femenina en la
qual el Canadà va triomfar novament per 3 a 2.
El grup
estatunidenc Kiss va tocar en la cerimònia de clausura el tema Rock and roll
All Nite, amb un espectacle de llum en el qual, a més, diverses patinadores
olímpiques van actuar sobre el gel de l'escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada