La nostra protagonista d’avui és Alícia de Larrocha i de la Calle, pianista i compositora catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.
Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona en un ambient familiar propici per a la música: la seva mare i la seva tia, Carolina de la Calle, van ser alumnes d'Enric Granados i es van graduar a la seva Acadèmia, tot i que no van exercir de pianistes de concert, i el pare d'Alícia fou molt aficionat al violí. La tia Carolina va fer també els estudis de professorat i va ser professora de piano de l'acadèmia. Una cosina de la seva mare, Isabel de la Calle i de la Calle, va fundar una acadèmia de piano a Barcelona, a la qual van estudiar l'Eduard de Larrocha i la seva germana, Carmela de Larrocha.
Alícia va aprendre les notes abans que les lletres. Un dia, després d'escoltar en una de les classes de la seva tia interpretar A la primavera d'Edvard Grieg, Alícia es va asseure al piano i la va tocar de memòria. La família va decidir portar-la a l'Acadèmia Marshall. Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Granados, va escoltar la nena prodigi i, malgrat la seva curta edat, la va acceptar immediatament a la seva acadèmia l'octubre de 1927, amb només quatre anys. El maig de 1929 va celebrar el seu primer concert, el 10 de novembre el segon i el 14 de desembre del mateix any va participar en els actes de l'Exposició Universal de Barcelona amb un nou recital. El desembre de l'any següent l'artista va fer el seu debut al Palau de la Música Catalana amb un programa que incloïa peces de Beethoven, Granados i Schumann, causant una gran impressió en el públic i la crítica per la seguretat digital i la sorprenent maduresa interpretativa. A l'Acadèmia va conèixer Arthur Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot i altres grans pianistes de l'època.
Molt aviat va començar a incorporar les obres dels grans compositors en el seu repertori per petites sales de concerts de Barcelona, sent capaç d'interpretar amb igual desimboltura Bach, Rameau, Schumann, Chopin, Granados, Beethoven o Mozart; precisament va ser una obra d'aquest últim -el Concert en re major- la que va marcar el debut d'Alicia de Larrocha amb l'orquestra, el 28 d'octubre de 1934, acompanyada per la Banda Municipal de Barcelona sota la batuta de Joan Lamote de Grignon. El 31 de març de 1935 ella mateixa va dirigir l'Orquestra Femenina de Barcelona en el programa de la qual hi havia dues composicions de la pianista. L'abril del 1936, amb tretze anys, participà per primera vegada en un concert oficial, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid.
Després d'un període d'inactivitat per culpa de la Guerra Civil, el setembre de 1939 torna a participar en un concert al Palau de la Música. En l'estrena al Gran Teatre del Liceu de Goyescas de Granados, i després de la no compareixença de la ballarina Loïe Fuller, Larrocha i la soprano Maria Cid van interpretar pàgines en homenatge al compositor. A partir d'aquest moment comença a actuar assíduament al Palau de la Música on ja és una concertista molt admirada i les seves actuacions són esperades amb un veritable interès. La majoria de vegades hi toca dirigida per Joan Lamote de Grignon i en algunes ocasions ho fa acompanyada per un altre pianista, Joan Torra, que acabaria sent el seu marit. En aquella època, el seu univers de relacions girava al voltant de la música, la també pianista Rosa Sabater, Victòria dels Àngels -eren coetànies- Frederic Mompou, Albert Attenelle, Xavier Montsalvatge, Carles Suriñach o Eduard Toldrà eren alguns dels seus amics.
El 1947, després d'actuacions a les Illes Canàries i al Marroc i una gira pel nord d'Espanya, l'octubre fa el salt internacional debutant a Lausana amb molt d'èxit. Segueixen els èxits l'any següent a París i a Bèlgica. A partir del 1950 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia. El 21 de juny de 1950 es va casar amb el pianista Joan Torra.Torra va prendre la decisió de renunciar a la seva incipient carrera com a concertista per dedicar-se a ajudar la seva dona.
Però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d'Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano. En els anys seixanta, la seva carrera s'accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d'orquestra o de cantants (en sis ocasions va acompanyar Victòria dels Àngels, amb qui tenia una amistat personal), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York. Encara que va a començar a reduir les seves actuacions a partir del 2000, no va ser fins al final del 2003 quan es va acomiadar definitivament dels escenaris, fent diversos concerts i recitals de comiat per diferents ciutats del món al llarg del 2003. Morí el 25 de setembre de 2009 als vuitanta-sis anys. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per molts admiradors que van fer llargues cues per acomiadar-se de la gran artista.
L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Verge Negra de Częstochowa és una icona de la Verge Maria (representació pintada sobre fusta), que és la més venerada relíquia de Polònia i un dels seus símbols nacionals. La seva festa és el 26 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada