Avui amb motiu
del Dia de l’Urbanisme parlem dels canvis en les ciutats olímpiques.
Cada any des del
1949, el 8 de novembre se celebra el dia mundial de l’urbanisme. Aquesta data
commemora la importància de la planificació i el disseny de les ciutats, tot
recordant que aquesta disciplina té un paper crucial en la creació d’entorns
urbans sostenibles i habitables. En un moment en què la urbanització continua
avançant a ritme vertiginós, reflexionar sobre l’urbanisme és un factor molt
rellevant. El 8 de novembre es commemora el dia mundial de l’urbanisme, una
data que ens convida a reflexionar sobre el desenvolupament de les nostres
ciutats i la planificació dels espais urbans. Aquesta data promou la
consciència de crear entorns sostenibles.
El seu origen es
remunta al segle passat, quan l’enginyer Carlos María della Paolera, pioner en
la matèria i exdirector de l’Institut d’Urbanisme de Buenos Aires, el 1949 va
proposar establir aquest dia com el Dia Mundial de l’Urbanisme. El seu llegat
perdura com una fita a la història de la planificació urbana argentina. Una de
les aportacions més destacades de Carlos María della Paolera, va ser la creació
del símbol de l’urbanisme, que ha esdevingut un emblema reconegut a nivell
mundial. Aquest disseny presenta un Sol daurat irradiant sobre un fons blau i
verd.
Cada cop més
ciutats opten a acollir uns Jocs Olímpics. Què motiva una ciutat a entrar en
aquesta cursa? Quins objectius polítics, econòmics, socials i culturals
persegueixen? Quins avantatges obtenen les ciutats?
La celebració
d’uns JJOO implica una gran inversió, però pot generar un impacte social i
econòmic molt positiu per a les ciutats.
Barcelona, és una
de les ciutats amfitriones més recordades. La capital catalana va ser escollida
seu olímpica l’any 1986, el mateix any en què Espanya va entrar a la Unió
Europea. Per Barcelona, els Jocs representaven una doble oportunitat: d’una
banda, era l’ocasió perfecta perquè la ciutat es donés a conèixer internacionalment;
de l’altra, la inversió econòmica per posar en marxa les Olimpíades podia
suposar la transformació urbanística de gran part de la ciutat.
Al llarg de la
història dels Jocs Olímpics, les ciutats amfitriones han viscut diferents
models: algunes han sabut aprofitar la inversió econòmica i han pogut gaudir
d’un creixement a llarg termini després de ser la seu dels Jocs.
Hi ha ciutats que
ho han aprofitat com Barcelona o Sydney. La capital d’Austràlia va ser la seu
dels JJOO l’any 2000 i va saber aprofitar la popularitat de la competició
esportiva per promocionar el turisme a les antípodes.
Els JJOO de
Londres 2012 es consideren els Jocs Olímpics més verds de la història per la
seva implicació amb la sostenibilitat. El comitè organitzador també va saber
crear un impacte positiu en una zona degradada i amb baixos ingressos com era
l’East End londinenc, on es van fer les competicions.
No obstant això,
en altres casos, la mala gestió i planificació de les inversions ha esborrat
qualsevol llegat dels Jocs Olímpics més enllà de l’àmbit esportiu. Al Brasil,
per exemple, s’esperava que les Olimpíades de Rio 2016 representessin una
oportunitat per fer reformes urbanístiques, recuperar barris degradats i
ampliar la quantitat d’instal·lacions i espais públics. No obstant això, els
problemes de transport, seguretat i obres endarrerides van contribuir al
col·lapse polític i econòmic que va envoltar les Olimpíades de Rio de Janeiro.
Segons l’estudi del CIDOB, els Jocs no van contribuir a revitalitzar l’economia
ni a millorar la qualitat de vida dels habitants del Brasil.
Una situació
semblant es va produir a Atenes, Grècia. Segons un estudi de CaixaBank, es van
construir 22 pavellons esportius per a la celebració dels Jocs Olímpics
d’Atenes l’any 2004. Quatre anys després, 21 estaven abandonats i necessitaven
reparacions en profunditat per poder fer-los servir en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada