Avui tenim l’honor de presentar-vos la primera dona que es va matricular en una carrera universitària a l'Estat espanyol i totes les dificultats que va patir.
Va néixer a Vila-seca, al Tarragonès, tal dia com avui de 1853 i es deia Maria Elena Maseras i Ribera. Filla d’una família de metges, decideix estudiar Medicina després d’acabar el batxillerat. Obté del rei Amadeu de Savoia una Reial Ordre que permet que les dones puguin estudiar la carrera universitària en règim privat però no se les autoritza a assistir a classe. M. Elena Maseras s’inscriu a la Facultat de Medicina de Barcelona i comença els estudis com alumna lliure el mes de setembre del 1872. El 1875, el catedràtic de Terapèutica, Narcís Carbó, l’admet a l’aula. És la primera dona que entra a la Facultat de Medicina a estudiar i és ben rebuda per companys i professors. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos germans seus més joves -Agustí Alfons i Miquel estudien, també, la carrera mèdica.
Maria Elena Maseras i Ribera acaba la carrera de medicina l’any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina (pràctica habitual sense la qual no es podia exercir la medicina). El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre el cas i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, la jove metgessa s'examinà el 25 d'octubre i obté la qualificació d’excel·lent. Desanimada per les dificultats burocràtiques amb què es troba, decideix no fer el doctorat i renunciar a la pràctica de la Medicina. Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí persistiran i, tot i que es matriculen després de M. Elena Maseras, van ser les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882. Mentre espera l’autorització per l’examen de llicenciatura, M. Elena Maseras estudia Magisteri, la professió que exercirà la resta de la seva vida. Es dedica a l’ensenyament, primer com a Mestra Superior de Barcelona i Vilanova i la Geltrú fins que, el 1890, s’estableix a la ciutat menorquina de Maó on és mestre de la primera escola pública de nenes. A més de la seva tasca docent, és una col·laboradora habitual d'El Pueblo, diari maonès republicà i democràtic. Els seus articles aborden temàtiques diverses en l’àmbit de la salut, la cultura i l’oci. Des d'aquest mateix diari, promou la implantació sense èxit d'uns Jocs Florals a l'illa de Menorca com els que s'estan fent a Catalunya. Igualment, en les nombroses conferències que pronuncia com, entre d'altres, La higiene en harmonía con la cultura de la mujer (1904) o Necesidad de higiene en las Escuelas (1905). Poc després de fer 50 anys, M. Elena Maseras i Ribera mor a Maó d’una malaltia cardíaca. En el certificat de defunció consta que era soltera.
Coneguda la seva figura rep diversos reconeixements pòstums. L'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili atorga el premi Maria Elena Maseras amb l'objectiu de "promoure la incorporació de la perspectiva i els estudis de gènere en la docència i en la recerca, i així eliminar discriminacions i desigualtats entre els homes i les dones en tots els estaments i funcions de la comunitat universitària". Des del dia 8 de març de 2006 una illa interior de l'Eixample de Barcelona, al carrer de Rosselló molt a prop de l'Hospital Clínic, porta el seu nom. Un nou Centre d'Estudis Vila-secans portarà el seu nom: Centre d'Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras.
L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nostra Senyora de Luján, patrona d’Argentina, Uruguai i Paraguai. La seva devoció es remunta a 1630, quan Antonio Farías de Sá, un hisendat portuguès que vivia a Còrdova del Tucumán, va encarregar al Brasil una imatge de la Verge Maria. Pel camí, els bous de la carreta en què viatjava van deixar de caminar a la vora del riu Luján, assenyalant el lloc on la figura volia quedar-se per ser adorada. Els catòlics la celebren el 8 de maig. El papa Lleó XIII va coronar la imatge el 1887.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada